El salvador de la humanitat

dilluns, 2/06/2014

-

Sempre hi ha qui vol explicar la història al seu gust i les marques de llet artificial no poden ser l’excepció.

-

21:30, estirada al llit, feta caldo, intento adormir-me. La tele em va genial per desconnectar, no pensar i dormir com un liró. De cop escolto el cognom d’una persona… Em poso les ulleres i no em veig a mi mateixa però tinc els ulls com plats i el cervell em bull.

De nou la maleïda i enganyosa publicitat ens diu el què hem de pensar, ens instrueix en el que vol que interioritzem com a veritat i realitat absoluta. Que econòmic surt mentir i adaptar la realitat a la necessitat i caprici de certa empresa!

Arribats a aquest punt us informo que no penso citar, anomenar o enllaçar res de la citada marca. Segur que, si teniu televisió, sabeu de què us parlo, i moltes em seguiu al meu Facebook també sabeu de quina marca i de quin conegut cognom us parlo.

Fa temps que la industria fa el que vol, es salta les normes les lleis i viu feliç l’obertura nous mercats, ja que a causa de la crisi sembla que la lactància a augmentat en el nostre país així que van a explorar-ne d’altres. Però aquesta ha estat la primera vegada que volen explicar què va passar fa escassos 100 anys i evidentment la seva visió no té massa a veure amb la realitat.

A l’anunci sembla talment que aquest home salvés al món. Què hauríem fet sense aquest home!?? Què hauria estat de les pobres mares que no tenien llet!? Sort n’hem tingut del seu compromís… Si no fos per això la humanitat ja s’hauria extingit a hores d’ara!

És evident que sempre han existit mares que no han tingut llet, l’hipogàlactia potser real, molt real! També és evident que les criatures que no podien ser alletades per les seves mares eren alimentades amb “llets” de fabricació casolana: sucre o mel, llet condensada, llet evaporada, ou, farines… assaig/error, assaig/error… Molts van sobreviure però molts van morir. També hi havia l’opció de les dides, i com tot en aquesta vida hi havia de tot. La lactància solidària solia funcionar molt bé perquè era un alletament de proximitat, de tu a tu: una amiga, una veïna, una dona del poble… i ….la lactància mercenària on en la majoria de casos el benestar de les criatures podia estar en joc si atenien a més d’una criatura a la vegada.

La llet artificial no ha salvat a la humanitat, el senyor del cognom famós no tenia cap compromís amb les mares com ens volen fer creure ara. La llet artificial va ser una gran manera de donar sortida a l’excedent de producció de llet de vaca existent, va ser una manera d’augmentar la mà d’obra femenina en un moment crític de la nostra historia. La llet artificial no complia cap compromís respecte a la salut, evitava morts però res més.

Ara no ens poden voler explicar la historia a l´inrevés, la llet artificial fa escassos  anys que ens acompanya no ens ha fet arribar fins aquí com a espècie i ara per ara, tot i permetre alimentar les criatures les mares de les quals no volen alletar o no poden alletar no ha aportat res superior o millor que la lactància materna.

En fi, suposo que anirem cada vegada a pitjor, perquè a millor no anem. Només espero que aquest anunci no el vegi massa gent, no sigui que vulguin reescriure la història de la llet artificial i fer un homenatge al senyor del cognom per salvar l’espècie humana!

La llei de Déu, les lleis dels homes

divendres, 30/05/2014

 

La Meriam Yehy Ibrahim resta reclosa a Sudan acusada d’adulteri i per renunciar a la fe musulmana, tal delicte la condemna a pena de mort….

-

La Meriam porta des d’agost retinguda a la presó amb el seu fill de 20 mesos i acaba de parir la seva filla a la infermeria de la mateixa presó on es troba. Tot i que està condemnada a mort l’Alcorà deixa clar en diversos versicles que els nens han de ser alletats durant 30 mesos (dos anys) i per aquesta raó han decidit ajornar la  pena fins que hagin transcorregut aquest mesos. Està acusada d’adulteri i de renunciar a la fe musulmana.

De casa nostra a Sudan hi ha 4.176,37 km, és evident que jo ni cap de les/els que llegiu el bloc la coneixeu de res però no puc evitar sentir-la molt propera.

Sabem que la Meriam és una dona valenta i lluitadora, ja que durant el seu judici va renunciar a deixar de ser cristiana, cosa que hauria salvat la seva vida, ja que la pena d’adulteri “només” serà castigada a ser flagel·lada 100 vegades. Ella va triar el camí difícil sabent les implicacions d’aquesta decisió.

