Arxiu de la categoria ‘General’

Es crien igual

divendres, 14/12/2012

-

Dimarts va aparèixer un estudi que de nou ens recorda els beneficis de la lactància materna per sobre la llet artificial.

-

L’article en qüestió és aquest. In-vitro (que vol dir en una proveta i a petita escala) s’ha vist que la llet artificial mata les cèl·lules mentre que la llet materna no ho fa. El paral·lelisme més simple que es pot fer és amb els prematurs i l’enconterocolits necrotitzant. Aquesta patologia típica dels prematurs malmet el seu intestí, la incidència és alta i causa elevada morbiditat i mortalitat. Una de les maneres d’evitar-la és donar als prematurs llet materna. Així de simple.

No m’agrada parlar dels beneficis de la lactància o dels perjudicis de la llet artificial. Potser perquè jo mateixa vaig ser alimentada amb llet artificial, potser perquè moltes de les meves amigues no han donant teta i no els vull fer mal. No sé com explicar-ho. Parteixo de la base que ja saben que és el normal, parteixo de la base que ja saben que és el millor i venir a fer discursos moralitzants o apolítics senzillament no m’agrada.

Durant la setmanes de vacances que vaig tenir a l’agost vam parlar molt de la lactància a casa. He descobert coses que no sabia de la lactància dels meus pares i m’he plantejat molts temes.

La meva mare no va ser alletada. Va néixer amb el braç per davant i el seu naixement va ser força traumàtic. D’aquell part en va sortir una nena que no s’agafava al pit i que pràcticament no mamava. Així que la van alimentar amb llet artificial i això tampoc va ser senzill. Al no succionar bé, no s’agafava a cap tetina, totes eren massa dures. Així que els meus avis van recórrer a tots els amics que tenien a Manresa i que tenien fills més grans i que prenien llet artificial buscant una tetina suficientment tova perquè la meva mare la pogués agafar. Ho van intentar amb un munt fins que van trobar la del meu pare que era tan tova i tant mastegada (es porten sis mesos) que la van poder alimentar.

El meu pare creu recordar que no va mamar. La meva àvia paterna va patir una tromboflebitis a la cama, que la tenia postrada en un llit i medicada fins les dents amb antibiòtics que, els metges pensaven, feien des-aconsellable la lactància materna.

Jo tampoc vaig ser alletada, la meva mare recorda que ni s’ho va plantejar, que quan li van portar les pastilles per tallar la llet se les va prendre sense dubtar en cap moment del què feia.

I parlàvem de tot això quan la meva mare va exclamar: “Veus no hem pres pit i no estem pas malament de salut!”

Aquesta és l’argumentació principal de molta gent que s’ha criat amb llet artificial o que ha criat amb biberó: Però si es crien igual, el meu fill no ha tingut mai ni un constipat!

M’agradaria pensar que m’he criat sana i que viuré molts anys però la veritat és que dins meu sona una alarma interior cada vegada que notícies com les de les cèl·lules surten a la llum….

Suposo que temps al temps, però agafar més o menys refredats vol dir poca cosa, em temo que les sorpreses desagradables arribaran amb el temps i amb els anys.

Perquè és impossible que ens criem igual.

*Per cert, m’agradaria saber què preferiu: segueixo en la mateixa línia o voleu que sigui més radical?

Llet del pit

dilluns, 10/12/2012

 

Fa moltes entrades vaig parlar dels homes, de la lactància i l’opció que alletèssin.  Ahir voltant per aquets mons d’Internet vaig trobar el bloc de Trevor McDonald i la seva lactància.

-

Cada vegada les famílies i les normes socials i culturals que establíem per definir la família són més obertes i plurals.  Les antigues definicions de família passaran a l’historia, els generes de qui els conforma no seran més que una anècdota. Família és amor, sense més. I fins ara “lactància” era igual a dona, però potser també caldrà modificar conceptes.

Trevor va néixer en el cos equivocat i quan va poder es va convertir en la persona que volia.  Aquest canadenc  llicenciat en ciències politiques es va plantejar, juntament amb la seva parella, ser pare.  Una opció era l’adopció però van veure que era un camí complicat i van optar per tenir un fill biològic. Trevor s’havia sotmès uns anys enrere a una mastectomia per eliminar els seus pits i seguia un tractament hormonal amb testosterona, però els seus òrgans reproductors estaven intactes, per tant podia, deixant el tractament hormonal, quedar-se en estat.

