ESTHER ESCOLÁN

Els terrors nocturns

Alguns infants temen el moment d’anar a dormir perquè a la nit els assalten pors que els angoixen, però ben abordades acaben desapareixent

Els terrors nocturns / FOTO: MANOLO GARCÍA Zoom

“El goril·la ve cap aquí! S’acosta molt! És al meu llit!” Qui crida desconsolat d’aquesta manera és el Nil, de dos anys i escaig, que s’enfronta a un dels seus malsons recurrents per segon cop aquesta setmana. “Aquests terrors nocturns van començar fa tres o quatre mesos, quan vam muntar-li l’habitació nova”, explica la Mireia Carós, la seva mare. Durant aquests capítols, el Nil es mostra molt inquiet mentre dorm, crida, respira de manera més accelerada, dóna cops, qualsevol soroll ambient l’espanta, no para de moure’s... “I l’altre dia -relata la Mireia- fins i tot em va saltar al cap”.

Tot i ser un trastorn poc habitual, aquests terrors nocturns són freqüents en edats compreses entre els tres i els vuit anys, tot i que es poden donar fins a l’adolescència, i hi són més propensos els nens que les nenes. A l’hora de descriure’ls, Ana López -psicòloga del centre psicopedagògic AnCel- explica que es tracta d’“episodis d’agitació, confusió i angoixa que poden durar entre 10 i 30 minuts, durant els quals el nen afectat no respon si se li parla o se’l consola”. Passats aquests minuts, torna a agafar el son i l’endemà no recorda res del que ha passat.

Precisament aquest últim apunt -el fet de no recordar res l’endemà-és el que diferencia els terrors nocturns dels malsons normals. Els primers, per exemple, “solen aparèixer al cap de poques hores d’haver agafat el son, mentre que els malsons apareixen a partir de mitja nit i, sobretot, a mesura que s’acosta el moment de despertar-se”, afegeix la psicòloga Ana López.

Les causes

“Els més petits són molt sensibles als canvis bruscos i als estímuls intensos -com els sorolls i les llums-, així com als canvis en la seva vida quotidiana -canvi d’escola o de residència-, les pèrdues afectives -com la mort d’un familiar-, les catàstrofes, els accidents de trànsit o els incendis, entre d’altres”, afegeix Esther Miralpeix, també psicòloga i membre de Salusport. Tots aquests elements poden desencadenar els temuts terrors nocturns en els nens petits.

Per la seva banda, Cristina Gutiérrez, educadora emocional i codirectora de la Granja Escola de Santa Maria de Palautordera, afegeix que una part de l’origen d’aquests episodis té a veure “amb un sistema nerviós hiperactiu i immadur en el moment de passar d’una fase del son a l’altra, però també amb situacions d’estrès, com poden ser haver d’enfrontar-se a una situació nova i, per tant, desconeguda o haver de dur a terme una interminable llista de tasques i activitats extraescolars al llarg de la setmana”.

Sembla que els canvis, que és una de les causes que més temors desperten entre els més petits, són l’origen dels terrors nocturns del Nil, que amb el canvi d’habitació va deixar de practicar el co-llit amb els seus pares per passar a dormir tot sol. “Ell em deia que volia dormir a la seva habitació, on hi ha unes lliteres molt xules, així que jo hi vaig accedir encantada. Ara bé, vam decidir mantenir intacte tot el ritual previ: rentar-se les dents, llegir un conte i prendre una mica de pit. Però també és cert que últimament aquest ritual s’allarga i al Nil li costa molt més baixar de revolucions per estar en condicions de ficar-se al llit”, destaca la seva mare.

Mantenir la calma

¿Com gestionen la Mireia i el seu home els terrors nocturns del petit Nil? “Quan comencen els crits i les pors vaig al llit on estigui dormint, que últimament torna a ser el nostre, i li pregunto què li passa, però ell està molt zombi i només pot balbucejar alguna paraula. Altres cops continua molt inquiet i directament li dono pit i es calma de seguida”, explica la Mireia, que també subratlla que quan practiquen el co-llit el sol contacte amb els seus pares tranquil·litza enormement el Nil quan les pors nocturnes comencen a rondar-lo.

Esther Miralpeix recomana als pares “adoptar una actitud de calma, demostrar que coneixen la situació i fer servir paraules tranquil·litzadores, fins i tot poden permetre’ls dormir al seu llit, o si no acompanyar-los novament a la seva habitació”. Per la seva banda, Ana López, del centre AnCel, també fa èmfasi en el fet de “minimitzar la importància de les pors, ja que això calmarà l’entorn i el mateix infant”.

Les conseqüències

“Els terrors nocturns són episodis pertorbadors que no tenen efectes traumàtics ni duradors per als infants”, apunta López. No obstant, si es tornen recurrents, interrompen el son de manera regular, apareixen altres símptomes, causen lesions o no remeten amb l’arribada de l’adolescència, la psicopedagoga recomana que siguin valorats per un especialista, ja que “poden acabar provocant insomni i una falta constant d’energia i de concentració, que pot afectar el rendiment en l’activitat diària de l’infant, ja sigui des del punt de vista escolar, social o relacional”.

A Cristina Gutiérrez, experta en educació emocional, més que els terrors nocturns -“que si són esporàdics acaben desapareixent durant l’adolescència”- li preocupa “el fet que no es tractin les conseqüències d’aquesta ansietat i estrès associats”. Gutiérrez fa especial èmfasi en “les pors, el rerefons que tenen i en el fet que cada dia estan més presents en les criatures”. Aquestes pors, al seu torn, “ocasionen inseguretat i una baixa autoestima, que, afegides a la sobreprotecció i la falta d’autonomia dels nens en els moments actuals, fan que nens petits i adolescents se sentin mig buits, amb poca fortalesa i una tolerància mínima a la frustració”, conclou l’educadora.