Fenòmens paranormals

No sé si us ha passat alguna vegada. A mi, bastantes, i també a uns quants amics meus separats: quan els nens són amb un dels pares, truca l'altre progenitor i no tenen ganes de parlar-hi. La conversa dura uns segons, diuen que estan molt bé, que sí, que han fet els deures, i que ara estan berenant o fent el que sigui i que no els va bé parlar. Vaja, que es treuen de sobre tan ràpidament com poden el pare o la mare que truca. La meva filla dissimula una mica més, però el meu fill no es talla ni un pèl. Per què ho fan?

Aquesta és la mena de fenòmens gairebé paranormals que s'esdevenen a les cases dels separats amb criatures, i que trobo que val la pena observar i mirar d'entendre. El primer que se m'acut és que el fet de rebre la trucada del pare o de la mare els recorda la separació, perquè la fa evident. I miren de negar-la. És com si li diguessin a qui truca: "Ara no ens recordis que no vius aquí". Però em sembla que ja ho tenen massa assumit perquè sigui això, o només això. Una segona idea: és possible que en trucar als fills posem en evidència que els enyorem. Si no parlem de res concret i només els fem saber que pensem en ells, poden arribar a pensar que estem tristos perquè no els tenim, i això els fa sentir culpables.

Això em sembla que ho sabem tots els separats, si més no els que tenim la custòdia compartida: hem d'evitar de dir-los que els enyorem quan no els tenim. I encara menys preguntar-los si ens enyoren. No s'hi val. Als nens no els va bé. Passa una mica com a les colònies, que només s'enyoren i ploren quan parlen per telèfon amb els pares. Aquí, però, les conseqüències no són tan lleus. Ens hi juguem més.

Evitar interferències

Segur que hi ha una mica de tot això, no sé pas en quines proporcions. Però em sembla que el que volen, quan pengen el telèfon tan de pressa, és evitar interferències i preservar l'equilibri que s'han construït a cada casa. Les criatures són un dels organismes vius més sensibles als canvis en el medi. No els resulta senzill acceptar que tenen dues cases. Però tan bon punt ja s'hi han avesat, quan cada àmbit va lligat a un únic progenitor i a una manera de fer, miren d'evitar que hi hagi nous canvis en el seu medi ambient. Per això el meu fill, quan li truco, diu que ara està berenant i que no pot parlar. I tan content.