"Discuteixes perquè no dorms"

Sempre m'havia costat gaudir de la vida, relativitzar les coses. Estava preocupat per tot, sentia angoixa. Però ser pare m'ha ensenyat a fer una cosa aparentment tan fàcil com és gaudir de les petites coses, ser feliç amb el dia a dia. Aquesta és la meva experiència. Ser pare m'ha aportat equilibri, em sento més tranquil amb tot. Ha estat com qui es pren una píndola i, de seguida, nota que tot li rellisca una mica.

Què et preocupa?

Doncs no traspassar als meus fills aquesta angoixa, ni la meva inclinació a imaginar tota mena de catàstrofes. Procuro que ells no desenvolupin per assimilació certes actituds meves que al llarg de la vida he vist que no m'han fet cap bé. Algunes pors. Però, per una altra banda, he descobert una cosa ben curiosa en la meva filla.

Quina?

Que se sent més segura de si mateixa quan veu en mi algunes febleses, algunes pors. Per exemple, a ella li fan por els gossos i la reacció normal d'un pare sembla que hauria de ser dir-li que no passa res, que els gossos no fan res. Però a mi també em fan por. Així que un dia l'hi vaig explicar. Va ser una gran cosa. Que em fessin por els gossos a ella la va sorprendre molt, però des de llavors se sent més valenta.

Sorprenent.

El que vaig fer va ser treure-li de sobre el pes de la culpabilitat. Sovint, quan dius a un nen que no ha de tenir por, més que donar-li seguretat fas que se senti culpable de sentir una por que ningú més sent. En canvi, si admets que és normal notar por, això els ajuda.

Explica'm alguna altra manera de fer que consideris important.

Hi ha una cosa que és una obsessió meva i alguns cops la meva parella m'ha dit que sóc massa radical, però és que per mi és absolutament sagrat no riure quan la meva filla m'està explicant alguna cosa. Potser em pot fer gràcia un raonament seu, però ella m'està parlant seriosament. Si un nen t'explica una cosa que ha pensat i tu, de cop, et poses a riure, per força ho ha de percebre com un atac, com una humiliació. "Què passa? Estàs rient d'això que et dic?" Per mi això és molt important.

No acceptaríem que un adult fes això que fem a un nen.

Esclar. Els nens no són micos. El respecte és molt important. Una cosa ben diferent és quan rieu junts, però crec que no t'has de riure d'una cosa que t'explica una criatura.

Què més has descobert?

Bé, ja sabem que tenir fills afecta la parella. Cal estar preparat. Nosaltres, les discussions més grans o els moments més al límit, com a parella, els estem tenint ara, en aquests tres anys. Però ja sabíem que això ens passaria. És molta feina. Hi ha molts moments de desesperació.

Hi ha una època en la vida que les coses intenses et passen fora de casa i un altra que el més fort et passa a casa.

Per mi la part que més em costa de tenir fills és l'aspecte purament físic. No dormir comporta mal de cap, irritabilitat i, al final, sempre s'acaba discutint. De fet, discuteixes perquè no dorms. És una situació molt dura. Moltes discussions són fruit del cansament que arrossegues.

Cert.

Recordo un dia que tenia molta son perquè feia una setmana que només podia dormir un parell d'hores. Havia treballat tot el dia i, abans d'obrir la porta de casa, em vaig aturar per beure'm un Red Bull, d'una tirada, tot sencer. En aquell moment la meva dona va obrir la porta i es va sorprendre molt. Però em passa que el moment del dia en què necessito més energia és justament quan arribo a casa, quan he d'estar amb els meus fills. Era el món al revés, m'estava bevent un Red Bull no per sortir de marxa, sinó per entrar a casa.