Però Trevor ha anat més enllà i ha alletat al seu fill. És cert que la seva capacitat de producció de llet estava minvada amb total seguretat degut a l’operació de canvi de gènere però tot i així el teixit de la glàndula va respondre a la seva gestació fabricant llet per a la seva criatura.Així, després d’uns quants intents, ho va aconseguir i va parir el seu nen. Aquí teniu el relat de la doula que va acompanyar el seu part. De fet, que un home transsexual doni a llum ja no ens sorprèn, si ho recordeu ja fa uns anys que Thomas Beatie va quedar-se en estat i també va parir el seus fills, causant estupor, sorpresa  i debat, molt debat!

Així que, amb l’ajuda d’un relactador casolà, Trevor ha alletat al seu petit amb llet materna donada (no em voldria equivocar amb les mesures però sembla que han rebut més de 400 litres de llet ) i sense prendre un sol suplement de llet artificial!

Llegir el bloc del Tevor m’ha recordat sentiments i experiències properes quan vam viure l’accident de la Maria aquest estiu, ja que una de les incerteses més grans era poder saber quan temps aguantaríem tots amb el procés de donació de llet. Primer ens vam plantejar uns dies i després una setmana i finalment van ser uns mesos… Tevor descriu aquesta mateixa sensació quan s’adona que ho han aconseguit durant 18 mesos. Ara han deixat la llet donada, segueix amb la lactància però fa servir llet de vaca.

Però aquí no acaba la cosa. Trevor ha aconseguit modificar les normes de la Lliga de la Llet a Canadà!  De fet tant les normes de la Lliga de la Llet com les de la Federació Catalana i Espanyola parlen que per ser assessora cal ser mare lactant. Trevor no entenia perquè ell no podia ser líder de la Lliga de la Llet  i perquè la seva condició de transsexual era un impediment. Com bé expressa Trevor, la lactància va més enllà d’una condició de sexe o gènere, quan compartim al grup experiències pors, dubtes, satisfaccions ho fem des de les mateixes experiències comuns envers la lactància,  la societat i la família.

Histories com les del Trevor ens fan obrir horitzons, veure que tots els conceptes que teníem establerts com a definitius i inamovibles no tenen perquè ser-ho. Com en aquest cas “lactància materna” es transforma en lactància paterna i en especial ens hauria de fer adonar que tots els models són bons i ho són perquè fan feliç a qui els porta a terme i això hauria de ser el principal objectiu de qualsevol assessora o grup de suport.

Us animo des d’aquí a llegir el seu bloc,  penseu que amb el traductor de Google s’entén tot força bé. Realment ha estat apassionat llegir-lo  i obrir nous horitzons mentals! Gràcies Tevor i família!!

D’anys a mesos, Malson ataca de nou!

divendres, 30/11/2012

-

Recordeu aquesta entrada, doncs cordeu-vos el cinturó,  serreu les dents i ompliu-vos de paciència que n’hi ha per llogar-hi cadires!

-

Arrel de la intervenció del Dr.  Malson en un diari digital se’ns van posar els pèls de punta quan vam llegir que ens deia que el seu mètode no es podia utilitzar fins als tres anys. Ho recordeu? Vam buscar en el seus llibres les seves recomanacions i evidentment sabíem llegir i el seu llibre deixa clar que segons ell el seu mètode es pot utilitzar des de  el primer dia de vida!

Fa unes setmanes havia quedat amb una persona, a qui tots coneixeu i admireu, i em va preguntar que es coïa pel mundillo de la teta. Vam fer un repàs de novetats i  li vaig explicar que semblava que el Dr. Malson havia rectificat la seva postura i que havia modificat les seves reomanacions. Em va demanar que li enviés l’enllaç amb l’entrevista  del diari digital però evidentment  ho vaig oblidar i no ho vaig recordar més. La sorpresa va ser majúscula quan dimarts em va enviar  un mail per dir-me que a l’entrevista no deia tres anys i  deia tres mesos!

Per un moment vaig pensar que la  meva dislèxia m’havia  jugat una altre mala passada, que  m’havia  equivocat i havia llegit malament l’entrevista. Però la notícia que el Dr. Malson es retractava no la vaig fer córrer jo;  així que algú ho havia llegit malament????

