Arxiu de la categoria ‘General’

Hola, em dic Alba tinc 36 anys i….

dilluns, 15/07/2013

-

…sóc dislèctica. Gràcies a un comentari  en l’anterior post crec que ha arribat el moment d’explicar-me, no de justificar-me.

-

En primer lloc vull deixar clar que aquest bloc és el meu espai d’opinió, el diari ARA no té res a veure amb els continguts, ni rebo cap mena de retribució per formar-ne part, ni jo sóc periodista!

Quan vaig acabar vuitè d’EGB amb l’autoestima per terra després d’haver rebut repetidament vexacions per part de professors que s’entossudien a  fer-me llegir en veu alta i ràpid, fer-me sortir a la pissarra a resoldre exercicis de mates o dir-me directament que era curta….. això i unes notes espantoses van fer que decidissin portar-me a visitar una psicòloga que va descobrir que era miop i dislèctica.

La miopia tenia solució i les ulleres van començar a formar part de la meva vida. La dislèxia no.

Certament en aquella època vaig ser afortunada perquè aquest tema tot just es començava a valorar en les criatures. Degut a les meves terribles qualificacions, la meva autoestima i les meves poques ganes d’anar a l’escola em van enviar a fer FP. Jo sempre havia somiat ser pediatra però les mates van començar a presentar-se com un obstacle insalvable (no entenia res, encara ara no recordo les taules de multiplicar, no tenen cap mena de sentit per mi, no sóc capaç de fer càlcul mental ni de portar a terme certs raonaments matemàtics) el meu somni s’esvaïa per moments però podia fer un mòdul sanitari i veure si m’agradava, si era capaç….

Fent auxiliar de clínica vaig descobrir que no era tonta que podia treure bones notes. El primer 8 que vaig treure vaig plorar com una nena petita, no m’ho podia creure. Vaig acabar el segon curs amb un parell de matrícules d’honor i amb l’autoestima una mica recuperada em vaig decidir anar a fer BUP i COU, el teatre s’havia creuat a la meva vida i volia entrar a el Institut del Teatre per cursar direcció d’actors i per aconseguir-ho havia de superar el batxillerat.

Tenia (i tinc) dificultats en la lectoescriptura: inverteixo l’ordre de les lletres, ometo lletres, tinc dificultats de comprensió quan llegeixo…  i no veig les errades, puc llegir 100 vegades una paraula amb una errada i no veure-la fins que no m’ho diuen.

Vaig arribar al Institut del Teatre i per culpa d’un incident amb un profe que ens va suspendre una assignatura a tota la classe (hehe Jorge Raedo i Lluis Bertran en poden donar fe) em va tocar anar a fer dramatúrgia. Just el que no volia fer!! Escriure!!!  Quina por, van tornar les taquicàrdies, les pors, les inseguretats….. com podria escriure i entregar un text?! Com podria llegir en veu alta???  Perquè us feu una idea recordo amb una vergonya terrible una classe amb en Carles Batlle. Havia de fer un treball i sabia segur que em tocaria llegir un tros de text en veu alta. No sabeu les cuques que això em causava. Vaig preparar-me el text dies abans i hi havia una part que no entenia, deia alguna cosa semblant a: M’has de planxar collons de les camises.

Us juro que ho vaig llegir 100 vegades així, i estava segura que no podia ser perquè no tenia sentit, però….. I ho vaig llegir en veu alta….. Horror! Deia colls, els COLLS de les camises…….. No ho vaig veure fins que em van dir que no deia collons que deia colls!

A part d’aquest incident he de dir que cap, cap, profe dels que vaig tenir (sabien el perquè dels meus errors gramaticals i sintàctics) em va dir mai res, em va acusar, renyar o recriminar mai res, el que escrivia era valorat pel seu contingut i eren obviats els errors de forma. Mai els vaig poder agrair la seguretat que em va donar aquest fet. El fet de no ser jutjada per quelcom que no podia controlar.

Quan em van proposar escriure el bloc, la primera por que em vaig plantejar va ser la dislèxia. Si ara escric amb errors, ni us explico quan vaig començar!

La por a comentaris com els de la Gemma són els que més en frenaven però he de dir que ara només em causen una lleugera taquicàrdia.  Recordo que en una de les primers crítiques vaig enviar un mail a la Mercè que en aquell moment coordinava el Criatures per dir-li que no podia més que sabia que tenien raó…. Vaig plorar tota la tarda i part de la nit de la ràbia i l’impotència que sentia.

Ara amb un parell d’anys més sé qui sóc, sé que hi ha coses que no em surten del tot bé o no em surten: no ser conduir, no sé on és la dreta i l’esquerra, no sé mai què és una avellana i què una ametlla, no em se les taules de multiplicar, faig faltes d’ortografia, penso en el color blau i dic verd, em perdo pels carrers, erro les adreces i vaig a parar on no toca….