Ara el rellotge s’ha posat en funcionament i cada dia que passa, cada dia que alleta a la seva nena escurça la seva vida. La llei de Déu ho deixa clar, cal alletar dos anys i els homes implacables seguiran la llei durant 30 mesos.

Vull pensar que això ha passat per alguna cosa, que la lactància ens dóna temps a tots per actuar, que la lactància és el temps de descompte que ens permetrà als altres ajudar a la Meriam a sortir de la presó, a aconseguir una commutació de la seva pena…. Altres dones no han tingut tanta sort, la seva gestació no ha representat cap excusa per ser executades de manera bàrbara.

La Farzana va ser assassinada a Paquistan fa escassos dies. Lapidada pel seu pare i els seus germans per casar-se amb l’home que ella estimava en contra del que la seva família volia. La Farzana embarassada de 5 mesos no va tenir cap mena d’opció, però amb la Meriam no podem perdre l’esperança…

La llei de Déu és ara el nostre temps, el temps per fer pressió internacional i aconseguir la llibertat d’aquesta mare. Fem força, ajudem aquesta dona a tornar a ser lliure, a gaudir dels seus fills en llibertat.

Jo ja ho he fet i només calen un segons per deixar clar que la Meriam no està sola, que cap dona està sola!

Podeu signar a la web d’Amnistia Internacional, calen molts suports per fer pressió sobre el govern Sudanès, ara per ara la causa de la Meriam només compta amb 64.249 adhesions… Perquè cap dona hauria de morir per la llei dels homes.

Perquè  com diu el Talumd: Aquell que salva una vida, és com si salvés al món sencer.

Alletant al Sol

dimecres, 28/05/2014

 

A priori quan sabem certes coses podem pensar que la lactància potser no funcionarà o que pot ser complicada. Quan ho sabem tenim dues opciones preparar-nos o no fer res… La Berta i la seva parella van preparar l’arribada de la seva criatura…. Avui una vivència magnífica! Gràcies per voler compartir-la.

 

“Mitja hora després de néixer el Sol ja estava fent el que li tocava: mamar del pit de la seva mare.

Era un moment molt important perquè ell venia amb un cromosoma extra —té Síndrome de Down— i això volia dir que potser tindria certes dificultats a l’hora de mamar. El seu pare i jo ens havíem informat molt i sabíem que hauríem de tenir paciència perquè s’enganxés al pit, però també teníem la seguretat de què ho aconseguiria.

Aquests nens i nenes de vegades tenen problemes pel seu baix to muscular o perquè tenen la llengua més grossa i llarga, i tot això fa que els hi costi més mamar. Per això havíem llegit i preguntat sobre com facilitar l’alletament a través de diferents posicions. Res d’això va ser necessari i avui en dia (20 d’abril de 2014, gairebé 10 mesos després) mai ens hem trobat amb cap situació extraordinària. El Sol va néixer a casa, perquè volíem donar-li el millor naixement possible.

Metges i metgesses ho consideraven un “part de risc” i ens “recomanaven” parir a qualsevol hospital. Sabíem que no tenia cap cardiopatia i precisament per facilitar l’alletament i perquè tingués una bona arribada al món vam decidir fer-ho en un ambient agradable i càlid, i així va ser, tot va anar perfecte.

Ell tenia ganes de sortir i va fer el seu camí ben ràpid, en poques hores ja havia sortit del meu cos i xuclava amb força el meu pit tot esgotat per l’esforç realitzat aquella tarda. Després va descansar. També ens deien que aquests nens són generalment “mandrosos” i que no es queixen quan tenen gana, així que l’hauríem d’anar despertant perquè mengés.

Ell va néixer a la tarda i al cap de poques hores ja dormia. A les 3 de la matinada el vam despertar perquè mengés, i així ho va fer per després continuar dormint i recuperant forces. Va ser l’única vegada que l’hem despertat per mamar, des de llavors menja quan vol, ell sempre es queixa quan té gana i no té el pit a prop.

Fins ara no hem tingut cap problema amb l’alletament. Ara el Sol farà 11 mesos i cap als 6 vam començar amb l’alimentació complementària. Teníem clar que no li donaríem farinetes i que menjaria el mateix que nosaltres, a poc a poc i pensant en ell. Així que li vam començar a donar fruita a trossos: primer li donàvem nosaltres i ell la llepava, després ja l’agafava ell tot sol i se la portava a la boca. Si mengem verdura, llenties, cigrons, arròs… tot ho vol tastar, o aixafat amb la forquilla o amb els nostres dits o amb les seves mans, a trossos grans o a trossos petits.

