Segells de confiança

dilluns, 26/05/2014

-

Després de l’entrada de divendres i explicar-vos que la llet artificial és tota similar per llei, vull intentar entendre per quina raó l’AEP ha de donar el seu segell a certes marques que fabriquen llet i potets.

.

Sé perfectament que en aquesta vida tenir ètica i no sucumbir a la temptació dels diners és complicat i més en els temps que corren en que trobar finançament per investigació és més difícil que veure elefants voladors!

No és nou, gens ni mica, però últimament el segell de l’AEP apareix en tota classe de productes. A mi que el segell de l’AEP aparegui en una colònia per bebès, en bolquers o tovalloles pel cul del nadó me la repampinfla. Si ells creuen que el producte x es mereix portar el seu segell de col·laboració, potser tenen raó i han realitzat una revisió a fons del producte que ens garanteix la seva innocuïtat per les criatures. Per què, el segell de l’AEP en els productes, què indica?

Em comentava una mare que ella comprava una determinada colònia perquè l’AEP posava el seu segell, el que aquell detall li “deia” era que aquell era un producte segur i de confiança. Un producte que podia comprar amb tranquil·litat perquè l’avalava d’un grup de pediatres, un grup d’experts en la salut infantil. Que evidentment han de voler el millor per la criatura, no????

Perfecte, però què passa si el segell de l’AEP és en un grapat de productes no massa saludables com galetes, cereals per esmorzar.. i encara pitjor què passa si l’AEP avala amb el seu segell potets o llets artificials? Quin missatge transmeten als consumidors?

Només cal donar una volta pels arxius de l’AEP i les fotos dels congressos; són plens d’estants dels patrocinadors, com no… Entenc que mantenir-se al marge de grans empreses ha de ser complicat, entenc que calen diners per formació i per beques… Però no puc entendre que aquests diners provinguin d’empreses i farmacèutiques que venen productes que no promouen la salut de les criatures.

He fet una volta pel codi d’ètica de l’AEP buscant quina relació diu que cal mantenir amb les empreses (subratllo els punts rellevants):

L’evidència de la influència de la indústria farmacèutica i de tecnologia en la pràctica mèdica, en la investigació i en l’educació no deixa d’augmentar i planteja potencials conflictes d’interessos i problemes ètics.
Encara que a vegades pugui haver-hi divergències entre l’ètica de la medicina i l’ètica dels negocis (indústria), ambdues són legítimes, i una col·laboració prudent i reflexiva dels metges i la indústria poden recaure en el benefici del pacient.

Les relacions de patrocini en què la indústria o institucions públiques financin activitats de l’AEP s’han d’establir sobre la base que siguin beneficioses per a ambdues parts, sempre que no entrin en col·lisió amb els interessos dels menors. Quan hi hagi un patrocini o finançament extern, la independència, la imatge de l’AEP i els valors i fins en que aquesta se sustenta han de ser protegits al màxim.

L’AEP buscarà finançament extern en institucions que comparteixin els seus valorsEn cap cas acceptarà el patrocini d’aquelles institucions o de la indústria de les quals la pràctica, principis o estratègies entrin en conflicte amb els valors de l’AEP, com ara la indústria que hagi estat manifestament hostil a la protecció de la infància o que tingui activitats no saludables.

Que bé va tenir un codi d’ètica per saltar-se’l! Perquè fan tot el contrari del que diu el seu codi, perquè tenen un codi??
Si els professionals que han de vetllar per aconseguir la millor alimentació per les nostres criatures es venen al millor postor… en qui podem confiar?

Sóc una idealista, a vegades un pèl innocent i fins que no em demostren el contrari sempre penso que tothom és com jo… però arribats a aquest punt em temo que ja se’ls ha vist el llautó als senyors i senyores de l’AEP. Cal recordar que fa poc menys d’un any el comitè de lactància de l’AEP va abandonar el vaixell, aquell gest va ser un crit d’atenció sobre la situació que es vivia i es viu. El comitè de lactància que estava format per grans professionals i experts en lactància no podia permetre la publicitat enganyosa ni l’aval de l’AEP en certs productes. Gràcies per tenir ètica i ser conseqüents!

Composicions

divendres, 23/05/2014

.

En espera de l’entrada de dilluns, avui una entrada  aclaridora i curiosa. 

.

Dimarts em va trucar una mare a la qual el seu pediatra havia recomanat deixar la lactància i donar a la criatura, de 5 mesos, la marca de llet x perquè el nen així no es faria un embolic (entre la teta i la llet artificial que sí o sí havia d’incloure en les farinetes) i perquè la llet x era la millor del mercat. Altament sospitós.

Aclarim el tema.