Però  gràcies a escriure cada setmana he pogut millorar, escriure diariament m’ha ajudat a trobar trucs i reduir els errors, m’ha ajudat a poder explicar-me millor i a organitzar-me a l’hora d’escriure perquè per entendre el que escric em cal ordre.

Així que qui vulgui seguir recriminant que als meu textos (o als de qui sigui) hi ha errors ortogràfics o gramaticals, si l´únic propòsit que té és criticar perquè falta una lletra, sobra una h o una paraula va amb v… Bon vent i barca nova!  L’ajuda m’arriba amb els comentaris com els de la Marta que em va senyalar on hi havia els errors cosa que em va permetre corregir-los.  He d’agrair des d’aquí l’ajuda constant i desinteresada de la Isabel Domènch, la Mercè Pérez, la Myriam Moya i la Bruna Monfort, cada una en una etapa i el seu esforç per revisar els textos una vegada publicats, són les meves fades padrines.

Noiets no seré mai perfecte pel que fa a l’ortografia i la gramàtica;  ja m’agradaria perquè m’estalviaria moltes hores de rellegir el post, passar correctors i passar nervis,  jo ja ho he acceptat, espero que vosaltres també pugueu.

El Dr. Malson no en té prou…

dimarts , 25/06/2013

-

No en té prou en ensenyar-nos el “seu” mètode per fer dormir les criatures ara sembla que s’ha proposat difondre el seu mètode per  menjar.

 .

No tinc paraules, hi he donat moltes voltes i no tinc paraules….. He llegit la seva proposta i el més suau que puc dir és que és absolutament denigrant.  No hi ha paraules per expressar el fàstic que sento al llegir que aquest senyor proposa aquestes tècniques d’ensinistrament  infantil amb aquesta tranquil·litat…

Ens ven la seva proposta com si fossin caramels. Els embolcalla amb un bonic paper de cel·lofana rosa i ens vol fer creure que són dolços i inofensius. Ens convida a tastar-los, ens assegura que són necessaris i que els hem de prendre sense cap mena de conseqüència.

El seu embolcall rosa d’amabilitat de calma i de tranquil·litat no és més que una mentida més de totes les que porta venudes. I potser no ho podeu veure o no us sembla tant exagerat, així que em permeto una llicència poètica sobre el seu text amb l’esperança que sigui reveladora:

-

-

Consells del Dr. Malson perquè la seva dona folli bé:

 Recomanacions prèvies abans d’aplicar el mètode:

 • Fixar un lloc, sempre el mateix, perquè ella cardi.

 • Que sigui un ambient serè on pugui concentrar-se en la tasca que té per davant:  que copuli.

 • Convé que sigui només una persona la que dirigeixi i acompanyi  la seva dona a l’hora de fer sexe.

• L’estimulació positiva (abans, durant i al final de l’acte) és bàsica per consolidar l’aprenentatge en la dona.

 • Es seguiran els passos  quatre vegades: esmorzar, dinar, berenar i sopar.

El mètode Malson:

• Es disposen els objectes associats (lubricant, joguines sexuals, preservatiu…) en el lloc en què s’ha decidit que farà l’acte sexual.

• Es retiraran cada vegada que fem la pausa i es tornaran a posar quan reprenguem el següent intent.

 • Es fa un primer intent de que folli durant 3 minuts.

 • Si rebutja copular, s’atura el procés i es recull tot.

 • Durant els 3 propers minuts, ens dediquem a fer altres coses.

• Començar el segon intent, que durarà ara 4 minuts. Es procedeix amb tot el ritual de nou. Si, transcorregut el temps previst, ella segueix sense follar bé, s’atura el procés i es torna a recollir tot.

• Durant els 4 pròxims minuts, ens dediquem a fer altres coses.

• Comença el tercer intent, que durarà 5 minuts. És l’últim. Si encara es resisteix a follar, passat el temps prescrit, s’atura el procés i es recull tot. Fins la propera  vegada.

• Si en qualsevol dels intents la seva dona comença a  follar amb regularitat, seguirem donant-li sexe encara que  sobrepassem el temps previst. ¡Es tracta que aprengui a cardar, no a cardar ràpid!

• No ens alarmem si la dona no carda massa les primeres vegades. Tampoc si perd la líbido al principi, no és important. Està comprovat que, seguint aquest mètode, mai cap dona ha perdut el desig sexual de manera patològica.

-

Espero haver-vos causat un sentiment repugnància perquè aquest és el sentiment que he tingut mentre llegia el seu  fastigós mètode. Podeu comprovar que he modificat el text poquíssim però que la situació resulta indubtablement una humiliació a la dignitat de la dona. De la mateixa manera  que estic segura que  heu sentit basques al llegir el meu text  modificat  jo les he sentit al llegir el  seu mètode. Resulta vergonyós i inacceptable per ser aplicat a cap criatura.

