TRINITAT GILBERT

Una tria difícil. L’elecció dels cuidadors

Quan acaba la baixa de maternitat i els pares han de tornar a la feina de ple, hi hamés d’una opció vàlida per cuidar els nadons

Una tria difícil
 L’elecció dels cuidadors / FOTO: TJERK VAN DER MEULEN Zoom

L’Anna té en braços la petita Blanca. La mira amb alegria, també amb ulls de cansada. “Està constipada i no dormim a les nits, perquè sentim com li costa respirar, pobreta”. Ara, amb un mes i mig acabat de fer, la mare té tots els ulls centrats en el nadó. També en l’Adrià, el fill gran, que acaba de començar P-4, com s’afanya a dir de seguida que troba espai per parlar.

El temps passa. L’Anna és química de professió i la baixa de maternitat se li acaba al desembre. “Com que tenim l’experiència de l’Adrià, tenim clar, tant el Bernat com jo, que triarem la llar d’infants, perquè hi vagi als matins”. L’Anna continua explicant que tant ella com la seva parella entren a treballar abans de les 9 del matí. Per tant, si els toca una llar d’infants pública, l’apuntaran a l’acollida, de 8 a 9. Als migdies la recolliran els avis i a primera hora de la tarda l’Anna ja la tornarà a tenir en braços, perquè tindrà jornada laboral reduïda. Juntes, aniran a recollir l’Adrià a les cinc.

De moment, l’Anna no s’angoixa gaire. També mira de no sentir-se culpable pel fet que la Blanca entri a la llar d’infants amb 4 mesos acabats de fer. “Amb l’Adrià ens va anar molt bé. L’experiència va ser molt bona, tant per les mestres com per les altres criatures que hi havia”.

Si ella tindrà temps per dedicar-se a ella mateixa i a la seva parella ja són figues d’un altre paner. “Anar al gimnàs o al cinema o llegir un llibre sé que em resultarà una odissea”. I ho diu feliç, perquè les mirades de la Blanca i de l’Adrià la fan somriure.

La pediatra d’atenció primària Carmen Monzón assegura que ella recomana als pares que busquin un familiar proper per ajudar-los a cuidar el nadó quan tots dos tornen a treballar. “Els avis són ideals, sobretot si la seva salut els hi permet”. De fet, a la consulta, Monzón diu que ha arribat a trobar-se amb avis de 80 anys que es fan càrrec dels néts, i “que ho fan la mar de bé, perquè els fa il·lusió”.

La millor opció

Si la possibilitat del familiar no existeix, la pediatra recomana un cuidador, dit popularment un cangur. Ara bé, amb precaucions, esclar. “Cal tenir-ne referències clares i explícites”, perquè el cuidador ha de complir uns requisits necessaris: “Ha de ser carinyós, responsable, alegre, vitalista, li ha d’agradar jugar i cantar i, sobretot, ha de tenir experiència d’haver cuidat altres criatures”.

A les llars d’infants, les característiques que la pediatra recomana per a un cuidador es donen amb escreix. “Sí, ho sé, ho sé, però quan són molt petits, no és recomanable perquè es posen malalts sovint”, apunta.

En aquest sentit, la pediatra Gemma Baulies opina que fins als 2 anys “les criatures no haurien d’anar a les llars d’infants”. Bàsciament perquè “no és cert que necessitin socialitzar-se en edats tan primerenques i també perquè els nadons necessiten crear vincles, n’han de crear per sentir-se segurs i forts i la manera és fer-ho amb un familiar o un cuidador que acompleixi tots els requisits adequats”.

El neuròleg Nolasc Acarín, autor de llibres com El cerebro del rey, corrobora les afirmacions de Baulies. Ras i curt: “La satisfacció emocional que té el nadó i la criatura contribueix a millorar la neuroplasticitat, que és la capacitat del cervell per establir connexions, i, per tant, la base de l’aprenentatge”. Quan no hi ha estabilitat emocional, no hi ha bona formació de la neuroplasticitat i, per tant, apareix la dificultat de l’aprenentatge. Però no només l’aprenentatge de llegir i escriure, per exemple, sinó també l’emo cional.