En primer lloc hi ha dos tipus de llets  pel que fa a la base amb la que estan fetes( sense entrar en les llets especials) que es poden donar a les criatures com a solució quan no poden ser alletats:

• Preparats per lactant o preparats de continuació a partir de proteïnes vegetals
• Llet per lactants o llet de continuació a partir de llet de vaca

Per tant només hi ha dues opcions o les proteïnes són animals, de vaca en la majoria dels casos (tot i que ja es poden trobar preparats a base de llet de cabra) i preparats per lactants a base de proteïnes de soja o arròs… A partir d’aquest punt, la quantitat de nutrients continguda és per llei i d’acord amb el codex alimentarius i la llei espanyola ( veure els anexos)  similars en totes les marques ja que disposen d’un estret marge per crear les seves llets.

Una vegada tenim aquesta llet per llei “estandar” cada empresa té l’opció de realitzar variacions mínimes, i cada marca afegeix a les seves llets x elements per complementar-les, també estipulats per llei, és el cas de: la taurina, certs nucleòtids, bífids…  I de la mateixa manera hi ha substàncies que no es poden incloure en la seva fabricació: oli de sèsam, oli de cotó…

En aquesta entrada ja us havia mostrat les diferències pel que fa a la composició de la llet materna i la llet artificial. És tan visual i és tan simple veure que la composició difereix amb escreix que no hi ha més a dir. Però com a detall i curiositat m’agradaria parlar d’un element present en la llet materna i absent en la llet artificial: el colesterol.

El greix i el colesterol són components molt importants en la llet humana i bàsics pel desenvolupament del cervell de la criatura. I per garantir que la criatura en rebrà els nivells de colesterol es mantenen estables dins la composició de la llet durant tota la lactància.

Espero que a hores d’ara no estigueu massa espantades, perquè ens han ensenyat a témer la paraula colesterol però de nou en la composició de la llet materna està tot pensat!

Durant l’embaràs, els nivells de colesterol en sèrum de la mare solen augmentar del 10 al 50% respecte als nivells d’abans de l’embaràs. Després del part aquests nivells segueixen sent superiors en les mares que donen el pit respecte les que no ho fan, podeu imaginar quina és la raó, oi?. No obstant això, els nivells totals de colesterol solen tornar als nivells previs a l’embaràs dins dels 3 a 6 mesos després del part indiferentment de com alimenti la criatura, no us espanteu. Per tant, ull en fer-vos analítiques en el post part inmediat que segur que en tema colesterol surten alterades!

A més  el colesterol que reben els nens a través de la llet materna sembla ser una mena d’entrenament pel cos (programació) ja que proporciona un efecte durador sobre la capacitat de l’individu adult per metabolitzar el colesterol i gestionar bé els greixos.

I la presència de colesterol a la llet materna sembla tenir un paper important en el mecanisme de protecció davant la formació de lesions a les arteries, el que resulta un efecte protector davant la malaltia coronària i aterosclerosi  en l’adult.

En resum, totes les llets artificials són pràcticament iguals i la llet materna és única i dissenyada a la perfecció per garantir totes les necessitats presents i futures de les nostres criatures. Apa, salut, teta i bon cap de setmana!

Pintura de Paula Modersohn Becker

De guillats i tetes

dimecres, 21/05/2014

-

El dimecres passat la Noemí Buesuele em va avisar que en un grup que compartiem de facebook, havia detectat algú sospitós i havia sortit del grup.

-

Totes i tots sabem que en aquest món hi ha molts tocats de l’ala o gent amb tendències sexuals diguem que raretes. I consti en acta que a casa seva, entre adults i amb consentiment per ambues parts, el que facin o deixin de fer aquests sonants me la porta fluixa! Però ara aprofitant les xarxes socials tenen terreny lliure per les seves fílies. Hi ha de tot dins el mundillo els discrets, que només observen i els que directament són curts, fiquen la pota i es delaten. Aquests tarats es fan anomenar “vampirs blancs”  i practiquen (o somien practicar) la lactofília,  paraula que per cert no es recullen a cap diccionari. És a dir, els causa exitació sexual veure o pensar en pendre llet dels pits d’una mare lactant.

Els vampirs blancs perquè ens entengem busquen dones lactants, “fonts” les anomenen, que puguin calmar el seu desig de prendre llet materna. No cal ser molt llest per saber que no infringeixen cap norma del codi penal, no hi ha cap delicte darrera aquest dessig. Ara, fàstic en fan un tros! A més ells que van de xulos per la vida estàn disposats a pagar si cal a les “fonts” per tal que els donin llet.

