Arxiu de la categoria ‘General’

Una dia de descans (siusplau)

dilluns, 20/05/2013

-

-Bon dilluns a totes!!!! Avui no tindrem una entrada “normal” i ara us explico perquè…

-

Aquest cap de setmana he estat fent un curs de formació de lactància per Doulas Con-Ciencia. Han estat 14 hores on no hem deixat de parlar de lactància, de temes relacionats amb la lactància, hehe pobriques, ha estat tan intens que han somniat tetes i tot!!! Quina intensitat! Ara mateix, diumenge al vespre 22:31, estic ko, el meu cervell va a ralentí i no tinc ganes d’escriure res de tetes!! hehe

En segon lloc aquest cap de setmana he donat un cop de mà a una GRAN dona. Realment poder acompanyar la lactància de moltes mares és un tresor únic. Et permet conèixer dones al·lucinants! No em deixarà mai de sorprendre la capacitat de superació, lluita i entrega de moltes dones. Bravo per tu Clara!

I en tercer lloc però no menys important avui (dilluns 20) és festa a Barcelona, la segona Pasqua, una festa que em permet recuperar-me de la intensitat del cap de setmana intens i meravellós que he viscut.

Ara mateix tot i que em suggereixen temes al Facebook no estic per res, només per dormir. Sé que em podreu entendre i que no m’ho tindreu massa en compte! hehe (espero)

La fantàstica Myriam Moya m’ha ajudat a triar aquests dos poemes de Gabriela Mistarl per avui. Apa, gaudiu-los i ens llegim dimecres amb energies renovades! Ho prometo!!!

Corderito

Corderito mío,
suavidad callada:
mi pecho es tu gruta
de musgo afelpada.

Carnecita blanca,
tajada de luna:
lo he olvidado todo
por hacerme cuna.

Me olvidé del mundo
y de mí no siento
más que el pecho vivo
con que te sustento.

Y sé de mí sólo
que en mí te recuestas.
Tu fiesta, hijo mío,
apagó las fiestas.

Apegado a mí.

Velloncito de mi carne,
que en mi entraña yo tejí,
velloncito friolento,
¡duérmete apegado a mí!

La perdiz duerme en el trébol
escuchándole latir:
no te turben mis alientos,
¡duérmete apegado a mí!

Hierbecita temblorosa
asombrada de vivir,
no te sueltes de mi pecho:
¡duérmete apegado a mí!

Yo que todo lo he perdido
ahora tiemblo de dormir.
No resbales de mi brazo:
¡duérmete apegado a mí!

 

PD-Aviat us podré explicar (per si us interessa) que farem un curs de formació  cap de setmana obert a mares, doules, assessores….

Nedar i guardar la roba, amb els sanitaris

divendres, 12/04/2013

-

Dimecres parlàvem de que (per mi) és més simple no donar expilacions sobre el que fem o deixem de fer amb els nostres criatures. Però, i als sanitaris, cal explicar-los el que fem o millor seguim guardant la roba?

-

Tinc dues filles que ara fa molt temps que no es posen malaltes i fa anys que no mamen, però pediatres i sanitaris n’he patit molts.

La Maria va passar per tres pediatres en un any abans de trobar-ne una amb la que ens vam quedar. En aquells temps jo era jove i tot i que ja assitia amb regularitat al grup d’ALBA Sant Martí em costava deixar clars els meus punts de vista als pediatres. Jo era molt tímida (ara només ho sóc una mica) i haver de contradir o expressar el que jo sabia se’m feia molt costerut.

Recordo sortir cada mes plorant del pediatra, em sembla que mai em va dir que feia les coses bé (i el que nosaltres feiem era molt simple LME fins els 6 mesos i AC progressiva a partir dels 6), sempre hi havia un “però”: aquest mes s’ha engreixat massa dóna-li el pit cada 4 hores, aquest més s’ha engreixat poc dóna-li llet artificial, aquest mes ha de començar a prendre cereals (4 mesos)… Cada vegada suspenia l’exàmen, quina frustració!

