Entre el 13 i el 14

dimecres, 8/01/2014

-

Ei!! Com anem família!!?? Torno a la meva rutina setmanal després del meu silenci durant les vacances de Nadal però us juro que he estat a punt de trencar-lo diverses vegades!

-

No ha estat pas un Nadal tranquil a nivell de lactància i notícies relacionades, de fet m’he mossegat la llengua aquests dies i no he deixat els meus dits sobre el teclat perquè un potent sentiment de ràbia ho envia tot i les coses en calent no es poden explicar mai bé.

El 13 acaba amb frustració i amb sensació de paranoia. Ja sabeu que m’he queixat i he protestat en contra de la recollida de llet artificial per part dels Bancs d’Aliments.  Segueix sent des del meu punt de vista totalment incoherent i innecessari. Vaig enviar un mail amb informació i demanant el perquè de la seva actuació, la seva resposta va ser totalment descoratjadora: ells també pensen que la millor alimentació és la llet materna i la utilització d’aliments frescos, però que malauradament la situació actual és complicada i la gent es troba en situació de pobresa extrema i ells només fan que ajudar per pal·liar aquesta situació.

I jo llegia això amb cara de besuc al forn. Toc, toc, toc….què hi ha algú? Justament perquè la situació és greu cal fer ús d’aliments oportuns, disponibles i gratuïts! Potser la llet materna? Nooooo Padró que no saps que la llet artificial en situació d’emergència i fam és la millor opció (ironia on) Però és que ningú pensa fer res? No em sembla normal el silenci sobre aquesta situació. Indignada envio mail a Save the Children España. A veure si ells que tenen un pla magnífic per aconseguir potenciar l’alletament en zones de catàstrofe, ells saben de l’importància d’aconseguir la millor nutrició per les criatures en risc de malnutrició. Doncs sembla que això només val pel Tercer Món perquè a casa nostra la resposta és el silenci.  I qui calla atorga?

I jo sóc una mica paranoica, no sé si mai ho havia comentat i a vegades veig conspiracions on no hi són però segueixo pensant que tot plegat fa olor de socarrim. Les vendes de llet artificial porten un parell d’anys baixant, perden ingressos i els cal fins i tot buscar-se la vida en altres mercats internacionals perquè aquí ho tenen negre. Però de cop i volta la llet artificial al nostre país sembla absolutament necessària. De fet em sembla que caldrà donar-los les gràcies i tot per alimentar a les nostres criatures, què faríem sense ells, pobres criatures que es moririen de gana (mode ironia on) perquè en aquest país les dones no fan llet, o no volen alletar. I no em serveix l’excusa que les mares treballen mil hores al dia i no poden alletar, no cola!

I ara els llops porten pell de xai i a més es dediquen a fer campanyes com les de les imatges, on salven el món amb el beneplàcit de la AEP (siiii! De l’Associació Española de Pediatra) campanyes on es demanen clics per aconseguir donar bibis de llet 2, 3 (evidentment la 1 no poden) als nens que es moren de gana. I de pas i per convence’ns que ells recolzen l’alletament fan campanyes com aquestes on regalen samarretes de lactància, això sí amb el logo de la llet artificial. Que macos!

Després llegeixo en altres blocs qui són els patrons del Banc d’Aliments i la cosa quadra cada vegada més. Certament si jo formo part de l’empresa Malalletdepot no intentaré promocionar l’alletament matern, oi? O potser em dedicaré a “regalar” la meva mala llet?

Després i  per rematar truco als supermercats on feien recollida de diners per comprar productes pel Tió Solidari. Em faig la bleda sol·leiada i pregunto si cal que sigui una llet concreta o serveix qualsevol llet artificial. En aquesta trucada una noia, molt amable, em diu que ells el que fan es entregar els diners al Banc d’Aliments i ells compren a una determinada marca de llet artificial que de pas, em senyala amb una innocent simpatia els va bé perquè la empresa els fa un descompte en las seva compra.

A cagar!

Així que ja veieu començo el 14 descoratjada, formigueta i molt tipa…. però no penso pas quedar-me callada.

Una mica de màgia

dilluns, 23/12/2013

-

Avui darrera entrada abans de  Nadal, agafo vacances però no volia acabar 2013 sense desitjar-vos un Bon Nadal i un feliç any i demanar-vos ajuda.

-

Fa unes setmanes va contactar-nos la Pilar que buscava ajuda per difondre aquest missatge:

“Som les mamis de Caldes (de Malavella), actualment estem donant suport a l’Elsa, una nena de sis anys, fent donació de llet materna.

L’Elsa  és una nena de sis anys, va mamar fins els dos. Als quatre anys li varen detectar un tumor al taló (un rabdomiosarcoma alveolar amb origen al turmell esquerra), la varen operar però se li va transmetre pels ossos i ha fet metàstasis al cervell. Els metges només volen allargar el temps de vida amb quimioteràpia i quimioteràpia molt invasiva i no els donen cap possibilitat de curació. Degut a la radio sempre té problemes de plaquetes i glòbuls blancs. Li baixen les defenses, per això li va molt bé la llet materna. A part també fa una alimentació específica i complements nutricionals.