La pediatra ens va dir que no li podíem introduir el menjar així perquè ell es pot ennuegar més fàcilment a causa de la seva hipotonia. Precisament per aquesta raó, pensàvem que el fet d’aprendre a mastegar i tragar l’ajudaria a millorar el seu to muscular, evidentment, sempre acompanyant-lo a l’hora de menjar i donant-li els aliments adients per començar a menjar. Vigilem que no s’ennuegui a la vegada que respectem el seu procés d’aprendre a menjar aliments sòlids. Avui dia la idea és seguir amb el pit i entre ell i jo anar decidint cap a on ens porta aquest camí.”

Berta

Segells de confiança

dilluns, 26/05/2014

-

Després de l’entrada de divendres i explicar-vos que la llet artificial és tota similar per llei, vull intentar entendre per quina raó l’AEP ha de donar el seu segell a certes marques que fabriquen llet i potets.

.

Sé perfectament que en aquesta vida tenir ètica i no sucumbir a la temptació dels diners és complicat i més en els temps que corren en que trobar finançament per investigació és més difícil que veure elefants voladors!

No és nou, gens ni mica, però últimament el segell de l’AEP apareix en tota classe de productes. A mi que el segell de l’AEP aparegui en una colònia per bebès, en bolquers o tovalloles pel cul del nadó me la repampinfla. Si ells creuen que el producte x es mereix portar el seu segell de col·laboració, potser tenen raó i han realitzat una revisió a fons del producte que ens garanteix la seva innocuïtat per les criatures. Per què, el segell de l’AEP en els productes, què indica?

Em comentava una mare que ella comprava una determinada colònia perquè l’AEP posava el seu segell, el que aquell detall li “deia” era que aquell era un producte segur i de confiança. Un producte que podia comprar amb tranquil·litat perquè l’avalava d’un grup de pediatres, un grup d’experts en la salut infantil. Que evidentment han de voler el millor per la criatura, no????

Perfecte, però què passa si el segell de l’AEP és en un grapat de productes no massa saludables com galetes, cereals per esmorzar.. i encara pitjor què passa si l’AEP avala amb el seu segell potets o llets artificials? Quin missatge transmeten als consumidors?

Només cal donar una volta pels arxius de l’AEP i les fotos dels congressos; són plens d’estants dels patrocinadors, com no… Entenc que mantenir-se al marge de grans empreses ha de ser complicat, entenc que calen diners per formació i per beques… Però no puc entendre que aquests diners provinguin d’empreses i farmacèutiques que venen productes que no promouen la salut de les criatures.

He fet una volta pel codi d’ètica de l’AEP buscant quina relació diu que cal mantenir amb les empreses (subratllo els punts rellevants):

L’evidència de la influència de la indústria farmacèutica i de tecnologia en la pràctica mèdica, en la investigació i en l’educació no deixa d’augmentar i planteja potencials conflictes d’interessos i problemes ètics.
Encara que a vegades pugui haver-hi divergències entre l’ètica de la medicina i l’ètica dels negocis (indústria), ambdues són legítimes, i una col·laboració prudent i reflexiva dels metges i la indústria poden recaure en el benefici del pacient.

Les relacions de patrocini en què la indústria o institucions públiques financin activitats de l’AEP s’han d’establir sobre la base que siguin beneficioses per a ambdues parts, sempre que no entrin en col·lisió amb els interessos dels menors. Quan hi hagi un patrocini o finançament extern, la independència, la imatge de l’AEP i els valors i fins en que aquesta se sustenta han de ser protegits al màxim.

L’AEP buscarà finançament extern en institucions que comparteixin els seus valorsEn cap cas acceptarà el patrocini d’aquelles institucions o de la indústria de les quals la pràctica, principis o estratègies entrin en conflicte amb els valors de l’AEP, com ara la indústria que hagi estat manifestament hostil a la protecció de la infància o que tingui activitats no saludables.

Que bé va tenir un codi d’ètica per saltar-se’l! Perquè fan tot el contrari del que diu el seu codi, perquè tenen un codi??
Si els professionals que han de vetllar per aconseguir la millor alimentació per les nostres criatures es venen al millor postor… en qui podem confiar?

