Entrades amb l'etiqueta ‘criatures adormides’

La bella dorment

dimecres, 10/11/2010

Avui toca conte. Avui  un de princeses i prínceps, aparentment no hi ha bruixes dolentes això sí hi ha son, molta son.

 

Les meves princeses no han estat mai massa dormilegues de petites. La Maria podia mamar cada trenta minuts a les nits i l’Abril no perdonava cada tres hores de nit i de dia!

Està clar, les meves no eren belles dorments, per cert que  ara l’Abril, que gairebé té sis anys, és  una bella dorment però com a mínim no em cal patir per la teca, mentre escric això són les 19:14  ja ha sopat i ja dorm.

Però hi ha moltes mares que han parit una bella (o un bell) dorment i no saben que les princeses de conte existeixen em ple segle XXI. Sembla que arriben a aquest món amb son endarrerida i l’única cosa que fan amb ganes és clapar com marmotes. I no dormen unes hores, dormen dies i dies… Talment com la princesa del conte! I a falta de príncep blau per despertar-les ens cal buscar solució a tanta nyonya.

Un dels primers testimonis del bloc era aquest, ha estat una de les nenes que més m’han fet patir. El dia que va decidir despertar-se va ser un  gran alleujament. Per cert la nena és deia Àfrica, la vaig rebatejar per prudència.

Però fiquem-nos en matèria; vam parlar un dia de els nens en  mode Standby. Però les belles (escriuré en femení però quedi clar que passa a nens i nenes) dorments no estan en Standby, viuen dies i dies en mode STOP!

Segur que sabeu que la lactància materna és a demanda, sense horaris, sense restriccions, sense límits. Però cal aclarir que això només és així sí la criatura està sana i  no serveix per criatures  prematures o malaltes.

I encara que tinguem una criatura que no entri en aquests supòsits pot ser que la lactància sigui millor no fer-la a demanda. És el cas de les belles/bells dorments. Criatures que han nascut a terme amb un bon pes i que no acostumen a haver  sofert un part complicat ni medicalitzat, però tot i així dormen com lirons. Menció a part mereixen les criatures que han vingut al món a un part traumàtic o que han patit la separació rutinària de les seves mares.

I com saps que tens una bella dorment a casa?
Doncs si tens una criatura que no és capaç d’agafar-se al pit més que uns segons, que potser ni s’agafa; que podria dormir fins al final dels dies sense immutar-se…. tens una bella dorment.

 Però això no pot ser i cal actuar per evitar que la bella dorment perdi massa pes i la situació empitjori.

El primer pas per despertar a la princesa  és fer una mena “d’hibernació” amb la criatura. Ficar-se al llit, pell amb pell la bella dorment només amb bolquer amb la reina mare a sota i un llençol, una manteta o nòrdic, segons l’època de l’any a sobre.

Aquesta “hibernació” hauria de ser el màxim de perllongada possible. Com més millor.

En segon lloc si la criatura segueix sense alimentar-se cal alimentar-la. Per tal d’evitar problemes d’ingurgitacions cal  treure’s llet a mà o amb el tirallets, cada dues hores de dia i cada tres de nit. Si succiona però la seva succió no és efectiva cal suplementar. I com sabem si és efectiva?

1- Començen a succionar ràpid, succions curtes i ràpides. Com qui truca a la porta amb insistència.
2- Comencen a succionar de manera rítmica i profunda un parell o tres de minuts.
3-Mouen tots els músculs de la cara, fins i tot la base de les orelles.
4-Sentim con degluteixen.
5-Veiem llet a la comissura dels llavis o  dins la boca.

Cal controlar les deposicions de la criatura perquè són una gran pista, a falta de balança, per saber si la criatura menja el que cal.

La bona notícia és que les belles dorments tenen data de caducitat i amb príncep o sense es desperten com si tal cosa. Com si no hagués passat res, com si veiessin el món per primera vegada i és clar, saben mamar sense cap mena de problema.

Això sí l’angoixa que causen als pares és descomunal. Els sembla que no veuran mai com s’obren els ullets de la seva princesa i menjarà de manera efectiva  i sobretot de manera voluntaria.

Abans d’acabar vull donar les gràcies a Courtney Goldman per haver-me cedit la reproducció de les seves fotos amb tanta facilitat. Són precioses. Mil gràcies.

Per cert, podeu intentar despertar-les  amb molts petons, potser funciona com al conte.