Com que la llet es dóna de bona voluntat preguem serietat i responsabilitat, donat que la llet no passa controls mèdics de cap tipus. En principi els pares ens faciliten les bosses on dipositem la llet fresca i recent per tal d’aprofitar al màxim les seves propietats, i baixen de Barcelona dos cops per setmana (normalment dilluns i dijous). El nostre objectiu és trobar donants a Barcelona però durant la cerca no volem de deixar d’oferir suport des d’aquí.

Busquem col·laboradores que ens vulguin i puguin ajudar en aquesta fita perquè degut a les incorporacions laborals i el creixement dels nostres peques, entre d’altres circumstàncies, ens fan cada vegada més difícil la donació i ens sap molt de greu deixar a l’Elsa sense aquesta ajuda tan preuada per ella.

Qui estigui interessada es pot posar en contacte amb Pilar al telf. 685 277 251, millor si és per whatsapp per tema laboral”

No cal dir res més, oi?

Us demanaria a les que tingueu bloc que difonguéssiu aquesta demanda, per aconseguir que arribi a moltes mares i fer possible que l’Elsa segueixi rebent llet,

-

Un petó gegant a tots, gaudiu de les festes a la vostra manera i bon any nou! Ens retrobem al 2014!

685 277 251 Ull amb el telèfon que han arribat wp per error a un telèfon molt similar.

Maria Romero Padró

divendres, 20/12/2013

-

Maria demà fas 14 anys i avui no parlo de tetes al bloc (hehe que aviat en sabràs més tu que jo amb les vegades que em sents parlar del tema)  i et dedico a tu l’entrada del bloc!!

.

Molts de vosaltres, per no dir la majoria, no coneixeu de res a la meva Maria. Els i les altres que la coneixeu espero que estigueu d’acord amb les meves paraules i que no sembli tot amor de mare, que ho és, però això no vol dir que no sigui veritat.

El dissabte després de la festa de Nadal del cole t’ho vaig dir i avui ho repeteixo aquí, estic molt orgullosa de tu, estic inflada com un paó de veure en quin tipus de persona t’estàs convertint dia a dia!

L’etapa de l’adolescència és temuda per tots els pares i mares, de fet a mi em feia molta por fins que vaig entendre que no és pas res de l’altre món, que potser som nosaltres els adults que difonem la por a l’adolescència i a l’adolescent, els que ens neguem a entendre que no hi ha res dolent en què vulgueu ser vosaltres mateixos. Fa uns dies parlava amb una persona que et veu cada dia i em vaig adonar que no et coneix, que no té la sort de conèixer-te o que no et sap veure. I això em va fer pensar molt i reflexionar sobre com en sou d’invisibles molts de vosaltres, tu mateixa, als ulls de molts.

Tens tantes coses bones!! Ja se sap que les coses bones no les acostumem a dir perquè tenim por de regalar les orelles de l’altre i si les coses bones les diu una mare pensem que directament és això amor de mare que no contempla els defectes del seu fill. Els defectes dels fills els solem repetir i recordar-vos els  fins a la sacietat i al final sembla que les coses dolentes són moltes més i més grans que les bones. Jo sé els teus defectes de la mateixa manera que tu saps els meus, però tots tenim dret a tenir-los perquè no som perfectes així que anem per aquells detalls meravellosos que et fan única! Si hagués d’explicar-li a algú qui ets em costaria perquè hi ha tantes coses a explicar:

Em meravella el teu entusiasme de les coses més petites, més insignificants i jo diria que avorrides, en fas quelcom enorme amb un somriure als llavis.

La teva generositat, menys amb ta germana (cal dir-ho hehe) penses en tots i tu sempre ets la darrera.

La teva capacitat d’empatia, que simple et resulta entendre als altres!

La manera com saps evitar baralles i discussions innecessàries. Saps posar-hi el punt final abans que comenci.

La teva perseverança, a treballadora no et guanya ningú!

La teva capacitat per entendre les normes. Per exemple has sabut esperar fins a tenir-ne 14 per obrir-te Facebook.

Quan em repetixes les coses mil cops! Ja saps què et dic: “si m’ho tornes a dir….” i sempre m’ho tornes a dir.

El teu somriure franc i sincer quan gaudeixes d’alguna cosa, t’il·lumina els ulls.

La teva organització; tot sota control repassant  l’estratègia  en veu alta 100 cops si cal!

Quan cantes “When I’m gone” 300 vegades i 300 vegades  més les cançons de One Direction

M’encanta posar els teus peus i els meus enfrontats i veure quin peus més petits tinc ( ei i porto un 41)

I en especial, el teu “bona nit mama” que no et deixes cap nit….

