EVA BACH

Els teus pares els duc al cor

Els teus pares  Els duc al cor Zoom

Les criatures adoptades tenen una doble pertinença o identitat i per créixer sanament han de poder unir-les totes dues. La legislació actual estableix que els pares de nens adoptats els han de facilitar informació sobre els seus orígens, però sovint aquesta informació es limita al país i a la cultura de procedència. Les històries familiars s'oculten, ja que contenen elements traumàtics i dolorosos, i l'expressió mare/pare biològic esdevé impronunciable en certs casos, ja que es pensa que si s'esmenta s'ocasionarà una ferida a la criatura. No ens adonem que la ferida la té igualment i que el que necessita és drenar-la i poder restaurar, en alguna mesura, els fils invisibles que a un nivell emocional profund la vinculen als seus pares biològics.

Una companya experta en adopcions diu que una majoria es constitueixen sobre dues pèrdues: la de la criatura i la dels pares adoptius, que moltes vegades no han pogut satisfer el seu desig de ser pares. Però aquests processos emocionals complexos, que tenen a veure amb la pèrdua i el dol, normalment es desatenen i això debilita la criatura i la seva nova família.

Incorporar-los a la seva vida

El que de veritat els enforteix i els ajuda és que els pares adoptius duguin els pares biològics al seu cor, que, en lloc de jutjar-los o girar-s'hi d'esquena, se sentin agraïts per la vida que van donar a la criatura -en les circumstàncies que fos- i que la cuidin en honor a ells. D'aquesta manera, els pares adoptius esdevenen referents segurs i fiables i les criatures es poden arrelar més fortament a la nova família i a la nova terra. I, com diu el psicoterapeuta alemany al qual em referia fa uns dies, si el fill pot reconèixer i honorar tant els pares adoptius com els biològics, també podrà aprofitar millor la segona oportunitat que la vida li ofereix.