I sortirà qui digui que la meva comparació està fora de lloc i que  és una exageració però per mi no ho és, alimentar és un acte d’amor i de respecte, alimentar és un acte de confiança cap als més petits. Ells i només ells saben què els cal i en quines quantitats i  la nostra responsabilitat  és la de posar al seu abast aliments sans, adequats, innocus i oportuns.

És clar que el seu mètode no hi ha plors ni males cares, ni crits ni  tensió….  Nooo ell embolcalla de dolçor i aprenentatge,   ho disfressa perquè pensem que en cal mostrar-los el camí, que els adults hem de ser els mestres i és cert hem de ser els mestres i ens cal ensenyar-los el nostre respecte i confiança.

Si  teniu dubtes sobre com iniciar l’alimentació complementària aquí teniu un parell de suggeriments sensats, respectuosos  i plens de rigor:

Carlos González, El meu nen no menja i el de Julio Basulto, Se me  hace bola.

No hi ha problema!

dijous, 20/06/2013

 

Arran d’una conversa al  Facebook que sovint és la meva fàbrica d’idees, avui entrada per recordar que hi ha moltes malalties que pot patir una mare lactant en les que sovint es desaconsella la lactància, anem a veure que  els consells no són certes.

-

Sabem que hi ha evidències científiques que demostren els factors protectors de la llet materna contra les malalties. Però la por i l’angoixa (també el desconeixement) sobre certes malalties infeccioses poden portar a recomanacions errònies que facin abandonar l’alletament.

Quan una mare té una malatía crónica el període més crític per la criatura és el primer més de vida, és en el que cal prendre més precaucions, però com veureu no hi ha raó per  no alletar si la mare no ho vol. I on tampoc hi ha raó de no intentar-ho és en el cas de les malalties que apareixen  abans o durant la gestació. I si la mare emmalateix quan la criatura ja és  més gran encara hi ha menys raons per no poder seguir amb la lactància.

Us deixo amb un recull de les que se m’han acudit, si en voleu saber alguna d’específica feu-me un toc:

 

Tuberculosi:  Alguns metges  (altres estudis no) recomanen separar a la mare i el nadó i diferir la lactància si la tuberculosi està en fase activa , si no és així, la mare amb tuberculosi que s’està tractant pot alletar. Els medicament són compatibles. Si la mare emmalateix durant la gestació no cal que siguin separats després de néixer. La criatura també serà tractada de  manera preventiva.

Tos ferina:  No hi ha proves de la seva transmissió per la llet. Cal tractar a la mare i el nen però es pot alletar.

Grip: Les mares amb grip poden alletar i no cal separar-se de la criatura.

Gastroenteritis aguda: No cal deixar la lactància, no es trasmet per la llet. Només cal extremar les mesures higèniques.

Herpes:  Si l’herpes apareix quan la criatura ja no és un nounat es pot seguir alletant. Hi ha qui recomana tapar les lesions per alletar però en cap cas si la mare està bé suspendre la lactància.

Varicel·la:  Si la mare pateix varicel·la entre el setè dia abans de parir i el 28è després de parir la criatura ha rebre immunoglobulina antizóster abans de 24-74h després de l’exposició. La mare no ha de separada de la criatura i la criatura pot seguir alletant. Si la criatura és més gran d’un mes  i la mare en té ganes no cal que deixi d’alletar.

Citomegalovirus:  Només és un problema si la criatura és prematura tot i així cal valorar la situació  i sempre es pot pasteuritzar la llet.  Les dones amb serologies positives de CMV poden alletar als seus nens nascut a terme.

Hepatitis A: Es donarà  tractament preventiu a la criatura  i es tindrà molta cura amb les mesures higèniques però no cal suspendre la lactància.

Hepatitis B: Vacunar els nens de mares portadores dins les primers 24h de vida permet alletar amb seguretat.

Hepatitis C:   S’ha detectat el  virus al calostre  però  no hi ha casos de  contagi documentats per aquesta via. No hi ha contraindicació per no alletar.

Malària: La malària no es transmet per la llet i els tractaments antipalúdics són compatibles amb la lactància.

Gonorrea:  No es transmet per la lactància i el tractament és compatible

Sífilis: El tractament és compatible amb la lactància, es pot seguir alletant si no hi ha lesions al pit.

Vacunes:  Les vacunes no afecten la lactància, les mares es poden vacunar de: còlera, diferia, grip, varicel·la. Polio, tos ferina, ràbia, rubèola, tètanus, febre tifoïdal, tifus, febre groga.

