GEMMA CASTANYER

Aprenentatges a tocar de mar

El projecte 'Compartim un futur' de l'AMB permet als escolars descobrir l'ecosistema submarí i convertir-se en oceanògrafs per un dia

"Pareu atenció. Quina diríeu que és la direcció del vent?", pregunta en Francesc. "¿I si aixequem el dit i ho comprovem?", responen els alumnes. "Hi ha altres mètodes més fiables. Observeu la direcció dels vostres cabells, de les fulles d'un arbre o pareu atenció a les vostres orelles", diu ell. "Les orelles?", es pregunten sorpresos els nens. "Sí! Aneu girant el cap fins que noteu que el vent us toca a les dues orelles, és a dir, que us ve de cara. Aleshores sabreu exactament quina és la seva direcció", respon.

Aquest matí en Francesc Camps, biòleg de l'Escola de Mar-Centre d'Estudis Marins de Badalona, és a la platja del Pont del Petroli amb un grup d'escolars que participen en l'activitat La platja, un ecosistema dinàmic , organitzada conjuntament amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB): "Estudiem una sèrie de paràmetres físics, com la força del vent, l'onatge i la transparència de l'aigua per després conèixer la biologia submarina que trobem a la costa central metropolitana i, en concret, la de Badalona", explica. El taller, de dues hores de durada, es fa des del Pont del Petroli, un pantalà que s'endinsa 250 metres mar endins i que antigament servia per traspassar petroli des de vaixells cisterna cap als dipòsits de terra. Avui dia aquesta singular estructura s'utilitza com a estació meteorològica i oceanogràfica, des d'on s'enregistren importants dades en temps real: "Al llarg de tota la costa catalana no hi ha cap altra infraestructura amb sensors que ens permetin saber, al mateix moment, l'estat del vent, la força de les onades, la temperatura, la humitat i la qualitat de l'aigua", afegeix.

Qui hi viu aquí sota?

Una vegada ambientats en l'escenari litoral, en Francesc explica amb detall quin és l'ecosistema que viu a la costa badalonina i el perquè de la seva fragilitat: "Aquí hi conviuen animals i plantes típics de la costa sorrenca, alguns dels quals són molt sensibles als impactes mediambientals", diu. Un dels casos més clars és el de la posidònia ( Posidonia oceanica ), una planta que ocupa els fons marins sobre la qual es desenvolupa un ecosistema molt ric en biodiversitat: "De posidònia n'hi ha poca, però que existeixi és bon senyal perquè es tracta d'un important indicador de l'estat del fons marí", afegeix. Pel que fa a la fauna, s'hi poden trobar peixos com l'escórpora, algun cavallet de mar i musclos de roca que creixen a les columnes del pont.

Els petits mariners

Molts dels alumnes que participen en l'activitat viuen a prop de la costa, però, en canvi, desconeixen del tot les particularitats d'aquest medi: "Els fem observar la platja d'una manera diferent de la que ho fan ells diàriament", diu en Francesc. "I aquest nou punt de vista els fa entendre que, a més de passar-nos-ho bé, també l'hem de respectar i cuidar", afegeix.

Acostumat a treballar i viure de cara al mar, en Francesc aplaudeix la millora que la platja ha viscut els últims anys: "Abans havíem de marxar fora per gaudir d'aquest litoral, ara és un goig tenir-lo cada dia", diu. Aquesta millora, segons explica, es deu tant a la tasca d'adequació i manteniment que l'AMB hi porta a terme com també al fet que hi ha més consciència social: "Cada dia som més les persones que entenem que a la platja no estem sols. De les nostres accions en depèn la vida de bona part d'aquest ecosistema", conclou.

La platja, un ecosistema dinàmi c es portarà a terme el curs vinent 2013-2014 en el marc del programa d'educació ambiental de l'AMB Compartim un futur . L'activitat, que és gratuïta, es destina a alumnes de cicle superior de primària, primer i segon d'ESO. En trobareu més informació al web de l'AMB.