La cosa va començar fa tres o quatre anys quan setmanes abans d’una festa de la lactància vaig descobrir un eixalabrat que es feia anomenar Depravator i era el líder d’una colla de tocats de l’ala d’arreu del món. Com que eren curtets (si em llegiu em reafirmo, sou curtets) van expossar les seves intencions de venir a la festa de la lactancia a fer fotos i “gaudir” de la festa a la seva manera. Es van endur unes fotos, no podem negar que ens van exampar, però a cada festa de la lactància s’ha avisat als mossos que han fet acte presència i han vigilat i interceptat als que semblaven sospitosos i feien fotos. A aquests els feien acreditar que fossin fotógrafs professionals o familiars de les mares presents a la festa. Molts van volar quan van veure aparèixer els cotxes dels mossos!

Abans era més complicat trobar imatges de lactància, ara les xarxes socials els han proveït de milers d’instantànies de mares lactants. Realment penjar les fotos a la xarxa és un perill, ho sabem, i poc podrem fer si ens “prenen” les fotos per babejar una estona, però els podem evitar en especial a Facebook.

Vaig amb molta cura quan rebo sol·licituts d’amistat per part d’homes. O són parelles de mares a les que conec, o són amics reals als que conec de fora del ciberespai, o són ex companys de l’escola i l’Institut del Teatre o estan relacionats amb la lactància de manera directa.

Us he de confessar que a vegades he donat peu a algú sospitós per poder-lo descobrir, que cauen a la trampa com mosques,  i una vegada descobert inmediament el bloquejo i aviso publicament. És l’única manera que totes les meves amitsts al Facebook relacionades amb la lactància facin el mateix. Evidentment que és complicat però si sóm capaces de crear una bona comunicació entre nosaltres i avisar cada vegada que considerem un perfil sospitós: només té dones dins les seves amistats, té senayaldes com a preferides pàgines de contingut sexual força explícit…. com a mínim els farem la feina complicada

Ah!! I no patiu per les vostres criatures, perquè evidentment la majoria de les nostres fotos de lactància van en pack. A ells no els fan ni fred ni calor… més aviat enveja pura i pelada!

Espero que no tingeu l’estómac remogut, apa, bon dimecres i ull!

Germans de llet

dilluns, 19/05/2014

 

-

Mentre dissabte a la tarda tothom estava pendent del Barça jo imprimia les entrades per la primera trobada de donants i receptors del Banc de Llet.

.

Ahir diumenge el Banc de Llet va organitzar als jardins del Palau Robert la primera trobada dels “Germans de llet”, famílies donants i receptores de llet materna, felicitat per tots costats!

Entenc que no és una festa massa usual perquè en altres tipus de donació, o el fet no és celebra per ambdues parts (receptors  i donants) o suposo que hi ha massa receptors i donants (donació de sang) que fan improbable una trobada semblant.

La donació de llet per les seves característiques és quelcom molt especial per les mares donants, donar llet és un acte altruista desmesurat perquè els donants de sang per exemple, i sense voler treure’ls mèrits, poden donar sang molts anys i no tenen cap dubte de tenir sang per donar i regalar la vida a altres persones.

Ahir parlava amb una mare donant que m’explicava:

“La primera por de la mare lactant és no tenir llet i li  cal superar aquesta por irracional i infundada a no poder alimentar la seva criatura. Una vegada superada aquesta enorme barrera li arriba l’informació de l’existència del banc de llet i de la seva demanda de llet materna per alimentar a grans prematurs…. I aquí arriba l’entusiasme i la satisfacció! Tenir llet  per la teva criatura i per alimentar a altres criatures no té preu i saber que per aquestes criatures prematures la teva llet pot marcar la diferencia és extremadament satisfactori”

Ahir els jardins eren plens de mares, pares, criatures i de molt agraïment. El sentiment d’agraïment és molt potent i profund i iniciatives com aquestes permeten demostrar-lo.

Avui dilluns és el dia Mundial de la Donació de Llet Materna, el dia 19 va ser escollit en commemoració de la firma de la Carta de Brasília que ressalta que rebre la millor alimentació és un dret humà fonamental de les criatures, que la llet materna és  l’aliment per excel·lència en l’alimentació infantil, que garanteix el desenvolupament integral de les criatures i considera els Bancs de Llet un esglaó fonamental per garantir la nutrició de nens prematurs o malalts.

Sovint rebo una pregunta que avui m’agradaria aclarir aprofitant l’avinentesa. Pels nadons prematurs la llet més necessària és la de la seva mare, però també els cal no perdre pes perquè una criatura d’un quilo o menys no pot perdre ni un gram. Per tant a aquestes criatures els donen el calostre i la llet de la seva mare i és complementada amb llet materna del banc.

Pels nens prematurs la llet materna és a la vegada nutrició i medicació.  Perquè la llet materna:

  • Té els lípids i àcids grassos essencials pel seu desenvolupament.
  • Té menor carrega renal.
  • Té múltiples factors antiinfecciosos.
  • Es digereix i s’absorbeix amb facilitat.
  • Els protegeix contra la enterocolitis necrosant.
  • Els evita infeccions hospitalàries.
  • Els proporciona millor desenvolupament cognitiu.

