Entrades amb l'etiqueta ‘rebuig del pit’

La crisi a fons

divendres, 8/06/2012

-

Avui entrada dedicada a la Paula i la Loli, perquè tot i que tinc una entrada anterior sobre la crisis dels tres mesos era massa breu pel poder-ho explicar tot.

-

Quan les criatures neixen i durant molts mesos es pensen que tot el que toca la seva galta, el seu nas o la seva barbeta és un pit i mouen la boca desesperats cercant-lo de manera frenètica, la seva vida es redueix a mamar. Però als tres mesos passen moltes coses: dins el pit i a les criatures,  i si no s’entén el perquè d’aquests canvis tot pot ser mal interpretat i les interpretacions lliures acostumen a portar al fi de la lactància.

Anem a explicar en primer lloc què passa dins la glàndula:

Fins als tres mesos les criatures tenen a la seva disposició una mena de bufet amb servei les 24 hores, i només més seure a taula ja tenen el menjar davant seu. Quan comença la crisi, el restaurant mediocre es transforma en un de luxe: cal esperar al cambrer, cal llegir el menú i esperar a ser servit, el que es tradueix en 2,2 minuts d’espera.

I tot això perquè la glàndula s’ha transformat, ha entès com funciona el procés d’oferta i demanda i l’ha regularitzat. Per tant ajusta la producció tantíssim que  només produeix en el moment que la criatura reclama. Això provoca en les criatures un desassossec a l’hora de mamar. No entén què ha passat i es desesperen: succionen per reclamar la seva llet ( succió no nutritiva), esperen, més SNN, esperen…. i es comencen a enfadar…. I evidentment ploren, xisclen i es retorcen demanen el que es seu!

Al cap d’aquest dos minuts escassos la mare nota la pujada de llet i la criatura comença a succionar amb delit, però al cap de pocs minuts ( entre 2-5) es deixa anar, a vegades plorant, a vegades amb més tranquilitat i quan la mare insisteix en alletar-los de nou ells s’hi neguen i es fan els ofesos.

Com que la producció està tan ben controlada també s’acaba la sensació de pit ple, el pit queda com buit i sembla que no s’inflama el que s’interpreta com una inequívoca senyal de falta de llet quan justament és al contrari. La glàndula mamaria es modifica i “n’aprèn” però les criatures encara més!

I és en primer lloc perquè quan arribem al voltant dels tres mesos ( normalment les nenes comencen abans amb la crisi, cap als dos mesos i mig i els nenes poden trigar fins els quatre) són uns experts en l’art de la succió, i en una presa d’escassos minuts poden extreure tota la llet que els cal.

També es produeixen grans canvis en el seu cervell, les connexions neuronals es multipliquen a tota velocitat el que els fa entrar en un món nou i emocionat! És l’esclatat dels sentits i deixen de veure només un pit i la cara de la mare per veure-he ho TOT, per sentir-ho TOT!! Aquest món de sensacions val la pena gaudir-lo i mamar pot resultar un pèl avorrit siguem francs, així que si poden mamar ràpid i veure  món ho prefereixen infinitament.

Per acabar-ho d’adobar un dels signes més grans de gana que tota mare coneix: ficar-se les mans a la boca, és ara el passatemps preferit de la criatura. Les mares el llegeixen i el tradueixen com “tinc gana” però en realitat no ho és.

Per tant  i en resum temin:

Sensacions de la mare

  • La criatura no demana tant sovint el pit.
  • Les preses són extremadament curtes o fa preses caòtiques, xarrups erràtics de dia i sembla que no més mama bé a les nits.
  • L’augment de pes és considerablement menor.
  • Fan menys deposicions.
  • Ploren al pit i es xuclen els punys tot el dia.
  • La mare té els pits tous com figues

Realitats:

  • Les mares pensen que la criatura rebutja el pit, que no tenen llet, que la criatura passa gana….
  • Les criatures mamen extremadament rápid .
  • Les criatures prefereixen descobrir a mamar.

Resultat:
Totes les sensacions i les realitats que la mare percep als tres mesos la poden portar a pensar que la lactància toca la seva fi, que les coses van malament o quelcom es torça per moments. Tot sovint aquest moment més el pensar que falta poc per tornar a treballar porten a les dones a deixar la lactància, quan en realitat la crisis dels tres mesos no és més que una part normal de la lactància.

