El pare que et va matricular

‘After Sant Jordi’

Tampoc ha de ser tan difícil. Vull dir que n’hi ha com a mínim més de la meitat que mai més tornarem a agafar del prestatge. Això per no parlar dels que vam començar i no ens van acabar de fer el pes. O dels que ens van regalar amb tota la bona fe del món sense encertar-la gens ni mica. A més, ja ens ha passat amb altres andròmines de casa i ben bé que ens n’hem sortit. Encara recordo l’última febrada zen que ens va agafar l’estiu passat i com vam llençar la meitat de la roba de l’armari, sobretot la meva part, que sembla el bagul de la Piquer. Vull dir que si vaig aconseguir fotre a mar la samarreta de Free Winona talla XS que vaig comprar a Nova York el segle passat ja puc afrontar qualsevol altre procés de neteja. O també podria parlar de l’esbandida de manualitats de l’escola que vam perpetrar amb nocturnitat i traïdoria, d’amagat del nen, i com vam fer sobreexir el contenidor amb aquella estesa de rotlles de paper de vàter i ampolles d’aigua buides transvestides en bestioles inversemblants.

Esclar que no hauria de ser difícil! Tenim el cul pelat de fer-ho. I tanmateix, com és que no hi ha manera de posar-nos-hi? ¿Què coi ens passa amb els llibres aquests dels trons que ens abonyeguen les prestatgeries i amenacen de tapar la poca llum solar que arriba de les finestres? Tot aquest estenall de totxos llegits i rebregats amb les fulles ferides de doblecs petits per recordar-nos on ens havíem quedat, amb els lloms tacats de colors estranys o estarrufats per culpa d’algun got vessat amb mala fortuna, quin poder tenen per sobreviure tots els plans quinquennals i totes les operacions neteja? ¿No havíem quedat que amb el Kindle nou de trinca que ens va cagar el tió fa tres anys bons ja no els faríem servir més? Com ho hem de fer per passar davant d’una llibreria i no mirar l’aparador de reüll? Com podem rebutjar la proposta del nen d’entrar a fer-hi una ullada?

No ho sabem fer. Hi caiem de quatre potes i en sortim mitja horeta més tard amb alguna llaminadura per a cadascú de nosaltres que ens tindrà distrets els pròxims dies. I així estem avui, amunt i avall del pis, repassant tots els racons de cada habitació, traginant la nova remesa de llibres post Sant Jordi, mirant d’encabir-los a la lleixa damunt la rentadora o la farmaciola. I pensant que sí, que hauríem de fer un pensament, però que tampoc ve d’un dia.