A més la Maria era propensa a tenir pneumònies;  6 o 7 en va passar de petita i molt sovint acabàvem a urgències. Les criatures, i la Maria no era una excepció, acostumen a tenir por dels metges, per tant quan ella  veia una bata blanca  que s’acostava  anava directa a la teta! I aquí tornava a començar la batalla: la llet fa mocs dóna-li aigua,  ja veus de que li serveix mamar si es posa malalta igualment, la lactància materna està massa sobrevalorada, encara mama ??? però si la teva llet ja no l’alimenta,  la teva nena segur que serà asmàtica  amb o sense teta (no ho és evidentment)

Què havia de fer? Respondre a cada una de les seves crítiques, parlar-los d’evidència? de ciència? de recomanacions oficials???

Qui està preparat per aguantar tanta bel·ligerància amb un somriure als llavis i contestar adequadament cada improperi  i cada sortida de to. Us asseguro que  jo en aquell moment no ho estava. I cal estar molt preparada  i tenir un parell d’ovaris per escoltar els atacs, dir les veritats i aconseguir que no t’afectin. I a més una cosa és explicar-li quatre cosetes a un pediatra que no veuràs mai més  però un altre és enfrontar-te amb el TEU pediatra i esperar que en la següent ocasió t’atengui amb alegria!

Estaria molt bé que totes les mares lactants anessin d’abanderades pro lactància que defensessin les seves opinions  i conviccions davant tot tipus de sanitari, perquè recordem que amb la teta s’hi fica tot quisqui amb bata blanca,  però realment cal que facin aquest sacrifici les mares? Que pateixin, que s’enfrontin, que ho passin malament?

Jo crec que no, sincerament. Si cada vegada que anéssim al pediatra et toques un pediatra diferent doncs mira encara, però com t’has d’enfrontar mes  a mes amb la mateixa persona? Que a més segur que té les idees tan clares com preconcebudes!

Si el teu pediatre és un bon patòleg, si sap tractar a la criatura quan té quelcom de manera òptima ja en tens prou.  Tots els pediatres s’haurien de mostrar a favor de la lactància (salut pública senyors! El que no vol dir tampoc forçar, acusar o retreure a les dones que no alleten la seva opció) i ser capaços d’entendre els mínims que l’AEP dicta:

Lactància materna exclusiva fins als 6 mesos i posteriorment mantenir-la, juntament amb l’alimentació complementària fins a, com a mínim, els 2 anys.

És que no cal saber res més i en el cas de problemes  o dificultats saber derivar. Ser suficientment honest per acceptar que la lactància no es cap patologia i que si no tenen formació específica  no en saben res.

I jo no he mentit als pediatres només els he omès informació, que no és el mateix. Si em pregunten coses que no crec que siguin de la seva incumbència ometo dades:

Dorm tota la nit? SÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍ

Menja de tot? SÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍ

Pren làctics? SÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍ

No he dit pas cap mentida! Però si m’hagués enfrontat a tots ells hauria acabat amb una úlcera, n’estic segura. Perquè jo no em movia de la meva posició i ells tampoc de la seva! Què els hi has d’explicar tu a ells? Quina és la teva formació “mama”? Ells han estudiat anys panys i saben el que li cal a la teva criatura! Si t’agradà bé i sinó busca un altre pediatra.

Potser si totes les mares lactants s’enfrontessin amb el medi sanitari, presentessin queixes i reclamacions, potser canviaren les coses  i s’haurien de posar les piles i reciclar-se però no sé si val la  pena deixar-s’hi la salut!

Per cert si us diuen quelcom que sabeu que no és cert, i no voleu discutir podeu fer dues coses:

1. Demanar informació per escrit, bibliografia  del tema en questió ( és clar cal dir que el tema us interesa molt)

2. Fer com els nenes, inflar-los a “per quès??”

Us deixo aquí constància de pediatres pro-lactància: Dra. Simó Ortoll, Dr. Mas, Dr. Arruga, Dra. Paula Rodriguez, Dra. Vallverdu, Dr. Carlos González i Luis Ruiz  amb cap d’ells us caldrà discutir res!