Per sort en el seu moment  vaig fer un copiar/enganxar de tota l’entrevista i la  tenia guardada, i en el text que jo vaig guardar deia  3 anys! Què ha passat????

Segurament el Dr. Malson va ficar la pota mentre feia l’entrevista digital  i va escriure “anys” quan el que volia dir era mesos. Ho van veure  (o no) , i es van esperar uns dies prudencials per modificar el text de l’entrevista digital

Així que cagada pastoreta! Estem igual! Ni el Dr. Malson es retracta ni demana perdó  ni res de res! Segueix pensant que als tres mesos és un bon moment per aplicar el seu mètode plagiat a les criatures! Tornem a l’origen, torna a dir les mateixes insensateses que  ha  dit sempre, cap novetat. I sí, realment cal ser molt insensat i molt temerari per fomentar la separació nocturna en la franja  on estadísticament  es produeix una major incidència de mort sobtada del nadó.

Perquè això no ho explica als seus llibres? És evident que a la majoria de criatures a les que se’ls apliqui el mètode no patiran aquet síndrome. Però les xifres són clares, la mort sobtada del nadó afecta a 1-2 de cada 1000 nadons al nostre país!  I per quina raó com a pares no hauríem de lluitar perquè les nostres criatures no formin part d’aquesta dramàtica estadística!

I no  m’agrada treure aquests temes perquè de la mateixa manera que no m’agrada fer proselitisme dels beneficis de la lactància no m’agrada fer-ho del llit familiar i si jo dormo en  família és perquè sempre m’ha resultat: simple, fàcil, meravellós i especial!

Senyor Malson, resistirem i segurament arribarà el dia, no sé si falta  molt o poc però arribarà i mentre aquest dia arriba jo penso cantar a tot pulmó la bonica i encertada cançó del Carles Cuxart!! Feu-ho còrrer!!!!!

25N respecte!

dilluns, 26/11/2012

 

Ahir a Catalunya estàvem d’eleccions però també era el Dia Mundial contra la Violència Obstètrica. No vull deixar passar aquest dia tot i no ser estrictament un tema de lactància.

-

Quan vaig escriure el part de la Maria per primera vegada vaig escriure un relat en agraïment a la llevadora que em va salvar d’una cesària totalment inecesasària. Li estava eternament agraïda per aconseguir-me un part vaginal.

Recordo un dia fa molts anys que em van convidar  a una quedada a la plaça Sant Jaume per repartir informació sobre el part  amb la plataforma pro drets del naixement. Estava perduda, no sabia massa bé que es demanava feia pocs mesos que acaba de parir i encara considerava que el que havia viscut en el meu part era normal, que tot allò que  em van fer formava part del que era un naixament. Vam estar repartint octavilles, recordo que especialment una dona, em va agafar el paperet i em va preguntar que reivindicàvem. Li vaig explicar la lletania que em sabia però que no entenia: que cada dona pogués parir com volgués. I ella em va contestar molt enfadada que no hi estava d’acord de cap manera, que voler eliminar les epidurals i parir a casa no era un avanç era un retrocés en la lluita per la salut de les dones. Em vaig quedar amb cara de pàmfila sense poder dir ni rebatre res. Cal dir que en aquell moment tampoc tenia l’evidencia que tinc ara que els parts a casa fossin segurs i que els parts en els hospitals acostumen a ser iatrogènics i sovint una agressió cap a nosaltres i el nostre cos.

De camí cap a casa amb la Inma Marcos em va demanar que li expliqués el meu part i evidentment es va esgarrifar dels procediments negligents que havien aplicat en el meu part: inducció injustificada, ruptura de bossa amb col·locació de gel de prostaglandines, maniobra de Kristeller, episiotomia, fòrceps, ventoses, separació (rutinària) de la Maria per més de dues hores…. I els procediments sumats amb les paraules, perquè les paraules també fan mal: si no ho fas així no pariràs mai, posat del cantó que més mal et faci, deixa de demanar anar al lavabo que ja no ets una nena, no cridis, no respiris així, no empenys bé,  això no fa mal (en un tacte) calla i dorm una estona, però no em vas dir que no volies la epidural? Veus com ara me la demanes,  la nena va a la nursery que  cal vigilar-la o és que tu en saps més que un pediatra?….