Totes les crisis són difícils d’explicar,  algunes no es poden explicar, però la dels tres mesos pot tenir sentit quan saps què passa, i el millor té data de caducitat no com altres!

Arriba la fresqueta i el regal de cada any, els mocs!

dilluns, 28/11/2011

——-

Vaig estudiar a la mateixa escola dels 3 anys als 17. Quan tenia tretze o catorze anys em deixaven donar un cop de mà a la llar d’infants de l’escola. Allà vaig entendre perquè a les criatures hi ha qui els anomena mocosos!

——-

D’aquella època recordo plors, molts plors, i mocs, molts mocs! Feia de voluntària a principis de setembre quan les criatures de la llar començaven l’escola, en aquell moment no hi havia adaptació ni punyetes i les criatures ploraven i moquejaven a la vegada, us podeu imaginar el panorama.

Només em dedicava a treure mocs i calmar criatures i sí, els mocs eren fastigosos i recordo que vaig descobrir el ventall de colors i textures que poden tenir els mocs! Em pensava que el tema mocs el tenia aprovat amb nota, però res et prepara per quan ets mare images (14).jpg lactant i tens una criatura que vol mamar amb el nas tapat amb munió de mocs espessos com el ciment.

Abans de seguir feu, si voleu, una proba per entendre de què parlem. Tapeu-vos el nas amb una pinça de la roba, prepareu un porró amb líquid i intenteu beure a galet. És evident que no podreu respirar pel nas i quan porteu uns segons us caldrà parar per deixar de beure i respirar per la boca. De fet si no teniu un porró a mà recordeu què sentiu quan esteu constipats , teniu el nas tapat i us estireu al llit! La sensació d’ofec atabala i desespera. Doncs ara imagineu una criatura amb el nas tapat que  a més intenta mamar.

Sí, han de deixar de mamar per poder respirar i això no els agrada massa perquè ells  sense mocs si que poden fer tres coses a la vegada.

Quan mamen el que fan és: succionar, empassar, respirar. Exercici impossible de realitzar per qualsevol adult però que ells dominen a la perfecció.

El problema sorgeix perquè ells no ens poden informar d’aquesta sensació. h.higiene-bebe-aspirador-nasal-anatomico-suavinex-suavinex_1264082463.jpgNo ens adonem tan facilment que  tenen és el nas més congestionat que el peatge de l’AP7 en hora punta, només ens adonem del que és evident als nostres ulls, que les criatures fan coses estranyes a l’hora de mamar: sembla que no volen mamar, s’enfaden i protesten enèrgicament al intentar popar, s’enganxen i desenganxen del pit una i altra vegada amb el mal humor en augment, es neguen directament a mamar, mosseguen la teta en un atac de desesperació absoluta…

I quan descobrim el que els passa sortim pitades a la farmàcia a comprar de tot i força per desobturar-los les foses nasals.  I aquí, com a mínim jo, vaig descobrir el desconegut mercat de “lleva-mocs”. El més habitual és el sèrum fisiològic de tota la vida aplicat en més o menys quantitat. No cal dir que a les criatures no els agrada, de fet és una sensació força desagradable.

La versió més moderna són els preparats d’aigua de mar que vaporitzen una pluja suau però contundent d’aigua salda dins el nas, sempre m’han recordat a les maquines per desincrustar la porqueria de les parets de la cuina. No són tan molestos però tampoc són plat de gust per cap criatura.

images (13).jpg

I en tercer lloc i no menys important els aspiradors nasals. Realment fastigoset el moment de l’extracció quan una vegada aplicada la punta de l’aspirador al nas de la criatura has de succionar la cànula per fer sortir totes les mucositats que s’han desenganxat per obra i gràcia del aigua de mar o el sèrum. Aquestes coses només les fa una mare!

A les meves, i pel que sé a moltes altres criatures totes aquestes tècniques, tot i que poden ajudar no els agradaven, de fet a les mares tampoc ens agrada el moment plors, crits que representa un rentat de nas.

A mi el que em funcionava de cine era la banyera. Beneïda banyera que té mil usos amb la teta! Omplir-la amb aigua calentona, tancar la porta i crear un ambient amb humitat al 100% , els mocs es rendeixen sols i la congestió disminueix.

