¿Us heu fixat mai en quina sensibilitat té la canalla de captar no només les paraules sinó sobretot el to de veu i el ritme quan parlem entre nosaltres i, especialment, quan els parlem? Segurament ho fem amb molt respecte, però en molts moments hi ha una certa impaciència que es tradueix en un missatge més contundent, més ràpid i també amb algunes paraules afegides: “Altra vegada?!”; “T’ho dic cada dia i ja hi tornem a ser”; “Quan ho aprendràs?” I un llarg etcètera de frases curtes i força contundents.
És cert que ho fem sense cap ànim de faltar al respecte, però potser tenim la sensació que parlant amb contundència ens entendran millor, obtindrem resultats més ràpids i fàcilment més estables. Però... potser no és ben bé el camí i cal trobar altres maneres d’afavorir que la distància que hi ha entre una criatura i una persona adulta no sigui percebuda com a poc respectuosa, malgrat que en algunes situacions gairebé ho vegem inevitable, per obtenir una millor resposta.
Però cal valorar el moment i el context. Potser estan jugant i, en aquell moment, estan en una altra idea i no poden sentir la necessitat de fer... Potser demanem i exigim donant massa informació i seria més fàcil fer evident el que demanem: “Cal endreçar les sabates”. I que siguin ells qui les hagin de buscar, trobar i endreçar, i no nosaltres.
La impaciència és nostra i no és fàcil que trobem el màxim de tranquil·litat possible per fer la demanda. De la mateixa manera que nosaltres els demanem que parlin bé quan ens demanin una cosa, i que els expliquem que potser hauran d’esperar per tenir-la, nosaltres també hem de saber com els demanem que facin les coses. Perquè ells també tenen impaciències i també busquen formes contundents de demanar.
Però de fet, i en el fons, és molt interessant que puguin posar paraules i mostrar que tenen una gran sensibilitat per entendre els diferents estats de tensió i les actituds que es tradueixen en com parlem. Paga la pena, per tant, afavorir que puguin explicar com viuen aquestes situacions quotidianes i mostrar aquesta sensibilitat. Serà un bagatge important per afavorir la bona comunicació a casa i a fora, amb les persones adultes i amb els iguals.