En aquell moment vaig començar a ser conscient que ens havien robat el part de la meva filla, que parir no ha de ser un tortura ni un moment terrible per oblidar.

Als parts deixem el nostre cos en mans “d’experts” i  sembla que en aquest acte renunciem als nostres drets, que deixem de tenir veu ni vot en les intervencions que realitzen sobre el nostre cos i ho tenim assumit i ho veiem normal…  No som més que unes espectadores, amb seient de primera fila això sí. El pitjor és quan passes a l’altre cantó quan  t’explica una amiga o una coneguda el seu part, quan sents les burrades que li han fet i com accepta com a normal el que ha patit.

I del meu part en farà 13 anys d’aquí res i la violència contra el cos de les dones segueix, les rutines, les humiliacions, les paraules…. Tot segueix! És cert que hi ha sanitaris meravellosos, respectuosos, humans i que saben acompanyar un naixement és just dir-ho!

Us deixo aquest  meravellós curt d’Icíar Bollaín. On es pot veure part del tracte (em sembla força desnatat) que s’ofereix a les dones, com freda i deshumanitzada és la situació.

I per si teniu estómac, reconec que a mi encara em costa de veure, aquest altre. On s’explica utilitzant imatges  molt clares que no és el mateix, que els parts no tenen perquè ser carnisseries, que els parts poden estar farcits d’amor  i respecte.

Una anècdota, l’Abril té gairebé 8 anys i l’altre dia em va dir. Jo no vull que quan tingui un fill m’obrin la panxa, ni em facin mal, jo vull tenir al meu bebè a l’aigua.  Ens toca lluitar a tots per aconseguir  per les nostres filles la millor atenció, perquè a elles no els robin els seus parts. Per una nova manera de néixer!

13/11/2012

dimecres, 14/11/2012

-

Ahir en vaig fer 36, volia escriure l’entrada d’avui al arribar a casa però em van ben ensarronar! Gràcies!!!

-

Normalment escric les entrades el dia abans de ser publicades. Tinc un esborrany i el treballo per deixar-lo apunt. Però ahir les coses van ser diferents.

Ahir era el meu aniversari, sí m’acosto als 40!!! uauuauuuu hehe, el 36 ja és més a prop de la quarantena que de la trentena! Així que vaig treballar tot el dia com sempre.

A la tarda teníem amb la Maria una entrevista per una revista que sortirà dilluns ( ja us donaré més informació) hem parlat de què és ALBA, què fem…. I també de l’accident de la Maria i de com vam poder fer-ho per que la Laura només prengués llet materna. Després de l’entrevista i la sessió de fotos, ( quina vergonya) amb la Maria ens vam acostar a veure el Jaime Rodríguez, el metge ( àngel de la guàrdia) que la va atendre en els primers moments després de l’accident. Va ser emocionant poder unir més peces del trencaclosques i poder celebrar la vida! Ens podeu veure a la foto com n’estem de xules i contentes! Per cert la Maria treballa cada dia tres hores per recuperar-se! És la meva heroïna! T’estimo!!!!!

I després d’acomiadar la Maria, quan ja pensava que me’n anava cap a casa,  el meu marit amb les meves filles i la família Alimbau-Escutia m’havien organitzat un sopar sorpresa!!! I jo sense saber res!!! Ho van prepara amb l’excusa que era un berenar per uns clients i jo m’ho vaig empassar tot!!!

Gràcies Ruth, t’estimo,  no cal que et digui res més!!!!!!! Gràcies Salva, Marc i Clàudia…. M’encanta sentir-vos riure!!!! Gràcies Ceci i Nivardo per tots els bons moments junts  i per tots els que vindran!!!!!Gràcies Maria i Abril per ser com sou, especials, úniques, meravelloses i sorprenents!!!!  I gràcies Sr. Romero per compartir la seva vida amb mi, t’estimo!!

I les fotos no m’agraden però us deixo el testimoni d’una tarda espectacular! Divendres torno a parlar de tetes i lactància, us ho prometo!!!

