Cabres boges

dilluns, 10/03/2014

Ahir va córrer per les xarxes aquesta entrevista a una llevadora. La seva opinió del part la deixo de banda que segur que hi haurà qui ho digui millor que jo.-

 

La llevadora afirma que alletar fins els tres anys no és realista. Quan vaig llegir l’entrevista a primera hora  del matí em vaig indignar, llegir afirmacions d’aquetes tan aviat i en dejú em fan mal al fetge. Tenia ganes d’escriure moltes coses i respectar els tempos de digestió sempre va bé.

I ara que són les cinc de la tarda ja veig les coses diferents i de la indignació he passat a compartir l’opinió de la llevadora. Realment alletar 3, 4 o 5 anys no és gens realista. I no ho és per molts motius i com més penso més clar ho tinc:

En primer lloc per l’escàs suport a les mares lactants fa que socialment no sigui ben vist alletar una criatura gran. Les criatures grans que mamen són: uns viciosos i una marrans. I per rematar-ho les mares que segueixen alletant unes desvergonyides que tenen ganes d’exhibir-se i fer sentir incomodes al que els envolten.

També per l’escàs suport del govern que ofereix a les dones uns plans de conciliació familiar i laboral que fan pena, que obliga a les dones a deixar les seves criatures ens mans d’altres més de 8 hores al dia quan en la majoria dels casos encara haurien de dependre completament de la la llet materna.

I  per descomptat per l’escàs suport dels sanitaris que habitualment tenen unes grans deficiencies en la seva formació de lactància i sovint fan servir més els perjudicis que la informació científica per ajudar a les mares lactants. Per no mencionar l’incapacitat del sistema sanitari per oferir solucions reals a problemes reals: com es possible que els anàlisis de llet gratuïts no siguin una realitat!

Si ho mirem fredament ja veieu que no és gens realista plantejar-se una lactància prolongada amb tants pals a les rodes, no és realista haver de lluitar contra tot i tothom per seguir fent quelcom que no fa mal a ningú i beneficia a les dones, a les criatures, a la societat, al medi ambient… Però està vist que cada vegada hi ha més dones que no som realistes, que tot i les traves i les dificultats alletem molts mesos, anys i alletem en contra de pràcticament tot i tothom. I tot i així som felices amb el que fem! I no concebem certes coses, no entenem perquè no podem comptar amb l’ajuda del sistema sanitari, perquè no es poden gaudir baixes que ens permetin criar i alletar i no haver de deixar en mans alienes el més preuat que tenim, perquè no podem alletar allà on vulguem sense mirades de desaprovació o rebuig?  Jo diria que més aviat som unes idealistes i molt poc realistes, és un fet! O unes cabres boges als ulls de molts inclosa aquesta llevadora que demostra molt poc respecte per les decisions alienes.

Alletar x temps és la nostra decisió només nostra, sigui realista o no!

 

Potser no són tan dolentes com les pinten II

divendres, 7/03/2014

- To

Avui entrada amb vivència sobre l’ús de les mugroneres, per seguir amb un post de fa temps en el que ja parlava sobre el tema.

-

Els fabricants de moltes mugroneres no deuen haver vist masses pits, ni masses mugrons, perquè de la mateixa manera que tots tenim una talla de roba o de sabates, de mides de mugrons n’hi ha infinites!

Medela  i Nuk (fa dues talles) són les dues úniques marques (que jo sàpiga) que fan diverses talles de murgoneres. Això és important perquè de la mateixa manera que una sabata d’una talla equivocada et farà pols els peus, una mugronera d’una mida errònia et pot destrossar el mugró! Medela  fa tres talles:

Talla S- 16 mm
Talla M- 20 mm
Talla L- 24 mm

Només cal mesurar la base del mugró per saber quina mugronera cal (teniu un dibuix casolà a sota), perquè si aneu a la farmàcia i demaneu mugroneres us donaran per defecte la talla estàndard. Si la mugronera és la òptima podreu veure que el mugró entra dins el con i deixa uns mil·límetres extres als voltants del mateix, el mugró no ha de tocar el con de la mugronera, si toca és petita i si entra massa arèola és gran i també pot fer mal.

El segon tema es col·locar bé la mugronera. Cal evertir-la com mostra la imatge treta del prospecte de les mugroneres, d’aquesta manera al col·locar-la sobre el pit farà una mica de ventosa i no es mourà de lloc. La lanolina, Purelan, pot servir també com a fixador de les ales de les mugroneres. Apliqueu-ne una mica sobre el pit i ja veureu quina goma d’enganxar!

Com deia en l’anterior entrada, abans pensàvem que les mugroneres era millor eliminar-les perquè podien perjudicar la lactància o reduir la producció de llet. Sabem que moltes criatures se les treuen ells mateixos cap als 3 o 4 mesos, les rebutgen i fora, però també hi ha nens que no estan disposats a deixar-les i això no té perquè significar que la lactància serà curta. Avui per acabar l’entrada l’Anna ens explica la seva lactància.

“Sense saber res del que era ni el que suposava la lactància materna em vaig presentar el dia del part amb una coneguda crema pels mugrons de color groc i unes mugroneres. Llegint articles a Internet, els dies anteriors, havia arribat a la conclusió, m’havia auto-convençut i fins i tot tenia certa por, perquè els meus pits petits i els mugrons plans potser no em servirien per alletar.

Els principis van ser molt dolents: clivelles, sang, dolor, obstruccions, mastitis de repetició…  Fins que una consulta al grup de suport ALBA em va confirmar que la meva filla tenia un petit tel lingual. Feia una setmana que havia parit i les mugroneres s’havien instal·lat a casa sense saber-ho i eren per sempre. Al grup van encoratjar-me a treure les mugroneres poc a poc;  i ho vaig internar però sense èxit. Aquest fet em portava a estar convençuda que en poc temps perdria la producció de llet i arribaria el moment en que la nena es deslletaria sola. He de dir que ja m’anava bé, mai m’havia plantejat fins quan donaria el pit i  per altra banda s’acostava el moment de tornar a la feina!