 

 

Informació extreta de:

Lactancia una Guía para la profesional médica de Ruth Lawrence. Editorial Mosby

Lactancia materna libro de respuestas de la Liga de la Leche.

Manual práctico de lactancia materna. Carlos Gonzálex Editat per ACPAM

I de la web www.e-lactancia.org

Una dia de descans (siusplau)

dilluns, 20/05/2013

-

-Bon dilluns a totes!!!! Avui no tindrem una entrada “normal” i ara us explico perquè…

-

Aquest cap de setmana he estat fent un curs de formació de lactància per Doulas Con-Ciencia. Han estat 14 hores on no hem deixat de parlar de lactància, de temes relacionats amb la lactància, hehe pobriques, ha estat tan intens que han somniat tetes i tot!!! Quina intensitat! Ara mateix, diumenge al vespre 22:31, estic ko, el meu cervell va a ralentí i no tinc ganes d’escriure res de tetes!! hehe

En segon lloc aquest cap de setmana he donat un cop de mà a una GRAN dona. Realment poder acompanyar la lactància de moltes mares és un tresor únic. Et permet conèixer dones al·lucinants! No em deixarà mai de sorprendre la capacitat de superació, lluita i entrega de moltes dones. Bravo per tu Clara!

I en tercer lloc però no menys important avui (dilluns 20) és festa a Barcelona, la segona Pasqua, una festa que em permet recuperar-me de la intensitat del cap de setmana intens i meravellós que he viscut.

Ara mateix tot i que em suggereixen temes al Facebook no estic per res, només per dormir. Sé que em podreu entendre i que no m’ho tindreu massa en compte! hehe (espero)

La fantàstica Myriam Moya m’ha ajudat a triar aquests dos poemes de Gabriela Mistarl per avui. Apa, gaudiu-los i ens llegim dimecres amb energies renovades! Ho prometo!!!

Corderito

Corderito mío,
suavidad callada:
mi pecho es tu gruta
de musgo afelpada.

Carnecita blanca,
tajada de luna:
lo he olvidado todo
por hacerme cuna.

Me olvidé del mundo
y de mí no siento
más que el pecho vivo
con que te sustento.

Y sé de mí sólo
que en mí te recuestas.
Tu fiesta, hijo mío,
apagó las fiestas.

Apegado a mí.

Velloncito de mi carne,
que en mi entraña yo tejí,
velloncito friolento,
¡duérmete apegado a mí!

La perdiz duerme en el trébol
escuchándole latir:
no te turben mis alientos,
¡duérmete apegado a mí!

Hierbecita temblorosa
asombrada de vivir,
no te sueltes de mi pecho:
¡duérmete apegado a mí!

Yo que todo lo he perdido
ahora tiemblo de dormir.
No resbales de mi brazo:
¡duérmete apegado a mí!

 

PD-Aviat us podré explicar (per si us interessa) que farem un curs de formació  cap de setmana obert a mares, doules, assessores….

Nedar i guardar la roba, amb els sanitaris

divendres, 12/04/2013

-

Dimecres parlàvem de que (per mi) és més simple no donar expilacions sobre el que fem o deixem de fer amb els nostres criatures. Però, i als sanitaris, cal explicar-los el que fem o millor seguim guardant la roba?

-

Tinc dues filles que ara fa molt temps que no es posen malaltes i fa anys que no mamen, però pediatres i sanitaris n’he patit molts.

La Maria va passar per tres pediatres en un any abans de trobar-ne una amb la que ens vam quedar. En aquells temps jo era jove i tot i que ja assitia amb regularitat al grup d’ALBA Sant Martí em costava deixar clars els meus punts de vista als pediatres. Jo era molt tímida (ara només ho sóc una mica) i haver de contradir o expressar el que jo sabia se’m feia molt costerut.

Recordo sortir cada mes plorant del pediatra, em sembla que mai em va dir que feia les coses bé (i el que nosaltres feiem era molt simple LME fins els 6 mesos i AC progressiva a partir dels 6), sempre hi havia un “però”: aquest mes s’ha engreixat massa dóna-li el pit cada 4 hores, aquest més s’ha engreixat poc dóna-li llet artificial, aquest mes ha de començar a prendre cereals (4 mesos)… Cada vegada suspenia l’exàmen, quina frustració!

A més la Maria era propensa a tenir pneumònies;  6 o 7 en va passar de petita i molt sovint acabàvem a urgències. Les criatures, i la Maria no era una excepció, acostumen a tenir por dels metges, per tant quan ella  veia una bata blanca  que s’acostava  anava directa a la teta! I aquí tornava a començar la batalla: la llet fa mocs dóna-li aigua,  ja veus de que li serveix mamar si es posa malalta igualment, la lactància materna està massa sobrevalorada, encara mama ??? però si la teva llet ja no l’alimenta,  la teva nena segur que serà asmàtica  amb o sense teta (no ho és evidentment)

Què havia de fer? Respondre a cada una de les seves crítiques, parlar-los d’evidència? de ciència? de recomanacions oficials???