 

Lactància i diversitat

dilluns, 18/03/2013

-

Avui és el dia! Avui ja us puc parlar del pròxim Congrés FEDALMA “Diversitat i lactància” que tindrà lloc a Barcelona el 13-14 de setembre!

-

Us prometo que fa dies que em mossego la llengua! Dies que tinc ganes d’explicar-vos en què estem ficades, com el congrés agafa forma a poc a poc, com d’una idea en sorgeix un congrés de lactància que espero que us animeu a gaudir-lo amb nosaltres!! Així que avui us porto informació privilegiada!

Ostres, mai hauria imaginat que muntar un congrés fos tan complicat. Tros d’aventura estem vivint totes les noies d’ALBA! com sabeu sóc assessora d’ALBA lactància materna, i també sóc la presidenta del comitè organitzador. Un títol que calia atorgar a algú i que en aquest cas ha recaigut sobre meu, però qualsevol de les meves companyes el podria portar. A part dels temes logístics, que són una feinada, cercar i centrar-se en un tema, desenvolupar-lo i triar tots els continguts no és gens senzill.

Per què el nostre congrés parla de diversitat? Quina diversitat hi ha en la lactància? Totes sabem quines son les recomanacions oficials envers la lactància materna, ens diuen fins on ha de ser exclusiva, ens diuen quin mínim ha de durar….. I tot sovint com assessores tenim molt interioritzada aquesta informació i pensem que totes les lactàncies han de ser iguals. Però la vida no és ideal ni perfecte i tot sovint la lactància “real” que viuen les famílies no s’assembla gens a aquestes recomanacions, per tant ens cal fer un exercici de modèstia i reflexionar, entendre i respectar que la lactància serà com cada mare i criatura vulguin i només ells haurien de decidir què els omple, què els fa feliços i què els cal. Nosaltres; assessores, llevadores, IBCLC, sanitaris… no hauríem de tenir com a finalitat aconseguir lactàncies exclusives de 6 mesos o lactàncies llarguíssimes….. La nostra feina hauria de ser acompanyar i aconseguir que aquesta gran aventura sigui una GRAN aventura plena de felicitat! I si tenim en compte la realitat de la nostra societat, cada dia més complexa i rica, ens porta a plantejar-nos totes les mirades, totes les opcions i a entendre que totes aquestes lactàncies són bones si fan que la mare/pare i la criatura aconsegueixin el que es proposaven i estiguin contents. No hi ha una única manera de viure de la lactància n’hi ha mil, de fet al bloc i gràcies als testimonis de moltes mares ho hem pogut veure (no us perdeu l’entada de dimecres).

Per tant no hi ha una manera correcte i única de gaudir de l’alletament i la lactància… Les lactàncies no poden ser iguals ja que es donen en diversitat de famílies, en diversitat de situacions, en centenars de cultures i l’alletament és acompanyat per diversitat de professionals, per diversitat d’assessores i consultores…. Mai cap lactància serà igual que una altre. I per això totes són vàlides, especials i dignes de menció.

En altres ocasions he estat en congressos que han estat molt testimonials, moltes mares que ens explicaven les seves vivències i les seves emocions envers la lactància. Tot i que són testimonis únics i excepcionals volem que el nostre congrés tingui un caire més científic. Que el pronom no sigui el JO i que allò del que parlem es transformi en vosaltres, en nosaltres! Contarem amb diverses taules rodones i amb un parell o tres de conferències amb dues ponents internacionals.

Meredith Small i Kerstin Uvnäs seran les encarregades de inaugurar i clausurar el congrés. La primera ens obrirà els ulls altres tipus de criança i Uvnäs ens parlarà de com l’oxitocina està present en moltes situacions relacionades amb la nostra maternitat.

Tenim quatre taules rodones. En la primera ens hem centrar en l’hipogalàctia per tractar-se d’una situació mutifactorial que és una de les primeres causes atribuïdes per deixar la lactància, intentarem aclarir-ne les causes. Les dues taules següents ens presentaran famílies i situacions específiques i podrem veure com la lactància sovint es produeix dins  uns paràmetres que potser no són els més habituals. També gaudirem d’una taula de professionals, perquè cada un des del seu àmbit ens pugui explicar com viu la lactància i quins reptes s’afronta en la seva practica diària. I Esther Jiménez, microbiòloga,ens explicarà la diversitat de bacteris que hi ha a la llet materna i la seva importància.