Sóc una idealista, a vegades un pèl innocent i fins que no em demostren el contrari sempre penso que tothom és com jo… però arribats a aquest punt em temo que ja se’ls ha vist el llautó als senyors i senyores de l’AEP. Cal recordar que fa poc menys d’un any el comitè de lactància de l’AEP va abandonar el vaixell, aquell gest va ser un crit d’atenció sobre la situació que es vivia i es viu. El comitè de lactància que estava format per grans professionals i experts en lactància no podia permetre la publicitat enganyosa ni l’aval de l’AEP en certs productes. Gràcies per tenir ètica i ser conseqüents!

Composicions

divendres, 23/05/2014

.

En espera de l’entrada de dilluns, avui una entrada  aclaridora i curiosa. 

.

Dimarts em va trucar una mare a la qual el seu pediatra havia recomanat deixar la lactància i donar a la criatura, de 5 mesos, la marca de llet x perquè el nen així no es faria un embolic (entre la teta i la llet artificial que sí o sí havia d’incloure en les farinetes) i perquè la llet x era la millor del mercat. Altament sospitós.

Aclarim el tema.

En primer lloc hi ha dos tipus de llets  pel que fa a la base amb la que estan fetes( sense entrar en les llets especials) que es poden donar a les criatures com a solució quan no poden ser alletats:

• Preparats per lactant o preparats de continuació a partir de proteïnes vegetals
• Llet per lactants o llet de continuació a partir de llet de vaca

Per tant només hi ha dues opcions o les proteïnes són animals, de vaca en la majoria dels casos (tot i que ja es poden trobar preparats a base de llet de cabra) i preparats per lactants a base de proteïnes de soja o arròs… A partir d’aquest punt, la quantitat de nutrients continguda és per llei i d’acord amb el codex alimentarius i la llei espanyola ( veure els anexos)  similars en totes les marques ja que disposen d’un estret marge per crear les seves llets.

Una vegada tenim aquesta llet per llei “estandar” cada empresa té l’opció de realitzar variacions mínimes, i cada marca afegeix a les seves llets x elements per complementar-les, també estipulats per llei, és el cas de: la taurina, certs nucleòtids, bífids…  I de la mateixa manera hi ha substàncies que no es poden incloure en la seva fabricació: oli de sèsam, oli de cotó…

En aquesta entrada ja us havia mostrat les diferències pel que fa a la composició de la llet materna i la llet artificial. És tan visual i és tan simple veure que la composició difereix amb escreix que no hi ha més a dir. Però com a detall i curiositat m’agradaria parlar d’un element present en la llet materna i absent en la llet artificial: el colesterol.

El greix i el colesterol són components molt importants en la llet humana i bàsics pel desenvolupament del cervell de la criatura. I per garantir que la criatura en rebrà els nivells de colesterol es mantenen estables dins la composició de la llet durant tota la lactància.

Espero que a hores d’ara no estigueu massa espantades, perquè ens han ensenyat a témer la paraula colesterol però de nou en la composició de la llet materna està tot pensat!

Durant l’embaràs, els nivells de colesterol en sèrum de la mare solen augmentar del 10 al 50% respecte als nivells d’abans de l’embaràs. Després del part aquests nivells segueixen sent superiors en les mares que donen el pit respecte les que no ho fan, podeu imaginar quina és la raó, oi?. No obstant això, els nivells totals de colesterol solen tornar als nivells previs a l’embaràs dins dels 3 a 6 mesos després del part indiferentment de com alimenti la criatura, no us espanteu. Per tant, ull en fer-vos analítiques en el post part inmediat que segur que en tema colesterol surten alterades!

A més  el colesterol que reben els nens a través de la llet materna sembla ser una mena d’entrenament pel cos (programació) ja que proporciona un efecte durador sobre la capacitat de l’individu adult per metabolitzar el colesterol i gestionar bé els greixos.

I la presència de colesterol a la llet materna sembla tenir un paper important en el mecanisme de protecció davant la formació de lesions a les arteries, el que resulta un efecte protector davant la malaltia coronària i aterosclerosi  en l’adult.

En resum, totes les llets artificials són pràcticament iguals i la llet materna és única i dissenyada a la perfecció per garantir totes les necessitats presents i futures de les nostres criatures. Apa, salut, teta i bon cap de setmana!

Pintura de Paula Modersohn Becker

De guillats i tetes

dimecres, 21/05/2014

-

El dimecres passat la Noemí Buesuele em va avisar que en un grup que compartiem de facebook, havia detectat algú sospitós i havia sortit del grup.

