Entrades amb l'etiqueta ‘donacions’

Morir de gana

divendres, 29/07/2011

 

La frase que sovint diem sense donar-li més importància és la realitat de milers d’homes, dones i nens que no tenen res absolutament res per menjar ara mateix.

 

A la frontera entre Kenia i Somàlia hi ha el cap de refugiats de Dadaab, un centre pensat per 90 mil persones on actualment i malviuen 380 mil persones.   A Dadaab es moren de gana, l’ajuda no es suficient per tanta gent. Però no només a Dadaab  pateixen, hi ha dos camps més de refugiats: Dollo Ado i Ali Daddeh que acullen tots els desplaçats de Somàlia, concretament de la zona de Mogadiscio i Bakool que estan patit el pitjor: la gana, la desnutrició i finalment la mort per inanició.

L’ONU ha declarat  l’estat l’emergència per fam.  Aquest tipus de situacions es declaren tècnicament quan es combinen les següents variables: l’índex de malnutrició aguda entre els nens supera el 30% més de dues persones per cada 10.000 habitants moren al dia i la gent no té accés a aliments i altres necessitats bàsiques.

De fet aquestes dades són les que l’ONU considera prou escandaloses per cridar l’atenció del Primer Món i reclamar ajuda  i aliments.

África.jpg Hi ha  dos milions de criatures a la Banya d’Àfrica que pateixen malnutrició  i la  meitat  d’aquets estan en greu risc de mort.  En aquests moments la vida d’un milió de criatures penja d’un fil… Jossette Shedranm directora del programa mundial d’aliments explica que: “Moriran el 40% de les criatures de la regió i el pitjor encara no ha arribat”…. Sense paraules.

Les criatures que han estat deslletades o que no mamen són les que estan pitjor, ells són l’última anella de la cadena. Penseu que si nodrim a les mares mínimament,  l’ajuda que arriba és una trista ració d’aliments al dia: cereals o una barreta terapèutica llestes per menjar, podran nodrir els seus fills. La lactància és un dos per un, ens salva dues vides al preu d’una.

Però palrem de xifres. Les xifres són encara més alarmants, parlem de gairebé 4  milions de persones que no tenen res per menjar i  depenen de l’ajuda internacional per sobreviure.

Feia anys que no es produïa aquesta terrible situació de fam que per desgràcia combina la greu sequera que pateix el territori, és la pitjor sequera dels últims 60 anys,    amb  la violència del conflicte somali, sumit en el caos des de fa  20 anys. A més l’abús sobre la població que infligeix  d’Al-Shabab, grup fonamentalista radical  organització pròxima a Al-Qaida que controla gran part del país,  i l’esgarrifós augment del preu dels aliments que fa inviable a la població poder tenir el més bàsic… Tots aquests  fets s’uneixen i  teixeixen la catàstrofe que s’està produint.

La Unicef ​​va advertir dijous ( de la setmana passada) que nou milions de persones estan en risc per la manca de pluja i necessiten ajuda humanitària urgent. Les cimeres internacionals es reprodueixen tots saben que han d’aportar diners però sembla que hi ha coses més importants que salvar vides.  Si parlem de diners tothom arronsa el cap però Jacques Diuf, director de la FAO  només reclama 210 milions d’euros  fins a finals de setembre i 1.112 en els pròxims 12 mesos.

Sóc una mica desastre amb això dels xifres i no em faig mai la idea de què representa una xifra tan gran en euros. per tant he buscat equivalències. Les xifres ens semblen escandaloses però la mateixa xifra (210 milions) és la mateixa que Brussel·les ha destinat a les ajudes als pagesos damnificats pel escàndol dels cogombres suposadament contaminats per E.Coli. I els 1.112 milions equivalen els diners que la marca de cotxes Ford ha invertit a Espanya per la fabricació de dos nous models… Sense paraules.

Un avió carregat d’aliments  terapèutics d’alt valor calòric va arribar abans ahir a la zona, però no és suficient i la burocràcia és molt lenta i la mort actua molt ràpid. Us deixo l’enllaç d’ONG’s que treballen a la zona i recullen donacions.  Si els governs no arriben arribem nosaltres primers, ni que sigui cèntim a cèntim:

Intermón Oxfam

Save the children

Metges sense Fronteres

UNICEF

ACNUR

He optat per no possar les fotos de les criatures desnodrides agontitzant que surten cada dia al diari, no em sembla que sigui la manera.  De totes maneres vaig intentat aconseguir permís per incloure dues fotos al bloc però al final no ha pogut ser. Us deixo aquest i aquest enllaç per si voleu/podeu mirar-les.

Mireu, llegiu i penseu però cada minut que passa és massa tard per una criatura.

Japó, de nou la tragèdia

dissabte, 12/03/2011

Fa poc més d’un any parlàvem de la importància de no enviar llet a Haití. De nou, la tragèdia ens posa en guàrdia, vivim una nova emergència humanitària.

