El valor dels llibres
És curiosa aquesta nova tendència d’alguns instituts que conviden els professors a preparar tot el material docent sense un llibre de text de referència. És veritat que amb els anys i l’experiència vas perfeccionant activitats pròpies que saps que tenen l’èxit assegurat o, com a mínim, una bona acceptació. Curs rere curs, les proves i les perfecciones.
Una altra cosa és que sempre es pugui treballar amb aquesta intensitat. Els llibres de text són uns bons aliats per als alumnes i tradicionalment han estat una referència per al treball i l’estudi. Entenc que les editorials es mouen bàsicament per diners i per això no dubten a visitar tots els instituts a finals de curs oferint els seus productes. Viuen de les vendes, sí, però també pateixen els constants canvis de lleis. Cal recordar que bona part dels llibres de text estan dissenyats per professionals de la docència, jo mateix n’he fet i l’exigència és molt alta. Per a mi els llibres de text sempre han estat bons aliats però mai substituts de la meva feina. Els aprofito però no em manen, simplement em permeten completar i enriquir tot el que no puc fer directament en les hores lectives.
És curiós que el món de l’educació tingui molt clara la importància dels llibres com a mitjà per assolir el coneixement, però en canvi les seves polítiques els vagin relegant cada vegada més. Primer va ser la moda de la socialització del llibre de text, que també incloïa incomprensiblement les lectures obligatòries. Els comprava una vegada el centre i se’ls quedava per sempre. També han aparegut empreses que fan negoci simplement amb el lloguer d’uns llibres que les famílies paguen per després tornar-los.
La tendència actual és que el docent creï tot el material, que, en molts casos, es queda el centre. I a les famílies no els ha sortit gaire més econòmica la jugada perquè han hagut de comprar ordinadors o tauletes. La diferència és que a ulls dels pares sembla una inversió més atractiva que no pas els llibres. Molts dels meus alumnes no n’han comprat mai cap, simplement perquè des de l’institut no els hi hem obligat i des de casa encara menys. Si nosaltres mateixos no ho valorem, no és estrany que després les literatures i les lletres en general tinguin un futur incert, per no dir negre com la tinta.