-

Totes i tots sabem que en aquest món hi ha molts tocats de l’ala o gent amb tendències sexuals diguem que raretes. I consti en acta que a casa seva, entre adults i amb consentiment per ambues parts, el que facin o deixin de fer aquests sonants me la porta fluixa! Però ara aprofitant les xarxes socials tenen terreny lliure per les seves fílies. Hi ha de tot dins el mundillo els discrets, que només observen i els que directament són curts, fiquen la pota i es delaten. Aquests tarats es fan anomenar “vampirs blancs”  i practiquen (o somien practicar) la lactofília,  paraula que per cert no es recullen a cap diccionari. És a dir, els causa exitació sexual veure o pensar en pendre llet dels pits d’una mare lactant.

Els vampirs blancs perquè ens entengem busquen dones lactants, “fonts” les anomenen, que puguin calmar el seu desig de prendre llet materna. No cal ser molt llest per saber que no infringeixen cap norma del codi penal, no hi ha cap delicte darrera aquest dessig. Ara, fàstic en fan un tros! A més ells que van de xulos per la vida estàn disposats a pagar si cal a les “fonts” per tal que els donin llet.

La cosa va començar fa tres o quatre anys quan setmanes abans d’una festa de la lactància vaig descobrir un eixalabrat que es feia anomenar Depravator i era el líder d’una colla de tocats de l’ala d’arreu del món. Com que eren curtets (si em llegiu em reafirmo, sou curtets) van expossar les seves intencions de venir a la festa de la lactancia a fer fotos i “gaudir” de la festa a la seva manera. Es van endur unes fotos, no podem negar que ens van exampar, però a cada festa de la lactància s’ha avisat als mossos que han fet acte presència i han vigilat i interceptat als que semblaven sospitosos i feien fotos. A aquests els feien acreditar que fossin fotógrafs professionals o familiars de les mares presents a la festa. Molts van volar quan van veure aparèixer els cotxes dels mossos!

Abans era més complicat trobar imatges de lactància, ara les xarxes socials els han proveït de milers d’instantànies de mares lactants. Realment penjar les fotos a la xarxa és un perill, ho sabem, i poc podrem fer si ens “prenen” les fotos per babejar una estona, però els podem evitar en especial a Facebook.

Vaig amb molta cura quan rebo sol·licituts d’amistat per part d’homes. O són parelles de mares a les que conec, o són amics reals als que conec de fora del ciberespai, o són ex companys de l’escola i l’Institut del Teatre o estan relacionats amb la lactància de manera directa.

Us he de confessar que a vegades he donat peu a algú sospitós per poder-lo descobrir, que cauen a la trampa com mosques,  i una vegada descobert inmediament el bloquejo i aviso publicament. És l’única manera que totes les meves amitsts al Facebook relacionades amb la lactància facin el mateix. Evidentment que és complicat però si sóm capaces de crear una bona comunicació entre nosaltres i avisar cada vegada que considerem un perfil sospitós: només té dones dins les seves amistats, té senayaldes com a preferides pàgines de contingut sexual força explícit…. com a mínim els farem la feina complicada

Ah!! I no patiu per les vostres criatures, perquè evidentment la majoria de les nostres fotos de lactància van en pack. A ells no els fan ni fred ni calor… més aviat enveja pura i pelada!

Espero que no tingeu l’estómac remogut, apa, bon dimecres i ull!

Germans de llet

dilluns, 19/05/2014

 

-

Mentre dissabte a la tarda tothom estava pendent del Barça jo imprimia les entrades per la primera trobada de donants i receptors del Banc de Llet.

.

Ahir diumenge el Banc de Llet va organitzar als jardins del Palau Robert la primera trobada dels “Germans de llet”, famílies donants i receptores de llet materna, felicitat per tots costats!

Entenc que no és una festa massa usual perquè en altres tipus de donació, o el fet no és celebra per ambdues parts (receptors  i donants) o suposo que hi ha massa receptors i donants (donació de sang) que fan improbable una trobada semblant.

La donació de llet per les seves característiques és quelcom molt especial per les mares donants, donar llet és un acte altruista desmesurat perquè els donants de sang per exemple, i sense voler treure’ls mèrits, poden donar sang molts anys i no tenen cap dubte de tenir sang per donar i regalar la vida a altres persones.