Estem molt il·lusionades i seguim treballant per complir les nostres i les vostres expectatives, i aconseguir el que ens hem proposat. A la web de FEDALMA teniu tota la informació, dades, ponents, ofertes d’allotjament i com us podeu inscriure en el congrés! Aprofiteu ara que és més econòmic!!

Lactància i conflicte (ajudem a la Marta!?)

dimecres, 27/02/2013

 -

Les que llegiu el bloc ja coneixeu a la Marta i la seva lactància, i avui ens demana ajuda per un projecte. Aviat us podrè explicar més sobre el X Congrés de FEDALMA que estem preparant però la Marta ha de començar ja a buscar mares disposades a ajudar-la. Gràcies a totes !!

-

Que la lactància no sempre és fàcil ja ho sabem les que llegim a l’Alba i les que voltem pel món de la maternitat.Permeteu que em presenti, em dic Marta Corominas i sóc assessora d’ALBA Lactància Materna i mediadora de conflictes, entre altres coses.

A mi aquest fet em sembla tan important que, uns anys després de començar les meves andances com a doula i assessora, vaig decidir formar-me en mediació i resolució de conflictes.

Al meu voltant veia que les relacions de parella es tornaven difícils i que aproximadament la meitat de les meves amigues, inclosa jo mateixa, acabàvem separant-nos dels pares de les nostres criatures. Altres tenien múltiples dificultats amb la família d’origen, la família política o el pediatra…

 No sé si ja sabeu que al setembre l’associació ALBA Lactància Materna organitza el X Congrés de Lactància de la Federación Española de Asociaciones de Lactancia Materna, la FEDALMA. El lema del congrés és Lactancia y Diversidad.

 En aquest context és que he vist l’oportunitat de poder-me endinsar en dues de les meves passions, la comunicació i la maternitat.

 La idea és fer un estudi qualitatiu sobre Lactància i Conflicte. L’objectiu d’aquest estudi serà la visibilització d’aquest aspecte de la lactància, que està poc tractat. Voldria descobrir com vivim la lactància, si aquesta ens ha representat un espai en el que ha sorgit un conflicte, o que conflictes latents s’han posat sobre la taula. També si en canvi ha representat un espai on resoldre algun conflicte latent i previ.

 El conflicte és un concepte molt ampli, que avarca moltes dimensions, de la més personal a la més pública.

És fàcil que hi hagi un conflicte, sempre que els dos interessos siguin diferents podem dir que hi ha un conflicte. Malauradament és un concepte poc valorat ja que s’entén sempre des d‘una vessant negativa. En canvi podem dir que el conflicte és una oportunitat de creixement personal i de creixement en les nostres relacions. Sense conflicte el món quedaria estancat i sense canvi, per al canvi cal que existeixi el conflicte.

 El projecte del meu estudi és un projecte d’estudi qualitatiu elaborat mitjançant les tècniques del qüestionari obert, de les entrevistes en profunditat i els debats en grup. La investigació qualitativa té els seus orígens en l’antropologia i pretén obtenir una comprensió holística, no traduïble en termes matemàtics i que posa l’èmfasi en la profunditat de la comprensió del que es vol estudiar.

A més a més vull enfocar l’estudi des de l’acció participativa i fenomenològica. La perspectiva fenomenològica busca explicar com és tenir una determinada experiència. L’acció participativa implica que no hi ha una separació clara entre l’autor de l’estudi i les persones que són estudiades. Les persones que participin no seran objectes d’estudi sinó subjectes actius que poden influir en el disseny de la investigació. L’autora no serà un subjecte objectiu sinó un subjecte que interacciona amb altres subjectes des de la igualtat amb l’ànim d’aprofundir en un tema, en aquest cas en les relacions entre Lactància i Conflicte.