Qui està preparat per aguantar tanta bel·ligerància amb un somriure als llavis i contestar adequadament cada improperi  i cada sortida de to. Us asseguro que  jo en aquell moment no ho estava. I cal estar molt preparada  i tenir un parell d’ovaris per escoltar els atacs, dir les veritats i aconseguir que no t’afectin. I a més una cosa és explicar-li quatre cosetes a un pediatra que no veuràs mai més  però un altre és enfrontar-te amb el TEU pediatra i esperar que en la següent ocasió t’atengui amb alegria!

Estaria molt bé que totes les mares lactants anessin d’abanderades pro lactància que defensessin les seves opinions  i conviccions davant tot tipus de sanitari, perquè recordem que amb la teta s’hi fica tot quisqui amb bata blanca,  però realment cal que facin aquest sacrifici les mares? Que pateixin, que s’enfrontin, que ho passin malament?

Jo crec que no, sincerament. Si cada vegada que anéssim al pediatra et toques un pediatra diferent doncs mira encara, però com t’has d’enfrontar mes  a mes amb la mateixa persona? Que a més segur que té les idees tan clares com preconcebudes!

Si el teu pediatre és un bon patòleg, si sap tractar a la criatura quan té quelcom de manera òptima ja en tens prou.  Tots els pediatres s’haurien de mostrar a favor de la lactància (salut pública senyors! El que no vol dir tampoc forçar, acusar o retreure a les dones que no alleten la seva opció) i ser capaços d’entendre els mínims que l’AEP dicta:

Lactància materna exclusiva fins als 6 mesos i posteriorment mantenir-la, juntament amb l’alimentació complementària fins a, com a mínim, els 2 anys.

És que no cal saber res més i en el cas de problemes  o dificultats saber derivar. Ser suficientment honest per acceptar que la lactància no es cap patologia i que si no tenen formació específica  no en saben res.

I jo no he mentit als pediatres només els he omès informació, que no és el mateix. Si em pregunten coses que no crec que siguin de la seva incumbència ometo dades:

Dorm tota la nit? SÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍ

Menja de tot? SÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍ

Pren làctics? SÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍ

No he dit pas cap mentida! Però si m’hagués enfrontat a tots ells hauria acabat amb una úlcera, n’estic segura. Perquè jo no em movia de la meva posició i ells tampoc de la seva! Què els hi has d’explicar tu a ells? Quina és la teva formació “mama”? Ells han estudiat anys panys i saben el que li cal a la teva criatura! Si t’agradà bé i sinó busca un altre pediatra.

Potser si totes les mares lactants s’enfrontessin amb el medi sanitari, presentessin queixes i reclamacions, potser canviaren les coses  i s’haurien de posar les piles i reciclar-se però no sé si val la  pena deixar-s’hi la salut!

Per cert si us diuen quelcom que sabeu que no és cert, i no voleu discutir podeu fer dues coses:

1. Demanar informació per escrit, bibliografia  del tema en questió ( és clar cal dir que el tema us interesa molt)

2. Fer com els nenes, inflar-los a “per quès??”

Us deixo aquí constància de pediatres pro-lactància: Dra. Simó Ortoll, Dr. Mas, Dr. Arruga, Dra. Paula Rodriguez, Dra. Vallverdu, Dr. Carlos González i Luis Ruiz  amb cap d’ells us caldrà discutir res!

 

Lactància i diversitat

dilluns, 18/03/2013

-

Avui és el dia! Avui ja us puc parlar del pròxim Congrés FEDALMA “Diversitat i lactància” que tindrà lloc a Barcelona el 13-14 de setembre!

-

Us prometo que fa dies que em mossego la llengua! Dies que tinc ganes d’explicar-vos en què estem ficades, com el congrés agafa forma a poc a poc, com d’una idea en sorgeix un congrés de lactància que espero que us animeu a gaudir-lo amb nosaltres!! Així que avui us porto informació privilegiada!

Ostres, mai hauria imaginat que muntar un congrés fos tan complicat. Tros d’aventura estem vivint totes les noies d’ALBA! com sabeu sóc assessora d’ALBA lactància materna, i també sóc la presidenta del comitè organitzador. Un títol que calia atorgar a algú i que en aquest cas ha recaigut sobre meu, però qualsevol de les meves companyes el podria portar. A part dels temes logístics, que són una feinada, cercar i centrar-se en un tema, desenvolupar-lo i triar tots els continguts no és gens senzill.