I podria seguir però m’aturo aquí perquè em direu que és amor de mare! Moltes felicitats Mery, que siguis molt feliç demà i sempre, aquest és el meu principal desig per tu.

I no dic allò que sempre em tindràs al teu costat perquè  em vas dir que era cursi i que ja ho sabies! Apa t’estimo!!! T’estimem:

PAPA, ABRIL i els AVIS…

“Hem après que no es pot comparar, que cada nen és un món”

dimecres, 18/12/2013

-

Bon dimecres, avui toca vivència. Perquè cada criatura és diferent i cada lactància és diferent.

-

“Potser el millor sigui començar explicant una mica la meva primera lactància. L’Hugo va néixer de 37 +4 setmanes, malgrat alguna clivella sense importància i una fissura bastant dolorosa que em va regalar el part i que em va fotre molt el post part, puc dir que van ser una mica més de 32 mesos de lactància increïbles. Sempre he dit que el meu nen era un lactant de llibre, bon agarre, creixia bé, no em feia mal… Abans no m’havia plantejat si pit sí o no, simplement vaig creure que era el natural i vaig tenir la gran sort d’aprendre al seu costat, que a banda d’aliment li donava calor, afecte , seguretat, consol, era el seu raconet i allà era feliç i jo al seu costat …

Quan tot just l’Hugo va fer tres anys va néixer el Leo en un part molt ràpid dins el meu cotxe! De seguida em vaig adonar que tenia una mica de retrognatia cosa que em va confirmar la meva comare Lídia encara a l’hospital i em van dir que no tindria cap problema. Amb la meva experiència creia que tot aniria  bé però passaven les setmanes  i tot i  que mamava sovint i pel que creia jo en una correcta posició, les clivelles van sorgir i a més durant aquest temps vaig tenir un un dolor intens al gluti que vaig patir durant tres llargues i horroroses setmanes i pel qual em medicava,  ha estat el pitjor dolor que he tingut, era constant, 24 hores al dia. Tot això amb un recent nascut amb el que me les havia d’enginyar per donar-li de mamar (beneïts portabebès) i amb un nen de 3 anys que acabava de començar el col·legi sense guarderia prèvia i del qual em volia encarregar també (perquè malgrat que tothom opina i sembla que per tenir 3 anys no pateixen jo sí que ho creia i patia per tants canvis en la seva vida) així que no vaig delegar cap tasca.

Però va arribar el dia en què ja no vaig poder aixecar-me del llit i a urgències em van dir que m’operaven aquella mateixa nit d’un abscés greu (abans d’entrar també em van informar que podia sortir d’allà amb una bossa a l’intestí) van ser 4 dies ingressada amb el meu nadó, em va costar poder-me quedar amb ell però em vaig barallar i vaig guanyar!

Un cop a casa a la següent revisió del Leo vam veure que havia agafat poquíssim pes, fet que ens va estranyar ja que havia augmentat de pes durant dos mesos, i bastant. El seu germà havia doblat el pes del naixement al mes i mig  i jo vaig pensar que seguiria el seu camí.

Així que una mica preocupada vaig demanar a Alba que ho mirés i em va confirmar el que em rondava pel cap, un tel tipus 4. Durant les setmanes següents em vaig informar i vam valorar el tema d’operar, vaig sospesar en el meu cap tots els pros i els contres però no tenia forces, encara m’estava recuperant del maleït abscés, a la meva mare que pateix càncer de mama amb metàstasi els tractaments hormonals no li feien efecte i la quimio que començava la deixava prostrada en un llit … No tenia forces per operar, fer una gimnàstica post – operació, no podria amb un posible més que probable rebuig al mamar,  no  ho podria acceptar… Potser en aquell moment era el meu únic moment de felicitat. Em van dir que més endavant tindria problemes…. però vam decidir que passats els anys que ja ho valoraríem, tenia 3 mesos, era tan petit.

A partir d’aquí, cada mes pujava poc de pes, amb l’AC em vaig relaxar perquè hem comprovat que per molts cereals, llet, arròs, llenties, carn que mengi  segueix sent un nen que no engreixa i amb una alçada estàndard. Mentres he hagut de sentir mil comentaris, per descomptat poc positius: “quina mania amb seguir amb el pit , amb llet artificial s’engreixaria segur , ” dona no li passa res , és petit però no està malalt ” , ” i si ho operes millor?? Més endavant ho passarà pitjor i et culparà”, tot això al costat de la preocupació d’una mare que tot i no ser primerenca, en aquesta experiència sí que ho ha estat, i em feien dubtar de si feia el millor per a ell…

Ara té 13 mesos, seguim amb la lactància a demanda, hem après que no es pot comparar, que cada nen és un món, que en el que sí s’assemblen com tots els nadons és que busquen el pit també per trobar aixopluc , amor , seguretat , caloreta i que malgrat tots els contratemps durs que ens estan passant aquí seguim li bombi a qui li bombi, és el nostre moment de felicitat , d’allunyar-nos de tot el dolent , el nostre moment de calma i pau . ..