Un cop explicat tot això us vull animar a que col·laboreu amb mi. Tinc elaborat un primer qüestionari a partir del qual podré preparar les entrevistes i els grups de debat. Necessito doncs moltes més persones que responguin el qüestionari que no que siguin entrevistades. I és per això que la gran Alba m’ha cedit aquest espai per demanar-vos-ho.

M’agradaria poder donar veu a les dones que alleten, a les dones que han alletat, a les dones que volien alletar i no han pogut, a les que els ha costat, a les que no els ha costat, a les que no ho volien…

I m’agradaria també poder donar veu a les parelles d’aquestes dones, als pares d’aquestes criatures, als que ho han viscut bé i als que ho han viscut malament.

Tota o tot qui vulgui ajudar-me em pot escriure un correu a aquest e-mail martalactancia@gmail.com demanant-me el qüestionari per omplir-lo.

Moltes gràcies  per llegir-me!!

Néixer a la 34

dimecres, 23/01/2013

-

Arribar abans d’hora no és simple, avui una vivència d’una mare que va aconseguir vèncer els obstacles i allertar la seva nena  nascuda amb 34 setmanes.  Gràcies per compartir-ho! 

-

“Vivim lluny de casa dels meus pares i preparàvem l’ultim viatge abans de que neixes la Rosa quan vaig dir-li al Toni: “Ups, se m’escapa el pipi!”

Però aquell pipí era massa llarg i incontrolable….. Havia trencat aigües! Encara no havia entrat a la setmana 34!!

Quan després de 40 hores estirada al llit amb un degoteig  constant i sense  tenir contraccions (en teoria havien de ser 48 hores) va néixer la Rosa, en un part súper intervingut: episiotomia, kristeller, cap pregunta, cap opció…Vaig pensar que el tema lactància seria impossible.

No estava informada, preparada ni res de res. Van passar 8 hores fins que vaig poder-la veure, adormida en una caixeta de vidre, amb fils i tubets.  Estava segura que la lactància no funcionaria, perquè  pensava que la llet trigaria 3 o 4 dies a pujar i 3 o 4 més per la prematuritat del naixement.

Contrariament a tot pronòstic abans de 36 hores el dolor als pits era horrible i vam anar a neonatologia per demanar un tirallets, la primera vegada que em vaig treure calostre van sortir de 5 ml, a les tres hores (o menys, el dolor era insofrible) i les quantitats van augmentar: 10, 20, 50, 100…  l’evolució era impressionant i des del primer moment van donar a la Rosa el calostre que li corresponia, amb una sonda nasogàstrica. Em van preguntar si volia alletar o donar bibi i vaig veure la llum!

La van sondar i vam estar uns dies així, posant-la aprop del pit, intentant que tingués el mugró dins la boca alhora que se li omplia la panxeta. La Rosi (la infermera) va ser la fadeta de la Rosa, l’agafava del cap, li obria la boca i la manegava com una nina per tal que  mamés, va costar, va costar molt, no tenia força, es cansava, s’adormia…Però finalment ho vam aconseguir!

Jo entrava a neonats a les 9 a les 12 a les 15… Cada tres hores, en realitat estava allà dins practicament tot el dia, fins que una infermera del torn de nit em va dir que marxés tranquil·la, que no aconseguien despertar a la Rosa a les 3 de la matinada per donar-li la seva dosi de llet corresponent, que portava dues nits que aguantava fins les 5 del dematí! Llavors ja no estava a la incubadora, estava en un bressolet que només utilitzava quan jo no hi era, si no estava sempre al meu damunt.

Al 15 dies li van donar l’alta amb la condició de que anés a pesar-la en dos dies i que si no guanyava bé el pes  hauríem de fer “alguna cosa”

En 48 hores va recuperar el pes de naixement i una mica més!

Però em feinamal, les mastitis van durar mes i mig! Era una dormilega però guanyava pes amb una facilitat increïble tot i que inclús amb lo petita que era dormia 6 i 7 hores sense cap problema.

