Entrades amb l'etiqueta ‘relactador’

A falta de l’envàs original II

dimecres, 30/04/2014

-

En aquesta entrada ja vaig parlar dels diferents mètodes de suplementació. Avui us explico pros i contres de cada un.

.

Una  lectora del bloc m’ha demanat que parli més del tema, així que avui amplio l’entrada anterior, perquè quan ens parlen de donar llet materna o artificial suplementada pensem sempre en el biberó com a recipient, però hi ha més opcions disponibles. I cada opció té avantatges i inconvenients que cal conèixer:

Tècnica xeringa-dit

A favor:

• És una tècnica molt econòmica, serveix qualsevol xeringa (sense agulla) que es pugui comprar a la farmàcia. Les xeringues valen cèntims i si cal renovar-la no ens hi deixarem el sou.

• Permet que la criatura situï la llengua pràcticament com si mamés. Això és genial si la criatura té alguna dificultat de succió ja que li permet entrenar la llengua.

• Es pot donar la llet diferida fins i tot si la criatura està adormida, cosa que és perfecte per les criatures que han perdut molt pes i estan dèbils o els cal una empenteta per augmentar de pes.

• És molt simple:  Cal asseure la criatura, col·locar el dit que tingui un diàmetre més semblant al mugró dins la boca de la criatura. L’ungla descansa sobre la llengua i el tou del dit toca el paladar. Els llavis han de quedar evertits. Quan la criatura succiona, l’adult empeny l’èmbol i administra la llet segons el ritme de la criatura.

• Com que se segueix el ritme de la criatura no s’acostuma a sobre alimentar-la, el que ens evita el rebuig del pit posteriorment.

• És un mètode simple que resulta ideal els primers dies de vida per donar el calostre. O per suplementar les primeres setmanes petites quantitats de llet.

En contra:

• A vegades, si no es té cura, les criatures aprenen a succionar de la xeringa, el que fa que prenguin la llet massa ràpid o que només vulguin la xeringa.

• Si cal donar quantitats grans de llet pot resultar esgotador pel adult.

Un apunt: la tècnica també pot ser xeringa-pit i serveix per animar a les criatures a mamar del pit que té poca llet o quan tenen dificultats per agafar-se i mantenir-la. Aquí teniu l’enllaç a un vídeo molt especial per nosaltres, que demostra  com n’és de simple!

Relactador

A favor:

• És l’únic mètode de suplementació que fomenta la succió del pit.

• Permet que la criatura mantingui l’interès en mamar.

• Tot i que els comercials són cars se’n pot fer un de casolà a bon preu.

En contra:

• Pot resultar molt pesat per les mares: col·locar la sonda dins la boca, portar el pot de la llet penjat (més quan cal sortir de casa)

• Les criatures sovint aprenen a mamar només de la sonda per tant cal pinçar-la de tant en tant per evitar que s’acostumin al flux continu de llet.

Got o cullera

Pros:

• Son mètodes econòmics que es poden fer servir indiferentment de l’edat de la criatura, tant serveixen per un nadó prematur com per un nen de 4-5 mesos.

• Cal asseure la criatura i situar la cullera o el got en el llavi superior per permetre que la criatura llepi,  com si fos un gatet el contingut.

• Permet (si estan ben administrats) que la criatura prengui la llet  justa, la que li calgui.

• És ideal per suplementar petites quantitats de llet o si només és per donar una presa una vegada o un dia, per exemple per l’absència de la mare.

• No interfereix en la succió al pit.

• Els nens més grans poden fer servir un got d’inici que evita les pèrdues de llet.

Contres:

• El pitjor d’aquets mètodes és que cal tenir pols i paciència, ja que és molt fàcil que la llet es vessi i per tant es perdi.

• També cal oferir molt bé el got i mai esperar que la criatura begui com un adult o deixar caure la llet dins la seva boca perquè es podria ennuegar o aspirar la llet.

• No entrena per la tornada al pit.

I per acabar, dir-vos que si la suplementació ha de ser llarga o es fa lactància mixta, el sistema més pràctic és el biberó, això sí, sempre amb el mètode kassing que permet a la criatura modular la ingesta de llet, controlar la succió, la respiració  i la deglució.

Apa, ens veiem dilluns, gaudiu (si podeu del pont)

“La nostra gran eina”

dimecres, 30/10/2013

-

Ahir la Sandra Ollé em va preguntar si volia publicar al bloc un relat amb vídeo de regal.  I tant que vull!!! Us deixo amb l’experiència de la Laura i l’Arnau. Gràcies a la Laura per compartir-ho amb tots nosaltres!

Alletant amb relactador from Alba Padró Arocas on Vimeo.

“Hola:

Aprofito per explicar la meva experiència fins ara que l’Arnau té 4 mesos. Espero poder ajudar a algú!