No es massa ecològic ni econòmic omplir la banyera però com a mínim abans d’anar a dormir és força agraït. El resta del dia donar el pit amb la criatura el més dreta possible resulta útil per ajudar-los a respirar millor.

Maleïts i incomodes mocs! Et passes l’hivern esperant que arribi la primavera i que per fi els mocs toquin el dos… Ni que sigui una temporada!

Una altra vegada??!!

dimecres, 12/05/2010

 

El segon gran ensurt de moltes mares es produeix entre les 6-7 setmanes  de vida de la seva criatureta!

 

Has superat amb èxit la crisi dels quinze dies. Has aguantat estoicament les llargues tardes amb la criatura enganxada a la teta. Has sobreviscut amb un somriure als llavis a tots els comentaris descoratjadors de la sogra i les veïnes.. I tot semblava en calma. S’ha acabat la crisis dels quinze dies i t’has pogut dutxar, rentar el cap a fons i amb una mica d’habilitat gaudir d’una mascareta ràpida… Però de nou estem en crisi, ha arribat la dels quaranta dies!

Per cert, de totes maneres!!! FELICITATS!!

Si heu arribat fins aquí, heu passat per la crisi dels 15 dies amb èxit total de crítica i de públic. Enhorabona! El primer mes de vida d’una criatura es tota una odissea i més si és la primera, on tota l’aventura és nova i desconeguda. Si ja teniu més fills i més lactàncies a l’esquena les crisis arribaran igual, però seran menys angoixants i  més portables.
Les xifres demostren que la majoria de dones, un 80’1% en el cas de Catalunya, surt de l’hospital alletant però només un 61% aconsegueix arribar als tres mesos de lactància (les dades són del 2005, potser ara les xifres de prevalença ja són més elevades).

I una de les raons per deixar-ho és “la falta de llet”, la desagradable sensació de pensar que la criatura passa gana o que rebutja el pit i aquestes sensacions estan molt lligades als moments de crisis.

Com ja hem comentat, les crisis o brots de creixement son previsibles en totes les criatures i es produeixen aproximadament al mateix moment. Per tant podem esperar-les i tranquil·litzar-nos sabent que el que passa és normal i la bona notícia és que passarà sola! Tal com arriben, desapareixen!

Doncs aquest segon moment de confusió es produeix entre les 6 o les 7 setmanes de vida de la criatura.

Passada la crisi dels quinze dies, la lactància es “normalitza” i es passa una temporada on sembla estar tot sota control fins que de cop i volta la criatura comença a comportar-se de manera estranya al pit. Les criatures estan nervioses e inquietes. Cap al mes i mig de vida, els nadons i les seves mares viuen aquest segon moment de pànic. De nou, el nen necessita més volum de llet i sap perfectament com aconseguir-ho, així que torna a augmentar el nombre de preses.

Aquest increment de la demanda sol anar acompanyat d’una conducta alterada per part del nen quan està al pit: es posa molt nerviós, mama donant estrebades, plora al pit, arqueja l’esquena (amb el mugró a la boca), tensa les cames…
Pel que sembla, en aquest moment també es produeix un canvi en la composició de la llet, el gust varia significativament i de forma transitòria. La llet té un sabor més salat i a alguns nens no els agrada  aquest canvi. Per tant ens ho fan saber de la millor manera que saben, protestant!

El contingut de proteïnes de la llet materna tendeix a disminuir i el del greix augmentar a mesura que passen les setmanes. Del cinquè dia al final del primer mes, la llet és coneguda com llet transaccional i posterior al primer mes, la llet adquireix les seves característiques definitives, i és anomendada  llet madura. Per tant, teniu llet madura d’aquí fins al final de la lactància. Però tot i així la llet madura anirà canviant, modificant-se a mesura que la criatura creix i s’adaptarà a les necessitats nutricional de l’infant de manera única i perfecta.

Igual que en la crisi dels 17 dies, un cop normalitzada la situació, el que pot produir al cap d’ aproximadament una setmana, els nens recuperen el patró de lactància anterior a la crisi.

Recordeu el més important:

  • No l’obligueu a mamar
  • Paciència
  • Tranquil·litat

Per cert, per a les curioses, la pròxima crisi? La dels tres mesos!