Una llicència si m’ho permets Alba …. Potser callar, no queixar-me i pensar que tot pot empitjorar (viure experiències dures d’amigues que van lluitar i van vèncer a aquesta terrible malaltia i a les que admiraré sempre ), és per tenir a la fantàstica dona que tinc per mare, perseverança, lluita, amor infinit i incondicional, donar sense esperar res a canvi, somriures sempre, carícies…. Una feliç infància al costat dels meus pares i les meves germanes, em fan ser conscient de com en sóc d’afortunada per haver format aquesta família. Gràcies per tot el que em doneu sou meus tresors i gràcies també al vostre pare. Us estimo.”

Benvolguda família tota:

dilluns, 16/12/2013

-

Avui escric aquesta entrada no en nom meu, sinó de totes aquelles mares que els costa fer-se entendre i explicar a la família què volen realment.

-

Hola, sí sóc jo, la teva parella/ filla/ nora/ germana/neboda… que acaba de ser mare fa poques setmanes.

Escric aquesta nota per comunicar-vos com em sento perquè sovint no em surten les paraules o no em sé com expressar-les amb prou claredat o potser m’hi expresso però em sembla que no m’enteneu i sé que no és fàcil entendre’m, que per vosaltres tot això també és nou. També sé que sovint no teniu totes les respostes i no sabeu com afrontar la situació per això intento aclarir-vos un parell de coses que per mi són molt importants. Us agrairia que ho llegiu amb atenció.

Com ja sabeu la nostra lactància, meva i de la criatura, no està sent fàcil. Qui va dir que això seria senzill!? Però us he de dir que tot i que no és fàcil i sovint em podeu veure cansada, esgotada o trista, estic fent just el que vull fer. Entenc que us faig patir, entenc que voldríeu estalviar-me aquest patiment i no sabeu com fer-ho i penseu que seria més simple si ho deixés córrer i m’oblides d’aquesta obsessió que penseu que tinc d’alletar la criatura. Sé que aquesta criatura és també la teva, sé que l’estimes i que sé que vols el millor per ella i ho entenc però sóc la seva mare i estic fent el que penso sincerament que he de fer: alletar-la.

Estem vivint un moment molt especial i a la vegada complicat, això és nou per tots nosaltres però aquí els protagonistes de la peli som nosaltres i volem viure-la a la nostra manera, respectem com ho hàgiu fet vosaltres o com penseu que hauria de ser, però ara la pilota és al nostre terrat.

Sé que tots penseu que deixar la lactància seria la solució i així deixaria de patir però us vull dir que així no m’ajudeu, ara per ara no vull que aquesta sigui la nostra solució. Això no és el que em cal, el que penso que ens cal. Cada vegada que em dieu que ho deixi em feu mal, perquè tot i que ho feu pensant que m’ajudeu les vostres paraules no m’ajuden:

  • No m’ajuda que em vulgueu fer cambiar d’idea,
  • No m’ajuda que us negueu a escoltar-me o que no vulgueu saber res de tot plegat,
  • No m’ajuda que em mireu amb males cares o que em digueu coses que per intentar fer-me reaccionar: l’estàs matant de gana, no sé perquè et compliques la vida, deixa-ho d’una vegada, us esteu fent mal…. i mil frases similars.

Vull alletar o vull intentar fer-ho, vull intentar totes les opcions… No em vull rendir encara no. I si vosaltres m’estimeu estareu al meu costat en la meva decisió.

Em cal que m’ajudeu:

  • Em cal sentir que esteu al meu costat,
  • Em cal saber que m’estimeu i respecteu els meus desitjos.

Perquè cada vegada que dubteu de mi, de la meva decisió, em feu mal i m’entristeixo i em sento molt, molt, sola. I com que sé que ens estimeu us vull demanar un canvi d’actitud, que penseu en el que us estic demanant que aposteu pel meu desig.

Perquè sense vosaltres no ho puc fer, no puc ni vull estar sola hora. Em cal que em pregunteu què necessito, em cal  que m’acompanyeu al grup de suport, que em feu les tasques de casa, que m’acompanyeu si em desmunto i m’agafa una plorera, que m’abraceu quan estigui cansada…  Em cal que estigueu de manera incondicional al meu costat.

Gràcies família sé que podeu!

Ho has de deixar!

divendres, 13/12/2013

-

Avui entrada arrel d’una consulta d’aquesta setmana sobre la síndrome del túnel carpià i la conveniència o no de seguir alletant.

.

“Tinc una nena de 3 mesos i mig a qui alimento exclusivament amb lactància materna. Fa 2 mesos se’m van començar a adormir i fer mal les mans de nit i ahir em van diagnosticar una síndrome del túnel carpià severa a les 2 mans (fent un electromiograma). El doctor que em va fer la prova em va dir, de manera molt poc agradable, que la culpa la tenien les hormones de la lactància per la qual cosa havia de deixar de donar la teta a la meva nena de manera immediata …. Jo pensava poder donar-li com a mínim 2 anys així que va ser un xoc i em vaig posar a plorar, em va dir que no era per tant, que la llet materna no era tan important, que la meva nena ja tenia gairebé 4 mesos, etc … T’escric perquè busco una segona opinió … no vull deixar la lactància, no sé si hi ha una altra opció o hi ha possibilitats d’alleujar el dolor i no perdre la sensibilitat de les meves mans sense deixar la lactància?