L’Arnau va néixer el divendres 15 de juny a les 42 setmanes. L’embaràs va ser tot molt bo, però el part molt i molt llarg i complicat. Sort que era al Sta Caterina on tot el personal és molt respectuós!

La lactància es va establir des del primer moment i semblava que tot anava bé; però a la revisió de la 1a setmana havia perdut 600 gr i em van fer donar-li biberons… en aquell moment el món se’m va enfonsar perquè jo volia seguir donant el pit, però no vaig rebre cap suport del personal mèdic. Cal dir, que m’havia llegit el llibre de’n Carlos González mentre estava embarassada però en aquell moment t’oblides de tot, em vaig ofuscar i no vaig ni pensar en que el llibre em podia donar solucions!

Vam començar donant-li sempre primer el pit i després el suplement amb biberó però em rebutjava el pit; sort que 4 dies després vaig anar amb una llevadora experta amb lactància i em va ajudar a enganxar-me’l bé al pit! Va ser una revelació, però tot i que em deia que amb pocs dies li podria treure el biberó no va ser així, el nen seguia demanant-ne més.

Em vaig comprar un tirallets (el Medela… Abans tenia una marca no t’hi fixis i no treia ni una gota!) per recomenació de la Sandra d’Agambar i vam començar a fer-lo servir per augmentar la producció. Vam notar molta millora i vam reduir el nombre de biberons però no el vam arribar a treure. El que més costava era que l’Arnau no rebutges el pit: s’enganxava una mica i prou, volia biberó que era més fàcil. Vam provar totes les postures per enganxar-lo al pit, portar-lo a sobre tot el dia per crear més vincles (crec que això ho hagués fet igualment…), oferir-li el pit al més mínim senyal de gana…però preferia el biberó…A més, cada cop que anàvem al metge ens “renyaven” perquè estava baix de pes…i apa, la moral altra cop per terra…

La solució va ser el relactador: ha sigut la nostra gran eina!L’Arnau va entendre que el menjar sortia del pit i no ha tornat a rebutjar-lo i, a més, ens ajuda a estimular el pit per augmentar la producció. Cal dir que els biberons no els ha deixat, però això és perquè jo tinc una anèmia molt severa i amb la llevadora hem deduït que el meu cos no pot produir més. I tot i que ara estic més bé, ja serà molt difícil que “atrapi” la gana de l’Arnau.

Ara seguim amb els biberons, amb relactador i el pit i estem encantats perquè hem passat de menjar 6 biberons al dia a menjar-ne 3, la resta tot pit!

Hem fet un gran esforç i la moral ha anat per terra molts cops, però sort n’he tingut de que la meva parella ha sigut el meu gran suport: s’ha implicat al 100% i mai m’ha deixat defallir. I també de la Sandra, que via mail m’ha ajudat a trobar solucions!

Gràcies a ells ara gaudeixo de cada presa de pit amb un somriure als llavis.

Només espero que la tornada a la feina no m’impedeixi seguir donant-li el pit durant molt temps!”

-

Faig un petit apunt per explicar-vos que els relactadors poden ser casolans o comprats. En aquesta web noruega podeu veure com montar el relactador de Medela, com fer-ne un de casolà i com es fa servir.

Diari d’una mare lactant VIII

dilluns, 29/08/2011

 

Bon dilluns a tots!! Avui la penúltima entrada del diari, l’estiu s’acaba!

 

5 MESOS

“Als cinc mesos estava al percentil 2 de pes. Potser simplement era petitona i prou i ens estàvem capficant per quelcom que no tenia sentit però jo em resistia a creure que era petita i ja està. Els pares no en som pas de petits, la germana tampoc, així que em semblava poc probable que fos tan menuda per naturalesa. De talla també estava en un percentil molt baix però de perímetre cranial eestava al 90 i molt. A vegades pensava si no era que la nena tenia algun problema realment greu de salut. Tenia moments de grans dubtes però eren molt fugaços i la major part del temps jo seguia tossuda amb la teta perquè sabia que era el millor per la meva nena.

Durant tots aquests mesos anava molt sovint al pediatre perquè calia fer revisions amb més freqüència del que és habitual. A més, des que l’Alba va descobrir-li el tel curt, la pesava un cop a la setmana a la farmàcia a més a més d’anar ben sovint al pediatre, i a partir dels tres mesos la pesava dos cops per setmana però en dues farmàcies diferents; em feia vergonya anar a la mateixa tant sovint!

Cada vegada que l’havia de pesar sentia una barreja d’eufòria i de por alhora perquè desitjava enormement que la bàscula em donés una alegria però també patia per si era al contrari. Cada pesada era una prova de foc. Jo estava entossudida a donar-li el pit però volia tenir la certesa que la nena anava creixent bé. Algun cop temia ser una irresponsable per estar tan decidida a donar-li el pit en comptes del biberó però per sort això em passava molt de tant en tant.

