M. JESÚS COMELLAS

On són els perquès?

Les olives ja tenen anxoves quan són a l'arbre? ¿Les vaques fan iogurts? Com es cullen les pomes? ¿Es poden menjar des de l'arbre? Les preguntes que fan les criatures solen ser infinites i, a més, davant la negativa comencen els perquès. Com més raons, més perquès. Qui no recorda l'encadenament de preguntes i de perquès propis de les criatures de 2 a 5 anys quan busquen respostes per a tot el que veuen? I quan se'ls dóna l'explicació sembla que no en tenen prou i, com que no els interessa la resposta, sinó que n'hi hagi, continuen amb més perquès.

Actualment aquestes preguntes són menys habituals, tant a casa com a l'escola. I cal buscar els motius d'aquesta absència, ja que és una etapa que hauria de continuar fins a la vellesa. ¿Potser justifiquem que no preguntin perquè la tecnologia ja dóna respostes? ¿Potser no pregunten perquè veuen l'atabalament de les persones adultes i després de la primera resposta ràpida o impacient ja els passen les ganes de preguntar? ¿O potser és que tenen tants estímuls -coses, televisió, jocs- que no tenen temps d'observar i d'adonar-se que hi ha misteris que no entenen? El cas és que el despertar de les criatures sols es fa si, de mica en mica, es formulen preguntes amb tot el que troben al seu costat i que els meravella, malgrat que sigui tan evident per als adults que no es valoren i passen desapercebudes.

Totes aquestes preguntes lògiques per a un infant, i possiblement ingènues, cal estimular-les. I no només des de l'escola. Són preguntes que formen la base de l'aprenentatge i que es fan de manera espontània. És cert que de vegades es poden trobar pesadíssimes, impertinents o absurdes, però són el camí que ens demostra que la criatura està atenta al seu voltant i a tot el que li desperta curiositat. I no necessiten una resposta científica o de llibre, sinó una resposta senzilla, perquè necessita saber que hi ha respostes. No s'aprèn si no hi ha preguntes, si no es comprèn el que es té al costat, si no s'observa. Per això cal afavorir que es trobin raons, i saber que hi ha molts aspectes per aprendre i que en el món que els envolta hi ha moltes situacions per descobrir. Per això no han de tenir cabuda respostes impacients com "Perquè sí" o "Per què fas tantes preguntes?"