Quan parlem de l’educació de la canalla sembla que per fer-ho molt bé calgui ser-hi sempre, que haguem de fer-ho tot plegats i que faci falta deixar de banda la nostra vida personal i cultural. I no és cert.
El que en tot cas cal, i de ben segur que és molt important i educatiu, és mostrar a la canalla que també tenim amistats, que tenim interessos com anar al cinema (i no només per veure pel·lícules infantils) o anar a concerts. Tots hem de tenir la possibilitat de trobar-nos amb les nostres amistats, sortir amb la colla, i no cal que sempre que sortim de casa sols sigui per una força major: anar al metge, feina o reunions. I també hem de poder sortir com a parella a sopar o passejar encara que puguem sopar a casa.
Quin goig sopar amb la parella mentre la canalla dorm, oi? S’agraeix aquest petit canvi d’aires! Per tot plegat és important mostrar a la canalla que el fet de fer activitats conjuntament no elimina la nostra vida i això els ajudarà a comprendre el lloc que ocupa cada persona dins de la família. Per això podem trobar moltes maneres d’organitzar-nos, sobretot quan tenen una edat en què cal que hi hagi algú per si hi ha un entrebanc.
No es tracta de defensar que és imprescindible sortir, sinó que és important per a nosaltres, per al nostre benestar i satisfacció i, per tant, repercuteix en el benestar de tota la família. De la mateixa manera que les activitats que els són pròpies per la seva edat també són un benefici col·lectiu. D’aquesta manera mostrem a la canalla que som persones socials i sociables i que no podem tancar-nos a casa sols amb ells perquè perdem el fil del nostre món de persones adultes.
De més grans tindran també les seves sortides o es podran quedar a casa sense vigilància perquè tenim mòbils o hi ha persones properes. La qüestió és demostrar-los que hi ha espais diferents i que hi ha necessitats diferents segons les edats, i no donar-los una visió tancada i distorsionada sobre què vol dir ser pares i mares i que els generi una dependència que pot dificultar que es facin grans.
Sortint sols els mostrem que la nostra vida no s’acaba amb ells, que els estimem moltíssim, i que segrestant la nostra intimitat i les nostres relacions no els estimarem més. I ho han de saber.
