Els torns dels ex

Per als nens, els canvis de torn ja són prou canvi. Canviar els canvis de torn no els fa cap gràcia. Al principi, als adults tampoc els en fa: hi ha la sospita que l'altre s'ha trobat un o una amant que li aniria millor tal dia i tal altre, i per això demana un canvi. Però això és com tot: amb el temps, aprenem de què va això de la separació amb criatures, i les criatures també aprenen de què va això de ser de família amb dues cases. De manera que, superada la primera fase, els separats i els fills dels separats deixem de neguitejar-nos si un dia el nen es queda a dormir a casa l'ex, o fem algun ajustament a causa d'un viatge. Una amiga meva diu que, passats dos o tres anys, els separats amb criatures podem considerar-nos veterans. I si ho hem fet bé, i les relacions amb l'ex són bones, i les criatures ja tenen una certa edat -posem a partir dels deu anys-, ens podem arribar a plantejar, fins i tot, coses com ara canviar els dies que els tenim.

Canvis de torn

Conec una parella les exparelles de la qual, el mateix dia i amb ben poques hores de diferència, els han demanat canviar els torns. Tots dos ex, a més, els han donat la mateixa raó: que sempre tenen els nens els dimecres i els dijous, i aquests dos dies són precisament els de més vida social, és quan la gent surt, i ja s'han perdut massa cinemes, teatres i sopars. Ara, als meus amics, ja no els fa cap mal -o no gaire, perquè una miqueta sempre en fa- pensar que el que volen és que els seus dies lliures coincideixin amb els d'un altre separat o separada que han conegut. O pensar que demanen aquests dies per sortir a lligar. I com que pertanyen al grup dels que la meva amiga considera veterans, es poden permetre un canvi important sense que els nens s'ho prenguin dramàticament, sinó com un sotrac més en la seva vida de pobres fills de separats. Per tant, només els queda ajustar els torns.

La qüestió és que als meus amics la casualitat els facilita les coses, perquè si decideixen concedir els dimecres i els dijous als seus ex, podran continuar gaudint de la seva pròpia coincidència de torns, de manera que els animo a fer-ho. "Però voleu dir -els dic- que tanta casualitat no incita a sospitar que els vostres ex s'han conegut i són parella?" No seria la primera vegada que els dos ex d'una parella es fan parella. És típic!