A més a més,  teníem una batalla amb el pit dret, no el volia. Després d’unes setmanes de baralles i plors cada cop que s’acostava sobre el pit dret, visites a l’osteòpata, l’otorrino (per descartar qualsevol problema fisiològic), grups de suport, etc….el vam abandonar. I el pit va deixar de funcionar. I jo cada vegada més convençuda que entre una cosa i l’altra la data de fi de la lactància s’acostava.

Abans de tornar a la feina la pediatra em va dir: “ho tindràs molt fàcil amb el biberó, total ja està acostumada al plàstic” Després de dies i dies de “practicar” i intentar que l’agafés vaig abandonar la idea del biberó. La meva filla no volia cap biberó (ni cap xumet) i és el dia d’avui i no n’ha volgut cap. Ah i evidentment, vaig canviar de pediatra.

He de reconèixer que en moments se m’ha fet molt pesat haver d’estar pendent del plàstic, d’una tovalloleta perquè al principi regalimen llet per tot arreu i al nen li queda l’espatlla xopa, de posar la mugronera en públic que siguem francs, és molt menys discret que aixecar-se samarreta i treure el pit! I aguantar mirades curioses, comentaris i consells de tota mena de coneguts i no tan coneguts… I perquè amagar-ho, m’hagués agradat sentir el contacte “directe” de la criatura al pit com totes les mares.

Avui quan veu la caixeta groga de les mugroneres es torna boja; tinc feina en vigilar que no l’obri i se les posi al boca per xumar, més que res per por de que se les empassi. Són el seu tresor, fins i tot hem portat una caixeta groga a l’escola bressol com a “objecte personal”. Sap perfectament que allò es seu!!

I sense saber massa bé com, hem arribat als 15 mesos recent fets i aquí estem. Amb 1 pit i 1 plàstic!  Potser no són tan dolentes com les pintaven, no?”

Curs de capacitació de lactància

dimecres, 5/03/2014

-

Fer auto bombo no m’agrada massa, però queden poques places i crec que val la pena.

-

Normalment faig cursos per encàrrec, un grup o un col·lectiu demanen un tema i jo el preparo. Aquestes xerrades són d’un parell d’hores i centrades en un tema.

L’any passat la Beatriz Marahver va contactar amb mi per proposar-me fer un curs. Un curs de capacitació de lactància complert, una formació que hem anomenat capacitació que ens permet aplicar coneixements dirigits a un públic ampli: per refermar la formació en el cas dels sanitaris; per millorar els coneixements de les assessores; per augmentar-los en el cas de les doules, i també per les mares que es volen preprar per la lactància.

El temari el vam fer pensant en temes que són la base per tenir una capacitació de lactància complerta, us l’explico per entendre els continguts:

1. Mites i mentides de la lactància:

Hi ha un gavadal de mites en la lactància, les mares es veuen sotmeses a tots ells i desmuntar-los ens permet d’una manera divertida i entretinguda veure que tots són mentida a la vegada que entenem perquè ho són.

2. Naixement i primeres hores

Hi ha aspectes del naixement que poden marcar l’inici de la lactància, conèixer què podem esperar les primeres hores i saber què podem fer per tenir un bon inici, ajuda a estar tranquil·la i aconseguir que la lactància flueixi.

3. Agafada al pit i postures

L’afagada al pit i les postures (tetasutra) permeten a les mares assegurar-se en primer lloc que la transferència de llet serà correcta i no dolorosa. I en segon lloc permet conèixer postures lluny de l’habitual postura de bressol. A més parlarem amb profunditat de les postures biològiques i dels seus beneficis.

4. Succió, deglució i situacions / processos que les comprometen o modifiquen

Saber identificar els cicles de succió i deglució és basic per entendre què fa la criatura, perquè no sempre que una criatura està agafada està mamant. També aprendrem quins són els processos que poden modificar la succió o la poden comprometre i idees per reconduir-la si és necessària.

5. Anquiloglòssia i la seva repercussió en la lactància

El tel curt de la llengua s’ha revelat com un problema habitual en les lactàncies que presenten dificultats. Aprendrem a  identificar-los, veurem quines dificultats poden causar i buscarem solucions per millorar les dificultats en el cas que la família no el vulgui tallar. A més profunditzarem en quins tipus de cirurgies es realitzen.

6. Problemes en els pits durant la lactància i causes de hipogalàctia

Durant la lactància poden aparèixer complicacions amb el pit de la mare: ingurgitació, obstruccions, clivelles, abscessos, mastitis, punts blancs… Veurem com identificar-los i tractar-los de la manera més efectiva per tal de poder reprendre la lactància sense dolor.

I molt important, investigarem quines són les causes més comuns de falta de llet i quines solucions podem oferir a les mares que la pateixen.

7. Situacions del nadó: crisi de creixement, rebuig, situacions d’alarma …

Els brots de creixement, el rebuig al pit són situacions molt alarmants, saber-los identificar i reconduir-los són vitals per evitar prendre decisions equivocades.

També hem de recordar que en la lactància es poden produir situacions d’alarma per les que cal estar preparat. Acompanyem a mares i nadons, hem d’estar preparades per detectar les situacions d’alarma que poden comprometre el benestar de la mare o la criatura.

8. Relactació i lactància induïda

La relactació és el procés pel que  recuperem la lactància quan aquesta ha minvat o està pràcticament extingida. Coneixerem què podem fer per ajudar a les mares a augmentar la seva producció de llet i reconduir, si així ho volen, la seva lactància.

La lactància induïda permet a una mare que no ha parit o que fa més de dos anys que no alleta tenir llet per la seva criatura, ja sigui per una adopció o per una maternitat subrogada.

9. Alimentació de la mare lactant i inici de l’alimentació complementària (AC)

Un dels temes que més preocupen a les mares és saber què poden menjar per tenir llet. Hi ha aliments que augmenten la producció de llet? Podem prendre aliments perquè la llet sigui més nutritiva?

També plantejarem com iniciar l’alimentació complementaria a la criatura. Quins aliments són els primers? Abans la fruita o la verdura? Quantes vegades al dia ha de menjar? Abans o després del pit?

10. Evolució del nen alletat

Saber quina evolució té el nen alletat, saber què podem esperar en l’ evolució de pes i la talla, i en quin moment és normal que es produeixi el deslletament.

