Fer veure que no t'enfades

Si vols controlar una classe amb trenta adolescents el secret és fer veure que no t'enfades per molt grossa que la facin. És molt difícil i només els anys i l'experiència ho permeten. Tot i així, sempre depèn del dia que tinguis. És una de les experiències més intenses de la professió, el fet de mantenir-te impertorbable davant les hostilitats més adverses. Això no vol dir fer-se el tou o el babau, no; és castigar l'infractor sense despentinar-se ni haver d'alçar la veu. Jo admiro tots els docents que saben fer-ho.

En el meu cas, com que sóc professor de català, sempre hi ha algú que el primer dia que entro a l'aula em rep amb un " viva España " i una salutació filonazi. Us ho juro. És la típica trampa per a novells amb què et volen demostrar que no pensen posar-t'ho fàcil i que t'hauràs de treballar l'autoritat. Però si els mires amb cara de "Què coi fas?", te'n rius obertament i prossegueixes amb el que tenies previst, de moment has guanyat la primera batalla. En el meu cas, aquests m'acaben aprovant l'assignatura i fins i tot em tenen estima. Entrar en el terreny personal té els seus riscos. És impossible passar deu mesos seguits sense que ens coneguem una mica. No ho explico tot de la meva vida, però sí quatre coses perquè vegin que sóc humà i no em limito a donar-los la pallissa. Si te'ls guanyes, t'estalvies enrabiades. Llavors els pots discutir el que no t'agrada que facin des del respecte mutu. Si et veuen sincer, rarament t'apunyalaran per l'esquena.

No són rucs, saben què passa

El curs que ve començarà amb més dificultats de les habituals i amb més malestar del desitjable per culpa de les múltiples retallades en material i en personal. Ho patirem tots els que encara tenim feina. A finals del curs passat, la consellera d'Ensenyament va recomanar als docents que no transmetéssim el nostre malestar als alumnes, que no en tenien cap culpa, com si això pogués empitjorar més les nostres estadístiques. Per part meva no ha de patir ningú, dissimularé. Però si algú creu que els alumnes no saben com va el país és que els consideren rucs. Alguns no tenen diners i tenen pares i familiars a l'atur. Hi ha gent influent que pensa que a les futures generacions no els convé gaire això d'estudiar. Amb aquests, tampoc val la pena enfadar-s'hi. Més aviat es mereixen la nostra absoluta ignorància.