De confiança

Manel Enrubia, actual president de la Secció de Pediatres d’Atenció Primària de la Societat Catalana de Pediatria, també recomana un cuidador, que sigui una persona assertiva, que estigui preparada i que compti amb la confiança dels pares. “Sempre ho dic a la consulta: si no us en podeu refiar, no l’agafeu perquè estareu sempre neguitosos”. Enrubia també creu que una guia a l’hora de triar cuidador podria ser demanar un nivell de formació, però considera “més important que siguin persones predisposades a atendre la criatura al 100%”.

Per la seva banda, Albertina Albiñana, mestra d’educació infantil, que forma part de la Coordinadora d’Escoles Bressol de Catalunya, intenta desmuntar l’argument de les malalties. Així, indica que les criatures s’han d’immunitzar. “Els que van a la llar d’infants potser agafen virus i malalties el primer any, i els que no, el segon any”. Quan els pares tenien horaris laborals millors, les criatures eren al carrer, jugaven, es relacionaven amb altres criatures i també acabaven agafant malalties. “Ara els volem posar en una urna tancats, amb mil i una capes abrigats perquè mai no es constipin. Però si els constipats estan bé, perquè així enforteixen el sistema immunitari!”, apunta.

Albertina també assenyala “una qüestió òbvia”: la formació dels mestres de les llars d’infants, “perquè estan preparats, saben què fan i saben detectar què passa o necessita una criatura”. Dit això, Albertina, que havia sigut mestra de llar d’infants durant molts anys, també afegeix que “cadascú ha de triar l’opció que personalment consideri més adequada i, per descomptat, la del cuidador és molt vàlida”.

Trobar suport

En tot cas, els pares necessitaran suport, del tipus que sigui. Com explica la sociòloga i economista Anna Escobedo, les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida 2012 de l’INE mostren com el 56% de les mares amb fills menors de 3 anys treballen, i com d’aquests el 51,4% van a les llars d’infants una mitjana de 27 hores. És a dir, “les llars d’infants són el primer recurs més utilitzat, i certament són un dels grans patrimonis que tenim”.

Per això, “és tan important preservar-les”, diu Escobedo. La sociòloga incideix en la falta de més polítiques socials que ajudin les famílies a conciliar realment durant aquesta primera etapa. “Ara tenim baixes de paternitat de 15 dies, i es parla que el 2015 seran d’un mes”. Seria un pas més, per obrir la possibilitat que “quan les mares acabessin la baixa de maternitat, poguessin començar-la els pares”, afegeix.

Per contra, no hi ha cap proposta per millorar la regulació de la llicència parental (a Espanya molt mal regulada com a excedència i més ben regulada com a reducció horària per a guarda de fills) ni tampoc perquè puguin ser retribuïdes, com ho són a la majoria de països del nostre entorn (com ara França o Portugal), on s’ha innovat força en aquests tipus de polítiques. Cal tenir en compte que ben regulades suposen un bon incentiu a la formalització de la feina de les dones i a la igualtat de gènere, la qual cosa contribueix a la sostenibilitat dels sistemes de seguretat social.

Escobedo conclou que, amb la crisi, la taxa d’ocupació femenina ha crescut i per això és tan important conciliar tant per a les dones com per als homes. “És així perquè els homes s’han quedat sense feina o han vist precaritzades les seves condicions laborals, i això ha fet que les dones s’hagin hagut de posar a treballar per poder arribar a final de mes. Avui, la taxa d’activitat de les dones d’entre 25 i 54 anys supera el 80%. I els pares amb parelles treballadores contribueixen més a les feines de la llar i de criança dels infants”.