-

Nit

dilluns, 8/10/2012

-

Començo a escriure i no sé  què escriure ni com acabaré, no sé si les llàgrimes em deixaran acabar….. Només sé que avui no puc parlar de la festa de la lactància que seria el que tocaria, avui em toca parlar d’ella; de la Nit

 -

Per molta gent que no tingui  companys de trajecte aquesta entrada els semblarà fora de lloc, per tant perdoneu que em surti del tema lactància i doneu-me temps.

Fa 14 anys,  em van fer un regal. Un regal peludet amb quatre potes, nas humit i llengua aspre…. sembla que va ser ahir que me la van posar a les mans…

Amb ella hem compartit la nostra vida, el nostre pas de ser una parella a ser una família. Ella va ser la nostra nena peluda durant més d’un any. Ens va deixar sense cadires, sense taula de menjador, va devorar els meus llibre de Segarra i Guimerà, el diccionari de català de l’enciclopèdia catalana i en general tot el que deixaves fora de lloc…..

Amb ella vam descobrir que no podíem aplicar el mètode del Dr. Malson, que  no la podíem deixar plorar a la cuina mentre nosaltres intentàvem dormir i fer veure que no la sentíem. Que ella ens volia a nosaltres de dia i de nit i volia dormir acompanyada: a l’estiu sota el llit i a l’hivern als peus del llit. Fèiem equilibris perquè tot sovint acabàvem comprimits en una punta mentre ella s’estirava panxa enlaire ocupant la màxima superfície del llit.

I va arribar la Maria. El meu marit li portava els bolquers bruts de la Maria del hospital perquè els olores, ho havíem llegit no sé on, i així coneixes a la nena…. Aquí va descobrir que hi havia més cosses per rossegar a part dels llibracos enormes, que podia rossegar, escampar i distribuir per tota la casa els bolquers bruts de la Maria. Tenia una afició insospitada per “robar-los” i fer-los miques.

No va ser fàcil per ella compartir la vida amb la Maria i van tenir més d’una ensopegada. Cabudes les dues com elles soles. Però veure com la Maria l’ha cuidat aquesta última setmana i com ella s’ha deixat estimar ha estat tota una sorpresa. Suposo que la germana gran peludeta s’ha reconciliat amb la Maria i li ha perdonat que li prengués el tro de reina de la casa i una part de la nostra atenció.

Cinc anys més tard va arribar l’Abril, escarmentats de l’aventura dels bolquers vaig optar per ser més pràctica i al cap de 24 hores de parir-la li vaig presentar. Li vaig deixar sobre el llit i li vaig deixar olorar i llepar fins que se’n va cansar i es va asseure als seus peus i es van adormir les dues….  Al matí l’Abril es despertava plena de llepades i les dues abraçades mandrejaven al llit sense cap pressa…..

Han passat 14 anys i dissabte va arribar l’hora de dir-nos adéu, l’hora que mai hauria volgut que arribés, l’hora d’acomiadar-nos i deixar-te marxar. El moment de dir-nos adéu per sempre…..

Sempre us he dit que penso que néixer i morir és millor fer-ho a casa, així que  vam voler que tingués el comiat més proper, que pogués adormir-se al seu tros de sofà, plena de petons i carícies, confortada amb les nostres paraules i plena d’amor. Li vam intentar retornar tot l’amor i la feliçitat que ens havia donat, donar-li el millor comiat que vam poder…..

No em puc fer la idea de no tornar a acariciar les seves orelles, de no sentir les seves llepades quan arribava a casa, el seu consol quan agafava la gran febrada per les angines i estàvem les dues soles a casa, els seus lladrucs, la seva alegria,  no em puc creure que no seras la primera de pujar al cotxe i la primera en baixar-ne…. Qui perseguirà sargantanes,  mosques i  ratolins?

Espero que allà on siguis estiguis bé, ja no tinguis mal i et trobis com quan eres un cadell inconscient i juganer que em remenava la bossa d’escombreries de la cuina i mossegaves els peluixos de les nenes!

Gràcies……. T’estimo Nit.

 

T’estimem : Antonio, Maria, Abril, Alba i els avis… la teva família allà on siguis…. No saps com et trobarem a faltar……….

El tàndem no és una bicicleta per dos

dimecres, 3/10/2012


Hem dedicat altres entrades al tàndem, avui per petició d’una lectora fem una entrada de dubtes freqüents que poden assaltar a una mare lactant que ha de començar un tàndem.

