“És màgia”

dilluns, 12/05/2014

-

És sorprenent com la maternitat ens transforma i modifica les nostres intencions. Sabem qui som abans de ser mares però no sabem qui serem després… Per començar la setmana avui una vivència…-

-

Mai he estat una dona molt amant dels nens, de fet quan veia un bebè no sentia ni fred ni calor i no m’havia plantejat ser mare, sempre havia pensat que eren més les coses a perdre que el què guanyava amb un fill.

Com et deia a mi els nens… ni fu ni fa i sempre m’havia fet fàstic veure una mare alletant el seu nen, he dit cada disbarat!!!!

La veritat és que jo tinc aversió per la llet i veia les mares com vaques però sense cua ni mosques. Tot just ara fa un any que em vaig quedar embarassada i no sé què va canviar al meu cervell tan contrari a ser mare, que vaig decidir tirar endavant, de fet el pare del nen no hi estava d’acord i jo vaig decidir-me en solitari.

Tenia moltes coses molt clares sobre la meva maternitat, volia parir a casa, no pensava donar el pit perquè tenia tan clar que el meu fill prendria llet de fórmula que vaig comprar-ne no sé quants pots…

Així doncs vaig tenir algun problema amb un grup de llevadores que atenen parts a casa perquè no volien atendre el part per no voler donar-li el pit al nen, vaig emprenyar-me, vaig plorar, em van fer sentir fatal, una mala mare que no volia alimentar el seu fill de la millor manera. Vaig plorar molt, molt però era superior a mi, el fàstic guanyava a la raó. Imaginar un nen mamant del meu pit em feia ganes de vomitar…

Així que vaig decidir que pariria a la clínica i així no hauria d’aguantar que ningú em mirés malament ni hauria de donar explicacions a ningú.

Un bon dia no sé molt bé en quin moment de l’embaràs vaig canviar de parer, vaig sentir que el meu nen necessitava que superes els meus prejudicis. Vaig fer-me a la idea de seguida i va arribar el gran dia, l’Aran va arribar, i va arribar amb molta gana!!!!!!!!!!!

Vaig tenir un part llarg, dolorós però màgic. Vaig agafar el meu fill el vaig treure de dins meu i vaig posar-me’l a la panxa… I va buscar rapidíssim el meu pit, encara estàvem units pel cordó i ja estava mamant, va ser… No tinc paraules!!!!!!

Portem més de tres mesos enganxats i pensem seguir així molt de temps, perquè hem superat els meus tabús i també la llengua amb “frenillo” de l’Aran.

Ara m’he tornat un boja de la lactància materna, vaig fer el curs amb tu, i faig campanya pro lactància a totes les meves amigues embarassades (que ara són moltes)

Sóc tan feliç d’alletar el meu nen, quins moments més màgics tenim, el món no existeix, només l’Aran i jo.

El part és un dels moments més increïbles de la vida, però… alimentar el meu fill amb el meu cos…és MÀGIA!!!!!

Bé Alba aquesta és la meva història, no és molt llarga perquè l’Aran només té tres mesos, però a mi em sembla taaaaaaaaaan bonica (és la meva, que he de dir), espero que et pugui servir!!!

(Fe)

divendres, 9/05/2014

-

Avui dedicada a l’Anna Martori i el seu fill Joan que m’han deixat compartir la pregunta que em van fer al FB del som la llet amb totes i tots vosaltres.

L’Anna em deia:

“Ja hem arribat als 6 mesos de LME, OLEEE… Ara la pediatra ens diu que ja podem anar introduint aliments, jo no penso deixar pit fins que vulgui com amb el meu fill gran. M’ha dit que posem cereals a la fruita, jo em pregunto seguint amb el pit, cal???

Em deia que pel tema ferro i perquè no em tregui llet ni posar llet artificial que barregi cereals amb la fruita. Amb el gran no em vaig preocupar i ho vaig fer, ara no sé perquè me’n penedeixo i penso que no cal, de fet no sé, si és per això que el gran es va acostumar al gust de  la fruita amb cereals i ara la fruita menys el suc de taronja o liquada ni tastar-la.”

Quan arribats als sis mesos (aproximadament perquè hi ha nens que no estan preparats per menjar altres coses, a part de la teta, força després dels sis mesos) ens plantegem començar amb els aliments ho fem principalment per dos motius:

1. Que la criatura tingui accés a altres gustos, textures i que aquest aprenentatge sigui un divertimento.

2. Suplir les possibles carències de certs nutrients que segons en quin cas la criatura pot estar-ne mancada* i que la llet materna en pot quedar curta.

Un d’aquests nutrients que els pot mancar i pel que cal iniciar l’alimentació complementària és el ferro. El ferro és quelcom que preocupa molt a les mares o quelcom pel que ens fan preocupar molt. El ferro és un nutrient essencial en la dieta d’una criatura i els cal (ens cal) per fabricar hemoglobina, el component dels glòbuls vermells encarregat de transportar l’oxigen. Els glòbuls vermells circulen pel cos per repartir oxigen a totes les cèl·lules de l’organisme. Quan no hi ha prou ferro, el cos no pot fabricar suficients glòbuls vermells i els teixits i òrgans del cos no poden rebre l’oxigen que necessiten per funcionar adequadament.

Suposo que heu sentit dir que la llet materna té poc ferro, o que no en té (que és mentida directament) i aquest fet juntament amb la publicitat de la llet artificial, que ens recorda que té ferro afegit, fa que sovint s’animi a les mares a donar aliments a vegades abans dels 5 mesos. O complementar la lactància materna amb llet artificial i cereals de farmàcia.

Certament la llet materna té poc ferro. Però per què? Com és que la natura que ha creat un líquid perfecte per la nutrició de les nostres criatures ha oblidat afegir-hi un plus de ferro???

El nostre cos no deixa res a l’atzar i la composició de la llet no és gens atzarosa. La llet materna té nivells de ferro baixos però de gran biodisponibilitat, el que vol dir que són absorbits pel cos de la criatura amb molta facilitat i no com els “afegits” a les llets artificials o als cereals que tenen una biodisponibilitat més baixa.