Moltes gràcies”

Si és que la lactància té la culpa de tot! aiixx anem a veure de què va tot això, que hi ha relativament poca informació.

La síndrome del túnel carpià és una malaltia del sistema nerviós perifèric que succeeix quan el nervi mitjà, que va des de l’avantbraç fins a la mà, és pressionat o s’atrapa dins del túnel carpià, a nivell del canell. El nervi mitjà controla les sensacions de la part anterior dels dits de la mà (excepte el dit petit), així com els impulsos d’alguns músculs petits a la mà que permeten que es moguin els dits i el polze.

El resultat pot ser dolor, debilitat o entumiment de la mà i el canell, irradiant per tot el braç. Encara que les sensacions de dolor poden indicar altres condicions, la síndrome del túnel carpià és de les neuropaties per compressió més comunes i àmpliament conegudes en les quals es comprimeixen o es traumatitzen els nervis perifèrics del cos.

La síndrome del túnel carpià (STC) de vegades pot aparèixer durant la gestació o després de parir tot i que pot aparèixer en altres situacions no relacionades amb la maternitat. La STC associada amb l’embaràs es creu que està relacionada amb la inflamació i l’edema del nervi mitjà a mesura que passa a través del canell. Sol desaparèixer del tot al cap d’uns mesos de la seva aparició.

Durant l’alletament també pot aparèixer i tot i que hi ha qui el relaciona amb temes hormonals la STC també apareix en dones no lactants durant el post part.

La STC en les mares que fan lactància materna podria estar més relacionat amb moviments repetitius de canell que fem quan col·loquem la criatura per mamar. Certament la STC també apareix en altres professions que realitzen moviments repetitius en aquesta zona: cambrers, persones que treballen amb ordinadors i fan servir el ratolí, caixers, fusters, treballadors de línies de muntatge en fàbriques i empacadores, violinistes i altres músics, jardiners, cosidores i brodadores, cuiners, i mecànics…. I a cap d’ells el metge els fa deixar la feina sí o sí. El que intenta és trobar una solució, un tractament que ajudi a resoldre la STC.  La lactància sembla que sigui quelcom renunciable, quelcom que no té importància: “ho deixes i llestos!”

Així que les mares lactants que pateixen STC volen solucions per poder seguir amb la lactància i no patir dolor:

  • Preneu atenció amb la postura al alletar: els coixins de lactància poden ser de gran ajuda per alliberar les mans i evitar tòrcer el canell.
  • També les postures ventrals que alliberen les mans poden ajudar a millorar: www.biological.nurturing.com
  • Hi ha canelleres que us poden ajudar a mantenir el canell en la posició correcta i evitar, a les nits, males postures.

El tractament que es recomana, siguis mare lactant o no:

  • Alternar l’aplicació de fred i calor per desinflamar
  • Medicació: antiinflamatoris (compatibles amb la lactància) i diürètics.
  • Exercicis i estiraments.
  • Ioga.
  • Acupuntura.
  • Estimulació elèctrica.
  • Nedar.
  • La vitamina B6.

Certament alletar demana hores, demana moviments repetitius però potser no cal ser tan dràstic en dir “deixa d’alletar”, perquè imaginem que això mateix li passes a una altre dona, suposo que el metge recomanaria tractaments, no?

Buscant el segon

dimecres, 11/12/2013

-

Avui entrada per l’Anna i per totes les Annes que volen anar a pel segon i encara donen teta, que cada vegada són més!

-

L’alletament produeix anovulació, és a dir absència d’ovulació, per tant no hi ha regla. Això resulta genial si no vols ser mare de més criatures però si tens ganes d’anar a pel segon i no hi ha rastre de la senyora de vermell la cosa se’ns complica.

Realment és un misteri saber quants mesos estaràs sense la regla mentre alletes. Cal dir que tan normal és tenir la regla a l’acabar la quarantena com estar anys (sí un parell i a vegades una mica més) sense ovular, per tant sense tenir opcions per gestar una altra criatura. A més a vegades les primeres regles poden continuar essent  anovulatories… Total un misteri!

Evidentment si vas al gine a preguntar i li dius que alletes a una criatura de 16, 18, 20 mesos, primer i pràcticament segur que et fot un moc ( hi ha honroses excepcions, però la majoria sap de tetes en funcionament fisiològic el mateix que jo de cotxes: RES) i et diu que has de deixar la lactància immediatament, que no és bo pel teu cos estar tants mesos sense regla, que a la criatura ja no li aporta res la teva llet, que ja és un vici, que t’ha de fer ecos per veure com estan els ovaris…etc, etc, etc…

Si deixes d’alletar, normalment en poques setmanes tindràs la regla, per tant tema resolt. Però què passa si vols seguir alletant i que la regla torni?