11. Temes col·laterals: son, sexualitat, medicació, tornada a la feina

Aquest darrer bloc ens permet incidir en temes que tot i no ser de lactància pura i dura, ens parlen de situacions que poden comprometre la lactància. Com podem dormir i alletar? El collit és segur? És normal que després de tants mesos tingui la libido sota zero? O, torno a treballar, s’acaba la lactància?

El curs tindrà lloc els propers 15-16 de març. Si voleu més informació o reservar plaça podeu possar-vos en contacte amb la Beatriz al telèfon: 669512848 o al mail: tierrafirmeshiatsu@hotmail.com. El curs són 70 euros i si porteu nadons l’espai és molt còmode i són molt benvinguts!

Espero que el temari us motivi i tingueu ganes de compartir 14 hores intenses on riurem, compartirem i aprendrem totes de totes!

 -

-

*Imatge Love- breast feeding de Gloria Pizzilli

Però i si per dins està raquític?

dilluns, 3/03/2014

-

-

Us anuncio que he decidit millorar el meu rendiment cerebral, sí ja sabeu, mai se sap!

-

Una pensa  que tot va bé però després, patapam, t’adones que les coses no van bé i tens por, perquè ja saps mai se sap què passa allà dalt. Doncs m’he decidit a fer un electroencefalograma. És un procés innocu que ara puc fer còmodament des de casa. Em faciliten un kit i puc enviar els resultats. Ells els analitzen i m’envien unes recomanacions dietètiques. Sempre hi ha quelcom a millora en la dieta, un suplement nutricional no va mai malament, no? Millorar el meu funcionant cerebral em donarà molta tranquil·litat i em permetrà assegurar-me que no pateixo cap mena de dany cerebral. Una meravella de la ciència a un mòdic preu.

Només ells poden millorar el meu funcionament cerebral! Uau!

A què ve tot això? Doncs que jo em pensava que ho havia vist tot, però la realitat supera la ficció mil vegades. El divendres la Gloria Bernet va compartir aquest enllaç ( mireu, mireu)

Fa unes setmanes les companyes de Mammalia denunciaven en un excel·lent article una situació similar: analítiques de llet materna. Gràcies senyors dels diferents laboratoris implicats en tan gran idea, gràcies per la seva extraordinària preocupació per la composició de la llet materna, gràcies per voler que les dones estiguin tranquil·les i sàpiguen del cert que la seva llet és la millor a nivell immunològic i nutricional, gràcies, gràcies, gràcies. M’emociona que siguin tan amables i s’involucrin tant per aconseguir lactàncies maternes felices. De nou gràcies PERÒ NO CAL!

No cal, de veritat que no cal.  Perquè si el seu interès fos realitzar analítiques ben fetes de llet materna, per identificar les bactèries de la llet materna, per fer posteriorment recompte de bacteris,  i rematar-ho amb un antibiograma i poder així ajudar a les mares que pateixen infeccions a trobar la millor solució; jo em trauria el barret i els donaria l’enhorabona. Però quan tinc la sensació que em volen manipular o pitjor, que intenten manipular a dones que no saben res de la lactància, la cosa ja em fa més ràbia.

Encara en ple segle XXI les dones no coneixen res de la lactància, són xaiets perduts! Si a una mare lactant li dius que la seva llet serà més bona (així sense més) fent la roda o fent el pont HO FARAN! Per favor, si les dones es segueixen atracant d’orxata o de ametlles per tenir llet “bona”!

La por atàvica a tenir mala llet (mala llet la que jo tinc ara) ens ha portat a deixar-nos fer de tot i fer de tot per aconseguir tenir la millor llet, la de més qualitat, la que ens pugui assegurar que les nostres criatures seran les “més millors”. I aquesta mateixa por és la que porta a moltes dones a renunciar a la lactància. A dir: “No, jo no porto una dieta correcta i no vull renunciar a res. Jo no alleto”

Ho explicava en una entrevista pel portal Ets el que menges: La llet materna SEMPRE és bona. Les variacions nutricionals que la dieta materna provoca a la llet són ínfimes! I en cap cas això justifica anàlisis per verificar-ne la composició. Em recorda aquest acudit de Manel Fontdevila, és just el que diu la iaia: I si resulta que per fora es veu sa però per dins està raquític? Aquesta mateixa absurda afirmació es realitza en aquesta web, podeu comprovar-ho a les preguntes freqüents.

El business el veig, el negoci té bona pinta i l’entrada de clientela la tenen assegurada. I entenc que si no ho fan ells ho faran uns altres, egoisme moral al poder!

Per cert, he revisat la web i em quedo amb una perla (AVISO: senyors de la citada empresa si pensen enviar-me mail, altres ho intenten, per convencem dels beneficis dels seus productes no ho facin, no cal. Ara si volen arranjar aquesta barbaritat de la web seria d’agrair)

Afirma la seva farmacèutica:

“Evitar el consumo de café, alcohol, tabaco, sustancias irritantes y carbonatadas ya que pasan a través de la leche materna y no aportan ningún beneficio al bebé. Se pueden sustituir por infusiones, zumos de frutas naturales,…”

Estimada senyora estic segura que és una farmacèutica estupenda. Ara de lactància va fluixa, fluixa. La meva filla de nou anys, que encara no té cap carrera, sap que en la frase anterior hi ha un error garrafal. Vaja que si fos un examen de competències en lactància materna la qualificació seria de zero!

Les begudes carbonatades, les que contenen àcid carbònic no passen a  través de llet com vostè afirma (i ara no em digui que parla de cafeïna) si les bombolletes del àcid carbònic passessin a la llet haurien de passar primer per la nostra sang i si això passés cauríem fulminades per una embòlia gasosa!  Ahhh i això de les substancies irritants?? Les mares lactants masses xarrups de lleixiu no prenen, pot estar tranquil·la.

Per acabar una frase de la meva estimada, lúcida i competent Judit Guirado: Alletar és l’acte més revolucionari que conec, no necessites res ni ningú! És un signe de poder i llibertat absolut!

Doncs això, gràcies però no ens cal res, som lliures, no ens vulguin usurpar el poder!

Alerta sanitaria

dijous, 27/02/2014

-

Atenció: nota de premsa, alerta sanitària per l’aparició sobtada d’una vella malaltia.

