Entrades amb l'etiqueta ‘estats dels bebès’

El Dr. Malson ataca de nou! (santa paciència)

dimecres, 2/05/2012

-

El senyor Estivill ja comença a tenir una edat respectable en la que es podria plantejar què se jo: anar de viatge amb l’IMSERSO, mirar les obres, jugar a la petanca… Callar una mica.

-

I vull deixar clar que jo no parlaria d’ell si ell no parlés de lactància i que, com que no aporta dades científiques jo tampoc ho faré, només parlaré amb sentit comú, que ell pel que veig en va faltat.

Fins fa poc el Dr. deia que el “seu” mètode només es podia aplicar a partir dels 3 o 4 mesos de vida de les criatures, en cap cas abans. I ara s’ha tret de barret es pot ensenyar a dormir a les criatures des que neixen, però ho he dit malament, ell diu que podem evitar que desaprenguin el que ja saben fer a l’úter, que és dormir sols.

En primer lloc us convido a veure el vídeo on el Dr. explica la seva nova idea estrambòtica! Així podeu veure que no m’invento res.

Ho haveu vist!!!” Uff, uff, uff deixeu-me respirar…

Si existís el paradís tindria forma d’úter. L’úter és el millor lloc on podrem estar mai, en el seu interior estem protegits, a temperatura estable, bressolats, acompanyats, protegits del soroll i de la llum, alimentats contínuament…Totes les nostres necessitats vitals bàsiques estan cobertes! Qui pot voler més? És una mena de vacances de nou mesos en un resort de luxe amb tot inclòs i de franc!

I quan sortim del paradís tenim l’oportunitat de recordar i reviure’l mentre ens alleten, perquè les criatures, ens agradi o no, necessiten tres coses per créixer: escalfor, alimentació i protecció. I tot això ho fa una mare mentre alleta.

Per tant el pit és un lloc per gaudir, no per ser torturat. Li dic amb tot carinyo, no se m’ofengui que jo no sóc ningú, però com que he alletat uns anyets i he vist centenars de dones fent-ho em permeto explicar-li per quina raó el que diu no té sentit:

Vostè dóna per suposat que les preses de pit duren només vint minuts (com es reparteix 10 i 10 a cada pit?). Aquesta afirmació demostra que no ha alletat mai (era obvi, però per si algú ho dubtava ho apunto). Sap, hi ha criatures que poden tenir-ne prou amb vint minuts, però la majoria són més mamons i no hi ha qui els pugui treure la teta de la boca! I tot i que els nadons aprenen la teoria de succió i deglució quan estan dins l’úter, és el paradís, però cal pencar una mica, quan surten han de posar-se a fer practiques i això vol temps i esforç. Mamar els costa els primers mesos entre 40-60 minuts, el doble que vostè aconsella!! Li sona allò tant antic que diu “el pit no té horari”? Segurament no li sona de res.

Per si no l’ha tastat mai li diré  que la llet materna és soporífera. No, no vull dir que sigui avorrida vull dir que fa adormir. La succió per si sola relaxat molt, a més si sumem els efectes de les hormones que hi ha a la llet que indueixen a les criatures a relaxar-se i adormir-se es podria dir que la llet és una mena de somnífer. I ara també faré de defensora de les mares: és una tortura obligar-nos a estar despertes! L’oxitocina que corre per les nostres venes ens fa endormiscar, relaxar i ens baixa la pressió arterial.  Privar-nos això ha de ser insà per nassos!

Vostè insinua que cal empipar-los i no deixar-los dormir, però sap és just quan una criatura està adormida que pot mamar perfectament. El seu cervell està en el mode ideal per poder aprendre i mamar amb eficàcia. Si les mares fan de mosca collonera, si no deixen d’empipar a la criatura per mantenir-la desperta com vostè afirma, el que aconseguiran és que plori i que no mami, el que no és massa recomanable.

Quan les criatures neixen porten incorporat un mecanisme d’emergència de fàbrica, una mena de telèfon vermell que els posa en alerta quan les seves mares s’allunyen. Aquest mecanisme s’anomena: resposta-protesta-desesperació, i es posa en funcionament per pura supervivència.

Nosaltres tenim molt clar que estem a casa protegits contra tot i contra tothom, no hi ha monstres a l’armari ni sota el llit i els dolents no poden pujar per la finestra, però les nostres criatures no ho saben. No saben si són a una cova fosca on hi ha bestiotes salvatges que se’ls poden cruspir per esmorzar,o si són en un magnífic àtic equipat amb sistema de vídeo vigilància i seguretat privada. Per tant, com que no ho saben, per si de cas i per evitar-se sorpreses desagradables, necessiten a la seva mare per seguir vius i segurs! I per molt desperta que deixi una criatura al bressol després de privar-la del son durant quaranta minuts, el telèfon vermell s’activarà igualment!

I és clar que és important parlar i comunicar-se amb les criatures. Poques mares alletant ha vist, ja me’n adono… Les mares mentre alleten parlen, canten, acaronen, petonegen les seves criatures… Alletar és un diàleg constat en clau d’amor!

Amb el tema rot li dono la raó, però sense que serveixi de precedent!

Per resumir entengui en primer lloc que el que passa a l’úter a l’úter es queda. Amb nou mesos de vacances pagades ja en tenim prou. I no és que nosaltres o les nostres criatures desaprenguin a no adormir-se soles és que la vida a fora és molt dura i no li negaré que per les mares és esgotador, sacrificat, difícil, meravellós i    transformador, però és el que hi ha! Per ser mare no hi ha dreceres, i qui les busca potser és perd el més autèntic del camí.

Per cert: agraïr a TOTES les mares que m’han enviat les seves fotos! Sou fantàstiques!