A més  hi ha un bon motiu per tenir “poc” ferro. Molts bacteris requereixen ferro per multiplicar-se, d’aquesta manera la llet materna ofereix un mecanisme de defensa a la criatura ja que aquesta mancança de ferro es tradueix en permetre el pas cap a l’intestí de les bactèries làctiques (que no necessiten  ferro) facilitar que proliferin dins l’intestí i evitar infeccions. A més la llet materna té lactoferrina. La lactoferrina és una proteïna fixadora del ferro que es troba a la llet materna. Aquesta proteïna afavoreix l’absorció del ferro a l’intestí i inhibeix el creixement de bacteris patògens en el tracte gastrointestinal al “segrestar” el ferro que els bacteris necessiten per la seva multiplicació.

Però això no és tot, a més a més, el nivell de vitamina C és més alt en la llet materna que a la llet de vaca i aquesta vitamina ajuda a l’absorció per part l’intestí del ferro contingut a la llet.

Per tant el ferro és necessari però no cal tampoc complicar-se la vida per oferir-lo a les criatures. En primer lloc els oferim ferro en versió llet materna amb els seus complements i en segon lloc oferim aliments rics en ferro, que no tenen perquè ser els dels cereals “infantils” de farmàcia o les llets artificials.

Sempre és més simpe! Els cereals integrals, que també hauríem de menjar els adults, també tenen ferro, i els llegums, la carn, els ous …. vaja el que hi a la nevera o al rebost. Per tant només cal començar a oferir dins una dieta sana aliments rics en ferro i deixar que la criatura faci la resta. Ell i només ell sap què i quan li cal.

.

* Als nens prematurs els cal suplmentació de ferro durant la lactància perquè al néixer no en tenen reserves, i les criatures que els han tallat el cordó umbilical prematurament també poden tenir carències de ferro. Per saber-ho cal valorar-ho sempre mitjançant analítica.

Doules, lactància i responsabilitat

dimecres, 7/05/2014

-

Escric aquesta entrada a cop calent i estic segura que no pot ser bo, però em cal desfogar-me i deixar un tema molt clar.

-

La majoria de la feina que realizo la faig sota termes de voluntariat a ALBA lactància, segur que moltes ho sabeu però m’agrada deixar-ho clar. I després quan tinc temps, perquè jo no visc de la conselleria de lactancia, faig visites a domicilàries com a IBCLC.

Jo estic encantada de solucionar dubtes a les mares, ja sigui per telèfon, per whatsapp o privats pel Facebook i estic encantada de comentar casos complicats amb altres assessores o IBCLC. I tampoc tinc cap mena de problema en donar un cop de mà a les participants dels cursos de Tierra Firme i també a les doules de les que m’he encarregat de la formació de lactància a Doules Con-ciencia… I és just de doules del que vull parlar avui i deixar clar què en penso de tot plegat.

Us seré franca, jo no sé definir exactament què és una doula així que li he demanat a la Florencia Sabio, que és doula i formadora de doules que m’ho (ens) ho expliqui, i ella ens (em) diu:

Doula és per definició una dona que “acompanya”. I per lucrar-se com a DOULA, és fonamental tenir uns coneixements bàsics. Per què? Doncs perquè la teva experiència no garanteix que puguis acompanyar amb eines suficients. Per exemple: pots haver donat el pit dos anys sense problemes, però al no saber res de la fisiologia de la lactància i possibles problemes, no tindràs recursos per acompanyar la instauració de la mateixa en altres famílies. Per ser DOULA cal tenir clar que la tasca “d’acompanyar” és una actitud… actitud de romandre, d’estar al servei, d’escolta, de facilitar la tasca, sense prejutjar, donar opcions perquè la mare i la família escullin la pròpia… sense fer incidir les teves conviccions i experiències. Ser DOULA és créixer com a persona i acompanyar als altres amb claredat en el seu propi desenvolupament.

Amb la definició que ens fa la Florencia només puc dir que hi estic al 100% d’acord, per mi això és o ha de ser una doula. Moltes vegades rebo demandes d’ajuda per part de doules que estan acompanyant a mares i criatures. I em moro de la vergonya i la ràbia a la vegada. Adimro que tinguin el valor per demanar ajuda i buscar algú que els doni un cop de mà però jo (ni cap assessora voluntària ni cap IBCLC) som aquí per treure-us les castanyes del foc. Heu de ser responsables si voleu acompanyar una família que opta o vol optar per alletar la seva criatura.

Apel·lo a la responsabilitat de les que feu de doules, formeu-vos mínimament en lactància, no cal que sigueu assessores però considero importantíssim que us prepareu en les coses més bàsiques, per detectar senyals d’alarma i per saber actuar per evitar que les coses empitjorin. Entenc que l’auge del moviment de les dolues i la difusió social que s’ha n’ha fet en els últims anys fa que moltes mares us cerquin per resoldre el seu problema de lactància o perquè les acompanyeu en les primeres hores després del part. Però ho fan sota la creença que les podreu ajudar, perquè de fet paguen pels vostres serveis, no?

Per tant és la vostra responsabilitat formar-vos en adequació a aquesta demanda, perquè les assessores som voluntàries, no acostumem a fer visites a domicili i no cobrem. I els serveis d’una IBCLC tot i no ser molt cars ho acostumen a ser més que els d’una doula i en la majoria de casos no cal una IBCLC (a part que la figura de la IBCLC és totalment desconeguda per la majoria de mares) només cal una doula que aporti tranquil·litat, coneixements i que acompanyi la lactància.

Noies juguem en lligues diferents, la del voluntariat i la del lucre, que no em sembla malament, però com a mínim des de l’honestedat i des del coneixement dels mínims imprescindibles per tal de donar el servei que s’espera de vosaltres i en el cas que no us vulgueu formar o no ho cregueu necessari us demano que deixeu clar aquest detallet a qui us contracta.