-

Fer tàndem no està massa ben vist fora dels cercles de la lactància, els sanitaris acostumen a tenir molts perjudicis i acostumen a ser una mala font d’informació, així que anem a desgranar els dubtes més freqüents punt per punt:

-Què passa amb la producció de llet durant la gestació?

La producció de llet es modifica durant la gestació, la glàndula involuciona i es prepara per l’arribada de la nova criatura. Això vol dir a efectes pràctics que es produeix una baixada significativa de la producció de llet, que cau en picat entre la setmana 16 i la 18 de gestació.  Durant el final del segon trimestre es comença a produir calostre, això si, normalment en poca quantitat.

-Tindré contraccions o tinc més risc de patir un abortament si segueixo amb la lactància?

L’úter té receptors d’oxitocina com el pit. Aquests receptos es contrauen sota l’impúls de l’oxitocina. Però els receptors de l’úter es mantenen desconectats fins una mica abans de parir.

Malauradament hi ha el mateix risc de patir un abortament espontàni amb o sense lactància. Si les coses van malament la lactància té poca importància.

Només en el cas que el ginecòleg us prohibeixi les relacions sexuals és millor que deixeu d’alletar al vostre fill gran.

-I tindré calostre o llet després de parir?

Després de parir el cos és savi i produeix calostre per immunitzar la criatura acabada de néixer. Com hem dit, la glàndula durant la gestació fa una mena de “reset” i comença de zero i segueix els mateixos passos que en una primera lactància: calostre, llet de transició i llet madura… Sense que s’alteri per la succió de la criatura gran.

- Què he de fer després de parir amb el meu fill gran?

Aquí depèn de cada mare, tot sovint es recomana alletar els primers dies només al nounat perquè rebi tot el calostre en exclusiva. Però hi ha calostre de sobre i no passa res si el germà gran vol formar part de la festa i demana pit. El calostre serà per a ell una nova injecció de defenses i anticossos.  Si en pren  pot fer les caques més líquides durant uns dies, però en tot cas és només un efecte transitori del calostre.

Normalment els germans grans que han seguit mamant durant la gestació reben com una  benedicció l’augment de la producció el dies posteriors i es poden mostrar molt insistents a l’hora de demanar pit. Poden demanar molt pit i tot sovint això es tradueix en deixar els aliments habituals de costat i centrar-se en mamar.

Si per les mares no és un problema no cal que feu res especial, deixeu-lo mamar i veureu com en unes setmanes augmenta de pes de manera força espectacular!

Si us molesta la succió del gran o us sentiu atabalades, podeu intentar pactar amb ells: reduir les preses o fer-les més curtes.

- Cal posar ordre per mamar?

Això també va a gustos. Hi ha mares que opten per donar el pit a les dues criatures a la vegada. És una opció. També es pot donar el pit al gran després de donar-lo al petit. És una altre opció. Podeu fer el que vulgueu perquè realment no cal que patiu per la quantitat de llet.  Si el gran mama amb ganes prendrà molta llet és cert, però també estimularà la glàndula i fabricarà molta llet, per tant el petit tindrà molta més llet. Normalment els germans petits quan fan tàndem agafen un mig quilo de més que els seus germans quan tenien la mateixa edat.

- Cal assignar un pit a cada criatura?

Sabem que la producció de llet del pit dret i el pit esquerra sol variar força. També acostumem a tenir un pit del que ens és més fàcil alletar, ens trobem més còmodes i ens és més simple col·locar la criatura. Per aquesta raó moltes mares opten per deixar el pit “bo” al germà petit i el “dolent” al germà gran. En  tot cas això només ho acostumen a fer durant les primeres setmanes després l’intercanvi de pits resulta inevitable.

- Cal netejar el pit després que mami el gran?

No, no cal. Els germans petits sempre agafen més malalties comunes que els germans grans i únics. I això és simplement perquè porten els virus i les bactèries incorporats de l’escoleta o l’escola per tant els germans petits solen enxampar-ho tot. Això no vol dir que s’ho transmetin amb el pit, simplement si viuen en la mateixa casa la transmissió està assegurada amb o sense teta.

-Tindré llet pels dos?

