Tot i que la medicina homeopàtica la va formular el metge saxó Samuel Hanhemann (1755-1843) a finals del segle XVIII, gairebé tres segles després la seva pràctica mèdica encara provoca encesos debats i és una especialitat qüestionada per alguns científics i facultatius. Es basa en el principi de similitud, o sigui, una mateixa substància responsable de determinats símptomes també pot alleugerir-los o neutralitzar-los, sempre que s'administri de manera correcta. Per exemple, el verí de l'abella provoca inflamació i dolor després de la picada de l'insecte, però també pot curar-ne els símptomes ( Apis mellifica ). La ceba produeix llagrimeig i irritació del coll, però alleugereix un constipat comú ( Allium cepa ). Aquesta reacció es deu a la presència en els medicaments homeopàtics d'aquesta substància en dosis infinitesimals, que s'obtenen mitjançant processos anomenats de potenciació o dinamització (diverses sacsejades de la dilució). Els metges homeòpates treballen amb més de 3.000 substàncies de procedència animal, mineral o vegetal.
A Espanya sis universitats fan o han fet màsters en homeopatia, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) té, des del 1985, una secció sobre aquesta especialitat -amb 300 col·legiats homeòpates- i l'Organització Mèdica Col·legial -que agrupa 52 col·legis mèdics oficials espanyols- considera la seva pràctica un acte mèdic. Tot i que l'homeopatia no tingui una evidència científica, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària la recomana per a 30 patologies com al·lèrgia i rinitis, otitis mitjana aguda, infeccions del tracte respiratori superior en nens, grip, asma crònica, insomni, enuresi i diarrea infantil.
Però l'origen de la polèmica sobre la seva eficàcia és el fet que la dilució és tan acusada que, a vegades, no queda ni una sola molècula del principi actiu original. El cap de servei de farmacologia de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Joan-Ramon Laporte, es refereix als medicaments homeopàtics com "la medicina de l'aigua". "Legalment són medicaments, però no tenen cap principi actiu identificable. No contenen res perquè la concentració del suposat principi actiu és infinitesimal. No hi ha un principi actiu que desencadeni una resposta fisiològica en l'organisme que millori l'estat de salut", conclou. Laporte cita una dotzena d'assajos clínics a doble cec en què es compara l'homeopatia i la medicina al·lopàtica: "Són estudis científics i en tots es conclou que l'homeopatia no és diferent del placebo. No té cap base científica i la considero esotèrica", afirma. El doctor en biologia i director d'investigació del Parc Científic de Barcelona Jesús Purroy considera que les solucions homeopàtiques "són aigua amb sucre". "Les malalties que guareixen els homeòpates són lleus, i sense cap tipus de tractament també es curarien", sosté.
El premi Nobel de medicina del 2008 per la descoberta del virus del VIH, Luc Montagnier, va explicar que s'ha observat que certes dilucions dins de l'aigua on no queda matèria sí que registren, en canvi, vibracions: "Aquesta dilució pot reconstruir la informació genètica de la matèria, una informació instructiva de la qual l'homeopatia no pot oblidar-se, tot i que molts crítics diuen que no hi ha res. Però sí que hi ha alguna cosa. Nosaltres hem demostrat que hi ha estructures en l'aigua que són induïdes per vibracions electromagnètiques".
Arran d'aquesta descoberta, els metges homeòpates sostenen que la reacció que neix en l'organisme no és química, com passa amb els medicaments al·lopàtics, sinó física, tot i que continuen sense aclarir com actua. La doctora homeòpata Assumpta Mestre -que fa més de 30 anys que s'hi dedica i que ha presidit durant vuit anys la secció d'homeopatia del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona- argumenta que "hi ha estudis que conclouen que l'homeopatia té un efecte superior al del placebo, cosa que evidencia que el nostre organisme reacciona al medicament". Mestre reconeix que perquè hi hagi un aval científic, s'ha de demostrar quin és el mecanisme d'acció del medicament homeopàtic. Tot i que s'està investigant, a hores d'ara encara no s'ha aconseguit, però, esperançada, assegura: "Som a prop de demostrar quin és el mecanisme d'acció".
El rerefons emocional
A l'hora de tractar qualsevol malaltia infantil, la medicina homeopàtica considera que el rerefons emocional, en molts casos, pot facilitar el trastorn. Per a aquesta medicina, una inflamació, un ofec, una infecció, el dolor... poden tenir un significat que està relacionat amb la història biogràfica de l'infant, amb les seves relacions familiars, les activitats socials o les vivències internes, i les té en compte. Per als homeòpates consultats resulta útil estudiar les circumstàncies que van envoltar la concepció i la gestació del nen, les emocions de la mare durant aquest període, la seva relació amb el fill i les possibles experiències que el nen hagi pogut sentir com a traumàtiques al llarg de la seva vida. "Entenem que només hi ha una medicina. En homeopatia, qualsevol detall aparentment poc rellevant pot resultar clau, ja que per nosaltres els símptomes mentals i sensorials i l'actitud tenen molt valor informatiu", explica el matrimoni de metges homeòpates Albert Espín i Maria Àngels Ordàs. "Estudiem cada cas a fons, buscant solucions personalitzades. Després de la primera consulta comencem una feina realment intensa d'estudi per poder curar aquella persona". Espín reconeix que a la consulta els arriben nens "molt medicats", fins i tot amb malalties respiratòries que s'han fet cròniques. "La nostra feina és desxifrar el llenguatge del cos a múltiples nivells i curar".