Ciència ficció el dia de la mare

dilluns, 5/05/2014

-

Ara que ja ha passat el dia de la mare us puc dir que en penso de tot plegat, bé, qui diu de tot plegat diu de l’anunci 100% lactància que ha fet una coneguda i vermella marca de telefonia mòbil.

-

L’anunci és bonic, no ho nego, és tendre i ens mostra tetes fent la funció per la que van ser creades i criatures a la teta (què més vols Padró?) … i ja ho sé i em fa certa gracia o certa complaença però no puc evitar que una sensació agredolça em recorri.

Vaig  preguntar al Facebook del “Som la Llet” si l’anunci els agradava, i el resultar va ser un “sí”  general. És clar que no sé si podia esperar del grup res diferent, no?  A totes els va agradar i els comentaris eren molt positius, molt bons (i tot i així encara no t’agrada Padró?) i vaig penjar als comentaris dos anuncis  més, un d’aigua i un de cotxes on la lactància també hi apareix, i el mateix: comentaris positius.

Una cosa que em fa ràbia (sí, molta) digueu-me llepafils, maniàtica, exagerada, talibana, extremista… o el que vulgueu però les criatures que surten en primer pla en aquest anunci mamen de pena! Sí de pena!!!

Fa mal al ulls i als mugrons veure les agafades al pit! És clar que dedueixo que els models criatures són fills i filles de models mares lactants, per tant també dedueixo que les seves respectives lactàncies han de funcionar a les mil meravelles. Però no em puc deixar de plantejar la responsabilitat de qui mostra les imatges.

(Explica’t Padró) No sé si m’enteneu, si l’anunci fos de cotxes no sortiria un conductor irresponsable conduint sense cinturó de seguretat o parlant pel telèfon mòbil (Ok, si és de la DGT segur que sí, però no és el cas i segur que acabaria amb sang) … I mil coses que han de ser mostrades de manera correcta! Doncs perquè nassos hem de  perpetuar imatges errònies de lactància? Si sabem que la postura i l’agafada al pit és part de l’èxit en el funcionament de la lactància, de què ens serveix un anunci on tot el que veiem és susceptible de ser modificat? Molt bonic sí, però fet amb els peus.

I en segon lloc i no menys important, per què les tetes a la televisió fan bonic i al carrer fan nosa? Perquè tothom troba tendre i preciós aquest anunci, però hi ha mares que segueixen rebent retrets, mocs i improperis quan fan el mateix que a l’anunci?? D’acord, al carrer no les  veuen en blanc i negre ni amb música de fons, ni en ralentí… d’acord, però és el mateix! no?

Doncs no, no ho és. La publicitat és per vendre i sovint la publicitat no és la realitat, són mentides, o veritats a mitges.

I en aquest cas estic segura que a ningú li ha molestat aquest anunci, no crec que a ningú li hagi semblat indecorós, inapropiat o obscè… Exactament el que passa al carrer oi? (ironia on Padró) cap dona ha estat expulsada o convidada a fer servir un espai “més apropiat”, oi? Cap dona ha rebut males mirades o males paraules quan ha estat alletant en públic, oi?

Colla d’hipòcrites!

A la televisió tot són flors i violes, a la tele tot és bonic i mira que els hem fet propagada als senyors de la  companyia telefònica en qüestió. És clar que m’agrada veure dones alletant a la televisió encara que em venguin telefonia mòbil, un cotxe o aigua…. Però el que m’agrada és veure dones reals alletant al carrer, sense músiques romàntiques, sense blancs i negres o escenes lentes. Aquesta vull que sigui la realitat i la normalitat. Gràcies senyors publicistes per fer servir la lactància en els seus anuncis però gran part de la societat encara no està preparada per transformar el que creeu en una realitat.

Ara per ara en alguns llocs és més aviat és ciència ficció.

A falta de l’envàs original II

dimecres, 30/04/2014

-

En aquesta entrada ja vaig parlar dels diferents mètodes de suplementació. Avui us explico pros i contres de cada un.

.

Una  lectora del bloc m’ha demanat que parli més del tema, així que avui amplio l’entrada anterior, perquè quan ens parlen de donar llet materna o artificial suplementada pensem sempre en el biberó com a recipient, però hi ha més opcions disponibles. I cada opció té avantatges i inconvenients que cal conèixer:

Tècnica xeringa-dit

A favor:

• És una tècnica molt econòmica, serveix qualsevol xeringa (sense agulla) que es pugui comprar a la farmàcia. Les xeringues valen cèntims i si cal renovar-la no ens hi deixarem el sou.

• Permet que la criatura situï la llengua pràcticament com si mamés. Això és genial si la criatura té alguna dificultat de succió ja que li permet entrenar la llengua.

• Es pot donar la llet diferida fins i tot si la criatura està adormida, cosa que és perfecte per les criatures que han perdut molt pes i estan dèbils o els cal una empenteta per augmentar de pes.

• És molt simple:  Cal asseure la criatura, col·locar el dit que tingui un diàmetre més semblant al mugró dins la boca de la criatura. L’ungla descansa sobre la llengua i el tou del dit toca el paladar. Els llavis han de quedar evertits. Quan la criatura succiona, l’adult empeny l’èmbol i administra la llet segons el ritme de la criatura.

• Com que se segueix el ritme de la criatura no s’acostuma a sobre alimentar-la, el que ens evita el rebuig del pit posteriorment.

• És un mètode simple que resulta ideal els primers dies de vida per donar el calostre. O per suplementar les primeres setmanes petites quantitats de llet.

En contra:

• A vegades, si no es té cura, les criatures aprenen a succionar de la xeringa, el que fa que prenguin la llet massa ràpid o que només vulguin la xeringa.

• Si cal donar quantitats grans de llet pot resultar esgotador pel adult.

Un apunt: la tècnica també pot ser xeringa-pit i serveix per animar a les criatures a mamar del pit que té poca llet o quan tenen dificultats per agafar-se i mantenir-la. Aquí teniu l’enllaç a un vídeo molt especial per nosaltres, que demostra  com n’és de simple!

