Entrades amb l'etiqueta ‘amor’

Un amor estranger

divendres, 11/10/2013

-

Dimecres al bloc de mamaguapa van publicar aquesta entrevista que m’havien fet feia una setmana. Havien fet les mateixes preguntes a altres assessores: Eloísa López, Edurne Estévez

-

A  l’entrevista una de les preguntes era:

  1. Alba qué es lo primero que dirías a una mujer embarazada sobre qué esperar de la lactancia materna, cuando digo esto es que la mayoría de las mujeres tienen una imagen muy “romántica” de la lactancia y yo puedo decir por mi propia experiencia que no siempre es un “camino de rosas”, al principio, claro.

Jo penso, i dic, a l’entrevista que la maternitat ens la pinten rosa i ens fotem una bufa de realitat des de les primeres hores.  L’Eloísa deia a la seva entrevista que la maternitat si que és romàntica per la mare i el bebé i després d’escoltar el que m’explicava una amiga via skype a l’altre banda del món he entés moltes coses!!

Us explico quelcom que no té aparentment res  a veure amb la lactància.

Aquesta amiga (m’ha demanat que no en digui el nom ni on és) va marxar a un pais llunyà, pràcticament a les antípodes de casa nostra, va marxar per buscar-se la vida com tants altres, soltera i sense compromís es va embarcar en una aventura desconeguda.

I en aquest buscar-se la vida es topa amb quelcom que no esperava: l’amor! S’enamora sense avís ni planificació. S’enamora de manera boja, salvatje. S’enamora de manera irracional i apassionada.  I aquest algú de qui s’ha enamorat, que segurament tampoc esperava enamorar-se, parla un idioma molt concret i ella tot i parlar tres idomes no domina ni una parala de l’idioma que parla ell.  Per tant no es poden entendre amb paraules, no poden expressar el que senten amb cap mot.  No hi ha espai per les paraules només per les accions i els sentiments. El seu enamorament ha sorgit a primera vista, brutal i apassionat sense concesions, sense limitacions!

M’explica de que de tant es tant, tot i viure en un núvol rosa, es frustra molt (i sospita que ell també) perquè el no parlar res en comú hi ha moments en que no s’entenen o entenen el que no és amb els embolics i malentesos que això implica.

I mentre m’ho explicava, i em volia fer entendre com de complicada  i meravellosa era la seva situació em vaig il·luminar i vaig  poder afirmar que entenia perfectament el que sentia. Vaig entendre que jo també m’havia enamorat de dues petites estrengeres amb qui durant més d’un any no parlavem el mateix idioma. Em calia fer mans i màniguies per ententre què els passava i elles  amb el seu idioma intentaven fer-me entendre el que els calia.

I si esteu imaginnat correctament, les estrangeres no són altres que les meves filles fa uns quants anys!  Ser mare i alletar implica enamorar-se  bojament d’algú que no parla el teu idioma. Algú que parla el seu idioma incomprensible que també fa tot el que pot per fer-se entendre  i sovint com era el cas de la meva amiga patim dificultats de comunicació!

Alletar és clar que és romàntic, com deia l’Elosia, ho és quan començes a entendre el llenguatge de l’altre i quan deixes de donar importància a voler-ho entendre-ho tot! Hi ha coses que passen durant la lactància que no poden entendre i saber agafar-se aquests moments amb calma poden marcar el transcurs del romanç: o seguim endavant o trenquem peres!

Així que ja sabeu benvingudes al romanç més gran de la vostra vida, no patiu que en poc temps parlareu el mateix idioma i mentre no el parleu feu com la meva amiga parleu el llenguatge universal, el de l’amor!

Bon cap de setmana família!

Amor pur en vena

dimecres, 16/02/2011

 

Sense paraules…

 

“Sóc la Maria tinc 36 anys i he patit un trastorn d’alimentació durant 15 anys, porto 5 anys de teràpia i he de reconèixer que hi ha un abans i un després des de el naixement del meu fill i puc afirmar categòricament que la meva LACTÀNCIA juntament amb meu fill m’han curat…

L’embaràs va ser una gran sorpresa, ja que fruit de la meva malaltia les regles eren escasses i molt irregulars, sabia que no seria fàcil quedar embarassada i no entrava en els nostres plans, però de sobte va aparèixer aquell positiu que em va portar a prendre consciència de la importància de l’alimentació. Va ser un embaràs que em va deixar a l’abisme, o menjava o el perdia ja que pesava  MariaR1.jpg 52 kg i faig 1.79cm. La llevadora que em va veure en el primer control m’ho va dir molt clar.