6 MESOS

Als sis mesos fins i tot vaig comprar-me un relactador, si bé amb prou feines vaig utilitzar-lo. Crec que ja era de les poques coses que em faltava provar! Ja havia provat el biberó cullera, un got especial per lactants, un got normal, un got d’aprenentatge, evidentment la xeringa (de més d’una mida)… tot menys el biberó!
En introduir l’alimentació complementària, gradualment varem també reduir les tetades, les extraccions i el nombre de vegades que la suplantàvem amb la meva llet. Prenia pit entre nou i tretze vegades al dia, les extraccions eren entre quatre i set i de suplement li’n donàvem dues o tres vegades.
Passats els sis mesos ja arribava al percentil nou de pes i també varen anar-se reduint les tetades i habitualment eren set o vuit.

7 MESOS

A partir dels set mesos les extraccions diàries varen anar disminuint lentament i alguns dies sols em treia llet quatre o cinc vegades. Aleshores vaig decidir que havia arribat el moment de reduir la ingesta del medicament galactagog que em prenia. No és recomanable prendre’n sempre i jo no volia dependre d’un medicament per poder alletar la meva filla. Per deixar la medicació cal fer-ho de manera molt gradual perquè pot produir-se una davallada molt important de la producció de llet. Tot i així jo tenia moltes ganes de suprimir les pastilles, Un dissabte vaig prendre’n la meitat del que acostumava amb la intenció d’anar disminuint de manera molt gradual les pastilles però l’endemà diumenge, sense haver-ho previst, vaig decidir que no me’n prenria cap! Era frustrant pensar que la meva producció de llet pogués dependre d’un medicament. I quina va ser la meva grata sorpresa en adonar-me que sense les pastilles la llet fluïa igualment bé, em costava una miqueta més treure’m tanta llet però el ritme d’extraccions va seguir igual. M’havia tret un bon pes de sobre, em sentia més lliure i més segura de la meva capacitat per alletar malgrat les dificultats.”

“Dins les meves possibilitats”

dimecres, 13/04/2011

 

Fa temps que  vaig  fer una entrada parlant de les mastoplàsties, avui una mare ( Gràcies) ens explica en primera persona la seva història.

 

“Als 30 anys vam decidir que ens posaríem a buscar la criatura  sabíem que, potser, no seria fàcil ja que tinc SOP (Síndrome d’Ovaris Poliquístics) Però desprès de 5 anys, una intervenció per úter septe, 4 inseminacions, 2 avortaments i una hiperestimulació ovàrica greu amb ingrés a la UCI…Vaig decidir que emocional i físicament necessitava un descans.

Feia uns mesos que havia començat a fer Elvira1.jpgtallers de creixement personal, meditació… Això em va fer entendre moltes coses i em va ajudar a estar més tranquil·la, a prendrem les coses d’un altre manera i  ser feliç amb allò que tenia. No oblidaré mai que un terapeuta  em va dir que potser no havia vingut a aquest món a ser mare… Vaig estar tres dies al llit amb una tristor que no podia suportar, però després vaig acceptar-ho.

I sorpresa!!! Als dos mesos em vaig quedar de manera natural (34 anys) no m’ho podia creure. Un preciós i meravellós embaràs en repòs. Jo tenia molt clar que volia donar pit però quan tenia 18 anys em vàrem operar de reducció de pits i no sabíem com aniria

Durant l’embaràs vaig parlar amb la mateixa cirurgiana que em va operar, li vaig portar l’expedient de la operació a gent experta però tothom em deia que fins que no tingués la pujada de llet no ho sabríem, en general em recomanàvem no fer-ho, ja que podia resultar molt complicat. Però jo vaig insistir.

A les 34 setmanes, al sofà veient “Mamma mia” vaig trencar aigües i un miracle de la vida va venir al món en un part curt i sense dolor. Al ser prematur ens van separar durant dos dies, els mes llargs i tristos que recordo. Vaig estar estimulant el pit amb el Elvira2.JPG tirallets. Quan vaig anar al hospital on l’havien portat i el vaig veure  em vaig enamorar d’aquella preciositat que havia sortit de la meva panxa. De seguida me’l vaig posar al pit, ningú em va venir a dir com es feia, ni quines eren les millors postures. Va estar ingressat 5 dies i cap a casa!

Quan vaig anar a parar a mans expertes era tard. En definitiva fracàs total en la lactància materna. Cada biberó que li donava (moltes vegades plorant) ho feia com si li donés el pit i li deia que l’alimentava amb consciencia, amor i carinyo com si fos la  teta.

Gràcies a la maternitat vaig canviar moltes idees de la vida i els fills, vaig conèixer gent del món del part natural, a casa, doules, educació respectuosa… I vaig aprendre molt i pensava que si alguna vegada em tornava a quedar embarassada les coses serien molt diferents.

