XAVIER TEDÓ

El talent no té edat: fusta d'escriptores

Una novel·la com a projecte de recerca a l'ESO

Al'hora del pati. En aquest moment va ser quan la Laura Aldabó, la Mònica Xifré, l'Adriana Bacardit i l'Arlet Mollà van decidir fer una novel·la com a projecte de recerca de quart d'ESO. Una obra, Dents de Lleó , que ara l'editorial Baula ha publicat a la col·lecció La Llum del Far . "Estàvem parlant del projecte de recerca i una de nosaltres, de cop, va dir: «I per què no escrivim un llibre?» Es va fer el silenci fins que totes ens vam posar a riure", explica l'Arlet.

Tot i les rialles inicials i que la tutora, Glòria Sendiu, i altres professors dels Maristes d'Igualada els van advertir que els portaria molta feina, van acceptar el repte. "Volíem posar a prova la nostra imaginació -explica l'Arlet- i la nostra capacitat d'escriure un text llarg sense límit de paraules", com a aficionades a la lectura que eren. El que més les ha sobtat del procés de creació d'una obra narrativa és que tot ha sorgit de manera molt natural: "Tot és fruit d'una idea esbojarrada. Només esperàvem una bona nota del treball. Però un somni que ni ens havíem plantejat s'ha fet realitat", remarca l'Arlet.

Però com s'escriu un llibre a vuit mans? Van decidir que cada una donaria vida a una de les quatre protagonistes i cada capítol està narrat per una d'elles seguint una alternança, excepte l'últim, quan entra en escena un altre personatge. La principal dificultat va ser precisament que es notés un gir a cada capítol mantenint sempre el fil conductor.

Dents de lleó és la història de quatre adolescents que tenen una vida normal fins que a una li diagnostiquen un càncer. "El llibre narra com ho viuen les quatre amigues i què fan per continuar portant una vida semblant a la que duien abans", exposa la Mònica, que assegura: "No ens vam inspirar en cap escriptor o novel·la ja existent, simplement vam pensar què ens agradaria llegir a nosaltres i vam posar-ho per escrit". El llibre aborda altres problemàtiques que afecten els joves, com l'alcohol o la violència de gènere. "Com a adolescents que som -vol deixar clar la Laura-, el nostre valor més bàsic és l'amistat i totes les històries se sustenten en aquest pilar".

Llenguatge genuí

L'escriptora Maria Enrich, que ha escrit el pròleg i les ha ajudat en el procés d'elaboració, destaca el caràcter fresc i desenfadat de l'obra, i assegura que un adult no seria capaç d'escriure una obra com aquesta perquè són elles les que saben com es comuniquen els adolescents avui en dia i com pensen: "El llenguatge és tan genuí que si l'hagués escrit un adult imitant l'argot propi dels joves faria el ridícul". La cap d'estudis de l'escola, Íngrid March, ho subscriu: "Només elles saben situar els seus mots en els llocs indicats volent expressar idees molt concretes que són a les ments dels adolescents".

La Laura comparteix aquesta visió: "Que el llibre estigui escrit utilitzant paraules i expressions que realment fem servir els adolescents en el dia a dia fa que quedi més versemblant". La coautora creu que si hi hagués més llibres escrits per adolescents la gent jove llegiria més. L'Adriana afegeix: "Molta gent de la nostra edat ens fa saber que el llibre toca perquè els lectors se senten propers a la història". La mestra dels Maristes també pensa que amb autors més joves els adolescents llegirien més: "Si llegeixen el que els toca tan directament sentiran la necessitat de llegir més, i a mesura que es facin grans ja s'hauran encomanat d'aquesta bona malaltia que és la passió per la lectura".