L’embaràs va ser fantàstic, sense dolor i amb un munt de sensacions i experiències que mai hauria pensat en viure amb tanta intensitat. El més difícil era l’alimentació però no em vaig rendir i tot va sortir bé, a més el meu cos per compensar va agafar 25 kg de reserves per si de cas tornava a haver-hi restriccions de menjar. Vaig seguir una dieta d’embarassades per no engreixar-me però que incloïa molt més del que jo fins llavors aconseguia menjar, vaig haver de fer veritables esforços perquè em semblava una barbaritat ingerir mil calories; maleït trastorn, però ho vaig fer.

El naixement de l’Antonio en un part normal (completament intervingut) del que en aquells dies no tenia queixa (ara sí) vaig veure el miracle de la vida als meus braços i començar a alletar-lo va ser una prolongació d’aquest mateix miracle.

L’Antonio va pesar  2420 grams i estava perfecte però tot i així no vaig poder evitar la temptació de donar-li bibes d’ajuda. Però com que no podia deixar-lo anar dels meus braços, la lactància materna es va instaurar completament i en menys d’un mes ell rebutjava les ajudes i jo em vaig sentir capaç de “nodrir” en tots els sentits i així fins avui que han passat tres anys i mig i seguim.

mariaR.jpg Quan afirmo que la meva lactància és la responsable en major mesura de la meva recuperació ho faig perquè la part emocional amb aquest vincle amb el meu fill m’ha tornat aquest amor que m’havia faltat abans, amor intens i real en cada mirada i en cada gest. He tingut el plaer de comprovar com ens va nodrir als dos al mateix temps i com a cada pas jo guanyava seguretat, serenitat i per fi pau amb mi mateixa. Cada vegada que el meu fill m’ha regalat una estoneta de lleteta, per a mi era una estoneta d’amor pur.

En la part física m’ha servit per tenir consciencia de l’important que és menjar de manera equilibrada i perdre moltes de les pors, i he de dir que ha estat molt més fàcil enfrontar-me a menjar ja que he descobert que en el fons del meu ” problema” o malaltia estava molt allunyat de la qüestió del menjar.

Aquest estiu vaig tenir l’ocasió de tornar a viure aquest tipus de “efecte guaridor” que personalment veig en la lactància.

Coincidint amb el tercer aniversari d’Antonio vam descobrir que tornava a estar embarassada, una altra vegada tornava a experimentar aquesta immensa alegria de portar dins una nova vida, confesso que em feien mal els mugrons però gràcies al treball MariaR3.jpg en el grup de lactància i la experiència d’altres mares, jo confiava en que serien uns dies i que podria aguantar (això unit a una infecció bestial que vaig patir un any abans amb veritable dolor), així que volia arribar a gaudir del tàndem. Ho havia visualitzat tot. Curiosament mentrestant l’Antonio va fer un canvi i va començar a menjar i menjar d’una manera aclaparadora, vaig suposar que la producció o el gust de la llet havien canviat.

Van ser sis setmanes precioses… Fins que em van donar l’inesperada notícia que no progressava l’embaràs…Va ser aclaparador, aquesta vegada jo em trobava millor que mai per tirar endavant un embaràs i amb el meu historial no pensava que la possibilitat que alguna cosa no anés bé es fes realitat… Dolorosa realitat… Vaig decidir esperar i intentar perdre’l de manera natural, per mi mateixa…

I l’Antonio em va tornar ajudar, gràcies una altra vegada a la lactància. Ell va tornar a demanar-me teta amb més intensitat, i en aquestes ocasions jo vaig sentir que em cuidava amb les seves carícies i dient-me fins i tot mama t’estimo… Amb la teta ficada a la boca… Aquests diàlegs són reparadors… En aquests moments vaig agrair que no s’hagués deslletat. Agraïa tenir la informació i no sucumbir a la pressió de sentir-me culpable per no haver-li negat la teta ja que hi va haver qui va veure l’explicació a la pèrdua de l’embaràs en això…

Vaig haver d’esperar sis setmanes fins que arribés el moment, que va succeir una tarda de setembre, com si fos un part… Va ser a casa i tan aviat com vaig poder el vaig deixar tornar a mamar. Quan ell mamava notava com s’acceleraven les contraccions per contraure l’úter…

Ell va seguir mamant com sempre (és d’alta demanda o ho sóc jo?) I en aquesta normalitat precisament vaig trobar una altra vegada MariaR2.jpgl’ajuda de la lactància. Necessitava tant afecte i ell m’ho donava, la lactància és per  mi com injectar-me AMOR PUR EN VENA! Igual d’efectiu!

 Per descomptat que rebo amor, afecte i comprensió del meu marit i de la meva mare, però no és similar a aquest tipus de vincle que s’estableix amb la lactància.