-

“Les autoritats sanitàries han declarat l’alerta sanitària per sobtada aparició d’una malaltia que afecta la població femenina en edat reproductiva.

Centenars de dones de totes les comarques de Catalunya han resultat afectades a causa d’un brot que sembla contagiós del que han anomenat “Pectusvacius” que en aquests moments no té origen definit.

Es va informar d’un nombre indeterminat de persones malaltes a causa d’una soca d’origen desconegut. La malaltia va ser relacionada amb certes farmacèutiques a través d’investigacions epidemiològiques, de laboratori i de rastreig dutes a terme per autoritats locals i estatals.

El medicament necessari per suplir la carència que produeix en el cos femení ha augmentat la seva venta en un 500% les autoritats sanitàries estan fent tot el que està a les seves mans per parar aquesta terrible epidèmia. Tot i que no se sap com es contagia, sembla que l’epidèmia va a més. S’ha emès un avís a la població per tranquil·litzar a les afectades, el subministrament de la medicació sembla assegurada, però el cost per les autoritats sanitàries i el país en general resulta insostenible.

“El brot continua i encara no sabem com aturar-lo, però estem prenent totes les mesures que estan al nostre abast per aconseguir frenar aquesta epidèmia” ha dit en un comunicat el Servei d’Inspecció i Seguretat Alimentària del Departament d’Agricultura.  Ferran Formós, va dir en un comunicat que treballava amb les autoritats per reduir la incidència del “Pectusvacivus” en les dones afectades.

 Els centres per al Control i la Prevenció de Malalties s’han unit amb departaments estatals de salut per vigilar el brot mentre que el Servei d’Inspecció i Seguretat Alimentària continua amb la investigació.

El “Pectusvacivus” és la tercera varietat més comuna de patologies en dones en edat reproductiva, que poden derivar en una malaltia transmesa pel boca-orella si no es destrueix per l’acció adequada d’agents de salut i associacions d’ajuda.”

 -

Vull pensar que arribats a aquesta alçada ja heu deduït que aquest alerta sanitària és més falsa que un duro sevillano! Doncs sí, me l’he inventat pràcticament tota, menys un petit detall l’augment de la demanda del  “medicament” que és totalment real! La demanda de llet artificial a serveis socials ha augmentat de manera exponencial, en algunes poblacions fins a un 500%!!!!!

Si això no és una epidèmia, ja em direu què ho és!

Si les autoritats sanitàries vetllessin de veritat per la salut i l’economia del país no es permetria una distribució massiva de llet artificial. Perquè pel que sembla hi ha una epidèmia d’hipogalactia que fa que les dones d’aquest país no tinguin gota de llet! Si fos qualsevol altra malaltia ja s’hi hauria posat remei, ja s’estaria buscant solució. Però la lactància és accessòria, la lactància no importa si algú es pot omplir les butxaques. Em sorprenc fins a quin punt algú es pot alegrar per notícies com aquestes: “Amb els diners dels drets d’autor de ELS PASTORETS del TRICICLE, el BANC D’ALIMENTS ha comprat 1670 envasos de llet infantil!!!! Biennnnn!!!”

Que atrevida és la ignorància estic segura que moltes d’aquestes persones i institucions que col·laboren amb aquesta bogeria i es fan ressò i es feliciten  d’aquestes notícies, no tenen idea de les implicacions de la seva acció. Que bonic és ajudar als pobres nens que es moren de gana, quin gran acte!

Però, repeteixo, no és possible que la demanda de llet augmenti de manera descontrolada, no és possible estadísticament que tantes dones pateixin hipogalactia. I no em digueu que són mares que volen la llet artificial perquè han de tornar a treballar perquè justament l’index d’atur entre les dones es situa en 26,87%! Ahhhh és clar la llet artificial és pel 73,13% que treballa! Apa va!

L’epidèmia creix i augmenta en detriment de la salut de moltes criatures, l’alerta sanitària que he escrit és falsa, però ja seria hora que algú mogués fitxa i fos autèntica!

Fissura

dimecres, 26/02/2014

-

És possible alletar a un bebé amb llaví leporí? I una criatura amb fissura palatina. Avui una entrada sobre el tema perquè la llet materna i la lactància ajuden molt a aquestes critures.

Tant el llavi leporí com la fissura palatina es produeixen quan els teixits del llavi o el paladar del fetus no s’uneixen durant les primeres etapes de gestació. Es desconeix del cert quina és la causa d’aquesta patologia, però es creu que es tracta d’una combinació de factors genètics i ambientals.  Les criatures per tant tenen sense tancar i amb falta de texit el llavi o el paladar, el que deixa una obertura de mida variable en cada cas.

El llavi leporí es pot observar com una obertura o a la pell del llavi superior que s’estén fins a la base nasal. Pot afectar només al llavi o es pot estendre al paladar, el defecte pot ser unilateral o bilateral: d’una part del llavi o de les dues i és completa si arriba a les foses nassals.

La fissura palatina és una obertura al cel del paladar, també hi ha diferents graus ja que pot afectar només al paladar tou, al dur o ambdós.

Es tracta dels defectes congènits més comuns. Afecta un de cada 700-750 nounats. El 25% d’aquests nens pateixen de paladar fissurat, el 25% de llavi leporí i el 50% dels dos.

El diagnòstic del llaví leporí es fa durant la gestació, per tant els pares ja saben de l’existència del defecte, en el cas del paladar fissurat és més habitual veure-ho al néixer la criatura. Moltes famílies pensen que la lactància materna no és possible i tot i que aquestes criatures tenen afectacions més o menys greus de la cavitat bucal, la lactància no ha de ser descartada.

Llaví leporí:

Com he dit abans depèn del defecte, però en general es pot aconseguir instaurar la lactància materna amb petits trucs per facilitar que la criatura aconsegueixi fer el buit intra-oral necessari per treure la llet del pit.

- La postura de cavallet; criatura asseguda, o en postura biològica, sobre la mare és vital per aconseguir que la criatura es pugui agafar amb més facilitat.
- El defecte queda segellat amb el teixit del pit o si cal amb els dits de la mare. La mare ha d’agafar el pit amb el palmell de la mà i agafar també la barbeta de la criatura.

