Les tradicionals galetes d'arròs amb tahina per berenar

Voldria escriure una columna tranquil·la, senzilla, de les de sentit comú. És estiu. Ve de gust gaudir de l'airet i de la tranquil·litat, fan mandra les polèmiques. Decideixo explicar una recepta de postres. Però la providència no em vol tranquil·la, i m'ha fet llegir les paraules d'una reconeguda dietista plasmades en una publicació de prestigi. En conseqüència, em veig empesa a utilitzar aquest espai privilegiat per qüestionar aquestes declaracions.

Comença opinant que hem de tornar als berenars que feien els avis. Fins aquí estem d'acord, perquè em sembla molt bé que els nostres infants mengin pa amb fuet o melindros sucats en llet. Continua suggerint un entrepà de sardines o de truita com a berenar saludable. Em sorprèn l'agosarament de la recomanació, però hi combrego, malgrat que deu ser força incòmode transportar entrepans de sardines a la motxilla.

La següent proposta m'atabala de debò. L'experta en alimentació infantil considera que un bon berenar és pa amb musli untat amb crema d'avellana natural, tahina, pasta de cacauet o de llavors de sèsam. S'ha de combinar el pa de musli amb les galetes d'arròs.

No hi ha manera de trobar entre els meus records la imatge de la meva àvia untant tahina a les galetes d'arròs. Penso que hi ha dietistes que s'entesten a fer-ho complicat, com si aquests productes de noms enigmàtics, aliens a la nostra cultura, justifiquessin la consulta o fessin més savis els professionals, aprimant la fràgil seguretat dels pares en la seva recent tasca d'educadors de criatures estimades. No nego que aquesta mena d'aliments, que no ens són propis, ens aportin nutrients molt beneficiosos, però no sé si justifiquen la pèrdua gradual de referents culturals alimentaris.

No estic en contra que es mengi aquest o aquest altre aliment. Tots són bons i tenim massa lleis, decrets i impostos dirigint-nos la quotidianitat perquè ara no ens deixin menjar com ens plau. Però no ens hem de deixar enlluernar per tot el que és forà i ens sona exòtic. El que sempre hem berenat és saludable per a la nostra cultura. Aixeco els ulls de l'escrit i veig una criatura com menja un préssec d'aigua, dels que regalimen, i com es llepa el braç per gaudir de la dolçor de la millor fruita d'estiu. És l'hora de berenar.