 

I penseu que les donants de llet, les mares, tenen data de caducitat per la limitació temporal del seu “estat”, per tant cal trobar noves donants continuament.

Si voleu ser donants de llet no us ho penseu, les gestions a Catalunya son molt simples, ho podeu llegir en aquesta entrada i podreu ajudar pràcticament sense adornar-vos a moltes criatures.

Bon dilluns i feliç dia!

Com xais

divendres, 16/05/2014

 -

En aquest país som la llet, de veritat que sí! La setmana pasada em va arribar la queixa d’una mare, una queixa per l’atenció que va rebre al part i en la lactància. Una queixa amb un parell d’ovaris i amb esperit de servei.

-

Alguna vegada em sembla que havia comentat al bloc que si calia, diguéssiu mentides. Que si el vostre pediatra us agradava perquè com a patòleg era bo, que mentíssiu si l’assigantura de lactància la portava fluixa.  Bé, que mentíssiu o que no diguéssiu tota la veritat sobre la lactància o la criança dels vostres fills i en resposta a certes preguntes no entressiu en donar explicacions:

-Dorm bé? Siiiiiiiiiiiii

-Menja de tot? Siiiiiiiiiiii

-El pit per postres? Siiiiiiiiiiii

-Ja no mama? Noooooooo

Però és clar aquesta posició és molt simple per nosaltres, ens evita deixar-nos el nervis i el fetge cada vegada que anem a veure el pediatra o a qualsevol altre sanitari, però realment ajudem a fer normal l’estil de criança que hem triat? Ajuda a mostrar als profesionals que hi ha altres realitats?

I als hospitals? Acabem de parir i no ha estat el part que voliem, no ens han tractat com ens hauria agradat, no han respectat les nostres desicions plantejades al pla de part, no ens han ajudat a alletar o ens han dit mil coses i totes contradictòries referents a com iniciar la lactància… I què fem? Callem. No diem res i assumim que és el que hi ha i que tenim sort d’estar vives i tenir una criatura sana i que si la lactància no ha funcionat ha estat només per culpa nostra.

I quan a la farmàcia ens ofereixen mostres de llet artificial saltant-se les lleis? O quan veiem ofertes de 2×1 en llet artificial?

Callem.

O quan una mare pateix durant mesos una mastitis subaguda que és tractada amb els antibiótics incorrectes, o quan es nega que tingui res perquè només té dolor? Què fem….

Doncs seguim callant….

A casa nostra ningú presenta queixes, ningú diu res, tothom calla, ningú protesta…. Som com xaiets.

És clar que costa presentar queixes i protestar, és clar que fa mandra i que sovint és quelcom que pensem que volem fer però mai fem… Però realment és l’única manera que tenim per poder anar modificant la situació i fer-nos sentir, els usuaris han de prendre el control i han de fomentar la millora i el canvi dels serveis. Si no ens queixem com sabran que les coses no van bé?

Presenteu queixes expossant els fets als hopsitals o clíniques on us han atés, relatant perquè no esteu satisfetes amb el tracte rebut. Envieu el text al servei d’atenció a l’usuari i a la gerència de l’hospital.  Sovint no cal explicitar el nom exacte de la persona que us ha atès, a més sovint no sabreu ni com es deia, pero sí relateu els fets amb les vostres dades.

Si el pediatra que teniu és privat i n’esteu tips no marxeu per la porta de darrera, deixeu clar perquè marxeu i en busqueu un altre. Si el pediatra és de la seguretat social podeu presentar queixa, en prendràn nota i us n’assignaràn un altre.

A les farmàcies si veieu que la llei no es compleix o us ofereixen llet artificial al supermecat, en primer lloc infomeu al farmacèutic o botiguer, perquè a vegades desconeixen la llei, i si no us fa cas o us envia a pastar fang, envieu la queixa a santitat explicant els fets i adjunteu (no fos cas) la llei Espanyola que regula la venta, distribuició i comercialització de la llet artificial

En el següent llistat podeu presentar queixes ja sigui a la Generalitat o al Ministeri de Sanitat.

https://ovt.gencat.cat/gsitfc/AppJava/conqxs/conqxs.do?set-locale=ca_ES&reqCodeChangeLanguage=newCqs

http://www.ics.gencat.cat/contacteusuaris/contacteUsuaris.jsp

http://www.cus-usuaris.org/

https://www.msssi.gob.es/oficinaInformacion/frmBuzonContacto.do

Potser ha arribat el moment de moure’ns i deixar de ser xaiets!

Un ós de peluix

dimecres, 14/05/2014

-

Aquest cap de setmana van aconseguir superar a Madrid el rècord Guinness de concentració de dones gestants. Les teles se’n van fer ressò i jo tenia la mosca rera l’orella.

