Entrades amb l'etiqueta ‘lactància i feina’

“Quan tens una cosa molt clara no costa gens lluitar”

dimecres, 29/02/2012

-

La nova reforma laboral complica els drets de les mares lactants però això no és nou, compatibilitzar la criança d’un fill i la feina ha estat sempre complex. 

-

Mai em vaig plantejar no donar pit al meu fill. Quan em vaig quedar embarassada tenia clar que volia donar el pit i esperava poder fer-ho. No sabia res sobre els beneficis de la lactància materna però per mi era una cosa molt assenyada. El pit femení està dissenyat per alimentar igual que les nostres cames estan dissenyades per caminar. Hi haurà altres mètodes d’alimentar avui dia però jo volia aprofitar el disseny tan fantàstic que tenim.

breastfeeding.jpg Al principi vaig tenir problemes: massa llet que el nen s’ofegava, clivelles, mastitis … tot el que no vaig plorar durant el part sense anestèsia de 36 hores vaig plorar-ho després donant el pit, però amb l’ajuda de les fantàstiques llevadores del CAP i unes trucades a ALBA tot es va  solucionar.

Vaig lluitar molt per seguir amb la lactància però quan tens una cosa molt clara no costa gens lluitar!

Havia acordat amb el meu cap que tornaria a la feina quan el nen tingués 6 mesos però a les 13 setmanes em va demanar que tornés. La meva resposta va ser un “NO” rodó. Ni parlar. Em va dir que l’empresa s’enfonsava sense mi i que si no volia fer unes hores cada dia és que l’empresa m’importava una merda. És clar, tot és relatiu: si comparo la feina amb el meu fill era veritat que la feina m’importa una merda!

Sóc anglesa i a Anglaterra les mares es queden a casa amb els nens com a mínim un any. Em xocava deixar un nadó de 16 setmanes en una llar d’infants però entenc que moltes vegades no hi ha més remei. Jo m’hagués quedat a casa 2 anys però amb la crisi tant a mi com a la meva parella ens feia por quedar-nos sense feina.

Al final vaig enviar una carta d’excedència per no tornar a les 16 setmanes. Això ja no li va agradar a la meva cap.

El següent capítol va ser el tema de viatjar per la feina.  Jo treballo com a encarregada d’un departament de compres i el meu treball inclou viatjar. El primer viatge que hauria d’haver fet  era quan el nen tenia set mesos. Per mi era impensable deixar el meu bebè quatre o cinc dies. Sabia que amb el seu pare estaria bé però quan alguna cosa et costa tant és que no has de fer-ho. Cadascuna pren les seves decisions i no veig malament donar llet artificial però si jo no prenc aliments preparats com donaria un aliment preparat a una 77219187c1674d059fb11222d2b9b4a4.jpg cosa tan petita i fràgil? Anar-me’n de viatge sense el meu fill significava deslletar als set mesos!

La meva solució va ser dir-li al meu cap que portaria el meu fill amb mi de viatge,  vindrien els meus pares d’Anglaterra per tenir-ne cura durant el dia. Ells vindrien encantats i jo estaria tranquil·la. Tota contenta li vaig explicar el meu pla a la cap.  La seva reacció va ser espectacular. Em va dir que era molt poc professional i que no em permetria fer-ho. Que totes les mares hem de prendre decisions i “que per cert, l’altre dia que vas venir a l’oficina i vas donar el pit al teu fill em va semblar fatal i molt poc professional” La meva resposta a això va ser que no veia perquè havia de ser professional estant de baixa maternal i venint a l’oficina voluntàriament per parlar de feina.

Em va preguntar quant temps pensava donar el pit i va seguir dient que segurament em tornaria a quedar embarassada i que era insuportable només pensar-hi!!

Així que em vaig assessorar amb l’empresa “laboro” que fa consultes anònimes per Internet. Em van dir que no podia viatjar tenint un fill lactant menor a 9 mesos. Tenia clar que el meu cap no em podia prohibir portar el meu fill però vaig decidir dir que no aniria a aquesta fira perquè si portava el meu fill era per poder assistir pel bé de l’empresa i si l’empresa es portava malament amb mi per què anava a embolicar als meus pares i al meu fill?

La meva cap em va enviar un burofax exigint que viatgés sense el meu fill o que no tornés a la feina fins que el meu fill tingués un any!! A més en el burofax em va posar que hi havia altres solucions com treure llet i deixar-la congelada.
Molta gent pot suposar que la meva cap no té fills però té una filla. Un dels seus arguments va ser que ella va prendre la decisió de no portar la seva filla a les fires per motius professionals i que no em podia permetre fer-ho. A mi em semblava molt bé la seva decisió donada que era una decisió PERSONAL igual que la meva.

Després de molts crits i disgustos, segueixo treballant a l’empresa. És molt important informar-se bé i jo sabia que no em podien fer fora fins que el meu fill tingués nou mesos.

Crec que la meva cap pensava acomiadar-me als nou mesos (em va dir: “la llei no et protegirà sempre”) però com havia d’agafar woman-with-comp-and-baby-stock-2-2.jpg reducció de jornada, la llei em segueix protegint. Qualsevol dels pares pot agafar una reducció de jornada per cura d’un menor i això automàticament et protegeix d’un acomiadament. La meva cap ha intentat fer la vida impossible. Va canviar l’horari de l’oficina perquè jo no pogués fer les meves hores seguides i he hagut d’agafar mitja jornada…

Ara em fa la pilota. Segurament un advocat li ha dit que es comporti bé amb mi perquè tindria motius per denunciar-la.

Sé que no m’he equivocat en res pel que fa a la lactància perquè veig com li agrada. Li dono al matí i abans d’anar a dormir i de vegades a la tarda si m’ho demana. És un nen molt serè en general però quan li dono el pit es relaxa més i em somriu. Em mira amb amor i sé que això només pot ser bo.

Tinc la sensació que moltes noies pensen que donar el pit més de quatre mesos és poc modern però ho veig al revés. Ser moderna és prendre decisions pròpies i sense complexos.

No crec que alleti molt més enllà d’un any,  però sempre defensaré a les mares que donin el pit, igual que defensaré a les mares que decideixen passar a biberó perquè no estan a gust donant el pit – jo diria en anglès “it has to feel right”.