Relactador

A favor:

• És l’únic mètode de suplementació que fomenta la succió del pit.

• Permet que la criatura mantingui l’interès en mamar.

• Tot i que els comercials són cars se’n pot fer un de casolà a bon preu.

En contra:

• Pot resultar molt pesat per les mares: col·locar la sonda dins la boca, portar el pot de la llet penjat (més quan cal sortir de casa)

• Les criatures sovint aprenen a mamar només de la sonda per tant cal pinçar-la de tant en tant per evitar que s’acostumin al flux continu de llet.

Got o cullera

Pros:

• Son mètodes econòmics que es poden fer servir indiferentment de l’edat de la criatura, tant serveixen per un nadó prematur com per un nen de 4-5 mesos.

• Cal asseure la criatura i situar la cullera o el got en el llavi superior per permetre que la criatura llepi,  com si fos un gatet el contingut.

• Permet (si estan ben administrats) que la criatura prengui la llet  justa, la que li calgui.

• És ideal per suplementar petites quantitats de llet o si només és per donar una presa una vegada o un dia, per exemple per l’absència de la mare.

• No interfereix en la succió al pit.

• Els nens més grans poden fer servir un got d’inici que evita les pèrdues de llet.

Contres:

• El pitjor d’aquets mètodes és que cal tenir pols i paciència, ja que és molt fàcil que la llet es vessi i per tant es perdi.

• També cal oferir molt bé el got i mai esperar que la criatura begui com un adult o deixar caure la llet dins la seva boca perquè es podria ennuegar o aspirar la llet.

• No entrena per la tornada al pit.

I per acabar, dir-vos que si la suplementació ha de ser llarga o es fa lactància mixta, el sistema més pràctic és el biberó, això sí, sempre amb el mètode kassing que permet a la criatura modular la ingesta de llet, controlar la succió, la respiració  i la deglució.

Apa, ens veiem dilluns, gaudiu (si podeu del pont)

Una eina immensament útil

dilluns, 28/04/2014

-

La setmana passada vaig demanar ajuda per l’entrada del bloc d’avui. Dissabte vam acabar el VI Curs de Formació d’Assessores de FEDECATA i ahir  vaig estar tot el dia amb la correcció. Bé, doncs com us deia vaig demanar ajuda, van arribar-me tres relats (gràcies a totes, pujaré els altres aviat) i encara que sembli impossible em segueixo sorprenent i meravellant de les vivències que m’arriben. Mil gràcies!!

La meva experiència amb la lactància segur que no difereix de la de moltes mares, va ser dura al principi, duríssima. Vaig estar molt a punt d’abandonar però, gràcies a bons consells i un bon assessorament la vam poder salvar. I no sabeu fins a quin punt estic contenta amb mantenir-la 9 mesos i mig després, perquè en aquell inici no m’imaginava que s’acabaria convertint en una eina immensament útil per tot el que ens havia de venir…

El Pep va nèixer el 10 de juliol del 2013, el part no va ser el que jo hagués volgut, però tot i així va ser respectat i màgic.

A la mateixa sala de parts li vaig començar a donar el pit, el nen no s’acabava d’enganxar i la llevadora em va aconsellar que “fes bocata” amb la mà per fer-li més fàcil la tasca. Amb la idea del “bocata” em vaig quedar, i així vaig continuar… Les clivelles van fer acte de presència, i l’alletar es va convertir en un veritable infern.

Abans de la setmana de vida del meu fill vaig fer la primera mastitis, casualment al punt a on repenjava el dit per fer “bocata”. En qüestió d’hores estava a casa tremolant com una fulla a 39º de temperatura i un dolor insuportable. Antibiòtic i antiiflamatori i cap a casa. A l’anar a comprar la medicació la farmacèutica ja em va donar el primer consell: “No cal patir tant, eh! jo vaig aguantar 3 dies i biberó. Que no passa res”.

Arribem a casa i el nen comença a plorar… jo començo a plorar… el meu marit pobre sense saber que fer… Per sort comptava (i compto!) amb l’assessorament d’una magnífica doula, a la qual vam trucar desesperats dient-li “Aida no puc més, vaig a la farmàcia, no aguanto més…”. Ella em va posar en contacte amb l’Ani, assessora de lactància, la qual en 15 minuts estava a casa. Ens va trobar enfonsadíssims… la maternitat no era el que ens havien explicat… i això del pit ens estava superant, sobretot a mi.

Quatre paraules, quatre canvis de postura i…. pam! El Pep estava enganxadet i a mi no em feia mal! Jo mirava al nen, mirava l’Ani, mirava el meu marit, tornava a mirar al Pep… no m’ho creia! Però sí, a partir d’aquí tot va anar a millor si parlem de dolor, perquè encara quedava algun ensurt més…

Més o menys els dies passaven bé, al agafar-se em feia una mica de mal, però ni punt de comparació amb els primers dies (parlo de primers dies i el Pep tenia uns 20 dies… però per mi es van fer mesos). Llavors ens va venir una de grossa a sobre… ens van confirmar que el Pep havia nascut sord, ja ho sospitàvem, però va ser un cop molt dur. No sé si van ser els nervis, la tristesa, un tractament insuficient… el cas és que la mastitis va reaparèixer, aquest cop sense dolor, però amb un bony al pit dret del tamany d’una mandarina petita. La ginecòloga em va explicar que tenia un abscés, una bola de pus encapsulada, a la que no arribaven els antibiòtics. L’única solució era intervenir i fer un drenatge.