La correcció quirúrgica es fa entre els 3 i els 6 mesos. Una vegada la criatura és intervinguda pot tornar a mamar de manera immediata. Mamar no presenta cap risc i s’ha demostrat que els nens que reprenen l’alimentació al pit de manera precoç augmenten millor de pes que els que ho fan amb cullera.

Fissura Palatina:

La capacitat de succió de cada criatura dependrà de l’abast de la lesió. Recordeu que entre el paladar dur i el tou trobem el punt de succió, aquest punt ha de ser estimulat pel mugró i el teixit del pit perquè la criatura comenci a succionar. A més a vegades el defecte comunica la cavitat nasal i la cosa es complica. Aquestes criatures els resulta complicat mamar però sí que es poden beneficiar de la llet materna en diferit. Al mercat hi ha diversos tipus de tetines que poden ajudar a que la seva alimentació sigui més simple. Hi ha dos tipus que es recomanen per alimentar els nadons amb fissura:

Cleft Nurse : Es tracta d’un recipient suau i flexible que permet esprémer la llet sense necessitat que el bebè succioni. Cal que els pares practiquin una mica abans de donar llet a la criatura, d’aquesta manera saben quina es la pressió adequada per fer-ne sortir la quantitat justa. Sempre és molt important seguir el ritme del nadó i les seves pauses, cal estar atents a quan degluteix per mantenir el ritme i realitzar les parades oportunes.

Haberman : El model Haberman funciona bé per als nadons que són petits o prematurs. Té una vàlvula  allargada  que manté la llet en el biberó, no cau. La criatura pot treure la llet soleta quan empeny amb la llengua la llet surt al ritme que ell decideix.

Altres criatures els cal alimentar-se amb xeringa o got i tenir molta paciència ja que és un procés complicat.

Els nens amb fissura palatina sovint els col·loquen un obturador que sella el defecte i els permet alimentar-se amb més facilitat fins a l’operació definitiva. En aquests casos la correcció quirúrgica triga una mica més i no és fins als 6-18 mesos. De la mateixa manera que les criatures amb llavi leporí la lactància precoç ajuda a cicatritzar la ferida, evita infeccions.

Abans d’acabar i com l’experiència d’una mare ( o moltes famílies) és el millor us recomano aquests blocs:

http://mimaternidadleporina.blogspot.com.es/

http://www.actiweb.es/associacioficat/fotos.html

Sense mans, sense mare

dilluns, 24/02/2014

-

Fa anys remenant per la xarxa vaig trobar un museu virtual del biberó. Fa uns dies l’Elena Elejo em va enviar un enllaç i de cop vaig saber que allò no era nou.

 

Durant la dècada del 1800 es van començar a vendre un nou tipus de biberó que es va fabricar fins el 1920 aproximadament. El que aportava de nou el recipient era que la criatura el podia prendre solet, succionava de la tetina com si fos un xumet i no calia que ningú sostingués l’ampolla.  Ho podeu veure a les imatges.

Aquest recipient va quedar desterrat fins que a algú se li ha acudit que no era tan mala idea, li ha fet un rentat de cara i de materials i apa, al mercat que segur que no falten clients.

Hi ha altres fotos per la xarxa d’invents patentats i d’altres casolans per donar el biberó sense mans. Deixar a una criatura sola sense vigilància amb un biberó no és gens recomanable, per tant aquests mètodes de lliure alimentació poden ser fins i tot perillosos.

Sabeu que aquí parlo de lactància materna però hi ha mares que em llegeixen i fan lactància mixta o que donen només llet materna en biberó o mares que fan biberó pel motiu que sigui. Alimentar amb biberó pot ser molt similar a alletar, la proximitat, les mirades, la complicitat…

Veure que treuen biberons copiant el model del 1800 és penós, estem igual que fa 200 anys?

En la lactància materna tan important és el continent, la mare, com el contingut, la llet. Sabem que la llet materna i la llet artificial no s’assemblen en res, però si que podem aconseguir millorar el continent.

Certament les mares quan alletem no estem pendents a cada dècima de segon del que fan les nostres criatures però si que hi ha petits gestos de complicitat que es fan de manera automàtica i dels que no ens adonem: passem les mans pel seus cabells, toquem les seves manetes, els mirem, ens miren, ens agafen la roba, riuen al pit i nosaltres amb ells…  i això es pot reproduir amb el biberó de la mateixa manera. Sovint contemplo a pares i mares donant el biberó des de lluny: amb la criatura al cotxet, o asseguda a la falda de manera que ambdós, mare i criatura, miren endavant i no es miren en cap moment, o el pitjor, criatures alimentant-se soles.

Les criatures que prenen llet artificial normalment prenen més llet de la que els cal, saber donar el biberó també és important per la seva salut. En primer lloc cal saber que les quantitats recomanades per cada edat que hi ha detallades a les llaunes de llet estan pensades perquè cap criatura passi gana, per tant recomanen la quantitat màxima de llet. Aquesta quantitat màxima pot ser molt superior a les necessitats de la majoria de les criatures. Si respectem les seves senyals de gana i parem de donar-los la llet quan ho demanen perfecte, però sovint s’obliga o s’incentiva a les criatures perquè s’ho prenguin tot quan no els caldria.

En segon lloc la manera de donar el biberó no ajuda. Si col·loquem el biberó vertical, que és la postura habitual amb la que s’alimenta perquè també ens han dit que no pot entrar aire, la llet cau i la criatura no té la capacitat d’aturar el  biberó, ha de succionar de manera continua per no ennuegar-se.  Així que evidentment prenen molta més llet de la que els cal.

I finalment el temps, quan alletes un nadó mai es triguen 10 minuts, el normal és passar-se una hora ben bona amb la criatura a la teta, que va fent al seu ritme. Els biberons es prenen en minuts, grans quantitats de llet van directament al estómac en res.  Aqu

esta rapidesa no permet enviar les senyals oportunes de sacietat al cervell i la sacietat és bàsica per no sobre alimentar-se.

