Dues mares, dos mons

Esther Cabo i Sílvia Bronchales només tenen en comú la seva condició de mares i la seva residència a València. A partir d'aquí, els seus camins es bifurquen i arriben al distanciament màxim quan parlen de l'educació dels seus fills adolescents. Perquè, encara que totes dues els estimen amb bogeria i busquen el millor per a ells, no pot haver-hi visions més diferents sobre com ha de ser la criança dels fills i el paper que ocupen en les decisions de la llar. Mentre que Esther Cabo defensa una educació basada en l'exemple i fonamentada en unes normes i uns límits comuns a tota la família, Sílvia Bronchales aposta per un model més flexible, basat en el diàleg, la confiança i el consens entre tota la família. I, en principi, a cap de les dues no els va malament: Cabo no pot estar més orgullosa dels seus tres fills, que són respectuosos amb les decisions paternes i amb tots els que els envolten. També ho està Bronchales amb l'actitud crítica i independent que mostra el seu fill davant el món. És evident que cap no es deslliura de tenir-hi alguna baralla, però això forma part de l'adolescència, oi?