GEMMA CASTANYER

Anellant ocells al Llobregat

El programa d’educació Compartim un Futur de l’AMB permet descobrir la millora de l’hàbitat del tram metropolità del riu

El Marc Pérez, educador ambiental, demana que tothom faci silenci per mostrar l’ocell que ha capturat. Els alumnes esperen impacients: “Mireu! És un rossinyol bord [Cettia cetti ]!”, diu. “I ja porta l’anella posada”, afegeix. Assegut davant una petita taula amb material científic, es disposa a prendre algunes dades que anotarà en una llibreta: “El primer que farem és apuntar el número i el remitent de l’anella que ja porta posada. Si us hi fixeu, també hi ha una adreça web”, els diu.

Amb l’ajuda d’un petit regle, pren les mides d’una ala per saber quin és el sexe i l’edat de l’exemplar: “Fa 55 mil·límetres, per tant, és una femella perquè els mascles solen ser una mica més grans; i diríeu que és jove o gran?”, els pregunta. “Si és jove veureu que té dos tipus de plomes. Si és gran només hi veurem plomes noves”, afegeix. “Jo diria que és una femella gran perquè les plomes són d’un sol color!”, apunta el Pau. “Correcte!”, respon el Marc.

El Marc bufa a la panxa de l’ocell: “Hi veig força greix i un bon múscul, per tant, ja sabem que és un rossinyol bord femella, nascuda el 2012 o abans i que està en perfecte estat de salut. Ara només cal pesar-la”. Amb molt de compte agafa l’exemplar i el col·loca dins un petit cub situat sobre una balança digital, però el rossinyol és ràpid i marxa abans no l’hagin pogut pesar! “Ohhh...!”, exclamen els nens de fons. “Això a vegades passa! És un ocell nerviós i no sempre es deixa pesar!”, diu l’educador, somrient.

Espècies en expansió

El rossinyol bord és només un dels vuit ocells que el Marc i el seu company, l’Àngel Arroyes, han capturat aquest matí de dijous a l’espai fluvial del Llobregat, al costat de Sant Joan Despí. Amb l’ajuda dels alumnes de quart de primària de l’Escola Joan Perich i Valls, de Sant Joan Despí, han anellat i analitzat exemplars de mosquiter comú ( Phylloscopus collybita ), tallarol de casquet ( Sylvia atricapilla ), tallarol capnegre ( Sylvia melanocephala ) o pit-roig ( Erithacus rubecula ), espècies que viuen a l’entorn fluvial del Llobregat: “Els ocells són un perfecte indicador de la qualitat del medi on viuen”, explica l’Àngel. “La recuperació de part del bosc de ribera ha permès que espècies com el teixidor ( Remiz pendulinus ) o el martinet de nit ( Nycticorax nycticorax ) incrementin la seva població. Gràcies a l’anellament podem saber on nidifiquen, quines migracions fan o quina és la població existent. Paràmetres que ens donen pistes per protegir determinats espais”, afegeix.

Accés i vida al riu

El projecte de recuperació del bosc de ribera és només una de les nombroses actuacions que l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) està portant a terme al tram metropolità del riu Llobregat, de Castellbisbal al Prat de Llobregat. Un espai complex on les infraestructures i els serveis conviuen amb el medi natural i les activitats de lleure: “Des d’un punt de vista funcional la dinàmica del riu va a millor”, assegura Antoni Farrero, coordinador d’infraestructures de l’AMB. “Ara estem concentrant els esforços a incrementar l’accessibilitat des dels municipis veïns fins al riu. Ho hem fet amb Sant Boi, l’Hospitalet, Sant Joan Despí, Sant Feliu i aviat actuarem a la façana de Sant Vicenç dels Horts”.

L’augment en l’afluència de persones, famílies i grups que visiten, fan esport o passegen pel Llobregat demostra que la millora dels accessos ja és una realitat: “Hi ha més atracció pel riu, però també hem notat un canvi d’actitud en positiu. Activitats com l’anellament científic d’ocells permeten conèixer i descobrir un espai que després les famílies valoren: el respecten, el cuiden i el conserven”, conclou Antoni Farrero.