No vull parlar dels beneficis pel meu fill  perquè ja els coneixeu de sobres, només volia compartir amb vosaltres els beneficis reals i tangibles que la lactància ha tingut en mi. Ja no em cal l’aprovació del mirall, la lactància m’ha ajudat a ser útil i estimada.

Un gran abraçada.”

Sóc més que una vaca lletera!

dimecres, 27/10/2010

Després de la polèmica dels reportatges de El Mundo em segueixo plantejant coses.

 

És curiós que la periodista Carmen Machado escollis entre  les 5.416 espècies de mamífers amb qui compartim el planeta a les vaques, per fer una comparació amb les femelles de la nostre espècie. És mala llet? Només casualitat? Falta d’originalitat?

Moltes dones també s’han sentit vaques al alletar i així ho han dit. “Semblo una vaca lletera” és una frase que no ens ve de nou i estic segura que moltes de vosaltres l’heu sentit ho fins i tot l’heu dit. Les dones també escollim, entre els 5.416 especies de mamífers, a les vaques  per fer símils i metàfores. Curiós. Per altre part el femení de molts mots acostuma tenir una connotació semàntica negativa: Ets una vaca, Ets una foca, Ets una conilla, Ets una gossa, Ets una porca/truja…

De totes les metàfores anteriors se’n desprèn un contingut negatiu i despectiu. Els mots en gènere masculí o tenen un contingut positiu o no són aplicables. Bé, la frase ets un porc o ets un gos, potser són les úniques mujerlecheexcepcions que confirmen la regla.  Però a cap home se li diu que és un conill. Això sí molts ells són com toros! Sense comentaris. El llenguatge que utilitzem a diari és summament masclista i  no ens acostumem a exclamar massa, és més, nosaltres les dones també el fem servir amb certa alegria.Si t’has engreixat massa durant l’embaràs segur que les teves amigues pensen que estàs com una vaca, sí produeixes molta llet  tens tot els números per ser comparada amb una vaca lletera.

Però parlem de les sofertes vaques. Què fa que les dones ens sentim vaques lleteres? Les vaques són grasses, és genètic. I les dones sempre ens sentim massa grasses. Les que tenen una genètica de primera divisó en algun moment o altre després de parir tenen aquesta sensació d’opulència i d’aquí a la comparació amb les femelles de ruminats només hi ha un pas. Les vaques lleteres l’únic que fan (que els deixen fer) és llet. La vaca lletera moderna és producte de l’aplicació dels coneixements de genètica dels darrers 50 anys, és el  remugant amb una major capacitat de producció de llet i en conseqüència, un major rendiment econòmic. Una vaca de 600 kg. que produeix 45 kg. de llet.

Són manipulades genèticament i criades només per ser  bones productores. La resta és igual. De fet aquestes 42-16857096pobres bèsties no tenen ni instint maternal. Moltes d’elles rebutgen la cria només parir o no saben com alletar-la. No tenen aquesta habilitat, no les deixem. La seva única habilitat és produir llet pel consum humà, quan més millor, sense miraments.

Això sí les dones hauríem de tenir una mica de enveja a les vaques perquè en el seu cas, no com en el nostre, la seva producció és tan important que val la pena investigar quines son les causes per les que pateixen mastitis i quins són els medicaments més  útils per curar-les. Vaja, ja veieu igualet que nosaltres!

Quan es sent una dona vaca lletera? En el post part, amb  la imatge corporal distorsionada, el cansament, l’esgotament, la son, mantenir una atenció constant dirigida a un trosset de carn, el no poder fer res del que feies abans de ser mare, passar les hores del llit al sofà amb la teta a fora… És fàcil sentir que l’única cosa que fas en vint-i-quatre hores és alletar. I si per inri et toca treure’t llet o fer servir el tirallets encara es pot potenciar més aquest sentiment. El tirallets no ajuden a que treure’s llet sigui una un acte sense càrrega simbòlica.

Potser ens caldria entendre que una mare que alleta fa molt més que fabricar llet. Si la lactància només s’entén com a font d’alimentació és normal que qualsevol es compari amb una vaca o amb un wook japonès 24h! Expliquem que la mare que alleta fa molt més que ser una fabrica en plena producció. Transmet cosses tan bàsiques, intangibles i Infant-Breast-Feeding-006meravelloses com amor, pau, confiança, escalfor, seguretat, sensibilitat, carícies…

Recordeu aquell 50% d’amor? Això és el que ens fa diferents de les vaques. Elles està privades de poder transmetre aquestes coses però nosaltres no. Podem fer molt més, no ens deixem reduir a ser només una central de producció lletera. 