El biberó es dóna a demanda igual que el pit. Per tant podem donar bibes de la millor manera possible sigui quin sigui el contingut:

  • No es pot deixar mai sola la criatura amb el biberó
  • Mai s’ha d’obligar a una criatura sana a acabar-se la llet
  • El bebè cal que estigui assegut
  • El biberó ha d’estar horitzontal (mètode Kassing)
  • La mare i el nadó han d’estar en contacte físic

Perquè amb amor tot és millor! Bon dilluns per tots!

Fer la pipa

divendres, 21/02/2014

-

Ahir una pregunta d’una alumna del curs FEDALMA-on line em va inspirar aquesta entrada.

-

Una cosa que preocupa molts als pares és que les criatures es succionin el dit. De fet l’afirmació és: li dono xumet perquè no es succioni el dit.

La succió del dit gros fa molta por i sembla que els xumets siguin més simples de ser eliminats quan l’adult ho decideixi.

El xumet evidentment no el demanen les criatures, són els pares o la pressió familiar i social, el que fa que els en caigui un (o més d’un) a la boca i després tot són presses per treure’l. Recordo una conversa al súper sobre el tema. Jo estava llegint no sé quina etiqueta quan vaig sentir tot un enrenou de dependentes que feien veuetes agudes:

-Vaaa treu-te el xumet, me’l dones i el donem als peixos? – Li deia la peixatera.

-Bea que ets molt gran, per portar xumet!

-Bea que lletja estàs amb xumet – li deia un altre.

I la seva mare repetint totes les paraules de les dependentes fil per randa.  No vaig poder evitar acostar-m’hi. I vaig descobrir que era la veïna de dalt amb la seva nena de dos anys. La Bea dins el carro de la compra amb ulls com plats. I al veure que la coneixia no ho vaig poder evitar.

-Bea, ni cas reina. Estàs preciosa amb el xumet i sense.

Les dependentes van recular i ens van deixar a les  tres soles. La mare de la Bea va començar un discurs per justificar que la seva nena de dos anys encara portés xumet i que no el volia deixar de cap manera. I mireu que normalment callo i em mossego la llengua però no vaig poder evitar dir-li:

-Però a veure, qui li ha donat el xumet? Tu, oi? Doncs ja ho deixarà quan ella ho cregui oportú, no?

Amb el xumet, els adults ens creiem amb el dret i el deure d’eliminar-lo quan considerem que cal acabar amb aquesta mala costum i ens inventem fades dels xumets o fem portar el xumet al patge dels reis.  El xumet és una decisió que prenem nosaltres per les criatures i que creiem tenir dret a eliminar quan a nosaltres ens sembli.

Si sabem que els xumets creen mala oclusió dental i mil coses més per què els adults els donem xumets? Els humans som incomprensibles i contradictoris.  I no, les criatures que mamen no fan servir les seves mares de xumets, que el plàstic i els derivats són un invent  molt modern i les tetes les fem servir des de fa 20 milions d’anys.

Però el dit és diferent! S’ha vist que hi ha criatures que es xumen el dit dins úter. I tot i que les criatures de pit normalment no fan servir el xumet, justament perquè tenen dos pits per succionar, a vegades fan la pipa des de molt petits, alguns es posen el dit a la boca i volen mamar a la vegada. I sovint als tres mesos quan es descobreixen les mans també descobreixen com es fa la pipa i ja no hi ha qui els pari, això sí, els pares han d’aguantar els comentaris:

-Uiiiiiiiiiii fa la pipa¿¿???

-Malament!! No saps com costa de treure aquest vici!!

- Dóna-li un xumet i no li deixis fer la pipa!

Però en realitat ningú és pregunta  per quina raó ho fan. La succió del polze produeix al nen una sensació de benestar immediata, relaxa i reconforta… I aquestes sensacions són molt i molt potents!

El deixar el dit implica la capacitat de decidir i voler deixar-ho. I deixant a part del tema de les dents, què hi ha de dolent en fer-ho? No hi ha absolutament res, si ho valores lluny dels prejudicis que tenim: si et xucles el dit ets un nadó, estàs lleig amb el dit a la boca…. No passa res! La criatura que ho fa, no fa res dolent per a la salut, no es perjudica en res, el dit és un hàbit inofensiu, no tòxic (ahir em van passar aquest vídeo  i vaig flipar i tot i que ara els xumets no tenen bisfenol A no deixen de ser de plàstic) i plaent!

Per mi toca desmitificar el dit i deixar que siguin els nens que decideixin quan ho volen deixar sense pressionar, ridiculitzar o fer xantatge! Que els adults tenim vicis molt més lletjos i més nocius!!

Hereditum

dimarts , 18/02/2014

-

Des de fa uns anys hem ajudat a moltes mares a solucionar el dolor i les mastitis amb probiòtics. Avui un pas més.

-

Com us deia fa anys que els probiòtics han estat els nostres aliats a l’hora de resoldre mastitis clàssiques, les que produeixen a la mare febre, malestar general, dolor, envermelliment d’una zona del pit… I també de les mastitis subclíniques que cursen només amb dolor: punxades agudes al pit, sensació de cremor però sense més simptomatologia associada.

El primer pas va ser entendre que aquesta darrera simptomatologia era també una mastitis tot i que no curses de la manera típica. Les mastitis són una disbidosi bacteriana i les manifestacions clíniques poden ser diferents.

També va ser complicat fer-se a la idea que les càndides que pensàvem que eren les causants d’aquest dolor sord no ho eren i que tractar els símptomes amb antifúngics o amb productes pensants per altres tipus de candidiasis (oral, vaginal) no era adequat.

Ens vam adonar, com us explicava en aquesta entrada que aquestes infeccions/mastitis responien molt bé als probiòtics, concretament als lactobacils reuteri. Els probiòtics són considerats complements alimentaris no medicaments, per tant no estan lligats a una recepta mèdica i es poden adquirir amb facilitat a les farmàcies. Els lactobacils reuteri eren els que empíricament ens funcionaven i tot i no tenir cap mena d’estudi que avalés el seu funcionament sabíem que les mares que els feien servir milloraven el seu estat en pocs dies. Encara que hi ha llocs on fan analítiques de llet materna, el no poder comptar amb un anàlisi de la llet i el seu antibiograma ens obligava a treballar a ull.