-

Les participants, a part de tenir la satisfacció de formar part del rècord Guinness, rebien una canastreta valorada en 100 euros! Carai tu!!! Vaig poder tafanejar la web (ara ja no funciona) i veure el contingut de la canastreta: tota mena de cremes, madeixes de llana, alguna joguina, assegurances de vida variades, cançons de bressol… Però el que més em va cridar l’atenció van ser els xumets i el material promocional d’una coneguda marca de llet artificial: Una guia d’ajuda a la lactància i una butlleta per emplenar amb les dades personals i rebre un ós de peluix de la marca.

La majoria de canastretes que donen en els cursos pre i post part contenen xumets i tetines, semblen indispensables per poder criar un nadó, cert que a vegades poden caldre i que en situacions d’emergència (anar en cotxe) poden ser de gran utilitat, però hem interioritzat tant que a les criatures els cal xumet que no ens sembla estrany que una canastreta en contingui. Ara que els fabricants de xumets no avisen que el seu ús és una mena de loteria, perquè hi ha criatures a les quals els dónes un xumet i continuen mamant sense problemes i altres a les que els poses un xumet a la boca i deixen de saber mamar o mostren dificultats serioses per agafar-se al pit. Per tant posar un xumet dins la boca d’una criatura és pura loteria, i si no vols que et toqui  la lotería ja saps què has de fer, no en compris.

El tema de l’ós és molt  més curiós, què pot tenir de dolent un peluix? Tu omples el cupó amb totes les teves dades personals i l’envies i certament segur que reps un ós (en el meu temps era una medalleta, jo el vaig omplir) però si no tens cura i marques la casella on diu que no vols que les teves dades formin part del seu fitxer de dades personals ja et tenen el sac. Ja els has oberta la porta a partir d’aquell moment rebràs tot tipus d’informació relacionada amb “el teu nadó” però també i en especial dels seus productes. Així de simple, i aquesta informació benintencionada pot modificar la teva percepció de la citada llet i del seu ús i pot fer decantar-te i prendre decisions poc apropiades. S’en diu fidelitzar clients!

I per mi el més irònic és la maleïda guia de lactància. Perquè nassos una marca de llet artificial t’ha d’explicar com funciona la lactància? El món al revés? Immediatament vaig recordar la classe de Sofía Bagüés en el darrer curs de formació d’assessores, on explicava que la majoria de marques de llet artificial tenen a les seves paàgines web recursos informatius sobre alletament matern. I és evident que això no ho fan per ser amables o perquè tenen ganes d’ajudar a les mares, ho fan en primer lloc per complir la llei que els obliga a recordar constantment a les mares que la llet materna és la millor alimentació per les criatures i en segon lloc perquè la millor tàctica és la d’anar amb la pell de xai per bandera. A més com també va explicar la Sofía,  si us fixeu en les webs i en la publicitat de la llet artificial  ara eviten dir-ne: artificial. Ara volen que en diguem  llets infantils que queda més fi i no tan negatiu com dir artificial. Per tant sempre que pugeu parleu de llet artificial, no els feu la rosca.

Cada canastreta rebuda en aquesta festa o rebuda en centres de preparació al part o en el moment del part contenen aquest tipus d’informació que a falta de referents precisos i informació veritable de lactància encarrila a moltes mares a un únic camí, el camí que fa deixar lactància i omplir-los les butxaques als altres!

“És màgia”

dilluns, 12/05/2014

-

És sorprenent com la maternitat ens transforma i modifica les nostres intencions. Sabem qui som abans de ser mares però no sabem qui serem després… Per començar la setmana avui una vivència…-

-

Mai he estat una dona molt amant dels nens, de fet quan veia un bebè no sentia ni fred ni calor i no m’havia plantejat ser mare, sempre havia pensat que eren més les coses a perdre que el què guanyava amb un fill.

Com et deia a mi els nens… ni fu ni fa i sempre m’havia fet fàstic veure una mare alletant el seu nen, he dit cada disbarat!!!!

La veritat és que jo tinc aversió per la llet i veia les mares com vaques però sense cua ni mosques. Tot just ara fa un any que em vaig quedar embarassada i no sé què va canviar al meu cervell tan contrari a ser mare, que vaig decidir tirar endavant, de fet el pare del nen no hi estava d’acord i jo vaig decidir-me en solitari.

Tenia moltes coses molt clares sobre la meva maternitat, volia parir a casa, no pensava donar el pit perquè tenia tan clar que el meu fill prendria llet de fórmula que vaig comprar-ne no sé quants pots…

Així doncs vaig tenir algun problema amb un grup de llevadores que atenen parts a casa perquè no volien atendre el part per no voler donar-li el pit al nen, vaig emprenyar-me, vaig plorar, em van fer sentir fatal, una mala mare que no volia alimentar el seu fill de la millor manera. Vaig plorar molt, molt però era superior a mi, el fàstic guanyava a la raó. Imaginar un nen mamant del meu pit em feia ganes de vomitar…

Així que vaig decidir que pariria a la clínica i així no hauria d’aguantar que ningú em mirés malament ni hauria de donar explicacions a ningú.

