El projecte de la llei Wert forma part d'un conjunt legislatiu adreçat a demostrar-nos que no vivim en un estat plurinacional; a més, ens confirma que és la dreta més extrema la que mou els fils dels titelles que apareixen al trist escenari del govern. La llei Wert és una llei dolenta i innecessària. Si voleu fem la prova del cotó fluix i observem qui són els que hi brinden a favor. Si els posem en filera trobarem, sovint confosos entre ells, els que tenen una visió segregadora de l'escola, els elements més rancis de l'Església catòlica i els que defensen una idea de les Espanyes com una unitat lingüística i cultural. El paisatge, certament, és trist i desolador.
El joc es troba entre dues concepcions ben allunyades del que vol dir educar. D'una banda, els que opten per una escola que ensinistri els alumnes; de l'altra, els defensors de l'obertura del pensament. El promotor de la futura llei es decanta clarament per la primera de les opcions. Ho corrobora quan manifesta que cal introduir assignatures que estiguin " libres de temas controvertidos ". És a dir, que allò que es tracta a l'aula, segons ell, ha de quedar al marge de qualsevol polèmica. Per això s'ha de modificar el currículum, deixant-ne fora els ensenyaments sobre la ciutadania i introduint-hi la religió i els valors culturals i socials, a primària, i els valors ètics, a secundària.
Debatre sobre la diversitat
Els qui pensem que no hi ha res més lluny de l'acte educatiu que la voluntat de deixar immobilitzat el pensament apostem de manera decidida per la polèmica. No som ni esquerranosos trinxeraires ni ateus que prefereixen que els nois i noies vagin al pati abans que parlar de religió. No, res d'això. Defensem i defensarem on i quan calgui que és necessari debatre sobre la diversitat d'opcions que es presenten per regular i promoure una convivència que no generi marginalitat. En la mateixa línia, proposem parlar de religions i de cultures. Tot plegat s'ha de fer amb el convenciment que cada perspectiva, com cada llengua, és una finestra oberta al món. Estem, per tant, contra tot intent d'unificar els pensaments, d'esterilitzar la polèmica i d'imposar una llengua. Educar mai no s'ha de confondre amb aprendre la Constitució com aquell que fa un dictat sense sentit. Potser per això ja ha arribat l'hora de no fer allò que ens manen.