Als 15 mesos em vaig tornar a quedar embarassada! A la primera! Pensava que ens constaria anys! I tenia clar com i quan havia de fer les coses…  A les 37 setmanes em vaig posar de part, la nit de cap d’any. Tenia molt clar que no podia ser a casa, però vaig portar a la clínica tot el necessari per un part natural i respectat. No va ser com jo esperava i al principi tenia moltes resistències i vaig plorar hores, però finalment vaig acceptar  el que estava passant amb calma. No ens van separar i al cap d’una hora ja el tenia ben agafat al pit! Ara Elvira3.JPGsí que plorava d’alegria!!! Va estar mamant més de 40 hores seguides.

Però li van diagnosticar frenell, icterícia i baixada de pes. Al dia següent de sortir de la clínica a la visita del pediatre ens van ingressar de nou pels mateixos motiusja que va baixar mes de mig quilo. Vàrem començar amb suplements i fototeràpia  i en 3 dies cap a casa.

Als vuit dies li van tallar el frenell però la situació no va millorar. No podia més amb la situació, un nen de 23 mesos i un altre tot el dia(vull dir tot el dia) al pit. Em van recomanar prendre galactagogs per augmentar la producció de la llet, li donava pit, desprès llet de fórmula en un suplementador i després tirallets!

Estava esgotada i  estressada! El primer mes va ser molt i molt dur.

Ara li dono pit i posteriorment un biberó i la vida ha canviat per tots el de casa. Tinc temps per estar amb tots dos, estic molt feliç per poder donar pit, encara que no sigui exclusiva. Jo estic tranquil·la i ja no pateixo, ara sí que sé què he fet i estic fent tot el possible i intento gaudir al màxim dins les meves possibilitats!”

Llet pels nens gestats al cor

dimecres, 20/01/2010

  

Alletar a una criatura quan no s’ha estat mai embarassada és diu lactància induïda

Una dona que no ha estat embarassada pot produir llet?

I tant! Què cal per produir llet? No cal estar embarassada per aconseguir  tenir llet. Només calen dos pits ( o un)  i una hipòfisi a ple rendiment.

El motiu principal de les mares occidentals per induir  una  lactància és l’adopció. En l’altre meitat del  món l’ inducció és un procés que pot salvar vides, és cara o creu, vida o mort… no hi ha res més.

benetton-breast-feeding

La  mare que  vol alletar un fill adoptat intenta reforçar el vincle amb la criatura que acaba d’arribar. Pot així establir  un contacte íntim, pell amb pell,  que afavoreixi el coneixement de l’altre, la confiança i l’estimació.

També em vist casos en que la criatura  arriba en unes condicions de salut tan paupèrrimes que poder aportar-li el benefici  nutricional de la llet materna resulta bàsic i necessari per recuperar el  seu fràgil estat físic.

Les dones que en el procés d’adopció  comencen  l’ inducció  es sotmeten a un procés hormonal que simula l’embaràs. Un embaràs  exprés però amb similituds  hormonals que permeten  al  teixit mamari desenvolupar-se  de la mateixa manera que es produeix  de manera “natural”.

Una vegada s’inicia el tractament hormonal ( també hi ha la possibilitat de saltar-se aquest pas) la futura mare començarà a estimular el pit  amb un tirallets per augmentar la  prolactina en sang. L’augment de prolactina es produeix per l’estimulació i la succió del pit, per l’estímul tàctil que es produeix sobre el mugró.

Si podem contar amb  l’ajuda d’un galactagog* el terreny se’ns aplana. Els galactagogs ja siguin  farmacològics o  herbacis ajuden a augmentar, una mica, la producció de llet i mentalment són una empenteta cap al èxit. Veure que el volum  de  producció de llet va augmentat a  poc a poc  anima a les dones a seguir endavant.

En una inducció la mare ha de ser molt constant  en  el procés. Cal que tingui suport de la família  i  si pogué ser el d’un grup de suport a la lactància. Ja que es tracta d’un aventura esgotadora  i moltes vegades  descoratjador, cal  un coixí per reposar en els moments més baixos de l’aventura.

Moltes dones veuen les primeres gotes de llet en poques setmanes però altres poden tardar mesos en veure  un resultat notori. Cal  no tenir expectatives. Cada cos és diferent.

Moltes  mares, quan ha arribat la criatura,  fan servir un relactador que és un aparell que els permet donar la llet artificial a la vegada que la criatura succiona el mugró  i per tant estimula la producció de llet.

Una vegada més es demostra que l’alletament és amor!

*galactagog/galactògen: producte que augmenta la quantitat de llet.

pd/ Aporto una foto més! la Cristina i la seva mare. A veure si un dia d’aquets em dona permís i us explico la seva aventura.