Aquí vaig tenir la segona barrera per continuar amb la meva recent estrenada lactància… els metges m’insinuaven que potser seria millor deixar-ho, coneguts em deien que no calia ser una supermare, que ho havia intentat però ja estava. I ja la cosa que més et fa trontollar, quan impliquen la seguretat del teu fill; “la medicació no és segura per ell”, “has d’estar 24 hores després de la cirurgia sense donar-li el pit”,… i això ja mosqueja més… Jo tenia alguna cosa dins meu que em deia que ho havia de fer, que no podia deixar de donar el pit al meu fill, que em necessitava. Així que amb l’ajuda de l’Aida, l’Ani i l’Alba (que contestava els meus mails a l’instant), vaig conèixer l’existència del web www.e-lactancia.org, i vaig ser capaç de decidir què volia fer. Un cop contrastada l’informació vaig veure que tant l’anestèsia com el tractament que em farien després, eren totalment segurs pel meu fill.

Per precaució extrema (i tranquil·litat del meu entorn) vaig decidir treure’m llet perquè li donessin mentre m’operàven (el nen just tenia un mes, i no sabia quantes hores m’hi estaria), i que llençaria la toma de després de la cirurgia. Ja us dic que no calia, però vam decidir que ho faria així.

Doncs us ho creureu o no, però aquell dia el meu fill va dormir 13 hores, així que ni biberó ni res. Li vaig donar el pit fins al moment abans d’entrar a quiròfan, es va adormir just quan ens vam separar, i quan es va despertar ja estàvem a casa, ja m’havia tret la toma post-anestèsia, i ja tornava a tenir les tetes ben plenes! Els dies següents van ser una mica durillos, perquè em molestava una mica el drenatge, sortia llet quan ell mamava i em picava una mica… però als 10 dies em van treure el tubet i de seguida es va tancar el forat.

Després d’això vaig tenir altres petits contratemps de salut (jo ho continuo relacionant a una baixada de defenses deguda a l’estrès) però gràcies a la fortalesa que e-lactancia em proporcionava vaig continuar alletant al Pep.

Doncs bé, més de nou mesos més tard, puc afirmar que la meva tossuderia m’ha portat a fer una de les millors coses que podré fer pel meu fill.

Com us he comentat abans el Pep és sord profund, per arribar a un diagnòstic li han hagut de fer moltes proves. En moltes d’elles el Pep havia d’estar quiet, com millor aconseguir-ho que enganxant-lo a la teta? En moltes ocasions l’han punxat, l’han remenat… sabeu quant triga en calmar-se quan l’enganxo a la teta? Segons.

En algunes probes l’han hagut de sedar… 6 hores de dejú si mengés llet de fórmula o papilles, 4 hores si és llet materna (2 hores poden semblar poc, però per un bebè afamat poden ser molt llargues). Un cop despertat de l’anestèsia 4 hores sense menjar si prens fórmula o sòlids, teta al moment si ell en vol.

Cada cop que es dona una d’aquestes situacions dono gràcies a tots els que em van animar a continuar, sobretot al Jordi el meu marit, perquè el paper que li va tocar representar no era gens fàcil, i va aconseguir estar a l’alçada i amb nota. Mai em va qüestionar el que estava fent  i em va donar suport en tot moment.

En breu operaran al Pep per posar-li un implant coclear que farà que hi pugui sentir. No em puc imaginar la sensació de passar a viure en un món de calma i tranquil·litat sonora, a començar a rebre estímuls cada cop que algú mou la boca, es mou,… Nosaltres ho esperem impacients però per ell, agradable al principi no ha de ser.

No em preocupa, no passa res, allà estaré jo amb la teta a l’aire, per agafar-lo, abraçar-lo i submergir-lo en el seu moment de calma, de desconnexió del món exterior… com sempre posarà els ullets en blanc i m’aguantarà el pit amb les seves manetes, mentre el seu pare li acaricia el cap i li diu que tot esta bé.

 

 

El bloc de la Laura i el Pep

 

 

Boca-Mà-Peu i varicel·la. O la mare que va parir els virus!

divendres, 25/04/2014

´.

Ha començat la caloreta i els virus comencen a pul·lular i a fotre lactàncies enlaire! Així que avui els donem una mica de protagonisme per si decideixen fer, als vostres peques, una desagradable visita.

.

Ambdues són infeccions virals que es caracteritzen per l’aparició d’ampolles, en el cas de la varicel·la per tot el cos i en el cas del virus de la febre aftosa a les mans,  els peus i  la boca. És evident que qualsevol malaltia afecta d’alguna manera als nostres petits, però si a sobre afecta directament una zona tan sensible com la boca la cosa es complica.

Les dues patologies causen dolor, malestar, pèrdua de gana, mal de panxa… Normalment les criatures afectades mengen, més o menys,  aliments durant la infecció però com qualsevol criatura malalta busquen consol en el pit per sentir-se millor. I aquí comença el calvari de les criatures i de les mares.

Com sabeu la llet materna és un líquid viu, el que vol dir que és ple de cèl·lules vives que entre altres funcions tenen capacitat bactericida, fungicida i virulicida:

Immunoglobulines IgAs, Immunoglobulines IgG, Immunoglobulines IgM, Immunoglobulines IgD, Limfòcits-T, Limfòcits-B, Lactoferrina, Macròfags, Lisozim, Cèl·lules epitelials, Lipasa, Complement C3 i C4, Factor bífid… entre altres

Us podeu imaginar que tal exèrcit surt preparat del pit per començar a guerrejar i si el primer que es topa és amb un munt d’ampolles o aftes a la boca comença la guerra sense pensar-ho dues vegades!

I sabeu allò que ens deien de petits quan ens guarien les ferides amb alcohol: aguanta, que si pica, cura… Doncs això és just el que passa quan la criatura mama i la llet materna entre en contacte amb les ferides: COU! Aquesta coïssor tan exagerada no es produeix amb altres aliments o amb llet artificial, per tant la majoria de criatures afectades per aquestes infeccions virals deixen de mamar.

Sovint quan l’enxampen són criatures grans que ja prenen altres coses, però que si no haguessin enxampat el virus, seguirien mamant tan feliços. Per tant no sol ser el moment indicat per  un deslletament, ni per mares ni criatures.

I aquí la pregunta a les mares: què voleu fer?