Ahir parlava amb una mare donant que m’explicava:

“La primera por de la mare lactant és no tenir llet i li  cal superar aquesta por irracional i infundada a no poder alimentar la seva criatura. Una vegada superada aquesta enorme barrera li arriba l’informació de l’existència del banc de llet i de la seva demanda de llet materna per alimentar a grans prematurs…. I aquí arriba l’entusiasme i la satisfacció! Tenir llet  per la teva criatura i per alimentar a altres criatures no té preu i saber que per aquestes criatures prematures la teva llet pot marcar la diferencia és extremadament satisfactori”

Ahir els jardins eren plens de mares, pares, criatures i de molt agraïment. El sentiment d’agraïment és molt potent i profund i iniciatives com aquestes permeten demostrar-lo.

Avui dilluns és el dia Mundial de la Donació de Llet Materna, el dia 19 va ser escollit en commemoració de la firma de la Carta de Brasília que ressalta que rebre la millor alimentació és un dret humà fonamental de les criatures, que la llet materna és  l’aliment per excel·lència en l’alimentació infantil, que garanteix el desenvolupament integral de les criatures i considera els Bancs de Llet un esglaó fonamental per garantir la nutrició de nens prematurs o malalts.

Sovint rebo una pregunta que avui m’agradaria aclarir aprofitant l’avinentesa. Pels nadons prematurs la llet més necessària és la de la seva mare, però també els cal no perdre pes perquè una criatura d’un quilo o menys no pot perdre ni un gram. Per tant a aquestes criatures els donen el calostre i la llet de la seva mare i és complementada amb llet materna del banc.

Pels nens prematurs la llet materna és a la vegada nutrició i medicació.  Perquè la llet materna:

  • Té els lípids i àcids grassos essencials pel seu desenvolupament.
  • Té menor carrega renal.
  • Té múltiples factors antiinfecciosos.
  • Es digereix i s’absorbeix amb facilitat.
  • Els protegeix contra la enterocolitis necrosant.
  • Els evita infeccions hospitalàries.
  • Els proporciona millor desenvolupament cognitiu.

 

I penseu que les donants de llet, les mares, tenen data de caducitat per la limitació temporal del seu “estat”, per tant cal trobar noves donants continuament.

Si voleu ser donants de llet no us ho penseu, les gestions a Catalunya son molt simples, ho podeu llegir en aquesta entrada i podreu ajudar pràcticament sense adornar-vos a moltes criatures.

Bon dilluns i feliç dia!

Com xais

divendres, 16/05/2014

 -

En aquest país som la llet, de veritat que sí! La setmana pasada em va arribar la queixa d’una mare, una queixa per l’atenció que va rebre al part i en la lactància. Una queixa amb un parell d’ovaris i amb esperit de servei.

-

Alguna vegada em sembla que havia comentat al bloc que si calia, diguéssiu mentides. Que si el vostre pediatra us agradava perquè com a patòleg era bo, que mentíssiu si l’assigantura de lactància la portava fluixa.  Bé, que mentíssiu o que no diguéssiu tota la veritat sobre la lactància o la criança dels vostres fills i en resposta a certes preguntes no entressiu en donar explicacions:

-Dorm bé? Siiiiiiiiiiiii

-Menja de tot? Siiiiiiiiiiii

-El pit per postres? Siiiiiiiiiiii

-Ja no mama? Noooooooo

Però és clar aquesta posició és molt simple per nosaltres, ens evita deixar-nos el nervis i el fetge cada vegada que anem a veure el pediatra o a qualsevol altre sanitari, però realment ajudem a fer normal l’estil de criança que hem triat? Ajuda a mostrar als profesionals que hi ha altres realitats?

I als hospitals? Acabem de parir i no ha estat el part que voliem, no ens han tractat com ens hauria agradat, no han respectat les nostres desicions plantejades al pla de part, no ens han ajudat a alletar o ens han dit mil coses i totes contradictòries referents a com iniciar la lactància… I què fem? Callem. No diem res i assumim que és el que hi ha i que tenim sort d’estar vives i tenir una criatura sana i que si la lactància no ha funcionat ha estat només per culpa nostra.

I quan a la farmàcia ens ofereixen mostres de llet artificial saltant-se les lleis? O quan veiem ofertes de 2×1 en llet artificial?

Callem.

O quan una mare pateix durant mesos una mastitis subaguda que és tractada amb els antibiótics incorrectes, o quan es nega que tingui res perquè només té dolor? Què fem….

