MARTÍ GELABERT

Córrer per estimar la serra

Alumnes del CEIP Puig de na Fàtima varen elaborar l’any passat el traçat d’una cursa pel paratge natural que es disputarà el proper 7 d’octubre

Córrer per estimar la serra / CEIP PUIG DE NA FÀTIMA Zoom

Córrer estimant la Serra. El CEIP Puig de na Fàtima, de Puigpunyent, va engegar el curs passat un projecte ambiciós que culminarà dia 7 d’octubre. Es tracta de l’elaboració d’un traçat d’una cursa de muntanya, que es disputarà aquell dissabte, pels alumnes de 4t curs (enguany fan 5è). Aquest projecte forma part del programa d’Aprenentatge Servei amb la serra de Tramuntana, que organitza el Consell de Mallorca i del qual el centre ha volgut formar part.

Amb l’aprenentatge servei, els alumnes treballen per projectes per tal de donar un servei a la comunitat. En aquest cas, s’havia de contextualitzar amb la serra de Tramuntanta. La idea va sorgir quan l’atleta Tòfol Castanyer va fer propaganda al centre de les curses a la Serra. Ell va encendre la bombeta: per què hi ha curses que no es poden realitzar en aquest paratge natural? En aquest punt va començar la recerca dels alumnes per arribar a definir com ha de ser una cursa perquè sempre es pugui dur a terme. La millor manera que varen trobar va ser clara: els alumnes havien d’organitzar-ne una.

“Crec que ara els costaria molt fer un projecte que no fos d’aquest estil. Seria difícil que no hi hagués aquest punt de servei”, apunta una de les mestres que hi ha participat, Marta Egea. Per ella, els alumnes han fet feina de manera motivada, amb molta implicació i amb la bona sensació final de saber que el seu projecte transcendirà i tindrà un valor en la vida d’altra gent. No serà només una nota dins un calaix.

Durant aquest procés s’han treballat moltes àrees: des de la lingüística, sempre present a través de la comunicació, fins a les matemàtiques. És el cas, per exemple, de cercar experts perquè ajudassin els alumnes en l’àmbit normatiu o saludable. En el primer cas, es va haver d’enviar una carta més formal al conseller de Medi Ambient, Vicenç Vidal, perquè acudís al centre i explicàs la normativa. Va accedir-hi i va donar tota la informació als alumnes. Per un altre costat, i de manera més informal, es va enviar una carta a la nutricionista Maria Colomer perquè hi aportàs la seva experiència des de l’àmbit de la salut alimentària. Un vídeo i moltes ganes d’aprendre la varen convèncer per fer-ho.

L’escola també ha treballat les matemàtiques, per exemple, a l’hora de fer un estudi de camp i realitzar un mapa de nivell i d’amplària. A través d’aquests mitjans, els alumnes varen conèixer l’escala. L’ajuda externa, però, no va ser exclusiva de Castanyer, Colomer i Vidal, sinó que la col·laboració ha estat constant. Un altre cas és el de l’Ajuntament de Santanyí a l’hora de demanar permisos per preparar la correguda. També hi han donat una mà geògrafs i la implicació de tots els mestres ha estat total. Ara, el projecte passa per “la part més explosiva de comunicació”. Se n’ha fet molta propaganda, a més d’anuncis de televisió i ràdio, perquè la gent acudeixi a l’esdeveniment.

CONEIXEMENTS

Amb el projecte servei, “els alumnes s’han adonat que el tipus de terreny és molt important, que ha de ser clarament un camí i que l’amplada varia en funció del nombre de corredors”; així mateix, s’han de tenir en compte els animals, explica Egea. També ha servit per implicar-hi altres cursos, per exemple els alumnes de 5è, que estaven elaborant un projecte de camins de muntanya. Poble, professorat i centre han col·laborat plegats.

Aquesta metodologia permet que el professor sigui un guia dels aprenentatges dels estudiants. “Quan els nins fan feina per projectes i volen aconseguir resoldre alguna cosa, el mestre els ha d’acompanyar i anar alerta que s’aturin on s’han d’aturar”, apunta Egea, tot i que són els alumnes els que fan i desfan. “Els exàmens són un tema que està superat”, hi afegeix.

Ara mateix, els alumnes també es troben a punt per realitzar un altre projecte relacionat amb els ambients. En aquest cas, de nou amb el punt de servei, perquè serà per tota l’escola. Però amb la Serra repetiran aquest mateix curs. “El currículum diu que s’ha de contextualitzar l’aprenentatge. El nostre context és la Serra”, matisa Egea. Aquest curs, les aules tenen noms, per exemple, d’espècies endèmiques. “La serra de Tramuntana és el nostre dia a dia. Cada tres setmanes sortim. Per una cosa o per una altra, sempre hi haurà servei”, destaca la mestra. Viure educativament a i per a la Serra fa que el centre tingui una altra percepció del que representa el paratge natural mallorquí.