Si les mares no volen que la seva lactància acabi  per la malaltia cal armar-se de valor i paciència. Si no vol mamar o ho intenta i ho deixa estar plorant no podem fer-hi res…

És important que si ho necessiteu, us tragueu llet per evitar ingurgitacions o mastitis que es poden produir per deixar la lactància de cop i volta. El ritme per fer les extraccions serà similar a les vegades que la criatura mama. D’aquesta manera eviteu problemes de salut i eviteu una baixada de producció posterior que podria interferir amb el desig de tornar a reemprendre la lactància.

Hi ha mares que intenten donar la llet materna en got o en biberó. A vegades les criatures l’accepten però tot sovint l’efecte és el mateix, els segueix fent coïssor. Així que si n’hi ha molta, la podeu congelar per quan la cosa millori. Sé d’una mare que va optar per fer-ne gelats (com els d’aigua) per nens grans pots ser molt bona solució ja que al congelar la llet algunes de les cèl·lules vives moren, per tant la coïssor disminueix i els refresca a la vegada que els segueix nodrint.

És evident que les criatures que prenen AC han de seguir el seu ritme i poden prendre el que vulguin, en cap cas no es pot deixar una criatura sense AC per intentar que mami.

Tampoc és massa recomanable oferir el pit amb insistència, perquè el rebuig i el neguit de la criatura que es veu incapaç de mamar tendeix a augmentar proporcionalment al de la seva mare que insisteix encara més.

Per tant, si no vol mamar de cap manera, és millor passar a tècniques de seducció més sibil·lines: aprofitar la caloreta per anar tots (criatura i mare, no cal que feu despullar la parella) despullats per casa, fer molts petons i abraçades, fer migdiades juntets pell amb pell, explicar contes a cau d’orella, fer pessigolles, xipollejar a la banyera…. I no perdre la paciència.

El temps que poden trigar a tornar a la teta difereix molts, hi ha nens que triguen uns dies, altres una setmana, alguns un mes…. Cal seguir amb l’estratègia tranquil·la i discreta i encomanar-se a santa Àgueda per què faci el miracle de no perdre la lactància per un fastigós i escarransit virus!

Sant Jordi 2014

dimecres, 23/04/2014

-

Hola família, com han anat les vacances!!! ???Jo les he aprofitat molt!! Avui, i com no podia ser d’una altra manera, entrada especial per Sant Jordi, perquè tingueu idees per comprar i regalar llibres de lactància. I un llibre anticrisis!

.

En primer lloc anirem per idees i novetats pels més menuts que per alguna cosa són els reis i reines de la casa i per Sant Jordi s’han de firar!

La princesa Violant

Editorial  Obstare

Autors: Subi i Anna Obiols

Una petita princesa que no fa més que plorar i a la que no saben què donar-li per menjar, qui ho solucionarà? Un conte magnífic, dolç i rodó amb uns dibuixos detallats i cuidats que fan somiar! Aquest conte va guanyar el primer premi del Concurs de contes de lactància i criança de FEDECATA 2013.

Nace Eugenia

Editorial Obstare:

Autors: Candy Tejera i Cristina Méndez

Aquest conte va rebre una menció d’honor pel seu text al Concurs de contes de lactància i criança de FEDECATA 2013. El conte explica de manera didàctica i pròxima el que representa un naixement. L’Eugenia (ve del prenom grec Eugenia que significa ben nascuda) ens explica en primera persona el desenvolupament de la gestació, el part i la seva alimentació. Un llibre didàctic però amè i bonic.

Tetas

Editorial Media Vaca

Autor:  Genichiro Yagyu

L’autor del llibre és el Japonès Genichiro Yagyu.  El llibre pertany a una col·lecció pels infants sobre el cos humà, parla de moltes parts del cos i evidentment parla de les tetes. Ho fa des de la curiositat, la quotidianitat i la normalitat. Un gran llibre ple d’humor!

Anem ara a llibres per les mares i els pares, per saber més i conèixer millor el que la maternitat i la paternitat impliquen:

Tu eres la mejor madre del mundo

Editorial: Ediciones B

Autor:Dr. José Paricio Talayero

El Dr. Paricio condensa en aquest llibre tot el seu mestratge. Un llibre que esborra culpes i penes, totalment positiu, ple d’amor i sentit comú que explica el que representa ser i tenir un fill d’entre 0 i tres anys. Altament recomanable abans de ser mare, un bon regal per qualsevol mare gestant per començar a obrir boca.

Lactancia

Editorial Litera de los Libros

Autors  Noelia Terrer i  fotografies de José Bravo.

Vaig dedicar una entrada sencera a aquest llibre meravellós, un llibre positiu i veritable que ens explica com és la lactància, ens parla de situacions comunes i de realitats que qualsevol mare lactant pot reconèixer. I podeu gaudir de les meravelloses fotografies de José Bravo que converteixen aquest llibre en un tresor!

Se me hace bola

Editorial: Random House Mondadori-debolsillo

Autor: Julio Basulto

A aquest llibre també li vaig dedicar en el seu moment una entrada. La lactància materna des del punt de vista d’un dietista-nutricionista que fa de l’evidència la seva bandera però que mai no perd el sentit de l’humor. Un llibre extremadament pràctic, didàctic,  molt fàcil de llegir i molt clarificador si entreu en aquesta nova etapa.

Creciendo Juntos

Editorial: Temas de Hoy

Autor: Carlos González

Què dir d’aquest llibre, només per qui l’ha escrit ja val la pena. Per mi és l’evolució natural dins els llibres del Carlos. Jo i les meves filles hem crescut amb ell i els seus llibres i que ara parli d’adolescents per mi (amb una filla de 14) té sentit totalment! Tot i no ser un llibre de lactància de manera estricte si que ens explica què podem esperar de la criança amb amor quan ja no són tan petits.