És tan lícit no voler-ho deixar com voler tenir una altra criatura, per tant anem a veure possibles trucs per fer el somni realitat:

1- Si la criatura mama de dia i de nit amb freqüència i regularitat britàniques plantejar-se un deslletament nocturn. Sí, no és simple treure la teta a un nen de dos anys però es pot intentar com explico en aquesta entrada. Si treus la teta nocturna és altament probable que la regla torni en poques setmanes perquè la baixada de pics de prolactina nocturna ajuda a retornar a cicles ovultaroris.

2- Si no vols treure del tot la teta a la nit o no t’hi veus en cor: estàs sola, no tens ajuda, no vols fer-ho passar malament al teu fill…En definitiva no ho vols fer, podem fer un arranjament. Treure la teta a certes hores, més concretament al caure al sol i al sortir el sol. Si limiteu aquestes preses teniu opcions de tornar a tenir la regla.

I si no feu res?

Doncs tard o d’hora tornarà, és com el fred que sempre torna!  Les mares que hem vist més temps estar sense regla han estat tres anys. I també hem vist mares que s’han quedat en estat sense veure la regla. Fan punteria durant la primera ovulació i  no veuen la regla i empalmen gestació del primer fill, lactància i gestació del segon fill.

Una vegada en estat, un dubte que es planteja és com alimentar la criatura. Durant la gestació el pit involuciona i deixa de produir llet, per tant el  germà gran reduirà dràsticament i de manera inevitable la seva ingesta de llet materna. Depèn de l’edat de la criatura caldrà o no, donar-li un altre tipus de llet.

Per criatures menors d’un any no hi ha més solució que recórrer a la llet artificial.

Per criatures majors d’un any podeu optar per donar-li llet de vaca sencera normal i corrent, la del súper, i derivats làctics si en preneu a casa. O si no en preneu buscar un dietista/nutricionista que us doni un cop de mà per assegurar una correcte ingesta de calci.

I un conjunt d’apunts breus per recordar:

- Estar amb amenorrea prolongada per lactància no suposa cap risc per la salut de la mare, més aviat al contrari.

- Alletar durant la gestació no causa avortaments.

-Alletar durant la gestació no perjudica ni a la mare ni al fetus.

- Alletar durant la gestació no causa que el fetus tingui d’adult una determinada opció sexual. Clar i català: Alletar durant la gestació no determina que el fetus (si es nen) sigui homosexual!

-

Molta sort i a jugar!!!!

*Fotos de la Cris http://maretameva.wordpress.com/

Opció o solució

dilluns, 9/12/2013

.

Arrel de l’entrada sobre les donacions al banc de llet, vaig rebre un parell de comentaris on em deien que cada mare era lliure de triar com volia alimentar als seus fills i que tot era qüestió d’opcions…

.

En alguna altra entrada he parlat de l’etern debat llet materna/llet artificial  i és un tema al que sovint hi dono voltes i més ara, quan arrel de la crisi estic segura que les empreses que fabriquen llet artificial han vist el cel obert i han traslladat les seves estratègies de venda al tercer món a casa nostra amb total impunitat i alegria.  Veig amb sorpresa com el Banc d’Aliments té  una llista de la compra en quatre supermercats, d’aquests quatre en dos es pot comprar llet artificial tipus 1 per fer-ne donació. També tenen llet de continuació (de continuïtat com en diuen al Banc d’Aliments, potser algú els hi hauria de dir), potets i cereals hidrolitzats…  I tot i que des del Banc de Llet no responen a cap mail, sé per altres fonts que aquesta llet és la que els reclamen les famílies: “Aquesta ha estat l’opció per alimentar les seves criatures”

Moltes vegades parlem de que alletar o donar llet artificial no són més que opcions. Que com a mares, com a famílies, tenim dret a decidir sobre l’alimentació de les nostres criatures i segurament això seria cert si comptéssim amb tota l’informació i gaudíssim tota la formació tan nostra (ser mare i pare implica educar-se), com dels sanitaris que han de vetllar per la nostra salut. Però això no és així.

La llet artificial va ser pensada per alimentar a certes criatures que no podien ser alimentades amb llet de la seva mare o alimentades per una dida. Per tant es tractava de resoldre un problema, calia trobar una SOLUCIÓ per evitar l’alt nombre de mortalitat infantil de l’època. Per tant podem dir que la llet artificial va ser pensada i creada com una solució, com una manera de donar una resposta nutricionalment correcte a les criatures que no podien accedir a la millor llet. Poc a poc es va convertir en l’opció, en el substitut… I ara parlem de la llet artificial com una opció més. Ens sembla tenir dues opcions:  Primera opció alletar, segona opció llet artificial.

