Ells volen nens i elles nenes?
Les estadístiques diuen que neixen més nens que nenes, en un petit percentatge, i el tòpic diu que els pares sempre estan contents tant si és nen com nena. Però també és cert que molt sovint els pares desitgen un fill, l'hereu, i que les dones esperen tenir una nena amb qui tenir més complicitat
En el primer embaràs, Pau Artús volia tenir un nen, i Imma Ratera, una nena. Durant els primers mesos d'incertesa sobre el sexe del fetus, el Pau desitjava que fos un nen. Un Magí. Com que el Pau tenia clar que tindrien una segona criatura, preferien que el primer fos un nen. Per què? "Perquè les nenes creixen més ràpidament i la segona acabaria enganxant de seguida el primer i així jugarien més". Si ha de raonar més el fet de desitjar un nen, el Pau opina que no es volia imaginar la vida amb 3 dones a casa. "Quan tot són dones a casa, el pare queda arraconat, i les activitats i la dinàmica de la família queden esbiaixades cap a les preferències femenines".
L'Imma hi fica cullerada. Ella volia tenir una nena en el seu primer embaràs perquè a casa eren dues germanes i, per tant, volia contribuir-hi amb una generació nova. "També em conec més els jocs de nenes, i em feia mandra pensar que amb un nen hauria de jugar a pilota". Al final, va ser nen: el Magí, que està a punt de fer els 4 anys. Després del Magí va venir una nena, l'Agnès, que té 18 mesos. I ara tant l'Imma com el Pau estan encantats. "A tots dos ens agrada que el primer fill hagi estat un nen". Per què? "Ai, és molt difícil raonar-ho, posar-hi paraules, perquè són més aviat sentiments que no havíem verbalitzat mai", indiquen. Som-hi. Per què? "Perquè el germà nen farà de protector de la germana petita". I perquè les nenes són "més espavilades i l'Agnès aprèn molt ràpidament".
L'Imma explica que juga a tot i amb tot tant amb el Magí com amb l'Agnès. Aquella idea que amb el nen jugaria a pilota, i amb la nena, a nines, l'ha esborrada. "Quants tòpics té la maternitat! Ara bé, sí que dic que el Pau es relaciona de manera diferent amb l'Agnès que amb el Magí. Sí, sí, el pare és més delicat amb l'Agnès, cosa que no vol dir que no tingui bona relació amb el Magí".
Fixem-nos en la intendència familiar. "És millor que hàgim tingut un nen primer i després una nena perquè aprofitem més roba i més joguines". No cal afegir-hi gaire més. "Amb la nena tens més samarretes roses; si haguéssim tingut un nen de segon, no les hauríem aprofitades".
Per acabar, el Pau i l'Imma fan hipòtesis de com seran els seus fills quan siguin grans. Diuen que els nens abandonen aviat el niu familiar i que ja no s'hi relacionen gaire. Se'n van amb la família de la parella. En canvi, de les nenes, es diu tot el contrari. "Sabem que acostuma a passar això, però la veritat és que ens agradaria que el Magí estigués amb nosaltres de gran, que no opti per la família de la parella en comptes de la nostra". Segur que és un tòpic que, si tens un nen, els pares passen les festes de Nadal sols. Segur.
Ell volia nena
La Núria i el Pep tenen cinc fills: tres nois i dues nenes. Des de sempre que la Núria sent a dir que "les nenes són més de casa i que fan més companyia, perquè hi ha més complicitat amb les mares", però ella opina que depèn dels caràcters. Tant se val que sigui nen com que sigui nena. El que és important és avenir-s'hi. "Jo tinc molt bona relació amb els nois", apunta.
Ara bé, és cert que la Núria veu diferències entre els uns i les altres. "Les nenes són més llargues, mentre que als nens els veus a venir d'una hora lluny". Per la seva banda, el Pep explica que sempre havia volgut tenir nenes. Per què? Tornem-hi. "És difícil raonar-ho, perquè són idees que surten del cor, poc elaborades pel cap". Per què? "Perquè les nenes són més dolces, més tranquil·les, i perquè pensava que m'avindria més amb els caràcters femenins".
La Núria, en canvi, mai no va tenir cap teoria sobre si volia tenir nens o nenes. "Esclar que en el tercer embaràs, quan ja tenia dos nois a casa, pensava que volia una nena, però quan em van dir que era un nen, em va semblar genial". El que és important, repeteix la Núria, no és el sexe, sinó la bona sintonia i el caràcter de la criatura. "Això sí que té milers de variables i no només dues", conclou.
Ell volia nen
Un tercer cas, Esther Ruiz i Jordi Porta, pares de tres criatures: la Berta, el Guillem i el Sebastià. En el primer embaràs, quan encara no sabien que seria una nena, la Berta, "el Jordi desitjava un hereu, és a dir, un noi", diu l'Esther. En canvi, la mare no tenia cap preferència. "M'estava bé tot". En el segon embaràs, les preferències del Jordi i de l'Esther van coincidir perquè tots dos desitjaven el nen. "Esclar, ja teníem la nena i així fèiem la parelleta". Ara bé, en el tercer embaràs, l'Esther hauria volgut una nena, perquè "pensava que congeniaria més amb la Berta". I encara matisa més la seva preferència: "Els nens són més d'acció, mentre que les nenes són més de parlar". Tenint a casa un belluguet, ja considerava que n'hi havia prou. Finalment, va ser un nen, el Sebastià. I tant l'Esther com el Jordi n'estan encantats. "Això no es pot triar", diuen. El fet és que, preferències a banda, arriba el que arriba.