Per què el nostre congrés parla de diversitat? Quina diversitat hi ha en la lactància? Totes sabem quines son les recomanacions oficials envers la lactància materna, ens diuen fins on ha de ser exclusiva, ens diuen quin mínim ha de durar….. I tot sovint com assessores tenim molt interioritzada aquesta informació i pensem que totes les lactàncies han de ser iguals. Però la vida no és ideal ni perfecte i tot sovint la lactància “real” que viuen les famílies no s’assembla gens a aquestes recomanacions, per tant ens cal fer un exercici de modèstia i reflexionar, entendre i respectar que la lactància serà com cada mare i criatura vulguin i només ells haurien de decidir què els omple, què els fa feliços i què els cal. Nosaltres; assessores, llevadores, IBCLC, sanitaris… no hauríem de tenir com a finalitat aconseguir lactàncies exclusives de 6 mesos o lactàncies llarguíssimes….. La nostra feina hauria de ser acompanyar i aconseguir que aquesta gran aventura sigui una GRAN aventura plena de felicitat! I si tenim en compte la realitat de la nostra societat, cada dia més complexa i rica, ens porta a plantejar-nos totes les mirades, totes les opcions i a entendre que totes aquestes lactàncies són bones si fan que la mare/pare i la criatura aconsegueixin el que es proposaven i estiguin contents. No hi ha una única manera de viure de la lactància n’hi ha mil, de fet al bloc i gràcies als testimonis de moltes mares ho hem pogut veure (no us perdeu l’entada de dimecres).

Per tant no hi ha una manera correcte i única de gaudir de l’alletament i la lactància… Les lactàncies no poden ser iguals ja que es donen en diversitat de famílies, en diversitat de situacions, en centenars de cultures i l’alletament és acompanyat per diversitat de professionals, per diversitat d’assessores i consultores…. Mai cap lactància serà igual que una altre. I per això totes són vàlides, especials i dignes de menció.

En altres ocasions he estat en congressos que han estat molt testimonials, moltes mares que ens explicaven les seves vivències i les seves emocions envers la lactància. Tot i que són testimonis únics i excepcionals volem que el nostre congrés tingui un caire més científic. Que el pronom no sigui el JO i que allò del que parlem es transformi en vosaltres, en nosaltres! Contarem amb diverses taules rodones i amb un parell o tres de conferències amb dues ponents internacionals.

Meredith Small i Kerstin Uvnäs seran les encarregades de inaugurar i clausurar el congrés. La primera ens obrirà els ulls altres tipus de criança i Uvnäs ens parlarà de com l’oxitocina està present en moltes situacions relacionades amb la nostra maternitat.

Tenim quatre taules rodones. En la primera ens hem centrar en l’hipogalàctia per tractar-se d’una situació mutifactorial que és una de les primeres causes atribuïdes per deixar la lactància, intentarem aclarir-ne les causes. Les dues taules següents ens presentaran famílies i situacions específiques i podrem veure com la lactància sovint es produeix dins  uns paràmetres que potser no són els més habituals. També gaudirem d’una taula de professionals, perquè cada un des del seu àmbit ens pugui explicar com viu la lactància i quins reptes s’afronta en la seva practica diària. I Esther Jiménez, microbiòloga,ens explicarà la diversitat de bacteris que hi ha a la llet materna i la seva importància.

Estem molt il·lusionades i seguim treballant per complir les nostres i les vostres expectatives, i aconseguir el que ens hem proposat. A la web de FEDALMA teniu tota la informació, dades, ponents, ofertes d’allotjament i com us podeu inscriure en el congrés! Aprofiteu ara que és més econòmic!!

Lactància i conflicte (ajudem a la Marta!?)

dimecres, 27/02/2013

 -

Les que llegiu el bloc ja coneixeu a la Marta i la seva lactància, i avui ens demana ajuda per un projecte. Aviat us podrè explicar més sobre el X Congrés de FEDALMA que estem preparant però la Marta ha de començar ja a buscar mares disposades a ajudar-la. Gràcies a totes !!

-

Que la lactància no sempre és fàcil ja ho sabem les que llegim a l’Alba i les que voltem pel món de la maternitat.Permeteu que em presenti, em dic Marta Corominas i sóc assessora d’ALBA Lactància Materna i mediadora de conflictes, entre altres coses.

A mi aquest fet em sembla tan important que, uns anys després de començar les meves andances com a doula i assessora, vaig decidir formar-me en mediació i resolució de conflictes.

Al meu voltant veia que les relacions de parella es tornaven difícils i que aproximadament la meitat de les meves amigues, inclosa jo mateixa, acabàvem separant-nos dels pares de les nostres criatures. Altres tenien múltiples dificultats amb la família d’origen, la família política o el pediatra…

 No sé si ja sabeu que al setembre l’associació ALBA Lactància Materna organitza el X Congrés de Lactància de la Federación Española de Asociaciones de Lactancia Materna, la FEDALMA. El lema del congrés és Lactancia y Diversidad.

