Entrades amb l'etiqueta ‘remuneració de l’assessoria’

Assessores sense remuneració

dimecres, 4/12/2013

-

Fa dies que llegeixo coses a la xarxa i em quedo amb els ulls com a plats, la boca oberta i una sensació molt extranya m’envaeix.

-

Jo de la lactància en trec poc suc en forma de diners. Us rendeixo comptes perquè ens entenguem:  el paquet més gran és el que trec dels cursos i les xerrades i tot i així no en faig més de 10 a l’any. Un altra part que em remuneren és la provinent del curs FEDALMA on-line i la formació a Doulas Con-ciencia. I una petita part de visites a domicili que faig quan el meu horari familiar i laboral m’ho permeten, n’he fet dues en 10 mesos. Com podeu entendre jo no visc de la lactància, tinc la meva feina i dedico les hores mortes i els forats a la lactància.  A més sóc autónoma el que vol dir que com diu l’acudit faig mitja jornada: 12h cada dia mínim!

Certament dedico moltes hores a contestar mails, privats al FB, atendre el telèfon de consultes d’ALBA… I ho faig perquè vull, perquè m’agrada i perquè sóc assessora de lactància.

M’agradaria deixar clar abans de res què és una assessora de lactància perquè ho tinguem sempre present  i per fer-ho copio les paraules d’Eulàlia Torras presidenta d’ALBA que ho va explicar fa una anys en un comentari en un bloc:

“Les assessores de lactància són dones que donen hores del seu temps realitzant activitats de voluntariat en associacions que desenvolupen serveis gratuïts de suport a dones que volen alletar, basats en l’ajuda mútua i el suport entre iguals. Es tracta d’una tasca associativa i de voluntariat no d’un treball remunerat, cobrar per ajudar a una mare en la seva lactància basant-se en un suposat ” títol d’assessora de lactància ” simplement és il·legal. La titulació de ASSESSORA l’atorguen les diferents associacions prolactancia als seus membres sempre que compleixin els requisits estipulats (experiència , formació , etc) i simplement vol dir que aquesta mare està autoritzada per l’associació a la qual pertany per coordinar serveis de voluntariat social dins d’aquesta associació”

Quan rebo remuneració pels meus serveis ho faig com IBCLC, en cap cas com assessora. I durant els anys que no vaig ser IBCLC si feia visites domiciliaries mai vaig rebre ni un cèntim.

Bé us preguntareu perquè ho dic tot això, doncs perquè estic estupefacte de veure suposades assessores demanant remuneració pels seus serveis,  per resoldre consultes, pels seus vídeos… Mares que sovint tenen autoformació i experiència en lactància, que no em sembla malament però que penso sincerament que els caldria “crear-se” un títol, un nom, que no fos el d’assessora perquè com molt bé diu l’Eulàlia les assessores SOM VOLUNTÀRIES.

Com a assessora arribo fins un puc, m’explico, intento realitzar totes les tasques amb les que estic compromesa, si materialment no arribo no passa res però tinc mala consciència. Si no atenc una mare, si no dono resposta a un dubte, hi ha la possibilitat que la lactància d’aquella dona s’acabi.  I entenc que la gent busqui ajuda de franc perquè tots estem malament  de pasta i encara que la consulta de les que cobren sembli barata sovint en calen unes quantes per resoldre les dificulats. Perquè hi ha dubtes i dubtes!  Sé que sovint són pocs els diners que demanen però cada un sap quina és la seva economia i sí que és cert que la llet artificial és més cara que una consulta però hi ha situacions desbordants on la raó perd la batalla.

La crisi i la necessitat ha aguditzat l’enginy de moltes i us repeteixo que no em sembla malament, però no podem anar totes sota la mateixa bandera perquè no fem el mateix i el que fem és confondre al personal. Quan es van començar a crear els grups de suport a la lactància al nostre país es va establir que les seves participants s’anomenarien assessores amb tot el que comporta i es van buscar un nom per diferenciar-se de les líders i les monitores de lactància de la LLiga de la LLet.

Potser ha arribat el moment de que us diferencieu, que les que veneu serveis de lactància tingeu un nom que no sigui el d’assessora perquè no és just ni per vosaltres ni per nosaltres. Estic tipa d’explicar a mares que em demanen (al telèfon d’ALBA) serveis que no oferim i no entenen perquè si hi ha assessores que accepten remuneració pels seus serveis.

*Fotos d’Alba Lactància.

