Normalment no els dic als meus alumnes que també sóc escriptor. Sé que tard o d'hora ho descobreixen i, llavors, la taca d'oli s'escampa sola. Com que no me'n vanto, els semblo més humà. Tot i així, sorgeixen un parell de preguntes que cada any, i ja en van set, em fan amb una curiositat irreprimible. La primera és: "Ets famós?" I la segona: "Guanyes molts diners amb els teus llibres?" Sempre estic temptat d'enganyar-los i dir-los que sí, que sóc molt famós, que és incomprensible que ignorin aquest fet, i que gràcies a les vendes m'he fet tan ric que faig classes a adolescents només per gust. Com que tinc una feina refugi que m'aporta la seguretat d'un sou, no tot ho faig pensant en els diners. Una altra cosa és que la gent que vol viure d'escriure avui ho té magre, fins i tot els que fa dècades que ho havien aconseguit. Des de la socialització, les vendes han caigut en picat i paguen malament, o no paguen, les visites a les escoles.
Temps difícils
El sector editorial està en perill. Les llibreries històriques van tancant i als instituts es reaprofiten els llibres fins que fa angúnia tocar-los. Sense autors que en treguin un mínim profit econòmic, no hi haurà novetats. Molts escriptors de literatura infantil i juvenil estan preocupats per aquesta realitat que augura un futur negríssim. Més enllà de guanyar-se les garrofes, els que tractem nens i joves sabem com és d'important donar valor als llibres. Sense llegir molt no es pot escriure bé. El llibre és indestriable de l'educació i l'ensenyament.
La socialització dels llibres de text als centres escolars és una cosa, però la compra de llibres de lectura s'hauria de preservar. Sé que les AMPA actuen de bona fe, però no haurien d' estalviar a pares i fills seguir amb el costum de perdre's junts per les llibreries per mirar, fullejar i comprar llibres. També tinc claríssim que construir una llibreria personal és imprescindible. Sense, difícilment m'hauria agradat escriure. Entenc que algunes famílies necessiten tot tipus d'ajuda, però amb el que valen el mòbil o les sabatilles dels fills els en sobraria la meitat per pagar tots els llibres de lectura del curs. I fins i tot se'ls podrien endur a casa, on podrien seguir llegint i fer família. Però per canviar algunes prioritats cal fer molta pedagogia en una societat massa adoctrinada en fútils banalitats.
