El drac vegetarià, la princesa i el noble metge cavaller

Tot es revisa per Sant Jordi: novetats editorials, roses innovadores i pastissos fets per a l'ocasió. Tot menys la llegenda, que resta inamovible. Vés a saber quin sentit tenia antuvi, però avui dia, emparats per la condescendència de la tradició, no em sembla educatiu espantar els nens amb dracs immensos amb un problema greu d'halitosi que mengen carn humana crua sense parar i no segueixen els preceptes de la piràmide de l'alimentació saludable.

Proposo fer-ne una nova versió, que voldria engrescar a menjar vegetals, alhora que alliçonaria, ja que hi som, sobre la necessitat d'escoltar-nos els uns als altres. Som-hi.

Hi havia una vegada un drac que vivia a les coves des de temps immemorials. Era un drac tranquil, però de cop i volta es va capgirar. Si abans caminava, volava i nedava, ara li fallaven les forces i restava immòbil, llançant foc i alenades de mal alè que emmetzinaven l'aire. Els vilatans el sentien cridar "Donzelles, vull donzelles!" i, atemorits, van buscar una solució: van decidir fer un sorteig diari entre les noies del poble per satisfer la gana del drac, fins que un dia la desgràcia del sorteig va tocar a la princesa. Just en el moment que la princesa era entregada al drac, va aparèixer un cavaller, amb la llança a punt per estabornir-lo. Però quan li va veure els ulls groguencs, l'apatia que mostrava i l'aspecte defallit, va canviar-se la roba de noble cavaller per una bata de metge.

Era un noble que havia fet la carrera de medecina i, en hores lliures, salvava princeses. El drac li va dir que no calia que l'examinés, que ell ja sabia què li passava. El drac era vegetarià i tot va anar bé mentre no es va acabar la vegetació que l'envoltava. Quan es va quedar sense menjar, va optar per menjar animals, però el seu estómac no hi estava preparat i s'hi rebel·lava amb un alè fètid.

Desesperat, va demanar ajuda, cridant "Roselles!", que tenen bons nutrients. Els vilatans van entendre donzelles i a la cova hi arribaven noies molt amables, però el pobre animal continuava morint-se de gana. El cavaller li va donar un pom de roses que van revifar el drac, i els vilatans van fer un hort immens per alimentar-lo i retornar la pau al poble.

I és que, encara que sigui molt gros, el drac menja roselles, no donzelles!