 Si el dolor era lleu o moderat, o les clivelles no eren terribles, el tractament amb probiòtics reuteri, i després de avaluar altres aspectes com la postura, l’agafada al pit etc…  semblava miraculós! En pocs dies veiem com el dolor desapareixia i com les clivelles remetien.

Quan el dolor era molt potent o les ferides importants, penseu que a vegades em vist mares que les falta un tros de mugró, els probiòtics no eren suficients i calia que el metge receptes a aquesta mare antibiòtics adequats, no els habituals que s’ha demostrat que gairebé sempre empitjoren el quadre inicial.

També hem vist mares que els calia prendre probiòtics de manera intermitent perquè si no ho feien així, les bactèries causants del dolor i les mastitis es multiplicaven amb rapidesa i la situació de dolor reapareixia.

Bé, doncs ara dir-vos que comptem amb un lactobacil específic per les mastitis, ja siguin les de quadre clàssic o les subagudes que només causen dolor. Les mastitis es produeixen per un desequilibri en la flora bacteriana del pit, es produeixen per un augment de la concentració de certs bacteris i la desaparició de la resta de bacteris de la llet. Els conductes durant aquesta situació s’inflamen i s’omplen d’aquests bacteris aprofitats i causen dolor, obstruccions, clivelles, punts blancs…

El 75% de les mastitis estan causades per estafilococ aureus en el cas de les agudes i per estafilococ epidermidis en el cas de les subagudes o recurrents. Lactanza Hereditum és el primer probiòtic que contribueix a mantenir l’equilibri de la flora bacteriana de la glàndula, conté el lactobacil fermentum present també en la llet materna. Aquest lactobacil és capaç de restablir l’equilibri de la flora mamària i sembla que redueix les tasses de recurrència de manera significativa.

Així que ja ho sabeu, comptem amb un nou aliat per solucionar dificultats!

En diferit

dilluns, 17/02/2014

 -

Bon dia i bon dilluns avui una vivència única per començar la setmana! Perquè totes les opciones són bones.

-

“Durant el meu embaràs solia pensar en com n’era de màgic que  una personeta es formés dins meu i quina seria la meva reacció al veure’l per primera vegada. Somiava que l’alletava i em despertava amb una sensació meravellosa. Cada vegada que estava  amb altres mares i veia com donaven el pit als seus fills em semblava la cosa més bonica del món: que dels teus pits broti l’aliment necessari i exclusiu pel teu fill i que a més ell ho sàpiga havia de ser molt especial! Tenia una inquietud enorme per experimenta-ho. Imaginava una sensació de complicitat i vincle amorós sublim, un instint animal pur i sense interferències. Hem adaptat el món a nosaltres de tal manera que hem oblidat els nostres instints més primaris i els hem substituït per necessitats inventades. Que meravellós pensar que encara podem experimentar alguna cosa nostre, una cosa tan de dins que per més que s’hi hagin encaparrat no han pogut esborrar o substituir. La llet segueix brollant dels pits de les dones pels segles dels segles i segueix sent el millor aliment per als nostres fills…

En fi, si en aquests moments de divagació mental m’haguessin dit que un dia em trobaria mirant al meu fill Logan dormint desitjant que no despertés per mamar, o que ploraria a llàgrima viva només d’acostar la seva boqueta al meu mugró, no m’ho hagués cregut. Sabia que podien haver-hi problemes però estava convençuda que amb obstinació es podien superar tots. De fet així ho transmeten en els grups i demés espais dedicats a la lactància materna. Si una s’obsessiona amb aquesta idea pot arribar a sentir una profunda sensació de culpa i de frustració al no aconseguir una lactància satisfactòria. Sembla que si no ho aconsegueixes és perquè no ho has intentat prou o has aguantat poc. Aquesta idea en ple festival hormonal del puerperi pot portar a una dona a sentir que ha fracassat com a mare, que no és capaç de cuidar el seu fill i entrar en una espiral de tristesa i plor continu que no li permet gaudir de la maternitat ni establir un vincle sa amb el seu nadó.

Així em vaig sentir jo durant gairebé dos mesos dia i nit mentre intentava alletar al meu fill amb els mugrons plens de sang. A més de tenir al meu entorn més proper dient-me que ho deixés, que li donés biberó. Frases ben intencionades per no veure’m patir del tipus “no seràs menys mare per donar-li llet de la farmàcia”, que posaven de manifest el poc que em comprenien. Jo no volia donar el pit al meu fill per ser millor mare i sentir-me millor, no era un acte egoista, sinó perquè senzillament era el millor per a ell. Volia intentar-ho i el que necessitava dels altres era una mica de suport, no que m’animessin a deixar-ho. He de dir que al final van acabar entenent-me i avui em sento més acompanyada en això però en aquells moments va ser molt complicat, no recordo haver plorat tant en la meva vida.

La meva història és una mica llarga però es resumeix en que el meu fill i jo no vam aconseguir enganxar bé per mamar des del primer dia. Em van sortir unes clivelles horribles molt doloroses i sagnants. Primer semblava que era culpa dels meus mugrons que se suposava que eren plans però després, i potser massa tard, vaig saber que en Logan no s’agafava bé per un tema de tel lingual submucós. Vaig anar a diversos grups de lactància, vaig estar en contacte amb diverses assessores, sobretot amb Glòria Villena i Alba Padró. La Glòria va estar venint a casa meva des del mateix dia en que em van donar l’alta i vaig estar en contacte molt directe amb ella els dos mesos posteriors. Em va ajudar i em segueix ajudant moltíssim tant en assistència com a nivell emocional ja que em trobava abatuda i molt sola en això. L’hi agrairé tota la vida, ha estat i segueix sent com el meu àngel de la guarda en tota aquesta vivència.

En la meva desesperació per salvar la nostra lactància vaig anar a trobar Alba Padró, qui per fi va saber veure que gran part del problema radicava en que el meu fill tenia un tel submucós i almenys no vaig seguir donant pals de cec buscant el problema.