Tot i que la realitat de Japó no és la mateixa que Haití i tot i que Japó és un país ric que podrà recuperar-se d’aquesta tragèdia amb Japó1.jpg més facilitat que la població haitiana, és molt possible que les ONG internacionals facin cap al país per ajudar en aquesta situació d’emergència.

L’any passat quan el terratrèmol d’Haití ens va sacsejar a tots, la Maria va decidir que era hora de trencar la guardiola i fer una donació a una ONG per ajudar a reconstruir les vides dels haitians.

La guardiola va regalar-li 20 euros i 20 que vam aportar  a l’Abril (ella també volia col·laborar tot i no tenia guardiola) i vam anar a la caixa d’estalvis a fer la donació. Nosaltres som socis i col·laboradors de la Fundació Vicky Sherpa, però no ho som de cap ONG que es dediqui a actuar en temes de catàstrofes humanitàries. Aparentment, podíem fer la donació a qualsevol ONG coneguda, però la realitat és que no totes són iguals.

I vosaltres col·laboreu amb cap ONG? Sabeu quina és la seva política en aquests temes? Sabeu quin ús en fan dels diners? Sabeu si compren llet artificial amb aquests diners? Sabeu si la seva principal preocupació és fomentar l’alletament? O potser distribueixen de manera arbitrària la llet artificial?

Pot semblar un tema banal, però ja hem comentat en altres entrades que la llet artificial repartida de manera arbitrària i sense control pot fer més mal que bé. Per temes d’ètica i de coherència pregunteu a la vostra ONG quina és la seva política d’actuació en aquests casos, pregunteu què fan amb els vostres diners.

Japó.jpg Per si voleu fer una donació us informo que l’ONG Save the Children té un pla d’actuació coherent pel que fa a la lactància materna i, en cas de desastre humanitari, saben de   la importància de mantenir l’alletament per evitar encara més víctimes.

Si sabeu de més ONG’s que segueixin aquesta política us agrairé que ho comenteu per tenir una llista d’organitzacions amigues de les criatures i les mares.

No envieu llet a Haití

dijous, 14/01/2010

He trastocat la planificació de l’entrada del blog d’avui per parlar del desastre d’Haití. Sisplau no envieu llet artificial a Haití o a cap altre zona de desastre.

Imagen del Instituto Geológico de EE.UU.

A Haití 8 de cada 10 persones “viu” amb un euro al dia. Presupost per comprar llet artificial no n’hi ha.  No cal introduir-la ara.
Després del tsunami  del índic al 2004 va quedar clar que enviar llet artificial de manera incontrolada a les zones devastades era una ruleta russa. Les ONG repartien la llet de manera indiscriminada a totes les mares. El que va afavorir una gran mortalitat infantil.

Si, sembla una paradoxa oi? Doncs la llet artificial enviada a través de donacions internacionals és un regal emmetzinat.
Les mares i les criatures que estaven amb lactància materna abans del desastre han de continuar amb l’alletament. És un mite que per un sobresalt les mares no tinguin llet. El cos ( gràcies a la natura) és una màquina perfecte i no per un ensurt, sigui petit o gran, deixa de produir or blanc.

Les mares desnodrides poden alletar.  I de retruc només cal alimentar a la mare  i així  que ella pugui alletar als seus fills i potser altres nens.

En tercer  lloc el país està devastat, assegurar l’higene i l’aigua potable és inviable. Recordeu que la llet artificial no es estèril i el sol fet de ser reconstituïda amb aigua no escalfada pot ser causa de  infecció bacteriana. A més trobar aigua potable serà una missió complicada.

També és molt possible que no es disposi de combustible per escalfar i rentar els biberons.
Els nens que estan naixent ara mateix a Haití és vital que rebin la llet de les seves mares com a únic aliment . I les mares siguin ajudades i informades de la necessitat i els beneficis que comporta la lactància per els seus fills.

I els nenes orfes?
Als nens orfes cal mantenir-los  junts, tutelats i començar a buscar alimentació adequada per ells. En primer lloc s’han de buscar dides que puguin alimentar els nens o que facin donació de la seva llet. Recordeu el que va fer aquesta  mare policia (si mare, sobretot era mare)  després del terratrèmol que va sacsejar la xina al 2008?

Era una mare lactant i va alletar tots els nens que va poder. Una acció generosa i solidaria.

Si aquesta opció no es vàlida ( dida o llet donada) cal alimentar-los amb llet artificial però  cal garantir a la vegada l’higene en la seva preparació i en els recipients en que sera administrada. A més s’hauria d’abolir l’ús del biberó com a receptacle per subministrar la llet als nadons o les criatures. L’administració de la llet es pot fer en un vas o en una tassa que té menys risc de contaminació i també menys risc de confusió. Penseu que molts nens poden retrobar la seva mare (o una dona de la família que els pugui alletar) al cap d’uns dies.

I recordeu que les marques de llet artificial s’obren pas en nous  mercats a base de “generoses” donacions de mostres gratuïtes.

http://criatures.cat/2010/01/el-millor-regal/

Així que postser és millor enviar un altre tipus de material o d’aliment, oi?