El no negoci de la lactància (o els punts sobres les is)

dimecres, 8/02/2012

-

Fa unes setmanes que va aparèixer en el bloc d’un pediatra aquest tema, em va posar de mala llet però vaig callar, però dilluns va a aparèixer altre cop pel ciberespai en un altre bloc i ja no m’he pogut resistir!

-
Quan un no sap de que parla es mou en terreny relliscós i és pot fotre una castanya de por! I en aquest cas l’autor o l’autora del bloc se la fot i de morros!

Les assessores de lactància arribem a ser assessores després de ser mares, per tant la majoria tenim una feina abans de ser assessores. Una feina que ens dóna de menjar i que ens permet viure.

L’assessoria de lactància en la gran majoria de casos és un voluntariat, oferim els nostres coneixements i el nostre temps a canvi de res material o tangible. Hi ha qui és voluntari d’una gossera, d’una residència d’avis, d’un casal, de la Creu Roja…. I és evident que el voluntariat sigui quin sigui no ens paga les factures. Ja ens agradaria poder virure del que ens agrada!

Si us dic la veritat ser voluntari et fa perdre diners i molt de temps. El temps és del de menys hi ha qui mira les obres i perd el temps o qui es passa tres hores al Facebook i perd el temps o qui es toca els dallonses i perd el temps… Però les assessores de lactància en la majoria de casos perdem diners per ser assessores.

És utòpic pensar que ets assessora per generació espontània, que de cop després de ser mare i alletar x temps ja saps solucionar els problemes de totes les mares lactants del planeta. És com pensar que si per comprar-te un cotxe fossis mecànic o per tenir un ordinador fossis programador! Les assessores es fan i es formen en cursos de formació específics. I sí i això val diners: val diners llogar un espai, val diners prepara el material, val diners pagar als professors…. Per tant les assessores paguen la seva formació per ser voluntàries. El pròxim curs d’assessores de FEDECATA, que començarà d’aquí a unes setmanes, val uns 300 euros. Sí és pasta o sé, però us penseu que la federació és fa rica per fer el curs??? Per cert l’autor de l’entrada parla de curosos gratuïts per ser assessora, ja em pot dir quins!

Doncs ja tenim a l’assessora formada i amb el títol sota el braç. Amb els anys, el temps i la pràctica es pot treure’sel títol d’IBCLC, aquí teniu més informació del què és. I què ha de fer? Doncs pagar, fer-lo, aprovar-lo i renovar-lo cada 5 anys i cada renovació vol dir tornar a pagar.

Si ets una assessora com en el meu cas que no visc de l’assessoria, i sou una mica llestos, no hi veureu la gràcia per enlloc.

Per si us ho pregunteu o ho desconeixeu als grups no cobrem a les mares i no rebem cap mena de retribució per la nostra feina. Jo no cobro res quan faig d’assessora d’ALBA lactància, o per fer aquest bloc ni per atendre les consultes de lactància a través del mòbil d’ALBA o mails que m’arriben. Ho faig per amor a l’art com un munt més de dones meravelloses que conec.

Quan he cobrat quelcom relacionat amb la lactància?
En primer lloc quan faig formació d’assessores, transmetre els meus coneixements val diners i és així en el món de l’assessoria o en qualsevol altre tipus d’aprenentatge. O us van regalar les pràctiques del carnet de conduir?

En segon lloc quan he fet visites domiciliàries. En els últims dos anys he fet 4 o 5 visites d’aquesta mena, cobo 50 euros per visita d’un durada mínima de dues hores i posreriorment hem poden trucar de manera il·limitada. Feu  números i veure com en sóc de rica per l’assessoria de lactància.

Si és cert que hi ha companyes que es dediquen a fer atenció domiciliaria: doules, IBCLS… i sí és cert que moltes si dediquen com a primera feina. I sí, és clar que cobren, en primer lloc perquè com he dit el seu temps val diners i en segon perquè els seus coneixements els costen pasta. Perquè, autor o autora del bloc, la lactància no és un procés fisiològic, ni és natural ni és pur instint com t’atreveixes a aventurar. La lactància és ciència i a alletar no se’n aprèn per art de màgia, ni per simple instint.

Per sort les mares poden triar què volen, una assessoria gratuïta en forma de grup de suport o una assessoria remunerada i individualitzada a casa seva.

El que seria fotut es poder contar només amb aquesta última opció! Però per sort cada vegada hi ha més grups de suport i més assessores formades que segueixen fent aquesta feina de manera altruista i assessores i doules que poden pagar les factures fent la feina que els agrada.

*Fotos d’Eulàlia Torras