I parlar d’opció no fa altra cosa que posar-les al mateix nivell. És com dir: tinc l’opció d’anar a la feina caminant o amb metro,  tinc l’opció de triar carn o peix, tinc l’opció d’anar de vacances a la platja o la muntanya… I en aquest cas totes les opcions són bones i vàlides perquè totes dues estan al mateix nivell, però no veig que això sigui aplicable quan parlem d’alimentació infantil. I tristament ara per ara és una opció més i al ser una opció més l’equiparem inevitablement a l’alletament matern, posem les dues  formes d’alimentació al mateix nivell i esperem que siguin les mares les que escullin què volen fer. I no, no es tracta de parlar de bones o males mares, com m’agradaria que aquesta qüestió s’oblidés! Es tracta d’aconseguir que la llet artificial sigui una solució, una manera correcte d’alimentar les criatures que no poden prendre llet materna.

Hi ha països on s’ha prohibit la venta directa de llet artificial i es tracta com si fos un medicament, si no hi ha recepta no hi ha llet artificial. Certament és una mesura dràstica però potser calen mesures dràstiques per deixar de donar ales als fabricants de llet artificial i que per fi algú es posi les piles i comencin a denunciar i castigar totes les infraccions.  Perquè la mentida de que la llet artificial és una opció igual que la llet materna els va genial als fabricants i que  la majoria de població es segueixi creient la mentida una benedicció.

Mentre  vulguem ser políticament correctes i seguim parlant d’opcions els aplanem al camí i els omplim les butxaques!

Assessores sense remuneració

dimecres, 4/12/2013

-

Fa dies que llegeixo coses a la xarxa i em quedo amb els ulls com a plats, la boca oberta i una sensació molt extranya m’envaeix.

-

Jo de la lactància en trec poc suc en forma de diners. Us rendeixo comptes perquè ens entenguem:  el paquet més gran és el que trec dels cursos i les xerrades i tot i així no en faig més de 10 a l’any. Un altra part que em remuneren és la provinent del curs FEDALMA on-line i la formació a Doulas Con-ciencia. I una petita part de visites a domicili que faig quan el meu horari familiar i laboral m’ho permeten, n’he fet dues en 10 mesos. Com podeu entendre jo no visc de la lactància, tinc la meva feina i dedico les hores mortes i els forats a la lactància.  A més sóc autónoma el que vol dir que com diu l’acudit faig mitja jornada: 12h cada dia mínim!

Certament dedico moltes hores a contestar mails, privats al FB, atendre el telèfon de consultes d’ALBA… I ho faig perquè vull, perquè m’agrada i perquè sóc assessora de lactància.

M’agradaria deixar clar abans de res què és una assessora de lactància perquè ho tinguem sempre present  i per fer-ho copio les paraules d’Eulàlia Torras presidenta d’ALBA que ho va explicar fa una anys en un comentari en un bloc:

“Les assessores de lactància són dones que donen hores del seu temps realitzant activitats de voluntariat en associacions que desenvolupen serveis gratuïts de suport a dones que volen alletar, basats en l’ajuda mútua i el suport entre iguals. Es tracta d’una tasca associativa i de voluntariat no d’un treball remunerat, cobrar per ajudar a una mare en la seva lactància basant-se en un suposat ” títol d’assessora de lactància ” simplement és il·legal. La titulació de ASSESSORA l’atorguen les diferents associacions prolactancia als seus membres sempre que compleixin els requisits estipulats (experiència , formació , etc) i simplement vol dir que aquesta mare està autoritzada per l’associació a la qual pertany per coordinar serveis de voluntariat social dins d’aquesta associació”

Quan rebo remuneració pels meus serveis ho faig com IBCLC, en cap cas com assessora. I durant els anys que no vaig ser IBCLC si feia visites domiciliaries mai vaig rebre ni un cèntim.

Bé us preguntareu perquè ho dic tot això, doncs perquè estic estupefacte de veure suposades assessores demanant remuneració pels seus serveis,  per resoldre consultes, pels seus vídeos… Mares que sovint tenen autoformació i experiència en lactància, que no em sembla malament però que penso sincerament que els caldria “crear-se” un títol, un nom, que no fos el d’assessora perquè com molt bé diu l’Eulàlia les assessores SOM VOLUNTÀRIES.

Com a assessora arribo fins un puc, m’explico, intento realitzar totes les tasques amb les que estic compromesa, si materialment no arribo no passa res però tinc mala consciència. Si no atenc una mare, si no dono resposta a un dubte, hi ha la possibilitat que la lactància d’aquella dona s’acabi.  I entenc que la gent busqui ajuda de franc perquè tots estem malament  de pasta i encara que la consulta de les que cobren sembli barata sovint en calen unes quantes per resoldre les dificulats. Perquè hi ha dubtes i dubtes!  Sé que sovint són pocs els diners que demanen però cada un sap quina és la seva economia i sí que és cert que la llet artificial és més cara que una consulta però hi ha situacions desbordants on la raó perd la batalla.