Vaig fer moltes coses malament, ara ho sé, i menys mal que tot va sortir bé! La deixava dormir, li feia fer el “rotet”, teníem tomes eternes… Em feia mal tot, però un dia va desaparèixer de sobte i vam estar casi dos anys a demanda fins que vaig decidir tornar a quedar-me embarassada i el ginecòleg em va dir que havia de desalletar-la perquè amb els antecedents de part prematur podia causar una avortament o un altre part prematur…. Així que vam estar tres o quatre mesos per desvincular-nos, no ho recordo con una cosa traumàtica perquè era el que havia de fer.

Avui, casi 5 anys després, amb una bebè de 20 mesos, la Rosa demana moltes vegades teta i encara que no sap com s’ho ha de fer, tanca els ulls i fa que dorm, i la miro i me n’adono de quantes coses vam guanyar en aquells dies tan difícils amb la Rosi”

500

dilluns, 21/01/2013

Avui estem de celebració i vull fer una mica d’història per explicar-vos com va començar tot!!! 

-

Aquesta és l’entrada 500, el bloc té 1.158 dies d’existència, heu deixat 3.736 comentaris i som 675 amics a Facebook!

Jo no havia pensat mai en fer un bloc, de fet no tenia idea de com fer-ho.  Però no sé com ni per quina raó vaig donar un cop de mà en la lactància d’un nen. Va resultar que aquest nen era fill de l’Eva Piquer i de’n Carles Capdevila.

Al cap d’un temps l’Eva em va fer la proposta i em va posar en contacte amb l’Anna Homs. L’Anna em va ajudar a triar el nom del bloc i em donar l’empenta que em calia per fer-lo realitat. Em feia molta por no saber organitzar-me, no saber fer funcionar el bloc, tenir problemes amb el redactat i l’ortografia (que en tinc per la dislèxia)…. En general em feia por tot però a la vegada tenia moltes ganes de tenir un espai fora de la meva feina de voluntària d’ALBA. Evidentment a ALBA sóc una de les seves assessores i em cal seguir les normes d’ALBA, i ho faig de grat, però aquí al bloc sóc jo i puc dir el que penso i tenir un espai personal és xulo i enganxa.

No em vull deixar de donar les gràcies a totes les mares que heu volgut compartir el vostre testimoni, a totes les mares que m’heu deixat fotos, a la Mercè, la Myriam i la Bruna (sí, si que cal) per ser els meus ulls i avisar-me de cada detall, falta o cosa fora de lloc.

Gràcies a tots els que em llegiu d’aquí o d’arreu del món!

GRÀCIES!

I ara per celebrar-ho i amb la col·laboració de la botiga on-line mamáguapa, us volem convidar a participar en un sorteig d’un fantàstic pijama de lactància. Participar és molt fàcil:

En primer lloc entreu a la web de mamáguapa i subscribiu-vos al newsletter de la botiga (el teniu a la dreta, a la centre de la pàgina)

I finalment entreu al Facebook de mamáguapa i pujeu la vostre millor foto en estat o alletant a la vostra (-es) criatura (-es). Als guanyadors se us demanarà el permís oportú per fer servir la foto a la web/bloc de mamàguapa.

Molta sort a totes!!! Teniu fins dilluns 4 de febrer per participar!

Bon any!!

dimarts , 1/01/2013

-

FELIÇ  2103!!!!!!!!!!!

 

 

 

 

 

 

 

 

-

 

Fum, fum, fum

diumenge, 23/12/2012

-

-No sabeu com costa trobar imatges de pessebre!

 

Ja fa setmanes que la Ruth era a Santa Llúcia quan em va enviar una foto. Ella deia que estàva moguda i que la podia fer millor però em va semblar que no calia, era perfecta! Així que avui la faig servir per dessitjar-vos un bon Nadal! També per dir-vos que m’agafo vacances fins que les nenes tornin a l’escola que així tinc més temps per escriure i planificar entrades.

A, B o C ( respostes)

divendres, 21/12/2012

´-

Aquí teniu les respostes a les preguntes de dimecres,  gràcies a les que heu participat. Ja direu si un altre dia voleu més preguntes.