Als animals no els cal la ciència

divendres, 9/07/2010

Els humans acostumem a ser generosos. Fem donació de sang, donació d’òrgans, donació de llet…Entre nosaltres entre humans ens ajudem i així aconseguim millorar la vida dels altres.

La llet materna és un tresor i això no ho dubtem i no ens cal tenir tot un llistat d’incomprensibles estudis científics per tenir-ho clar.

He trobat aquest vídeo per Internet:

Breast Feeding Puppies – Mondo Magic

Segur que heu flipat com jo. És tan descaradament natural, us heu fixat com fa net amb la mà i apa la criatura al pit? Sense cap mena de problema. Estic segura que aquesta dona no ha sentit mai a parlar de virus i bacteris, ni falta li fa. Ella fa el que sent i  comparteix l’aliment amb una part de la seva família, en aquest cas un parell de cadells de gos.

El que hem de tenim clar és que la llet de cada femella és específica per la seva cria i que la llet d’una dona es força diferent de la llet d’altres especies de mamífer. De fet la teoria i la ciència ens diuen que la llet materna no serveix per criar altres mamífers degut a la baixa concentració de proteïnes i greixos. El creixement de les nostres criatures és lent si el comparem amb els dels altres mamífers però tot i així hi ha un munt d’imatges a Internet de dones alletant cadells de tota mena.

brest_feeding1 breastfeeding2

breast-feeding3 breastfeeding4

breastfeeding5Si busquem una mica hi ha abundant documentació i il·lustracions d’ara i d’abans, de dones  que alleten  mamífers diversos: ossos, porcs, tigres….

En alguns cassos aquesta donació/alimentació té una contrapartida econòmica que permet a les dones obtenir una font d’ingressos. Els governs les contracten per alletar a animals orfes en perill d’extinció. Però moltíssimes altres vegades les donen ho fan de manera altruista i instintiva.

Un dels cassos documentat es va produir quan a Hubei al centre de la Xina van aparèixer cries d’una especie de micos en extinció. Les autoritats van demanar a les dones si volien alletar i més de 30 voluntàries es va dedicar a alletar als petitons. Les dones, això si, van ser sotmeses a proves mèdiques per garantir el seu estat de salut.

Els responsables van mostrar-se gratament satisfets per l’evolució dels animals que van recuperar uns 600 grams la primera setmana amb la seva dida humana.

Un altre cas és el d’aquesta dona que va alletar uns dies al cervató orfe. Li van oferir primer llet de vaca però no la volia, així que va optar per oferir-li el pit fins que al cap d’uns dies va prendre’s la llet de vaca.

Sabeu la diferencia més gran que veig en tot això? Ells, els animals no saben res de ciència. A ells els és igual que científicament la llet humana no sigui adequada pel seu creixement.

A ells els és igual que la seva mare adoptiva no sigui com la seva mare biològica. De les dues reben alimentació i amor. Perquè cal recordar-ho alletar comporta un 50% de nutrició i un 50% d’amor.

breastfeeding6En estudis fets en macacos es va poder determinar que el que més necessitava una cria era el contacte maternal per sobre de l’alimentació. Les observacions amb criatures humanes han determinat que encara que es proporcioni als nens les millors atencions sanitàries i nutricional, les carències de contacte físic i d’amor són molt més devastadores pel seu creixement físic, psíquic i emocional. L’amor és una necessitada bàsica que compartim amb els altres mamífers.

Segurament alimentar amb llet humana qualsevol altre mamífer esdevé una alteració nutricional que pot perjudicar seriosament el creixement del cadell. Però potser, repeteixo potser, si aquesta alimentació es limita a pocs dies els beneficis afectius superen els perjudicis nutricionals.

També aquestes imatges em fan reflexionar en un altre direcció. Nosaltres femelles humanes som tot raciocini, ens cal tenir totes les preguntes resoltes i tancades. Si no és així podem fracassar en els nostre propòsits caient en una espiral de negativitat que ho distorsiona i espatlla tot.

El “no podré” pren força i entitat pròpia, agafa terreny i ens perjudica. Nosaltres som tot ciència, els animals instint i immediatesa. Nosaltres vivim en tres plànols mentals: passat, present i futur i els tres ens afecten.

“No vaig poder donar el pit al meu fill. Estic segura que no podré quan neixi el segon”

Cap altre mamífer dubta de les seves capacitats. Hauríem de viure el moment, sense aventurar el futur ni torturar-nos per les recances del passat. Ens cal ser una mica més animals.

Per cert, el tema polls del final de les imatges del video; serà molt natural  i molt sa però em sembla que passo!