No som economistes, ni tertulians, ni experts en res. Som, això sí i és molt important, persones preocupades per l'educació. Per tant, fem públiques les nostres ignoràncies i demanem disculpes per si alguna conclusió creuen que està poc fonamentada.
Patim unes retallades a les bases de l'estat del benestar. Tisorades que altres països s'han estalviat perquè entenen la diferència que hi ha entre despesa i inversió. Sembla que ara alguns s'adonen que la política seguida ens ha portat a una situació molt més galdosa de l'esperada, però encara hi ha qui defensa que cal retallar més i salvar les butxaques d'uns quants.
Cal recordar també que qui més pateix les retallades no són els culpables de la crisi. La realitat és que els rics cada dia són més rics, que les classes mitjanes van cap avall i que cada dia hi ha més pobres. La culpa, afirmen alguns, és de Madrid. D'altres opinen que la política del govern català és la responsable de bona part d'aquesta situació. Hi ha qui diu que la independència ho resoldrà tot. Hi ha qui defensa que separar-nos d'Espanya ens enfonsarà encara més perquè farà caure l'euro. Espanya, sense els ingressos catalans, farà figa.
Cortines de fum
Opinions de tota mena, que sovint només actuen com a cortines de fum. Sobre el tema de l'alimentació dels nens i de les nenes, el Síndic ha parlat de malnutrició. I fa pocs dies ho ratificava. Els pediatres, en canvi, han qüestionat les seves conclusions. Nosaltres no sabem quina part de raó té cadascú, però el que sí que sabem és que cal arribar a un pacte de totes les forces polítiques i dels agents socials implicats en aquesta delicada qüestió amb un únic propòsit: evitar que la precarietat de moltes famílies es tradueixi en nens i nenes mal alimentats.
Hi ha més urgències, ho sabem prou bé, però fer política és, també, establir prioritats. Les famílies ja ho fem quan mirem el compte corrent i veiem que tot s'apuja tret dels ingressos que entren a casa. És aleshores quan decidim de què podem prescindir, però no retallem en allò que hem de posar a taula. La política de beques ha de passar davant de totes les altres necessitats de la conselleria d'Ensenyament. Se'ns poden imposar moltes renúncies, però no podem permetre que els alumnes arribin a l'escola amb problemes d'alimentació.
Un nen que no menja bé no pot aprendre allò que l'escola li proposa. Estem convençuts que evitar el fracàs escolar comença per l'estómac.