Doncs seguim callant….

A casa nostra ningú presenta queixes, ningú diu res, tothom calla, ningú protesta…. Som com xaiets.

És clar que costa presentar queixes i protestar, és clar que fa mandra i que sovint és quelcom que pensem que volem fer però mai fem… Però realment és l’única manera que tenim per poder anar modificant la situació i fer-nos sentir, els usuaris han de prendre el control i han de fomentar la millora i el canvi dels serveis. Si no ens queixem com sabran que les coses no van bé?

Presenteu queixes expossant els fets als hopsitals o clíniques on us han atés, relatant perquè no esteu satisfetes amb el tracte rebut. Envieu el text al servei d’atenció a l’usuari i a la gerència de l’hospital.  Sovint no cal explicitar el nom exacte de la persona que us ha atès, a més sovint no sabreu ni com es deia, pero sí relateu els fets amb les vostres dades.

Si el pediatra que teniu és privat i n’esteu tips no marxeu per la porta de darrera, deixeu clar perquè marxeu i en busqueu un altre. Si el pediatra és de la seguretat social podeu presentar queixa, en prendràn nota i us n’assignaràn un altre.

A les farmàcies si veieu que la llei no es compleix o us ofereixen llet artificial al supermecat, en primer lloc infomeu al farmacèutic o botiguer, perquè a vegades desconeixen la llei, i si no us fa cas o us envia a pastar fang, envieu la queixa a santitat explicant els fets i adjunteu (no fos cas) la llei Espanyola que regula la venta, distribuició i comercialització de la llet artificial

En el següent llistat podeu presentar queixes ja sigui a la Generalitat o al Ministeri de Sanitat.

https://ovt.gencat.cat/gsitfc/AppJava/conqxs/conqxs.do?set-locale=ca_ES&reqCodeChangeLanguage=newCqs

http://www.ics.gencat.cat/contacteusuaris/contacteUsuaris.jsp

http://www.cus-usuaris.org/

https://www.msssi.gob.es/oficinaInformacion/frmBuzonContacto.do

Potser ha arribat el moment de moure’ns i deixar de ser xaiets!

Un ós de peluix

dimecres, 14/05/2014

-

Aquest cap de setmana van aconseguir superar a Madrid el rècord Guinness de concentració de dones gestants. Les teles se’n van fer ressò i jo tenia la mosca rera l’orella.

-

Les participants, a part de tenir la satisfacció de formar part del rècord Guinness, rebien una canastreta valorada en 100 euros! Carai tu!!! Vaig poder tafanejar la web (ara ja no funciona) i veure el contingut de la canastreta: tota mena de cremes, madeixes de llana, alguna joguina, assegurances de vida variades, cançons de bressol… Però el que més em va cridar l’atenció van ser els xumets i el material promocional d’una coneguda marca de llet artificial: Una guia d’ajuda a la lactància i una butlleta per emplenar amb les dades personals i rebre un ós de peluix de la marca.

La majoria de canastretes que donen en els cursos pre i post part contenen xumets i tetines, semblen indispensables per poder criar un nadó, cert que a vegades poden caldre i que en situacions d’emergència (anar en cotxe) poden ser de gran utilitat, però hem interioritzat tant que a les criatures els cal xumet que no ens sembla estrany que una canastreta en contingui. Ara que els fabricants de xumets no avisen que el seu ús és una mena de loteria, perquè hi ha criatures a les quals els dónes un xumet i continuen mamant sense problemes i altres a les que els poses un xumet a la boca i deixen de saber mamar o mostren dificultats serioses per agafar-se al pit. Per tant posar un xumet dins la boca d’una criatura és pura loteria, i si no vols que et toqui  la lotería ja saps què has de fer, no en compris.

El tema de l’ós és molt  més curiós, què pot tenir de dolent un peluix? Tu omples el cupó amb totes les teves dades personals i l’envies i certament segur que reps un ós (en el meu temps era una medalleta, jo el vaig omplir) però si no tens cura i marques la casella on diu que no vols que les teves dades formin part del seu fitxer de dades personals ja et tenen el sac. Ja els has oberta la porta a partir d’aquell moment rebràs tot tipus d’informació relacionada amb “el teu nadó” però també i en especial dels seus productes. Així de simple, i aquesta informació benintencionada pot modificar la teva percepció de la citada llet i del seu ús i pot fer decantar-te i prendre decisions poc apropiades. S’en diu fidelitzar clients!