I finalment llibres per les assessores o les assessores en formació:

Lactancia materna. Libro de respuestas

Editorial: Liga de la leche Intenacional

Autors: La Liga de la leche

Per les assessores és un llibre magnífic distribuït en capítols i situacions on pots trobar resposta a la majoria de dubtes i situacions que planteja l’assessoria de lactancia. Ofereix respostes i opcions cosa molt necessària per les assessores. Un llibre altament recomanable si esteu fent formació o si ja fa temps que ho sou i voleu refrescar conceptes.

Mastitis, el lado oscuro de la lactancia

Editorial: PROBISEARCH 

Autors: Diversos

Tot i que a priori pot semblar un llibre molt tècnic o complicat, resulta un llibre molt esclaridor. Un acostament a la microbiòtica de la llet materna i una manera d’entendre el perquè es produeixen les mastitis. Un llibre únic!

Lactancia Materna. Guía para professionals

Editorial: Ergón

Autors: diversos

I per acabar, un llibre que no cal comprar, que podeu descarregar-vos en pdf. Un llibre tècnic de lactància amb molta informació que pot contribuir a la formació de les assessores. Tot i que al ser un pèl antic hi ha temes que estan una mica desactualitzats en general val la pena.

Bon Sant Jordi per tots!!!!!!

EM

divendres, 11/04/2014

-

Per acabar la setmana esclerosi múltiple i lactància.  Espero que aquest conjunt d’entrades siguin d’utilitat per algú si voleu parlar d’algun tema concret ja sabeu que només cal que m’ho digueu.

-

L’esclerosi múltiple és una malaltia en què el sistema immunitari propi actua contra la mielina, una substància de la coberta de les fibres nervioses; en conseqüència, l’habilitat dels nervis per conduir les ordres del cervell es veu interrompuda. El sistema nerviós central pot anar perdent la seva funció a diferents parts del cos. Així, és una malaltia neurodegenerativa, crònica i no contagiosa. Encara no existeix una cura. Pot tenir causes genètiques però actualment les causes exactes encara són desconegudes. L’esclerosi múltiple pot presentar una sèrie de símptomes que apareixen en brots o que progressen lentament al llarg del temps. Els símptomes de l’esclerosi múltiple poden ser lleus o severs, de llarga o de curta durada i poden aparèixer en diferents combinacions, segons l’àrea del sistema nerviós afectada.

Sabem que el risc de patir brots disminueix durant l’embaràs, però malauradament els brots tendeixen a augmentar després del part durant els primers sis mesos, el 29% de les dones experimenten un brot. Un recent meta-anàlisi va trobar que les dones amb EM que alleten tenen gairebé la meitat de probabilitats d’experimentar un brot després del part en comparació amb les dones que no ho fan. Les dones amb EM han de prendre una decisió després de parir: reiniciar la seva teràpia i no alletar o alletar i suprimir algun dels medicaments que prenen, realment només n’hi ha un que contraindiqui la lactància:

  • Interferon Beta-1A/1B: Ambdós no suposen cap inconvenient per alletar ja que el seu alt pes molecular minimitza el pas a llet. Per la seva naturalesa proteica, la seva absorció oral és mínima.
  • Glatiramer Acetat: Tot i que a la web d’APILAM apareix com a risc 1 el seu elevat pes molecular fa improbable la seva excreció en llet i per la seva naturalesa proteica es destruiria a l’estómac del lactant. Si apareix com a risc 1 és segurament perquè encara hi ha pocs estudis.
  • Azatioprina: Encara que es metabolitza a mercaptopurina (també risc 0), s’han mesurat nivells baixíssims (4 a 18 micrograms / litre) o nuls en llet. No s’ha trobat en sèrum de lactants de mares tractades amb azatioprina i aquests lactants no van presentar problemes, no tenint més infeccions a llarg termini que els lactants no exposats. Es minimitza encara més l’exposició esperant 3 hores per alletar després de l’última dosi.
  • Mitoxantrona: Aquest medicament sí que fa incompatible l’alletament i el seu ús. Si la mare el pren cal esperar entre dos i tres mesos per poder tornar a alletar. I malauradament no hi ha alternatives segures a aquest fàrmac.
  • Natalizumab: el seu alt pes molecular minimitza el pas a la llet. Per la seva naturalesa proteica, la seva absorció oral és mínima. Tot i així s’ha de tenir precaució amb el seu ús durant la primera setmana de vida de la criatura.

Cal dir que la lactància materna exclusiva (en comparació amb la combinació de la lactància materna amb l’ús de fórmules) es creu que té un efecte especialment fort en la reducció dels brots en resposta als grans canvis hormonals i immunològics que viu el cos d’una mare lactant.

Deixant a banda la medicació també cal valorar l’estat general de la mare, els neuròlegs han descoratjat a les dones amb EM que volien alletar pensant que aquesta tria representava una càrrega física addicional. I tot i que sabem que la lactància materna pot ser esgotadora, cal tenir present que l’alimentació amb llet artificial tampoc és simple i requereix una serie de preparacions que es poden evitar amb la lactància natural.

Com és evident en algunes dones amb la malaltia avançada pot resultar difícil agafar i col·locar el nadó al pit per alletar-lo i aconseguir una posició correcta que li permeti alimentar-lo còmodament. Si és el cas, cal aconseguir ajuda experimentada i amb recursos ja que pot ser vital per superar les primeres setmanes de lactància. Caldrà valorar quines necesitats té cada mare i quines opcions podem oferir a fi que aconsegueixin alletar.

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1521661613000193

http://www.sciencedaily.com/releases/2009/02/090219202716.htm

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22951352

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19506118

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23434027

-

Bon cap de setmana família, aprofitant la pausa de Setmana Santa aprofito també per fer una setmaneta de vacances i agafar empenta i idees. Ens llegim el dia 23 (sant Jordi!!)

MII

dimecres, 9/04/2014

-

Avui dues malalties inflamatòries intestinals (MII). Les mares que les pateixen poden alletar? Els medicaments són compatibles amb la lactància.