Un bon dia no sé molt bé en quin moment de l’embaràs vaig canviar de parer, vaig sentir que el meu nen necessitava que superes els meus prejudicis. Vaig fer-me a la idea de seguida i va arribar el gran dia, l’Aran va arribar, i va arribar amb molta gana!!!!!!!!!!!

Vaig tenir un part llarg, dolorós però màgic. Vaig agafar el meu fill el vaig treure de dins meu i vaig posar-me’l a la panxa… I va buscar rapidíssim el meu pit, encara estàvem units pel cordó i ja estava mamant, va ser… No tinc paraules!!!!!!

Portem més de tres mesos enganxats i pensem seguir així molt de temps, perquè hem superat els meus tabús i també la llengua amb “frenillo” de l’Aran.

Ara m’he tornat un boja de la lactància materna, vaig fer el curs amb tu, i faig campanya pro lactància a totes les meves amigues embarassades (que ara són moltes)

Sóc tan feliç d’alletar el meu nen, quins moments més màgics tenim, el món no existeix, només l’Aran i jo.

El part és un dels moments més increïbles de la vida, però… alimentar el meu fill amb el meu cos…és MÀGIA!!!!!

Bé Alba aquesta és la meva història, no és molt llarga perquè l’Aran només té tres mesos, però a mi em sembla taaaaaaaaaan bonica (és la meva, que he de dir), espero que et pugui servir!!!

(Fe)

divendres, 9/05/2014

-

Avui dedicada a l’Anna Martori i el seu fill Joan que m’han deixat compartir la pregunta que em van fer al FB del som la llet amb totes i tots vosaltres.

L’Anna em deia:

“Ja hem arribat als 6 mesos de LME, OLEEE… Ara la pediatra ens diu que ja podem anar introduint aliments, jo no penso deixar pit fins que vulgui com amb el meu fill gran. M’ha dit que posem cereals a la fruita, jo em pregunto seguint amb el pit, cal???

Em deia que pel tema ferro i perquè no em tregui llet ni posar llet artificial que barregi cereals amb la fruita. Amb el gran no em vaig preocupar i ho vaig fer, ara no sé perquè me’n penedeixo i penso que no cal, de fet no sé, si és per això que el gran es va acostumar al gust de  la fruita amb cereals i ara la fruita menys el suc de taronja o liquada ni tastar-la.”

Quan arribats als sis mesos (aproximadament perquè hi ha nens que no estan preparats per menjar altres coses, a part de la teta, força després dels sis mesos) ens plantegem començar amb els aliments ho fem principalment per dos motius:

1. Que la criatura tingui accés a altres gustos, textures i que aquest aprenentatge sigui un divertimento.

2. Suplir les possibles carències de certs nutrients que segons en quin cas la criatura pot estar-ne mancada* i que la llet materna en pot quedar curta.

Un d’aquests nutrients que els pot mancar i pel que cal iniciar l’alimentació complementària és el ferro. El ferro és quelcom que preocupa molt a les mares o quelcom pel que ens fan preocupar molt. El ferro és un nutrient essencial en la dieta d’una criatura i els cal (ens cal) per fabricar hemoglobina, el component dels glòbuls vermells encarregat de transportar l’oxigen. Els glòbuls vermells circulen pel cos per repartir oxigen a totes les cèl·lules de l’organisme. Quan no hi ha prou ferro, el cos no pot fabricar suficients glòbuls vermells i els teixits i òrgans del cos no poden rebre l’oxigen que necessiten per funcionar adequadament.

Suposo que heu sentit dir que la llet materna té poc ferro, o que no en té (que és mentida directament) i aquest fet juntament amb la publicitat de la llet artificial, que ens recorda que té ferro afegit, fa que sovint s’animi a les mares a donar aliments a vegades abans dels 5 mesos. O complementar la lactància materna amb llet artificial i cereals de farmàcia.

Certament la llet materna té poc ferro. Però per què? Com és que la natura que ha creat un líquid perfecte per la nutrició de les nostres criatures ha oblidat afegir-hi un plus de ferro???

El nostre cos no deixa res a l’atzar i la composició de la llet no és gens atzarosa. La llet materna té nivells de ferro baixos però de gran biodisponibilitat, el que vol dir que són absorbits pel cos de la criatura amb molta facilitat i no com els “afegits” a les llets artificials o als cereals que tenen una biodisponibilitat més baixa.