La crisi i la necessitat ha aguditzat l’enginy de moltes i us repeteixo que no em sembla malament, però no podem anar totes sota la mateixa bandera perquè no fem el mateix i el que fem és confondre al personal. Quan es van començar a crear els grups de suport a la lactància al nostre país es va establir que les seves participants s’anomenarien assessores amb tot el que comporta i es van buscar un nom per diferenciar-se de les líders i les monitores de lactància de la LLiga de la LLet.

Potser ha arribat el moment de que us diferencieu, que les que veneu serveis de lactància tingeu un nom que no sigui el d’assessora perquè no és just ni per vosaltres ni per nosaltres. Estic tipa d’explicar a mares que em demanen (al telèfon d’ALBA) serveis que no oferim i no entenen perquè si hi ha assessores que accepten remuneració pels seus serveis.

*Fotos d’Alba Lactància.

Solidaritat punible

dilluns, 2/12/2013

-

Llevar-se amb aquesta foto i la següent notícia un diumenge té delicte. Bon dilluns per cert!

.

I no parlo de delicte com una metàfora, parlo d’una suposada acció solidaria del tot punible. Per començar us passo la foto (he esborrat la marca dels pots i les caixes) i part de la notícia d’Europa Press.

“L’obra social de La Caixa ha aportat 12.000 euros a l’Institut Municipal d’Assumptes Socials (IMAS) de l’Ajuntament de Càceres que es destinaran a la compra de llet maternitzada i aliments indicats per prescripció facultativa per a menors de 12 mesos, així com per adquirir medicaments que no estiguin coberts pel sistema sanitari”

Com teniu el cos?

Res a dir de la darrera part, si calen medicaments fantàstic! Ara per comprar llet? Per regalar llet artificial a menors de 12 mesos?

Aquesta llet és llet d’inici destinada a nadons i jo em pregunto que no tenen mares aquestes criatures? De nou el mateix de sempre, aquesta llet és per 30/40 famílies per tant 30 o 40 mares, em volen dir que cap d’aquestes mares ha estat capaç d’alletar? Cap d’elles tenia llet pels seus nadons o és que potser no han rebut el suport, la informació i el recolzament necessari per començar i mantenir l’alletament?

Anem per parts, Europa Press sembla no saber que la llet artificial no es pot anomenar llet “maternizada”. En poden dir llet de fórmula o llet artificial, però mai anomenar-la maternitzada i consti en acta que això no ho dic jo ho diu la llei:

 

En segon lloc les senyores que apareixen a la foto aguantat la llauna s’haurien d’haver fet la foto amb la llauna girada com a mínim, la llet 1  i tampoc ho dic jo, de nou ho diu el mateix Reial Decret: 

I Aquesta foto no fa altra cosa que fer publicitat de llet 1 i d’una marca concreta. A més les donacions haurien de ser amb el distintiu  de l’empresa i no amb el nom de la llet:

 

I en el cas que no fos una donació no tinc clar que no sigui una promoció de la marca o que s’hagi aplicat una rebaixa en el preu de venta al públic.

I finalment i com us deia al inici el règim sancionador per les empreses/ persones que infringeixen la normativa:

Per altra banda sentia fa uns dies per la televisió (sovint l’escolto però no la miro) que en una campanya de recollida es demanaven aliments de primera necessitat i aliments per infants.  Un moment que cada vegada tinc més ganes que el món s’aturi: aliments per infants? És evident de què parlem oi? Farinetes de cereals i potets preparats.  Què ens està passant? Ni la crisi ens fa reaccionar! Tenim tant assumit i interioritzat que les criatures mengen aliments especials per infants que perdem el nord. Cap altre espècie de mamífers té aliments específics per les seves cries, vull dir els elefantets prenen llet i després herba, els cadells de lleó mamen i després endrapen carn,  els petits goril·les pren teta i després tot els que els caigui a les dents però cap, cap de les més de quatre mil especies de mamífers té aliments especials per les cries. Passen de la teta al menjar d’adult seguint cada un d’ells els seus tempos. Però les nostres cries passen de la llet (ja no entro en quina) a prendre aliments processats “especials” per ells, i sembla que no puguin alimentar-se d’altra cosa.

Una criatura en risc o no d’exclusió hauria de prendre cereals de veritat a partir dels sis mesos, arròs i petites quantitats de cereals amb gluten: macarrons, pa, crostons, sopa… Aliments que prenen els adults, aliments dels que també es recullen en les campanyes de recollida d’aliments i que són garatina de nutrció. No calen aliments suposadament especials, perquè de nou el creure’ls especials els pensem com a necessaris i òptims quan això no és així.

Sé que vistes des de fora les que ens queixem per aquestes coses semblem integristes de la teta però la situació és brutalment absurda i sincerament pensava que la crisi potser ens portaria quelcom de seny i que ens faria tornar als orígens, a la normalitat a la sensatesa, a la simplicitat….  Està vist que no….