 En aquest context és que he vist l’oportunitat de poder-me endinsar en dues de les meves passions, la comunicació i la maternitat.

 La idea és fer un estudi qualitatiu sobre Lactància i Conflicte. L’objectiu d’aquest estudi serà la visibilització d’aquest aspecte de la lactància, que està poc tractat. Voldria descobrir com vivim la lactància, si aquesta ens ha representat un espai en el que ha sorgit un conflicte, o que conflictes latents s’han posat sobre la taula. També si en canvi ha representat un espai on resoldre algun conflicte latent i previ.

 El conflicte és un concepte molt ampli, que avarca moltes dimensions, de la més personal a la més pública.

És fàcil que hi hagi un conflicte, sempre que els dos interessos siguin diferents podem dir que hi ha un conflicte. Malauradament és un concepte poc valorat ja que s’entén sempre des d‘una vessant negativa. En canvi podem dir que el conflicte és una oportunitat de creixement personal i de creixement en les nostres relacions. Sense conflicte el món quedaria estancat i sense canvi, per al canvi cal que existeixi el conflicte.

 El projecte del meu estudi és un projecte d’estudi qualitatiu elaborat mitjançant les tècniques del qüestionari obert, de les entrevistes en profunditat i els debats en grup. La investigació qualitativa té els seus orígens en l’antropologia i pretén obtenir una comprensió holística, no traduïble en termes matemàtics i que posa l’èmfasi en la profunditat de la comprensió del que es vol estudiar.

A més a més vull enfocar l’estudi des de l’acció participativa i fenomenològica. La perspectiva fenomenològica busca explicar com és tenir una determinada experiència. L’acció participativa implica que no hi ha una separació clara entre l’autor de l’estudi i les persones que són estudiades. Les persones que participin no seran objectes d’estudi sinó subjectes actius que poden influir en el disseny de la investigació. L’autora no serà un subjecte objectiu sinó un subjecte que interacciona amb altres subjectes des de la igualtat amb l’ànim d’aprofundir en un tema, en aquest cas en les relacions entre Lactància i Conflicte.

Un cop explicat tot això us vull animar a que col·laboreu amb mi. Tinc elaborat un primer qüestionari a partir del qual podré preparar les entrevistes i els grups de debat. Necessito doncs moltes més persones que responguin el qüestionari que no que siguin entrevistades. I és per això que la gran Alba m’ha cedit aquest espai per demanar-vos-ho.

M’agradaria poder donar veu a les dones que alleten, a les dones que han alletat, a les dones que volien alletar i no han pogut, a les que els ha costat, a les que no els ha costat, a les que no ho volien…

I m’agradaria també poder donar veu a les parelles d’aquestes dones, als pares d’aquestes criatures, als que ho han viscut bé i als que ho han viscut malament.

Tota o tot qui vulgui ajudar-me em pot escriure un correu a aquest e-mail martalactancia@gmail.com demanant-me el qüestionari per omplir-lo.

Moltes gràcies  per llegir-me!!

Néixer a la 34

dimecres, 23/01/2013

-

Arribar abans d’hora no és simple, avui una vivència d’una mare que va aconseguir vèncer els obstacles i allertar la seva nena  nascuda amb 34 setmanes.  Gràcies per compartir-ho! 

-

“Vivim lluny de casa dels meus pares i preparàvem l’ultim viatge abans de que neixes la Rosa quan vaig dir-li al Toni: “Ups, se m’escapa el pipi!”

Però aquell pipí era massa llarg i incontrolable….. Havia trencat aigües! Encara no havia entrat a la setmana 34!!

Quan després de 40 hores estirada al llit amb un degoteig  constant i sense  tenir contraccions (en teoria havien de ser 48 hores) va néixer la Rosa, en un part súper intervingut: episiotomia, kristeller, cap pregunta, cap opció…Vaig pensar que el tema lactància seria impossible.

No estava informada, preparada ni res de res. Van passar 8 hores fins que vaig poder-la veure, adormida en una caixeta de vidre, amb fils i tubets.  Estava segura que la lactància no funcionaria, perquè  pensava que la llet trigaria 3 o 4 dies a pujar i 3 o 4 més per la prematuritat del naixement.

Contrariament a tot pronòstic abans de 36 hores el dolor als pits era horrible i vam anar a neonatologia per demanar un tirallets, la primera vegada que em vaig treure calostre van sortir de 5 ml, a les tres hores (o menys, el dolor era insofrible) i les quantitats van augmentar: 10, 20, 50, 100…  l’evolució era impressionant i des del primer moment van donar a la Rosa el calostre que li corresponia, amb una sonda nasogàstrica. Em van preguntar si volia alletar o donar bibi i vaig veure la llum!