I per mi el més irònic és la maleïda guia de lactància. Perquè nassos una marca de llet artificial t’ha d’explicar com funciona la lactància? El món al revés? Immediatament vaig recordar la classe de Sofía Bagüés en el darrer curs de formació d’assessores, on explicava que la majoria de marques de llet artificial tenen a les seves paàgines web recursos informatius sobre alletament matern. I és evident que això no ho fan per ser amables o perquè tenen ganes d’ajudar a les mares, ho fan en primer lloc per complir la llei que els obliga a recordar constantment a les mares que la llet materna és la millor alimentació per les criatures i en segon lloc perquè la millor tàctica és la d’anar amb la pell de xai per bandera. A més com també va explicar la Sofía,  si us fixeu en les webs i en la publicitat de la llet artificial  ara eviten dir-ne: artificial. Ara volen que en diguem  llets infantils que queda més fi i no tan negatiu com dir artificial. Per tant sempre que pugeu parleu de llet artificial, no els feu la rosca.

Cada canastreta rebuda en aquesta festa o rebuda en centres de preparació al part o en el moment del part contenen aquest tipus d’informació que a falta de referents precisos i informació veritable de lactància encarrila a moltes mares a un únic camí, el camí que fa deixar lactància i omplir-los les butxaques als altres!

“És màgia”

dilluns, 12/05/2014

-

És sorprenent com la maternitat ens transforma i modifica les nostres intencions. Sabem qui som abans de ser mares però no sabem qui serem després… Per començar la setmana avui una vivència…-

-

Mai he estat una dona molt amant dels nens, de fet quan veia un bebè no sentia ni fred ni calor i no m’havia plantejat ser mare, sempre havia pensat que eren més les coses a perdre que el què guanyava amb un fill.

Com et deia a mi els nens… ni fu ni fa i sempre m’havia fet fàstic veure una mare alletant el seu nen, he dit cada disbarat!!!!

La veritat és que jo tinc aversió per la llet i veia les mares com vaques però sense cua ni mosques. Tot just ara fa un any que em vaig quedar embarassada i no sé què va canviar al meu cervell tan contrari a ser mare, que vaig decidir tirar endavant, de fet el pare del nen no hi estava d’acord i jo vaig decidir-me en solitari.

Tenia moltes coses molt clares sobre la meva maternitat, volia parir a casa, no pensava donar el pit perquè tenia tan clar que el meu fill prendria llet de fórmula que vaig comprar-ne no sé quants pots…

Així doncs vaig tenir algun problema amb un grup de llevadores que atenen parts a casa perquè no volien atendre el part per no voler donar-li el pit al nen, vaig emprenyar-me, vaig plorar, em van fer sentir fatal, una mala mare que no volia alimentar el seu fill de la millor manera. Vaig plorar molt, molt però era superior a mi, el fàstic guanyava a la raó. Imaginar un nen mamant del meu pit em feia ganes de vomitar…

Així que vaig decidir que pariria a la clínica i així no hauria d’aguantar que ningú em mirés malament ni hauria de donar explicacions a ningú.

Un bon dia no sé molt bé en quin moment de l’embaràs vaig canviar de parer, vaig sentir que el meu nen necessitava que superes els meus prejudicis. Vaig fer-me a la idea de seguida i va arribar el gran dia, l’Aran va arribar, i va arribar amb molta gana!!!!!!!!!!!

Vaig tenir un part llarg, dolorós però màgic. Vaig agafar el meu fill el vaig treure de dins meu i vaig posar-me’l a la panxa… I va buscar rapidíssim el meu pit, encara estàvem units pel cordó i ja estava mamant, va ser… No tinc paraules!!!!!!

Portem més de tres mesos enganxats i pensem seguir així molt de temps, perquè hem superat els meus tabús i també la llengua amb “frenillo” de l’Aran.

Ara m’he tornat un boja de la lactància materna, vaig fer el curs amb tu, i faig campanya pro lactància a totes les meves amigues embarassades (que ara són moltes)

Sóc tan feliç d’alletar el meu nen, quins moments més màgics tenim, el món no existeix, només l’Aran i jo.

El part és un dels moments més increïbles de la vida, però… alimentar el meu fill amb el meu cos…és MÀGIA!!!!!

Bé Alba aquesta és la meva història, no és molt llarga perquè l’Aran només té tres mesos, però a mi em sembla taaaaaaaaaan bonica (és la meva, que he de dir), espero que et pugui servir!!!