LAURA PINYOL

En sortir de classe, traiem agendes!

Acabada la jornada escolar, moltes criatures tenen l’agenda plena d’extraescolars que permeten quadrar l’agenda familiar entre els interessos dels fills i les necessitats horàries dels pares

El setembre és el mes en què tot comença. Comencen les classes, els cursos, els cicles, les activitats extraescolars... I és el mes que es posa en marxa el complex mecanisme que pares i mares han ideat durant setmanes perquè els horaris dels fills s’avinguin amb les activitats fora d’escola, consensuades o no, amb els horaris d’entrada i sortida, les anades i vingudes i la conciliació amb les jornades laborals. Una programació que es mantindrà durant tot el curs.

Temps per a l’esbarjo

Les associacions de mares i pares de les escoles, els ajuntaments, alguns consells escolars i moltes entitats privades d’àmbits diversos són les responsables d’oferir bona part dels programes d’activitats que les famílies poden escollir en el seu entorn geogràfic. Molt sovint les AMPA són les encarregades de coordinar l’oferta a través d’hores suplementàries a la mateixa escola o en centres propers. A més a més, aquestes hores extra sovint serveixen per completar l’horari escolar per fer-lo més compatible amb els horaris de feina.

Així ens trobem que moltes escoles, sense moure’s del centre, posen a disposició de les famílies activitats per als més matiners (de 8 h a 9 h), per a l’estona del migdia, per completar aquella sisena hora que va caure o bé a partir de quarts de cinc o les cinc, quan s’acaba l’horari lectiu. El ventall dóna per a activitats de tota mena, des d’anglès fins a teatre i dansa, passant per esports i plàstica.

Per la mestra Maria Jesús Comellas, doctora en psicologia i emèrita de Ciències de l’Educació a la UAB, la canalla “ja passa massa hores asseguda, amb un llapis i un paper i en silenci” perquè després d’escola, “després de la seva jornada laboral”, hagin de seguir fent matèries relacionades amb l’escola, “com anglès”. Per aquesta mestra de mestres, les activitats extraescolars han de ser “hores de sensibilització” per aprendre “a través del joc” allò que a l’escola no es fomenta prou, com la música, la creativitat, l’esport, és a dir, “l’esbarjo”. A més a més no és bo que aquestes activitats s’allarguin més enllà de “les set de la tarda”.

Trien ells o nosaltres?

Si les activitats de tarda no han de servir per completar les assignatures que es fan al col·legi, quin criteri hem de fer servir per escollir-les? ¿Cal respectar els gustos de cada nen i deixar de banda la idea d’aprofitar extraescolars que serveixin de reforç per al seu aprenentatge? El més difícil sempre és l’equilibri: no pot ser que les tardes s’omplin només d’esport amb l’únic propòsit competitiu, si bé l’esport és fonamental per relacionar-se, aprendre a treballar en equip i tenir una vida sana. Es pot fer música i dansa sense que el pes d’aquestes activitats acabin sent una càrrega d’esforç i saturació per a qui les fa.

¿I temps per als deures a casa? Per Comellas, partidària d’eradicar els deures, més val “transmetre informació relacionada amb la realitat que conceptes genèrics”. És a dir, si cal fer matemàtiques és millor que comprenguin “la diferència entre pes net i pes brut dels productes de la compra o els percentatges de l’IVA que fer fitxes a casa: l’escola no ha de segrestar el temps familiar”.

Compartir la criança

Tecletes és una entitat associativa de Tarragona que va néixer el 2008 per teixir una xarxa de suport entre mares i pares per intercanviar informació, eines i recursos amb l’objectiu de conciliar les esferes laborals, de parella, familiars, socials i culturals amb la vida quotidiana. Amb aquesta premissa, des de fa uns quants cursos munten una programació d’activitats permanents que tenen la durada del curs escolar i que es diferencien dels tallers i cursos que fan de manera puntual.

Socis i no socis de l’entitat s’acullen a aquesta modalitat, que ofereix tant activitats més típiques com “estones de joc en anglès”, com altres de “més especials”, com l’educació emocional, “un taller de descoberta per fer amb els més petits de la casa -explica Núria Serrano, una de les impulsores de l’entitat-, adreçat a nens de tres a sis anys perquè a través de la pintura, la dansa, la literatura o el teatre estimulin la creativitat, es coneguin, aprenguin a respectar els altres, a parlar de sentiments i compartir-los”. El Tecletes balla -els dissabtes- o un taller de descoberta per fer conjuntament pares i mares amb els més petits de la casa (0 a 3 anys) són altres de les propostes que organitzen.

“A Tecletes tot es viu com una cosa especial i festiva i no com una obligació”, diu. Per això el que fa uns anys era un taller de patinatge en família avui és una “activitat lliure”. “Una tarda a la setmana grans i petits ens calcem els patins i anem a patinar plegats al far o en un parc de la ciutat”, explica Serrano. L’espai Tecletes i les seves propostes, que apleguen un centenar de famílies, barreja la mainada amb professionals que comparteixin la mateixa “manera d’entendre la criança i l’educació, basada en el respecte individual, el joc i la descoberta, el treball en equip i el contacte amb la natura”.

Quadrar agendes

Maria Jesús Comellas assegura que moltes vegades els pares i mares se senten malament amb les extraescolars perquè tot i carregar l’agenda dels nens no aconsegueixen conciliar la seva vida laboral amb els horaris dels seus fills. Per això cal que el temps sigui de qualitat. “Anar-los a buscar sempre a l’escola i deixar-los a la porta no et fa més bon pare o mare!”, assegura. De moment les jornades dels pares sempre seran més llargues que les dels fills, per tant una “solució -suggereix Comellas- passa per la col·laboració entre famílies per repartir-se, per exemple, les sortides d’escola un cop per setmana”. És a dir, “buscar complicitat entre els adults per donar-se suport”. Aquesta cooperació veïnal, d’amistat, entre grups d’iguals amb dificultats similars “fa que les criatures també aprenguin a portar-se bé, perquè formen part d’un col·lectiu, se socialitzen amb altres famílies i acaba sent un enriquiment personal”.

Aquesta mena de lleure o acompanyament col·laboratiu és una de les palanques que mou, precisament, Tecletes. Un projecte que creix i proposa activitats a mesura que es van presentant les necessitats de les famílies: “A mesura que anem creixent com a pares i mares i com a nens i fills”, diu Núria Serrano. I el seu projecte funciona “amb propostes cada any diferents”, perquè créixer i aprendre ho fan tant grans com petits.