Deixem tranquil·la la identitat

Aquests dies han tocat exabruptes del ministre Wert. En parlar als mitjans de comunicació he mirat d'opinar sobre el que veritablement és important: la visió dretana i antiquada de l'educació que jeu sota les reformes que proposa i com les amaga llançant titulars farcits de provocació. Però en els seus últims missatges i a moltes de les respostes autòctones ha aparegut el concepte mite de la identitat i als qui ens dediquem a facilitar respostes a la pregunta central de l'adolescència, el "Qui sóc jo?", se'ns encenen els llums d'alerta.

Són massa anys posant greix entre españolatas i catalanufas als espais de convivència, fent veure que la música ska no era gaire diferent de l'Oi! Molt temps educatiu destinat a fer veure que una Juani no podia ser definida com a garrula , que les noies de barri eren noies del país. Però, ara, de nou, enmig de les nostres crisis, com si tots plegats estiguéssim socialment a l'adolescència, alguns recuperen el discurs de la identitat.

Em preocupa

Per això em reneix la preocupació per la manipulació del concepte que els déus, les pàtries i les famílies fan i traslladen cíclicament als adolescents. Necessito recordar que ajudar un adolescent a construir la seva identitat significa, en primer lloc, ajudar-lo a descobrir que té i tindrà diverses identitats. Que és moltes coses alhora i que només una no pot esdevenir el centre de la seva vida. Que és jove, estudiant, d'una tribu, enamorat, d'un país, etc. Que el que ha de fer és descobrir-se a ell mateix, tot allò que va conformant la seva manera de ser.

A continuació, l'ajudem a descobrir que totes les seves identitats són provisionals i parcials, que són bellugadisses. És en un món en què sempre haurà d'aprendre sabers nous i sempre viurà processos d'adaptació, serà persona de maneres diferents. Finalment, l'ajudem a descobrir la diferència que existeix entre les identitats de pertinença i les de construcció. Viu la incertesa de saber qui és com ell i com qui és ell. Les seves solidaritats emocionals el porten a cercar altres adolescents que vagin del seu pal i va construint juntament amb altres formes singulars de ser. Alguns d'ells, i en alguns moments, es posen a significar les diferències i a negar a d'altres la possibilitat de ser un dels seus. És aquí on una etiqueta religiosa o política fàcil acaba generant la separació confrontada que després hem de lamentar.