XAVIER TEDÓ

AMPAs actives. Fent barri, fent poble

En molts pobles petits i en alguns barris de grans ciutats, l’activitat cultural passa per les AMPA, que actuen com a motor de dinamització i com a punt de trobada

AMPAs actives Fent barri, fent poble / ESCOLA ÀNGELS GARRIGA Zoom

Ala geganta de l’Escola Àngels Garriga la fan ballar les famílies. Aquest centre del barri d’Horta de Barcelona va crear la geganta fa cinc anys i el curs passat l’AMPA va decidir fer-la ballar. Les mares i els pares que formen part de l’entitat van posar en marxa un taller de percussió per acompanyar la geganta en les seves sortides. Amb l’objectiu de teixir xarxes de complicitat amb les colles de cultura popular del barri, els Diables d’Horta van ser els encarregats d’ensenyar a tocar els timbals als pares, mares i alumnes de l’escola amb diferents sessions els dissabtes als matins. “Abans només es feia una cercavila, però la volíem fer ballar, que fos tot més festiu”, explica Gemma Moncunill, membre de la comissió gegantera. Un projecte que ha servit per treballar diferents valors, com tenir cura del medi ambient per mitjà de la reutilització: “Els timbals per a la canalla els hem fet amb pots de iogurts o llaunes de tomàquet i els pares hem utilitzat pots de pintura i contenidors de deixalles amb la finalitat de fomentar el reciclatge”. Només han comprat les baquetes.

Van debutar a la Festa Major d’Horta de l’any passat i també van ser presents a la cercavila de Santa Eulàlia, a la Trobada d’Entitats del Districte i a la Festa Major de la Font d’en Fargas: “Sortim quan podem, però si més no intentem ser a les festes del barri”. La iniciativa ha quallat perquè dues escoles públiques més, l’Arc Iris i l’Heura, petites i d’una sola línia, també s’hi han sumat i ja són més de cent inscrits entre pares i alumnes.

Tots tres centres han participat aquest curs en classes pràctiques per aprendre ritmes amb Nan Mercader, del Taller de Músics, que van desembocar a finals de març amb una master class on van perfeccionar el fet de tocar i caminar alhora. Uns coneixements que posaran en pràctica el 18 de maig amb una cercavila al Guinardó mentre esperen que a la Festa Major d’Horta no plogui com l’any passat i puguin sortir per fi els tres centres: “El nostre objectiu és obrir-nos al barri, i de fet ho hem proposat a més escoles, que confiem que s’hi adhereixin més endavant”, remarca Moncunill.

Involucrar tot el poble

Els alumnes de P-4 de l’Escola Serralavella d’Ullastrell i les seves famílies van omplir el poble de grues -l’ocell- d’ origami per festes aquest mes de març en una crida a la pau al món. La història comença a l’aula, on es decideix que aquest curs es diran volador@s misterios@s. Indagant sobre el fet de volar i els seus misteris van a parar a la història de Sadako Sasaki, malalta de leucèmia de resultes de l’atac a Hiroshima, que intenta fer 1.000 grues per demanar un desig: la pau al món. Mor, però, quan en portava 644. Els companys les acaben i li fan un monument que és un símbol de la pau al món.

“Aquesta història enamora el grup i decidim començar a demanar ajuda per fer grues i intentar arribar a fer-ne 1.000 per demanar un desig”, assenyala la mestra, Marisol Anguita. Els pares i les mares han estat claus en el procés, ajudant a fer difusió de la iniciativa pel poble i muntant una marató que ha acabat amb la construcció de 3.000 grues. “La història s’ha fet gran i finalment s’hi ha involucrat tota l’escola i tot el poble”, afirma Anguita.

Les grues s’han acabat penjant als edificis més emblemàtics del municipi, com al campanar modernista, a l’ajuntament i a la mateixa escola, perquè tothom les pogués veure. La innovadora iniciativa es va tancar amb una enlairada de globus blancs amb grues en un acte simbòlic per fer volar els desitjos dels alumnes: “Aquesta és una història de desig, de compartir un somni de manera vivencial des de l’escola”, conclou Anguita.

Anar teixint

Les històries que us hem explicat, però, no són casos únics. Àlex Castillo, president de la Fapac (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya), subratlla que “als municipis més petits o en barris amb poc teixit associatiu la vida cultural sovint passa per l’AMPA, perquè és l’entitat amb més vida”. Sigui com sigui, el màxim representant de l’associació assenyala que “en general les AMPA tenen un paper molt actiu” i posa com a exemple l’organització de la rua de Carnestoltes. Després de lamentar que la seva feina “no sempre és visible ni reconeguda”, Castillo posa èmfasi en el fet que “els barris i els pobles canvien molt amb una AMPA motivada i compromesa perquè ofereixen un ampli ventall d’activitats lúdiques, solidàries o culturals que repercuteixen positivament en l’entorn”.

Malauradament, el màxim responsable de la Fapac també alerta que les AMPA participen més a primària que a secundària: “Quan els nanos es fan grans moltes famílies es desvinculen de l’escola, tot i que potser és quan els necessiten més els seus fills, i la participació baixa perquè els pares estan més pendents de l’èxit educatiu”, conclou.