-

La malaltia de Crohn, és un tipus de malaltia inflamatòria intestinal que pot afectar qualsevol part del sistema gastrointestinal. Provocar una àmplia varietat de símptomes: dolor abdominal, diarrea, diarrea sanguinolenta, vòmits o pèrdua de pes… Però també pot causar complicacions fora del tracte gastrointestinal, incloent-hi erupcions cutànies, artritis, inflamacions oculars, fatiga i manca de concentració.

La causa de la malaltia de Crohn és una sèrie d’interaccions ambientals, immunològiques i bacterianes que encara no es coneixen del tot. Això provoca un trastorn inflamatori crònic en el qual el sistema immunitari llança un atac contra el tracte gastrointestinal, abans la malaltia de Crohn era considerada una malaltia autoimmunitària, però actualment es creu que en realitat es tracta d’una deficiència immunitària.
Les opcions de tractament es limiten a controlar-ne els símptomes, mantenir la remissió i evitar les recaigudes.

La colitis ulcerosa és una forma de malaltia inflamatòria intestinal. La colitis ulcerosa és una forma de colitis, una malaltia de l’intestí, específicament l’intestí gros o còlon, que inclou les úlceres característiques, o úlceres obertes, al còlon. El principal símptoma de la malaltia activa és generalment la diarrea constant barrejada amb sang, d’inici gradual. La colitis ulcerosa es creu que té una etiologia sistèmica que du a molts dels símptomes fora de l’intestí. La colitis ulcerosa és una malaltia intermitent, amb períodes de símptomes exacerbats, i de períodes que estan relativament lliures de símptomes. Encara que els símptomes de la colitis ulcerosa a vegades, poden disminuir per sí mateixos, la malaltia generalment requereix un tractament per entrar en remissió. Encara que es tracta la colitis ulcerosa com si es tractés d’una malaltia autoimmune, no hi ha consens en que ho sigui.
Les mares que pateixen MII prenen un ampli ventall de medicaments, per sort aquests anys els estudis sobre la compatibilitat dels medicaments han millorat i tot i que alguns poden espantar podreu veure que la majoria no suposen cap mena de problema:

  • Sulfametazina: Les dones que volen quedar embarassades poden continuar prenent sulfametazina durant l’embaràs i durant la lactància, risc 0. La sulfametazina no augmenta el risc de complicacions, de defectes en l’embaràs o del naixement.
  • Ciprofloxacino i metronidazole: Els antibiòtics són necessaris amb freqüència en el tractament de la malaltia de Crohn i, de vegades s’utilitzen per a les persones amb CU. El metronidazole és àmpliament usat, fins i tot en lactants petits, per tractar infeccions per Giàrdia lamblia sense cap problema. El metronidazole pot tenyir els líquids corporals de vermell i donar un sabor amargant a la llet, sense que això sigui perjudicial. El Cirofloxacino tot i tenir encara molts detractors està considerat segur per les mares lactants.
  • 5-ASA:  Els estudis preliminars suggereixen que són segurs quan es prenen durant l’embaràs i que les dones han de seguir prenent aquests medicaments durant l’embaràs. Si es prenen els medicaments 5-ASA durant la lactància, l’Acadèmia Americana de Pediatria recomana la vigilància de consistència de la femta del nadó. S’ha notificat 1 cas de diarrea en un nadó d’una mare que el va prendre. APILAM recorda que les quantitats excretades per la llet són mínimes.
  • Prednisona: S’excreta en llet materna en quantitats no significatives i no s’han observat problemes en lactants de mares que la prenien fins i tot en períodes prolongats de temps a dosis de fins a 10 mg diaris. En tractaments crònics o a dosis elevades pot ser interessant minimitzar el pas a llet esperant 3 a 4 hores a alletar després de la presa de la dosi.
  • Azatioprina: Encara que es metabolitza a mercaptopurina (també risc 0), s’han mesurat nivells baixíssims (4 a 18 micrograms / litre) o nuls en llet. No s’ha trobat en sèrum de lactants de mares tractades amb azatioprina i aquests lactants no van presentar problemes, no tenint més infeccions a llarg termini que els lactants no exposats. Es minimitza encara més l’exposició esperant 3 hores per alletar després de l’última dosi.
  • Infliximab: El seu alt pes molecular (14900 daltons) fa impossible que arribi a la llet.
  • Adalimumab i certolizumab: Ínfim o nul pas a llet per elevat pes molecular. No és absorbible per via digestiva per la seva estructura proteica.  Criatures de mares que ho prenien van tenir nivells plasmàtics indetectables i no van tenir efectes secundaris. Evitar el seu ús en les dues primeres setmanes després del part: pot haver-hi un pas significatiu d’IgG a llet fins als primers 3 o 4 dies postpart.
  • Medicaments antidiarreics:  En general tots són segurs, ja que s’excreten en la llet materna en quantitats no significatives. A més, la seva baixa biodisponibilitat oral dificulta el pas a plasma del lactant.

És important saber que no hi ha evidència que la LM provoqui un augment del nombre de recidives de MII durant el puerperi. En l’últim consens de l’European Crohn s and Colitis Organization (ECCO) es considera que la LM no afecta l’activitat de la MII.
I recordar que la lactància materna també pot jugar un paper en la prevenció de malalties digestives, com ara la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn.

http://www.ccfa.org/assets/pdfs/pregnancyfactsheet.pdf

http://www.geteccu.org/?pagina=pacientes

http://www.accuesp.com/es/index.html

http://www.lifeandibd.org/spanish/

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18239407

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19142167

http://www.aeped.es/foros/dudas-sobre-lactancia-materna-padres/medicacion-colitis-ulcerosa-y-la

http://www.drugs.com/breastfeeding/azathioprine.html

http://geteccu.org/v1-content/up/2013/03/tripticos-colitis-ulcerosa-crohn.pdf 

Van der Woude CJ, Kolacek S, Dotan I, Oresland T, Vermeire S, Munkholm P, et al. European evidenced-based consensus on reproduction in inflammatory bowel disease. J Crohns Colitis. 2010; 4(5): 493-510.

Divendres per acabar la setmana, esclerosis múltiple.