Tindràs llet per tot el barri! Quan una criatura gran mama estimula molt la glàndula i aconsegueix una notable producció de llet pels dos germans. Això fa que s’acabin les crisis de lactància i que la mare tingui superàvit de llet.

- Cal que prengui una alimentació especial o més calories?

No, no cal. Cal seguir una alimentació equilibrada i llestos. Es recomana augmentar l’ingesta de calci (que no cal que sigui provinent de la llet de vaca) i poca cosa més. Menjar sa és suficient

- Em calen vitamines o calci?

Si la mare acabada de parir està anèmica li cal ferro  (l’anèmia es relaciona amb l’hipogalàtica), si no està anèmica no li cal per res. Els suplements vitamínics especials tampoc calen. El que sí que cal és augmentar l’ingesta de iode durant la gestació i mantenir-la a 200 micrograms durant la lactància en tàndem.

- I si em sento malament o angoixada?

La lactància en tàndem pot ser molt maca però també molt dura, en aquestes entrades (1,2) hem parlat àmpliament dels sentiments de les mares lactants i les reaccions del germans grans.

Potser em deixo coses si teniu més preguntes o dubtes  pregunteu!

El Dr. Malson es retracta?

dilluns, 1/10/2012

-

La setmana passada  en una entrevista on-line al Dr. Malson ens va  deixar a totes de pasta de moniato!  De cop i volta s’ha tret del barret un petit  i insignificant aclariment.

-

De petita em van ensenyar a demanar perdó. Costa molt, és cert, però  tot sovint som humans i la caguem. Equivocar-se no té massa importància quan l’assumpte en el que hem ficat la pota és un tema banal o intranscendent, es demana perdó i llestos, i demà farà un any.

Quan la caguem amb un tema que suposa implicacions  per molta gent, cal demanar perdó en veu alta i repetir-ho fins quedar-se sense veu.

El Dr. Malson l’ha cagat i lluny de disculpar-se, demanar perdó i assumir les conseqüències,  ens diu tan feliç que som nosaltres els que hem interpretat malament les seves  doctrines i que el seu mètode de tortura no es pot aplicar fins que els nens tenen tres any, cito textualment:

“Les normes que explicàvem en el “Duérmete niño” eren per els nens a partir dels tres anys que tenien l’anomena’t  insomni infantil per hàbits incorrectes. Aquestes normes no poden ser aplicades en els nens més petits per aquesta immaduresa del seu rellotge biològic.

Com diu?

Com una boja vaig córrer a buscar el seu llibre (sí, el tenia per casa perquè me’l van regalar però tenia la versió rápida del llibre i m’he copiat les fotos del llibre d’una amiga). Jo havia llegit el llibre i tenia que clar que el Dr. Malson deia que el seu mètode es podia fer servir des de el moment de néixer! Que era igual l’edat de la criatura.  Serà que no sé llegir?

Però no, sóc dislèxica però sé llegir! En el seu llibre el Dr. Malson diu clarament que el llibre es pot aplicar  des del principi, que es pot aplicar a criatures de mesos! I ara resulta que no? Ara es depenja i diu que no es pot aplicar a nadons?

Vostè ho va afirmar en totes les ràdios, televisions i medis de comunicació fins i tot ho va deixar per escrit al seu llibre i ara resulta que no?  TOTS ho havíem entès malament?

Sap Dr. Malson  hi ha coses que hom pot errar però quan un copia un dogma de fe i el fa seu, quan un ven i convenç a milions de pares  que han de seguir les seves  normes pel bé de les seves criatures  no pot  canviar d’opinió com qui no vol la cosa.

Tampoc és  tot culpa seva, és cert, per mi els pares i mares que van aplicar les seves paraules, obviant  i menystenien el seu fill  també són responsables dels seus actes i les seves decisions. Responsables de no buscar i investigar sobre el  seu mètode! Carai que la xarxa és plena d’informació científica  que refuta punt per punt al Dr. Malson i els seus procediments.

S’ha retractat d’una de les  burrades més grans que  es pot concebre, deixar una criatura de mesos plorant sol al seu bressol, però de totes maneres això no és una victòria, i no ho és perquè en cap moment ha demanda perdó  ni en cap moment s’ha retractat. Només s’ha limitat a exposar que ho havíem malentens tots plegats. I en segon lloc no  podem considerar  que  això sigui cap triomf perquè el Dr. Malson segueix  justificant l’aplicació de la seva tortura en nenes a partir de tres anys.  De la mateixa manera que és inacceptable l’aplicació en nadons o és en criatures a partir de tres anys!