A més  hi ha un bon motiu per tenir “poc” ferro. Molts bacteris requereixen ferro per multiplicar-se, d’aquesta manera la llet materna ofereix un mecanisme de defensa a la criatura ja que aquesta mancança de ferro es tradueix en permetre el pas cap a l’intestí de les bactèries làctiques (que no necessiten  ferro) facilitar que proliferin dins l’intestí i evitar infeccions. A més la llet materna té lactoferrina. La lactoferrina és una proteïna fixadora del ferro que es troba a la llet materna. Aquesta proteïna afavoreix l’absorció del ferro a l’intestí i inhibeix el creixement de bacteris patògens en el tracte gastrointestinal al “segrestar” el ferro que els bacteris necessiten per la seva multiplicació.

Però això no és tot, a més a més, el nivell de vitamina C és més alt en la llet materna que a la llet de vaca i aquesta vitamina ajuda a l’absorció per part l’intestí del ferro contingut a la llet.

Per tant el ferro és necessari però no cal tampoc complicar-se la vida per oferir-lo a les criatures. En primer lloc els oferim ferro en versió llet materna amb els seus complements i en segon lloc oferim aliments rics en ferro, que no tenen perquè ser els dels cereals “infantils” de farmàcia o les llets artificials.

Sempre és més simpe! Els cereals integrals, que també hauríem de menjar els adults, també tenen ferro, i els llegums, la carn, els ous …. vaja el que hi a la nevera o al rebost. Per tant només cal començar a oferir dins una dieta sana aliments rics en ferro i deixar que la criatura faci la resta. Ell i només ell sap què i quan li cal.

.

* Als nens prematurs els cal suplmentació de ferro durant la lactància perquè al néixer no en tenen reserves, i les criatures que els han tallat el cordó umbilical prematurament també poden tenir carències de ferro. Per saber-ho cal valorar-ho sempre mitjançant analítica.

Doules, lactància i responsabilitat

dimecres, 7/05/2014

-

Escric aquesta entrada a cop calent i estic segura que no pot ser bo, però em cal desfogar-me i deixar un tema molt clar.

-

La majoria de la feina que realizo la faig sota termes de voluntariat a ALBA lactància, segur que moltes ho sabeu però m’agrada deixar-ho clar. I després quan tinc temps, perquè jo no visc de la conselleria de lactancia, faig visites a domicilàries com a IBCLC.

Jo estic encantada de solucionar dubtes a les mares, ja sigui per telèfon, per whatsapp o privats pel Facebook i estic encantada de comentar casos complicats amb altres assessores o IBCLC. I tampoc tinc cap mena de problema en donar un cop de mà a les participants dels cursos de Tierra Firme i també a les doules de les que m’he encarregat de la formació de lactància a Doules Con-ciencia… I és just de doules del que vull parlar avui i deixar clar què en penso de tot plegat.

Us seré franca, jo no sé definir exactament què és una doula així que li he demanat a la Florencia Sabio, que és doula i formadora de doules que m’ho (ens) ho expliqui, i ella ens (em) diu:

Doula és per definició una dona que “acompanya”. I per lucrar-se com a DOULA, és fonamental tenir uns coneixements bàsics. Per què? Doncs perquè la teva experiència no garanteix que puguis acompanyar amb eines suficients. Per exemple: pots haver donat el pit dos anys sense problemes, però al no saber res de la fisiologia de la lactància i possibles problemes, no tindràs recursos per acompanyar la instauració de la mateixa en altres famílies. Per ser DOULA cal tenir clar que la tasca “d’acompanyar” és una actitud… actitud de romandre, d’estar al servei, d’escolta, de facilitar la tasca, sense prejutjar, donar opcions perquè la mare i la família escullin la pròpia… sense fer incidir les teves conviccions i experiències. Ser DOULA és créixer com a persona i acompanyar als altres amb claredat en el seu propi desenvolupament.

Amb la definició que ens fa la Florencia només puc dir que hi estic al 100% d’acord, per mi això és o ha de ser una doula. Moltes vegades rebo demandes d’ajuda per part de doules que estan acompanyant a mares i criatures. I em moro de la vergonya i la ràbia a la vegada. Adimro que tinguin el valor per demanar ajuda i buscar algú que els doni un cop de mà però jo (ni cap assessora voluntària ni cap IBCLC) som aquí per treure-us les castanyes del foc. Heu de ser responsables si voleu acompanyar una família que opta o vol optar per alletar la seva criatura.

Apel·lo a la responsabilitat de les que feu de doules, formeu-vos mínimament en lactància, no cal que sigueu assessores però considero importantíssim que us prepareu en les coses més bàsiques, per detectar senyals d’alarma i per saber actuar per evitar que les coses empitjorin. Entenc que l’auge del moviment de les dolues i la difusió social que s’ha n’ha fet en els últims anys fa que moltes mares us cerquin per resoldre el seu problema de lactància o perquè les acompanyeu en les primeres hores després del part. Però ho fan sota la creença que les podreu ajudar, perquè de fet paguen pels vostres serveis, no?

