Trinitat Gilbert

Festivals familiars en plena forma

El Minipop de Tarragona i el Festivalot de Girona sumen una nova edició d'èxit

El Minipop confirma la seva fórmula d'èxit / ROSA ROVIRA Zoom

El Minipop ha volat alt aquest any. Potser el vol més alt. El símbol del festival de música, l’ocellet fet de paper amb la tècnica d’origami, marca com mai que el Minipop ha tocat sostre, que a l’ocell li cal més espai per enlairar i subratllar més el seu vol.

I és així perquè el festival té una cartellera de primera, perquè, a més, sap combinar amb perfecció els interessos dels petits de casa amb els dels pares. I, diguem-ho clar, perquè està la mar de bé que la cultura també es difongui a les comarques tarragonines, que tenim un país petit però al final per consumir cultura cal anar sempre a la capital.

I ara que està dit pel broc gros, tornem als orígens. El Minipop mai no ha tingut res de petit, en el sentit d’ínfim i, per tant, poc considerat. Des del primer any el festival ha acostat els grans grups de música del panorama català al públic familiar. I enguany ho ha fet com sempre, amb nota, perquè hi ha hagut grups revelació dels quals se'n sentirà parlar d'aquí poc, com ara Mareta Bufona. I els ha combinat amb d’altres, com els Mishima, que saben que el Minipop és un aparador de primera malgrat que competeixi amb el Primavera Sound i amb el Festivalot de Girona.

Així doncs, com que sempre ha nascut amb intencions d’alta volada, toca replantejar-se l’espai. Una palmera dibuixada de paper en un paper demanava desitjos, nous emplaçaments per fer el Minipop. La mateixa Núria Serrano confessava que vivien el festival “com una mena de comiat”, i que per això la decoració, amb tants ocells, penjats com si fossin un passadís a l’entrada del festival, era tan sentida.

Si el Minipop s’acomiada del passeig de les Palmeres de Tarragona, de poblacions que el vulguin acollir no en faltaran. Segur que més d’un municipi sap que un festival que atreu 10.000 persones, majoritàriament famílies amb fills, que són els que més gasten, no se'l pot deixar perdre.

Si el Minipop s’acomiada del passeig de les Palmeres de Tarragona, de poblacions que el vulguin acollir no en faltaran

Segur que moltes poblacions saben que poden oferir els teatres perquè els concerts es facin amb la sonoritat estudiada, perquè el passeig de les Palmeres és preciós, però es nota que els tècnics pateixen cosa de no dir perquè el so sigui el millor possible.

I segur que hi ha moltes poblacions que pensen en els millors espais perquè els tallers no desapareguin mai. Sí, els tallers són les activitats que pares i fills fan junts amb l’ajut d’un guia, i que són tan creatives, que ni en 20 anys d’espais i escolta s’hi arriba.

Aquest any les criatures havien de triar entre crear-se el seu propi calidoscopi, complex per dins i per fora, o dibuixar peixos amb la tècnica japonesa d’estampació! I si no es volia omplir prestatges i penjar quadres a l’habitació (amb el calidoscopi i el quadre), encara hi havia la possibilitat de fer unes postres, que va ser el berenar de cap de setmana de molts (perquè ja sabem que les excepcions estan per gaudir-ne!) o crear màscares o cistells de vímet. 

Els més grans de casa, no tan avesats a les manualitats perquè es fan grans o volen sentir-s’hi, podien fer de reporters-periodistes, amb una entrevista al músic Joan Miquel Oliver, o ballar a una 'silent disco', amb vistes al mar. “L’any passat era millor la música de la 'silent disco'”, deia una nena de 9 anys, que assegura que l’any anterior ballava més amb la música que sentia pels auriculars que enguany. I malgrat que ho deia no parava d’inventar-se coreografies que la feien ballar sense parar.

I mentre ballava, la palmera dels desitjos s’anava omplint de frases. Jo en vaig escriure una, de ben clara: "Feu sempre que el Minipop voli alt, que ja n’hi ha prou d’anar a la capital a consumir cultura". En Lluís Llach hi hauria escrit:"No abaratiu el somni". I jo subratllaria la frase amb una de les cintes fluorescents que veig al calidoscopi, complex per dins i per fora, i que està desat pulcrament en un prestatge de casa.

Més de 15.000 persones per un Festivalot de rècord

El Festivalot 2018 ha tancat la seva quarta edició amb xifres rècord. Més de 15.000 persones han assistit al festival de música en família, en l'edició més multitudinària de la història del festival. El canvi d'ubicació a la Devesa i l'Auditori de Girona ha fet que el parc de Girona hagi estat ocupat durant el cap de setmana per famílies vingudes d'arreu de Catalunya. 
Un Festivalot multitudinari Zoom

Un Festivalot multitudinari / Festivalot

El Festivalot ha potenciat en aquesta nova edició la seva fórmula de combinar concerts gratuïts d'alta qualitat amb concerts de pagament a preus assequibles. A més, el canvi d'ubicació ha permès als organitzadors oferir una àmplia oferta d'activitats gratuïtes que s'han ubicat al parc de la Devesa; a les quals s'ha sumat una zona de 'food trucks' i espai de pícnic que han tingut una molt bona acollida.

Per aquesta quarta edició del Festivalot hi han passat grups com Els Catarres, Manu Guix, Mishima, Blaumut, Cesk Freixas i Marinah (Ojos de Brujo), que han ofert concerts familiars per gaudir de la música grans i petits. També s'hi han pogut veure alguns dels clàssics de la cançó infantil en català, com Dàmaris Gelabert i El Pot Petit; a més de diverses actuacions de nens i nenes d'escoles de música i diverses escoles de Girona i Salt que hi han participat amb actuacions individuals o amb alguns dels artistes principals.