La van sondar i vam estar uns dies així, posant-la aprop del pit, intentant que tingués el mugró dins la boca alhora que se li omplia la panxeta. La Rosi (la infermera) va ser la fadeta de la Rosa, l’agafava del cap, li obria la boca i la manegava com una nina per tal que  mamés, va costar, va costar molt, no tenia força, es cansava, s’adormia…Però finalment ho vam aconseguir!

Jo entrava a neonats a les 9 a les 12 a les 15… Cada tres hores, en realitat estava allà dins practicament tot el dia, fins que una infermera del torn de nit em va dir que marxés tranquil·la, que no aconseguien despertar a la Rosa a les 3 de la matinada per donar-li la seva dosi de llet corresponent, que portava dues nits que aguantava fins les 5 del dematí! Llavors ja no estava a la incubadora, estava en un bressolet que només utilitzava quan jo no hi era, si no estava sempre al meu damunt.

Al 15 dies li van donar l’alta amb la condició de que anés a pesar-la en dos dies i que si no guanyava bé el pes  hauríem de fer “alguna cosa”

En 48 hores va recuperar el pes de naixement i una mica més!

Però em feinamal, les mastitis van durar mes i mig! Era una dormilega però guanyava pes amb una facilitat increïble tot i que inclús amb lo petita que era dormia 6 i 7 hores sense cap problema.

Vaig fer moltes coses malament, ara ho sé, i menys mal que tot va sortir bé! La deixava dormir, li feia fer el “rotet”, teníem tomes eternes… Em feia mal tot, però un dia va desaparèixer de sobte i vam estar casi dos anys a demanda fins que vaig decidir tornar a quedar-me embarassada i el ginecòleg em va dir que havia de desalletar-la perquè amb els antecedents de part prematur podia causar una avortament o un altre part prematur…. Així que vam estar tres o quatre mesos per desvincular-nos, no ho recordo con una cosa traumàtica perquè era el que havia de fer.

Avui, casi 5 anys després, amb una bebè de 20 mesos, la Rosa demana moltes vegades teta i encara que no sap com s’ho ha de fer, tanca els ulls i fa que dorm, i la miro i me n’adono de quantes coses vam guanyar en aquells dies tan difícils amb la Rosi”

500

dilluns, 21/01/2013

Avui estem de celebració i vull fer una mica d’història per explicar-vos com va començar tot!!! 

-

Aquesta és l’entrada 500, el bloc té 1.158 dies d’existència, heu deixat 3.736 comentaris i som 675 amics a Facebook!

Jo no havia pensat mai en fer un bloc, de fet no tenia idea de com fer-ho.  Però no sé com ni per quina raó vaig donar un cop de mà en la lactància d’un nen. Va resultar que aquest nen era fill de l’Eva Piquer i de’n Carles Capdevila.

Al cap d’un temps l’Eva em va fer la proposta i em va posar en contacte amb l’Anna Homs. L’Anna em va ajudar a triar el nom del bloc i em donar l’empenta que em calia per fer-lo realitat. Em feia molta por no saber organitzar-me, no saber fer funcionar el bloc, tenir problemes amb el redactat i l’ortografia (que en tinc per la dislèxia)…. En general em feia por tot però a la vegada tenia moltes ganes de tenir un espai fora de la meva feina de voluntària d’ALBA. Evidentment a ALBA sóc una de les seves assessores i em cal seguir les normes d’ALBA, i ho faig de grat, però aquí al bloc sóc jo i puc dir el que penso i tenir un espai personal és xulo i enganxa.

No em vull deixar de donar les gràcies a totes les mares que heu volgut compartir el vostre testimoni, a totes les mares que m’heu deixat fotos, a la Mercè, la Myriam i la Bruna (sí, si que cal) per ser els meus ulls i avisar-me de cada detall, falta o cosa fora de lloc.

Gràcies a tots els que em llegiu d’aquí o d’arreu del món!

GRÀCIES!

I ara per celebrar-ho i amb la col·laboració de la botiga on-line mamáguapa, us volem convidar a participar en un sorteig d’un fantàstic pijama de lactància. Participar és molt fàcil:

En primer lloc entreu a la web de mamáguapa i subscribiu-vos al newsletter de la botiga (el teniu a la dreta, a la centre de la pàgina)

I finalment entreu al Facebook de mamáguapa i pujeu la vostre millor foto en estat o alletant a la vostra (-es) criatura (-es). Als guanyadors se us demanarà el permís oportú per fer servir la foto a la web/bloc de mamàguapa.

Molta sort a totes!!! Teniu fins dilluns 4 de febrer per participar!

Bon any!!

dimarts , 1/01/2013

-

FELIÇ  2103!!!!!!!!!!!

 

 

 

 

 

 

 

 

-