GEMMA CASTANYER

I a tu, ja t'ha vingut?

L'arribada de la menarquia -o primera menstruació- s'acompanya sovint d'ansietat, nervis i qüestions sense resoldre. La majoria d'adolescents adquireixen una informació limitada respecte al seu cos i perceben la regla com un pur tràmit que caldrà viure per sempre.

Aquest setembre, quan li faltava poc per celebrar els 13 anys, l'Anna va tenir un somni: hi apareixia una caixa de maduixes, un supermercat, un tros de seda de color vermell i una data, el 5 de novembre del 2011. Segons la seva mare, la Myriam Negre, aquella història era un senyal premonitori que la primera menstruació s'acostava i va recomanar a la seva filla que l'escrivís sobre paper tot esperant que s'acostés la data anunciada. Efectivament, l'Anna va encertar el dia però no el mes perquè va ser el 5 d'octubre, coincidint amb el dia del seu 13è aniversari, quan li va venir la menarquia -o primera regla-: "Tot i que ja han passat uns mesos encara li costa adaptar-se al cicle menstrual i aprendre que ha de ser responsable del seu cos. Té molta por a tacar la roba o els llençols per això vigila amb els protectors que es posa i controla quan se'ls ha de canviar", explica. Artista de professió i resident al Maresme, la Myriam es confessa una dona connectada amb el seu cicle menstrual, respectuosa amb els canvis físics i emocionals que li genera i orgullosa d'haver pogut traslladar aquestes vivències en la seva obra fotogràfica, plàstica i escultòrica, part de la qual es pot veure a la web www.myriamnegre.es : "Quan era adolescent els meus pares no em van explicar res i vaig haver de patir sola tot el procés. Amb la meva filla intento viure-ho amb la màxima naturalitat, sense tabús, ni vergonyes, expressant els diferents estats d'ànim que em genera el meu cicle i respectant-li també els seus", diu.

L'actitud de la Myriam i la transmissió de valors i coneixements sobre el cicle que ha traslladat a la seva filla són encara una excepció. Anna Salvia, psicòloga especialitzada en salut sexual de l'Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCB) i autora del llibre Viaje al ciclo menstrual (març, 2012) reconeix que "s'ha fet un pas endavant perquè la majoria de famílies en parlen" però lamenta que el missatge continuï sent pobre i sovint negatiu: "La frase que se'ls diu és: ja ets una dona i ja pots tenir fills! Però una adolescent de 13 anys ni pensa a voler ser mare, ni tampoc experimenta cap canvi d'estatus quan li ve la regla, per tant no acaba d'entendre gaire bé el que li està passant". Salvia, que imparteix tallers d'educació sexual a escoles i instituts, lamenta que "l'acompanyament que es fa quan arriba la menarquia se centri només en el vessant higiènic: què has de fer per no tacar-te, què t'has de posar, on ho has de comprar, etcètera. I també des del punt de vista sexual i anticonceptiu, però res més". Per l'escriptora hi ha molt poques nenes que perceben la regla com "alguna cosa bona i desitjable", la majoria ho entenen com un tràmit que els tocarà viure per sempre i que sovint s'acompanya de mal humor i irritabilitat. "La nostra cultura exigeix a les dones un aspecte radiant i pletòric cada dia del mes. No li permet el recolliment que el cos demana els dies del sagnat, per això en general encara es viu tan malament. És gràcies al nostre cicle hormonal que podem dedicar-nos uns dies a nosaltres mateixes, a recollir-nos i a mirar el nostre interior, i això és fantàstic", explica.

Ja falta poc

En termes generals, la primera menstruació arriba entre els 10 i els 16 anys, però abans que aparegui el cos s'ha d'haver desenvolupat i hem de tenir signes evidents que ja falta poc. La doctora Isabel Ferré, ginecòloga del Centre d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Badalona Serveis Assistencials recorda quins són aquests senyals: "Dos anys abans de la menarquia la nena comença a desenvolupar el botó mamari; li creix pèl al pubis, a les cames, els braços i les aixelles; s'eixamplen els malucs, apareix acne, s'augmenta de pes i talla i es comencen a percebre canvis emocionals. Cap als sis mesos abans de la regla, apareix el fluix vaginal, fet que ens indica que és a prop".

Tot i que és impossible saber el dia exacte de la menarquia, la majoria d'adolescents viuen amb ansietat l'arribada d'aquest moment perquè desconeixen les pistes que el cos els anirà mostrant els mesos previs al primer sagnat. La psicòloga Anna Salvia ho ha experimentat en més d'una ocasió durant els tallers de sexualitat que imparteix a escolars de cinquè i sisè de primària: "Els han explicat que els vindrà entre els 10 i els 16 anys però no saben quan i això les angoixa moltíssim. Quan els explico tot el procés, i sobretot que poc abans de la regla apareixerà el fluix vaginal, es queden més tranquil·les i respiren fons", diu. Salvia insisteix en la importància de la detecció del fluix vaginal, un moc blanquinós o groguenc fonamental per a la salut de la dona, i el coneixement del seu cicle menstrual.

Ni massa d'hora, ni massa tard

L'arribada de la menarquia es viu de manera molt diferent si es presenta en l'edat més comuna -situada als 12 anys i mig- que si apareix als 8-9 anys o bé als 15-16: "Amb les amigues de classe en parlen molt i necessiten sentir-se part del grup. O hi estàs dins o n'estàs fora", explica la ginecòloga Isabel Ferré. En aquest sentit, les nenes que tenen la menarquia abans o després que la majoria ho viuen amb angoixa i preocupació: "A les que els arriba amb 8-9 anys passen molta vergonya. La seva maduresa mental no es correspon amb la física. I a les que els ve massa tard, se senten una mica excloses", explica.

La doctora Ferré, que visita diàriament adolescents en plena pubertat, apunta que cal començar a trencar tòpics respecte "què es pot fer i què no es pot fer" quan arriba la regla: "És molt habitual que deixin de fer esport els dies de la menstruació, quan en canvi està demostrat que les que practiquen activitat física de manera habitual experimenten menys dolor". Si tenen mal de panxa, la ginecòloga recomana descansar, posar-se una bossa d'aigua calenta al ventre i continuar amb l'activitat normal un cop hagin desaparegut els símptomes.

Atenció amb el pes

Tot i que encara formen part de l'excepcionalitat, en els últims temps han augmentat considerablement els casos de nenes que tenen la menarquia entre els vuit i nou anys. La doctora Lourdes Ibáñez, endocrinòloga infantil de l'Hospital Sant Joan de Déu i especialista en el tractament d'aquestes menors, alerta que el sobrepès i l'obesitat són uns dels factors que poden afavorir una pubertat precoç: "El seu sistema hormonal actua abans d'hora, frenant l'estirada típica prèvia al desenvolupament i amb possibles implicacions psicològiques per sentir-se diferent de la resta", explica.