Per tant és la vostra responsabilitat formar-vos en adequació a aquesta demanda, perquè les assessores som voluntàries, no acostumem a fer visites a domicili i no cobrem. I els serveis d’una IBCLC tot i no ser molt cars ho acostumen a ser més que els d’una doula i en la majoria de casos no cal una IBCLC (a part que la figura de la IBCLC és totalment desconeguda per la majoria de mares) només cal una doula que aporti tranquil·litat, coneixements i que acompanyi la lactància.

Noies juguem en lligues diferents, la del voluntariat i la del lucre, que no em sembla malament, però com a mínim des de l’honestedat i des del coneixement dels mínims imprescindibles per tal de donar el servei que s’espera de vosaltres i en el cas que no us vulgueu formar o no ho cregueu necessari us demano que deixeu clar aquest detallet a qui us contracta.

Ciència ficció el dia de la mare

dilluns, 5/05/2014

-

Ara que ja ha passat el dia de la mare us puc dir que en penso de tot plegat, bé, qui diu de tot plegat diu de l’anunci 100% lactància que ha fet una coneguda i vermella marca de telefonia mòbil.

-

L’anunci és bonic, no ho nego, és tendre i ens mostra tetes fent la funció per la que van ser creades i criatures a la teta (què més vols Padró?) … i ja ho sé i em fa certa gracia o certa complaença però no puc evitar que una sensació agredolça em recorri.

Vaig  preguntar al Facebook del “Som la Llet” si l’anunci els agradava, i el resultar va ser un “sí”  general. És clar que no sé si podia esperar del grup res diferent, no?  A totes els va agradar i els comentaris eren molt positius, molt bons (i tot i així encara no t’agrada Padró?) i vaig penjar als comentaris dos anuncis  més, un d’aigua i un de cotxes on la lactància també hi apareix, i el mateix: comentaris positius.

Una cosa que em fa ràbia (sí, molta) digueu-me llepafils, maniàtica, exagerada, talibana, extremista… o el que vulgueu però les criatures que surten en primer pla en aquest anunci mamen de pena! Sí de pena!!!

Fa mal al ulls i als mugrons veure les agafades al pit! És clar que dedueixo que els models criatures són fills i filles de models mares lactants, per tant també dedueixo que les seves respectives lactàncies han de funcionar a les mil meravelles. Però no em puc deixar de plantejar la responsabilitat de qui mostra les imatges.

(Explica’t Padró) No sé si m’enteneu, si l’anunci fos de cotxes no sortiria un conductor irresponsable conduint sense cinturó de seguretat o parlant pel telèfon mòbil (Ok, si és de la DGT segur que sí, però no és el cas i segur que acabaria amb sang) … I mil coses que han de ser mostrades de manera correcta! Doncs perquè nassos hem de  perpetuar imatges errònies de lactància? Si sabem que la postura i l’agafada al pit és part de l’èxit en el funcionament de la lactància, de què ens serveix un anunci on tot el que veiem és susceptible de ser modificat? Molt bonic sí, però fet amb els peus.

I en segon lloc i no menys important, per què les tetes a la televisió fan bonic i al carrer fan nosa? Perquè tothom troba tendre i preciós aquest anunci, però hi ha mares que segueixen rebent retrets, mocs i improperis quan fan el mateix que a l’anunci?? D’acord, al carrer no les  veuen en blanc i negre ni amb música de fons, ni en ralentí… d’acord, però és el mateix! no?

Doncs no, no ho és. La publicitat és per vendre i sovint la publicitat no és la realitat, són mentides, o veritats a mitges.

I en aquest cas estic segura que a ningú li ha molestat aquest anunci, no crec que a ningú li hagi semblat indecorós, inapropiat o obscè… Exactament el que passa al carrer oi? (ironia on Padró) cap dona ha estat expulsada o convidada a fer servir un espai “més apropiat”, oi? Cap dona ha rebut males mirades o males paraules quan ha estat alletant en públic, oi?

Colla d’hipòcrites!

A la televisió tot són flors i violes, a la tele tot és bonic i mira que els hem fet propagada als senyors de la  companyia telefònica en qüestió. És clar que m’agrada veure dones alletant a la televisió encara que em venguin telefonia mòbil, un cotxe o aigua…. Però el que m’agrada és veure dones reals alletant al carrer, sense músiques romàntiques, sense blancs i negres o escenes lentes. Aquesta vull que sigui la realitat i la normalitat. Gràcies senyors publicistes per fer servir la lactància en els seus anuncis però gran part de la societat encara no està preparada per transformar el que creeu en una realitat.

Ara per ara en alguns llocs és més aviat és ciència ficció.