Dibuixant un nou present

Les obres del tren d’alta velocitat han comportat greus afectacions al corredor del riu Llobregat. Amb l’objectiu de revitalitzar un espai que fins als anys noranta donava l’esquena als municipis, l’Àrea Metropolitana de Barcelona impulsa des del 2006 actuacions per recuperar socialment aquesta zona, connectant les ciutats amb el riu i adequant-ne els marges per convertir-los en un gran passeig fluvial. L’última iniciativa ha sigut la creació d’un mural artístic al viaducte de l’AVE que hi ha a Sant Joan Despí amb la implicació de l’ajuntament, l’AMB i Adif.

L’objectiu d’aquest projecte creatiu, que es va acabar al mes de març, és integrar l’estructura de formigó al paisatge i reflectir-hi la presència del municipi afectat amb elements del seu imaginari. Antoni Farrero, coordinador d’infraestructures de l’AMB, explica que aquest projecte neix d’una demanda del mateix consistori: “L’Ajuntament de Sant Joan Despí estava preocupat per la integració del viaducte amb els passejos i els espais del voltant del riu i volien que fos més amable i que es convertís en un punt de trobada dels habitants. Davant d’aquest escenari es va optar per una solució artística que donés una nova imatge a la infraestructura”.

La coordinadora del projecte ha sigut la professora i artista Montserrat Casacoberta, del Centre Universitari de Disseny BAU, amb la col·laboració d’exalumnes i pintors professionals. El resultat final ha sigut un mural que ocupa una superfície de 5.000 metres quadrats on es reflecteix un bosc que es confon amb les plantes i els arbustos de la zona, amb un cel que ho uneix tot i que acull creacions de l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol -lligat estretament al municipi amb edificacions com la famosa Torre de la Creu- i il·lustracions dels gegants o el drac de Sant Joan Despí. “Hi ha diferents històries als pilars, i el cel les lliga en una simbiosi entre el bosc inventat i el real -detalla Casacoberta-. L’experiència ha sigut dura però gratificant perquè no havia treballat mai en un projecte d’aquestes dimensions”.

Escoles implicades

La iniciativa no s’ha fet d’esquena als infants. L’AMB i l’Ajuntament van acordar fer una jornada participativa el diumenge 15 de març perquè els escolars del municipi pintessin i enllestissin un mural que es va iniciar l’última setmana de febrer. La seixantena de nanos que hi van participar van pintar alguns dels elements que es reflecteixen als pilars. “Alguns pares tampoc es van poder reprimir i van acabar pintant el mural”, assenyala rient la reconeguda artista, que subratlla que “la finalitat és que els infants se’l sentin seu i el respectin en el futur i no el facin malbé, però també que vegin que la plàstica no només es fa a l’escola, sinó que forma part del nostre dia a dia”. En aquest sentit, considera que el treball realitzat és “una oportunitat d’or perquè les institucions valorin l’art urbà, que és present però que està mal utilitzat. “Esperem que sigui el començament i que el projecte s’expandeixi a altres indrets”, afegeix.

Les escoles valoren la iniciativa de manera molt positiva. La directora de l’Escola Joan Perich i Valls, Eva Villagrasa, lloa l’interès de l’Ajuntament per involucrar la canalla en les actuacions que es porten a terme al municipi: “Tenim un consistori molt dinàmic que promou propostes per al cap de setmana perquè hi puguin anar els nanos amb les seves famílies per mitjà de Consell Municipal dels Infants, on hi ha alumnes de cinquè i sisè i que es va posar en marxa fa tres legislatures”. Parla del Bosc dels Infants, situat també a la llera del riu, on s’han replantat arbres, o dels horts comunitaris, on els nens acaben recollint el que han sembrat. “Una part de les sortides pedagògiques que fem les promou l’Ajuntament. Ara fa poc els alumnes de primer han plantat vinyes i ara estan immersos en la creació del Jardí de les Papallones”.

Ho corrobora Míriam Caurín, cap d’estudis d’aquest centre educatiu: “L’Ajuntament disposa d’un equip d’educadors que ens permet fer moltíssimes coses i que tots els alumnes puguin participar en algun dels projectes”. Així, els infants de primer han fet nius de fang per repoblar d’orenetes la ciutat i els de segon han fet conserva de tomàquets dels horts comunitaris, dels quals s’encarreguen els de tercer. Els de quart estan estudiant els ocells que viuen als voltants del riu, i les plantes remeieres són objecte d’estudi dels alumnes de cinquè. Finalment els de sisè fan visites periòdiques al parc agrari per analitzar-ne el desenvolupament.

Sensibilització

Un ampli ventall d’activitats que, segons Caurín, “ajuden a sensibilitzar la canalla en temes mediambientals”. “A l’escola tenim una comissió de sostenibilitat per fer arribar també propostes a l’Ajuntament a les reunions periòdiques que fem amb els tècnics municipals, que alhora ens fan formació”, afegeix.

L’últim treball de cooperació entre el consistori i les escoles verdes de la ciutat és el Jardí de les Papallones al Parc de la Fontsanta: “S’han plantat flors que atreguin les papallones, que estan desapareixent, i d’aquesta manera coneixeran les flors que necessiten i diferents espècies d’aquest insecte”. Petites grans accions, com la del viaducte, que ajuden a conscienciar les noves generacions sobre la necessitat de preservar l’entorn.