 

1. Els lactants alletats de forma exclusiva durant sis mesos tenen:

a. Menys episodis de diarrea

b. Menys episodis d’infecció respiratòria de les vies baixes

c. Totes les anteriors  (i n’hi ha més de beneficis, en aquest pdf en teniu una bona part)

d. Cap de les anteriors

2. Comparada amb la fórmula, la llet humana conté nivells més alts de:

a. Ferro

b. Lipasa (la llet artificial no té lipasa)

c. Vitamina A

d. Vitamina D

e. Cap de les anteriors

3. L’hormona considerada responsable de la síntesi de llet és:

a. Els estrógens

b. L’oxitocina

c. La progesterona

d. La prolactina (En aquesta entrada podeu repassar com es sintetitza i s’extreta la llet)

4. L’hormona considerada responsable de l’ejecció de la llet és la següent:

a. Els estrógens

b. L’oxitocina

c. La progesterona

d. La prolactina

 5. Quin és el component de la llet humana que s’uneix al ferro per inhibir el creixement bacterià:

a. Lactoferrina (us dec una entrada sobre el ferro de la llet i la lactoferrina)

b. Macròfags

c. Oligosacàrids

d. IgA secretora

6. Una dona amb els mugrons invertits hauria de:

a. Utilizar escuts formadors de dia i de nit durant la gestació

b.  No fer res perquè els canvis naturals al pit durant l’embaràs i la lactància després del part poden solucionar  l’inversió dels mugrons (el problema el poden tenir les dones amb mugrons invertits veritables)

c. Utilitzar mugroneres després de parir

d. Fer la maniobra de Hoffman quatre vegades al dia durant la gestació

7. El critèri més important per avaluar la transferència de llet durant una presa és:

a. Deglució audible (cal aprendre a veure i escoltar per poder entendre si la succió és o no efectiva)

b. Alineació apropiada

c. Utilitzar accessori adequats (coixins)

d. Tota l’arèola dins la boca de la criatura

8. Una mare amb un nadó de tres dies de vida presenta dolor als mugrons. El problema va començar amb la primera presa i ha persistit. Segurament la raó es:

a. La succió del nadó és massa forta (era una mica pregunta trampa, no ho nego, però la succió massa forta pot ser causada per un tel de la llengua curt)

b. Mama massa temps

c. La manca de preparació dels mugrons durant l’embaràs

d. Té el tel de la llengua llarg

9. Els signes de la ingesta adequada de llet materna en les primeres  4-6 setmanes inclouen tot excepte:

a. Un mínim de 3-4 deposicions en 24 hores

b. Un mínim de 6 bolquers mullats amb orina en 24 hores

c. Guany de pes del nadó adequat

d.  El nadó dorm tota la nit (les criatures dormen poc no hi ha res a fer és el que toca per molt que el Dr. Malson no pensi igual)

10. La congestió severa dels pits  (ingurgitació) és causada per:

a. L’alt nivell d’oxitocina en sang després de parir

b. L’alt nivell de prolactina en sang després de parir

c. Preses poc freqüents (recordeu que la llet puja amb o sense succió)

d. La depressió postpart de la mare

11. Una mare que alleta un nadó de 3 mesos té una part del pit de color vermell.  Té símptomes de grip i una temperatura de 39 ° C. El seu maneig inclou tot el següent EXCEPTE:

a. Que el metge li pauti antibiòtics de 10  a 14 dies

b. Que descansi i es fiqui al llit

c. Que deixi d’alletar del pit afectat durant 48 hores (el gran mal de les mares lactants, patir-lo no vol dir deixar la lactància)

d. Aplicació de calor i fred

12. L’introducció  d’aliments complementàris per als lactants s’ha de començar als:

a. Quan la criatura estigui preparada (aquí teniu un resum sobre el tema però no us perdeu els llibres de Carlos González)

b. 4 mesos

c. 6 mesos

d. 5 mesos

13. La causa més comuna del poc augment de pes entre els lactants alimentats amb llet materna durant les primers quatre setmanes després del naixement és:

a. Trastorns metabòlics

b. Preses poc freqüents o ineficaces (hi ha més causes però aquest és un dels motius)

c. Baix contingut de greix de la llet materna

d. Problemes materns: mala nutrició, pit petit

14. La icterícia en un nounat a terme alletat millora quan:

a. S’alleta freqüentment un mínim 8 o més vegades en 24 hores (recodeu que la llum del sol directe o indirecte res de res)

b. Es suplementa amb llet artificial

c. Es possar la criatura al sol (darrera la finestra)

d.  A i C

16. La lactància materna està contraindicada en quina de les següents condicions:

a. Infant amb galactosèmia (aquesta és la GRAN contraindicació de la lactància per les criatures)

b. Mare amb hepatitis B

c. Mare amb mugrons invertits

d. Mare amb mastitis

 

Gràcies a totes per participar! Bon cap de setmana!

 

Es crien igual

divendres, 14/12/2012

-

Dimarts va aparèixer un estudi que de nou ens recorda els beneficis de la lactància materna per sobre la llet artificial.

-

L’article en qüestió és aquest. In-vitro (que vol dir en una proveta i a petita escala) s’ha vist que la llet artificial mata les cèl·lules mentre que la llet materna no ho fa. El paral·lelisme més simple que es pot fer és amb els prematurs i l’enconterocolits necrotitzant. Aquesta patologia típica dels prematurs malmet el seu intestí, la incidència és alta i causa elevada morbiditat i mortalitat. Una de les maneres d’evitar-la és donar als prematurs llet materna. Així de simple.

No m’agrada parlar dels beneficis de la lactància o dels perjudicis de la llet artificial. Potser perquè jo mateixa vaig ser alimentada amb llet artificial, potser perquè moltes de les meves amigues no han donant teta i no els vull fer mal. No sé com explicar-ho. Parteixo de la base que ja saben que és el normal, parteixo de la base que ja saben que és el millor i venir a fer discursos moralitzants o apolítics senzillament no m’agrada.

Durant la setmanes de vacances que vaig tenir a l’agost vam parlar molt de la lactància a casa. He descobert coses que no sabia de la lactància dels meus pares i m’he plantejat molts temes.

La meva mare no va ser alletada. Va néixer amb el braç per davant i el seu naixement va ser força traumàtic. D’aquell part en va sortir una nena que no s’agafava al pit i que pràcticament no mamava. Així que la van alimentar amb llet artificial i això tampoc va ser senzill. Al no succionar bé, no s’agafava a cap tetina, totes eren massa dures. Així que els meus avis van recórrer a tots els amics que tenien a Manresa i que tenien fills més grans i que prenien llet artificial buscant una tetina suficientment tova perquè la meva mare la pogués agafar. Ho van intentar amb un munt fins que van trobar la del meu pare que era tan tova i tant mastegada (es porten sis mesos) que la van poder alimentar.

El meu pare creu recordar que no va mamar. La meva àvia paterna va patir una tromboflebitis a la cama, que la tenia postrada en un llit i medicada fins les dents amb antibiòtics que, els metges pensaven, feien des-aconsellable la lactància materna.

Jo tampoc vaig ser alletada, la meva mare recorda que ni s’ho va plantejar, que quan li van portar les pastilles per tallar la llet se les va prendre sense dubtar en cap moment del què feia.

I parlàvem de tot això quan la meva mare va exclamar: “Veus no hem pres pit i no estem pas malament de salut!”

Aquesta és l’argumentació principal de molta gent que s’ha criat amb llet artificial o que ha criat amb biberó: Però si es crien igual, el meu fill no ha tingut mai ni un constipat!

M’agradaria pensar que m’he criat sana i que viuré molts anys però la veritat és que dins meu sona una alarma interior cada vegada que notícies com les de les cèl·lules surten a la llum….

Suposo que temps al temps, però agafar més o menys refredats vol dir poca cosa, em temo que les sorpreses desagradables arribaran amb el temps i amb els anys.

Perquè és impossible que ens criem igual.

*Per cert, m’agradaria saber què preferiu: segueixo en la mateixa línia o voleu que sigui més radical?