Fa una anys  per la televisió  es van inventar un programa “el especialista” en un d’aquests programes van  aplicar el mètode del Dr. Malson en plan xou televisiu.  Coneixia el mètode  i em podia imaginar les reaccions d’una criatura quan se li aplica, però veure-ho en directe va resultar  vomitiu! Vaig acabar plorant amb un nus al estómac i amb molta, molta, ràbia envers aquest senyor.

Us deixo una part del vídeo, perquè malauradament ha desaparegut de la xarxa (sí i dic malauradament perquè em sembla un testimoni únic de com de dolorós resulta; qui tingui estomac per aguantar o seguir dient que el mètode del Dr. Malson és fantàstic i funciona molt bé és que està malalt!

El Dr. Malson ens  segueix tractant  d’idiotes ell fa i desfà mentre els mitjans de comunicació li segueixen donat via lliure, mentre el segueixen publicitat com l’únic mode  vàlid per fer dormir les nostres criatures, volem que tal i com va fer el Dr. Ferber es retracti i ens digui que fins ara només ha venut fum i patiment gratuït! Retractis del tot d’una vegada que ja ha fet prous  diners i massa mal!

L’om no fa mai peres

dimecres, 15/08/2012

-

Prometo no dir mai més que faré vacances del bloc! PARAULA!
-

M’agradaria comentar aquesta notícia apareguda avui i ocorreguda a les nostres antípodes, sé que és un tema delicat i sé que després i haurà qui dirà que sóc una radical, una talibana etc, etc, etc…. Però me la jugo.

Us poso en antecedents: Una llet artificial, amb recepta millorada, d’una coneguda marca ha causat problemes intestinals diverses a un munt de criatures a Austràlia.

Bé, ja sabeu que aquestes notícies no ens són alienes i que tot sovint  passa que les llets artificials no són estèrils i tot sovint cal retirar  lots del mercat perquè estan contaminants amb bacteris diversos, que poden contenir errors greus en la seva formulació….

Aquesta no és una entrada sobre si llet artificial sí o no, és una entrada sobre responsabilitat.

Els comentaris dels pares enfadats i molestos per la situació que la llet ha causat als seus petits inunden la xarxa. No hi ha cap dubte que tots els productes d’alimentació haurien de garantir al consumidor la seva seguretat i salubritat,  però realment es poden queixar pel què ha passat?

M’explico:

Que aixequi la mà qui no sàpiga que fumar és dolent per la salut.
Que aixequi la mà qui no sàpiga que alimentar-se amb hamburgueses ( també d’una coneguda marca) és dolent per la salut.
Que aixequi la ma qui no sàpiga que la llet artificial no és més que un succedani.

Els pares que alimenten amb llet artificial, sigui la raó qui sigui, han de saber que  la formulació de les llets artificials no arriba ni a la sola de la sabata a la llet materna i el que és pitjor, i encara que no ho vulguem creure (us recordo que jo vaig ser alimentada amb llet d’aquesta mateix marca de la que parlem) no és bona per la salut!

La recepta  per aconseguir la llet artificial s’ha basat sempre en la proba i en l’error, i és clar quan es produeix l’error hi ha petits  innocents damnificats. I tot i així quan no hi ha damnificats de primera filia n’hi haurà segur, i  sempre, de segona.

Cada u pot fer el que vulgui amb la seva alimentació i amb l’alimentació dels seus fills, és cert que sovint la llet artificial pot ser la únic solució però el que hauria de ser la solució per pocs s’ha convertit en la solució per la majoria.

La responsabilitat s’exerceix en al moment que hom accepta que el que fa no és el millor i quan té clar que no pot demanar la lluna en un cove!

AVÍS

dimecres, 8/08/2012

-

Ha sorgit  un bloc, iniciativa, d’un grup de mares que ha calcat el nom d’aquest bloc.

Vull deixar clar que jo  no tinc res a veure amb aquesta iniciativa.

I que aquest bloc ( el meu) no ven res de res.

Gràcies

Aquesta és la pàgina oficial del “Som la LLet “