En fi, vivia per i per a això, havia de aconseguir-ho com fos i anava a la recerca del miracle. Les clivelles no es curaven i em feien cridar de dolor cada vegada que donava el pit, que per cert era tot el dia durant hores. També vaig tenir una baixada important en la producció, dues mastitis amb un bacteri multiresistent i múltiples obstruccions de llet. Era un autèntic malson i jo no feia més que repetir-me que havia de aconseguir-ho. Estava abatuda i vaig començar a donar-li al Logan complement amb llet de fórmula perquè es va estancar en el pes  ja que no aconseguia agafar-se bé i cada vegada s’enfadava més en la teta. Allò anava de mal en pitjor, sospitava que cada vegada tindria menys llet si no m’estimulava i aniria augmentant el complement fins a deixar el pit. Després de tot el que havia passat no podia acabar així, no ens ho mereixíem i no ho permetria.

Així que després de tallar-li el tel i veure que la cosa no millorava per fi vaig prendre una decisió, intentaria una lactància en diferit. No va ser fàcil perquè com he dit no tenia molt suport del meu entorn més proper que no parava de repetir-me que ho deixés i a més al buscar informació sobre això trobava poca cosa. Gairebé totes les webs pro lactància materna se centren en la teta i només en la teta i es parla poc d’una lactància exclusiva amb tirallets. Crec que caldria molta més informació sobre aquest tema perquè és importantíssim, pot evitar que un nadó acabi amb llet de fórmula i pugui seguir alimentant-se de la llet de la seva mare, i una cosa així no s’hauria d’obviar per més que l’ideal sigui aconseguir que s’agafi bé al pit. En última instància és millor això que rendir-se i així poder seguir amb la lactància si així ho desitja una mare.

Al principi no aconseguia treure més de 50 ml entre els dos pits, cosa que era com un xarrup. Al final, buscant informació a Internet vaig trobar fòrums en els que altres mares havien portat a una lactància amb tirallet i explicaven la seva experiència. Vaig fer un popurri de tot el que li havia anat bé a altres mares i em vaig posar mans a l’obra. El primer que vaig fer va ser comprar-me un tirallet doble, això va ser imprescindible, i durant una setmana em vaig treure llet cada dues hores. També em vaig estimular manualment practicant la tècnica Marmet. Al principi no sortia gairebé res i era una mica desesperant però al veure que altres mares els havia passat el mateix i al final havien pogut augmentar la producció em vaig mantenir constant. La llet va anar pujant i sense adonar-me’n ja en tenia per a gairebé tot el dia, només li donava biberó de fórmula a la nit. Vaig passar a treure’m llet cada tres hores i efectivament en sortia més gràcies a haver-me passat la setmana amb el tirallets enganxat als meus pits. De sobte em vaig adonar que tenia uns quants pots a la nevera, estava tan cansada i la meva vida diària estava tan desorganitzada que no sabia quina quantitat prenia en Logan i quina produïa jo. Vaig provar a retirar el biberons de fórmula de la nit i la meva sorpresa va ser que per fi tenia prou llet per a totes les preses, al cap d’un mes els pots s’acumulaven a la nevera! De no tenir-ne prou a tenir de sobres! Així que vaig començar a congelar i més tard vaig prendre la decisió de fer-me donant de llet materna, que n’hi ha poques i molts nens prematurs que la necessiten. Tampoc m’ho hauria cregut si m’ho haguessin dit al principi, sobretot quan no aconseguia extreure més que unes poques gotes. Em vaig organitzar amb les extraccions i poc a poc vaig poder espaiar fins treure 4 vegades al dia que és el que faig ara. Jo cada vegada em trobava millor anímicament i poc a poc anava superant el meu dolor per no haver aconseguit donar el pit directament.

En tot aquest temps de lactància en diferit no tot ha estat bufar i fer ampolles, doncs la succió d’un extractor de llet no és efectiva com la d’un nadó, així que els problemes continuen… obstruccions de llet impossibles de drenar, butllofes, ferides i més mastitis. Ja estic habituada a que cada dos setmanes em passi alguna cosa i moltes vegades acabi a urgències fent cultius.

Un dia, fa unes setmanes, quan em trobava desesperada intentant drenar una obstrucció durant hores, se’m va acudir demanar-li a la meva veïna Sandra el seu tirallets per veure si m’anava millor. Teníem una mica de confiança perquè també li estic donant llet materna a la seva filla ja que l’estava suplementant. Parlant, de sobte vam caure en què potser la millor solució a les maleïdes obstruccions era que la seva filla mamés directament del meu pit. Se li va acudir a ella i jo després d’uns segons ho vaig veure clar. Efectivament en qüestió de pocs minuts l’obstrucció va desaparèixer, la Lucía (així es diu la nena) s’agafava i jo feliç al veure alletant un nadó quan ja no ho esperava. Va ser meravellós i ja ho hem repetit diverses vegades perquè les obstruccions són un problema habitual.

Si hagués tirat la tovallola i hagués fet cas als consells de deixar-ho, m’hagués perdut la vivència de l’alletament tan peculiar i sobretot 5 mesos “alletant” al meu fill amb la meva pròpia llet materna. Així que animo a totes les mares que estiguin a punt de sucumbir definitivament a la llet de fórmula que provin la lactància en diferit. Això sí, les que vulguin, perquè no és un camí de roses i tota opció és respectable. Ningú ha de jutjar a una dona per no donar el pit sigui per la raó que sigui, i la veritat és que sabent com es pot arribar a passar és comprensible que moltes abandonin i no per això volen menys als seus fills. Però si com jo volen alletar els seus nadons i no han aconseguit una agafada al pit poden provar aquesta opció .

En Logan i jo ja estem arribant gairebé als 6 mesos de lactància exclusiva que recomana l’OMS i, encara que en moments de debilitat em plantejo deixar-ho, sé que seguirem així molt temps i espero que sigui ell qui decideixi quan acabar com si no fos en diferit. Estic feliç d’haver pres aquest camí i m’està ajudant molt a superar el dol per no haver pogut donar el pit, encara ploro de vegades sense esperar-ho, però res a veure amb els primers mesos. No sé si podia haver fet alguna cosa més però aquesta ha estat la meva vivència. Mira per on ara a més de donant sóc mare de llet d’una altra nadó i he conegut a persones estupendes en tota aquesta aventura. Així que gràcies a totes elles! La nostra lactància és molt peculiar però no deixa de ser una lactància, en Logan s’alimenta de mi i això és molt gran.”

Patricia García de la Osa