Arxiu de la categoria ‘General’

500

dilluns, 21/01/2013

Avui estem de celebració i vull fer una mica d’història per explicar-vos com va començar tot!!! 

-

Aquesta és l’entrada 500, el bloc té 1.158 dies d’existència, heu deixat 3.736 comentaris i som 675 amics a Facebook!

Jo no havia pensat mai en fer un bloc, de fet no tenia idea de com fer-ho.  Però no sé com ni per quina raó vaig donar un cop de mà en la lactància d’un nen. Va resultar que aquest nen era fill de l’Eva Piquer i de’n Carles Capdevila.

Al cap d’un temps l’Eva em va fer la proposta i em va posar en contacte amb l’Anna Homs. L’Anna em va ajudar a triar el nom del bloc i em donar l’empenta que em calia per fer-lo realitat. Em feia molta por no saber organitzar-me, no saber fer funcionar el bloc, tenir problemes amb el redactat i l’ortografia (que en tinc per la dislèxia)…. En general em feia por tot però a la vegada tenia moltes ganes de tenir un espai fora de la meva feina de voluntària d’ALBA. Evidentment a ALBA sóc una de les seves assessores i em cal seguir les normes d’ALBA, i ho faig de grat, però aquí al bloc sóc jo i puc dir el que penso i tenir un espai personal és xulo i enganxa.

No em vull deixar de donar les gràcies a totes les mares que heu volgut compartir el vostre testimoni, a totes les mares que m’heu deixat fotos, a la Mercè, la Myriam i la Bruna (sí, si que cal) per ser els meus ulls i avisar-me de cada detall, falta o cosa fora de lloc.

Gràcies a tots els que em llegiu d’aquí o d’arreu del món!

GRÀCIES!

I ara per celebrar-ho i amb la col·laboració de la botiga on-line mamáguapa, us volem convidar a participar en un sorteig d’un fantàstic pijama de lactància. Participar és molt fàcil:

En primer lloc entreu a la web de mamáguapa i subscribiu-vos al newsletter de la botiga (el teniu a la dreta, a la centre de la pàgina)

I finalment entreu al Facebook de mamáguapa i pujeu la vostre millor foto en estat o alletant a la vostra (-es) criatura (-es). Als guanyadors se us demanarà el permís oportú per fer servir la foto a la web/bloc de mamàguapa.

Molta sort a totes!!! Teniu fins dilluns 4 de febrer per participar!

Bon any!!

dimarts , 1/01/2013

-

FELIÇ  2103!!!!!!!!!!!

 

 

 

 

 

 

 

 

-

 

Fum, fum, fum

diumenge, 23/12/2012

-

-No sabeu com costa trobar imatges de pessebre!

 

Ja fa setmanes que la Ruth era a Santa Llúcia quan em va enviar una foto. Ella deia que estàva moguda i que la podia fer millor però em va semblar que no calia, era perfecta! Així que avui la faig servir per dessitjar-vos un bon Nadal! També per dir-vos que m’agafo vacances fins que les nenes tornin a l’escola que així tinc més temps per escriure i planificar entrades.

A, B o C ( respostes)

divendres, 21/12/2012

´-

Aquí teniu les respostes a les preguntes de dimecres,  gràcies a les que heu participat. Ja direu si un altre dia voleu més preguntes.

 

1. Els lactants alletats de forma exclusiva durant sis mesos tenen:

a. Menys episodis de diarrea

b. Menys episodis d’infecció respiratòria de les vies baixes

c. Totes les anteriors  (i n’hi ha més de beneficis, en aquest pdf en teniu una bona part)

d. Cap de les anteriors

2. Comparada amb la fórmula, la llet humana conté nivells més alts de:

a. Ferro

b. Lipasa (la llet artificial no té lipasa)

c. Vitamina A

d. Vitamina D

e. Cap de les anteriors

3. L’hormona considerada responsable de la síntesi de llet és:

a. Els estrógens

b. L’oxitocina

c. La progesterona

d. La prolactina (En aquesta entrada podeu repassar com es sintetitza i s’extreta la llet)

4. L’hormona considerada responsable de l’ejecció de la llet és la següent:

a. Els estrógens

b. L’oxitocina

c. La progesterona

d. La prolactina

 5. Quin és el component de la llet humana que s’uneix al ferro per inhibir el creixement bacterià:

a. Lactoferrina (us dec una entrada sobre el ferro de la llet i la lactoferrina)

b. Macròfags

c. Oligosacàrids

d. IgA secretora

6. Una dona amb els mugrons invertits hauria de:

a. Utilizar escuts formadors de dia i de nit durant la gestació

b.  No fer res perquè els canvis naturals al pit durant l’embaràs i la lactància després del part poden solucionar  l’inversió dels mugrons (el problema el poden tenir les dones amb mugrons invertits veritables)

c. Utilitzar mugroneres després de parir

d. Fer la maniobra de Hoffman quatre vegades al dia durant la gestació

7. El critèri més important per avaluar la transferència de llet durant una presa és:

a. Deglució audible (cal aprendre a veure i escoltar per poder entendre si la succió és o no efectiva)

b. Alineació apropiada

c. Utilitzar accessori adequats (coixins)

d. Tota l’arèola dins la boca de la criatura

8. Una mare amb un nadó de tres dies de vida presenta dolor als mugrons. El problema va començar amb la primera presa i ha persistit. Segurament la raó es:

a. La succió del nadó és massa forta (era una mica pregunta trampa, no ho nego, però la succió massa forta pot ser causada per un tel de la llengua curt)

b. Mama massa temps

c. La manca de preparació dels mugrons durant l’embaràs

d. Té el tel de la llengua llarg

9. Els signes de la ingesta adequada de llet materna en les primeres  4-6 setmanes inclouen tot excepte:

a. Un mínim de 3-4 deposicions en 24 hores

b. Un mínim de 6 bolquers mullats amb orina en 24 hores

c. Guany de pes del nadó adequat

d.  El nadó dorm tota la nit (les criatures dormen poc no hi ha res a fer és el que toca per molt que el Dr. Malson no pensi igual)

10. La congestió severa dels pits  (ingurgitació) és causada per:

a. L’alt nivell d’oxitocina en sang després de parir

b. L’alt nivell de prolactina en sang després de parir

c. Preses poc freqüents (recordeu que la llet puja amb o sense succió)

d. La depressió postpart de la mare

11. Una mare que alleta un nadó de 3 mesos té una part del pit de color vermell.  Té símptomes de grip i una temperatura de 39 ° C. El seu maneig inclou tot el següent EXCEPTE:

a. Que el metge li pauti antibiòtics de 10  a 14 dies

b. Que descansi i es fiqui al llit

c. Que deixi d’alletar del pit afectat durant 48 hores (el gran mal de les mares lactants, patir-lo no vol dir deixar la lactància)

d. Aplicació de calor i fred

12. L’introducció  d’aliments complementàris per als lactants s’ha de començar als:

a. Quan la criatura estigui preparada (aquí teniu un resum sobre el tema però no us perdeu els llibres de Carlos González)

b. 4 mesos

c. 6 mesos

d. 5 mesos

13. La causa més comuna del poc augment de pes entre els lactants alimentats amb llet materna durant les primers quatre setmanes després del naixement és:

a. Trastorns metabòlics

b. Preses poc freqüents o ineficaces (hi ha més causes però aquest és un dels motius)

c. Baix contingut de greix de la llet materna

d. Problemes materns: mala nutrició, pit petit

14. La icterícia en un nounat a terme alletat millora quan:

a. S’alleta freqüentment un mínim 8 o més vegades en 24 hores (recodeu que la llum del sol directe o indirecte res de res)

b. Es suplementa amb llet artificial

c. Es possar la criatura al sol (darrera la finestra)

d.  A i C

16. La lactància materna està contraindicada en quina de les següents condicions:

a. Infant amb galactosèmia (aquesta és la GRAN contraindicació de la lactància per les criatures)

b. Mare amb hepatitis B

c. Mare amb mugrons invertits

d. Mare amb mastitis

 

Gràcies a totes per participar! Bon cap de setmana!

 

Es crien igual

divendres, 14/12/2012

-

Dimarts va aparèixer un estudi que de nou ens recorda els beneficis de la lactància materna per sobre la llet artificial.

-

L’article en qüestió és aquest. In-vitro (que vol dir en una proveta i a petita escala) s’ha vist que la llet artificial mata les cèl·lules mentre que la llet materna no ho fa. El paral·lelisme més simple que es pot fer és amb els prematurs i l’enconterocolits necrotitzant. Aquesta patologia típica dels prematurs malmet el seu intestí, la incidència és alta i causa elevada morbiditat i mortalitat. Una de les maneres d’evitar-la és donar als prematurs llet materna. Així de simple.

No m’agrada parlar dels beneficis de la lactància o dels perjudicis de la llet artificial. Potser perquè jo mateixa vaig ser alimentada amb llet artificial, potser perquè moltes de les meves amigues no han donant teta i no els vull fer mal. No sé com explicar-ho. Parteixo de la base que ja saben que és el normal, parteixo de la base que ja saben que és el millor i venir a fer discursos moralitzants o apolítics senzillament no m’agrada.

Durant la setmanes de vacances que vaig tenir a l’agost vam parlar molt de la lactància a casa. He descobert coses que no sabia de la lactància dels meus pares i m’he plantejat molts temes.

La meva mare no va ser alletada. Va néixer amb el braç per davant i el seu naixement va ser força traumàtic. D’aquell part en va sortir una nena que no s’agafava al pit i que pràcticament no mamava. Així que la van alimentar amb llet artificial i això tampoc va ser senzill. Al no succionar bé, no s’agafava a cap tetina, totes eren massa dures. Així que els meus avis van recórrer a tots els amics que tenien a Manresa i que tenien fills més grans i que prenien llet artificial buscant una tetina suficientment tova perquè la meva mare la pogués agafar. Ho van intentar amb un munt fins que van trobar la del meu pare que era tan tova i tant mastegada (es porten sis mesos) que la van poder alimentar.

El meu pare creu recordar que no va mamar. La meva àvia paterna va patir una tromboflebitis a la cama, que la tenia postrada en un llit i medicada fins les dents amb antibiòtics que, els metges pensaven, feien des-aconsellable la lactància materna.

Jo tampoc vaig ser alletada, la meva mare recorda que ni s’ho va plantejar, que quan li van portar les pastilles per tallar la llet se les va prendre sense dubtar en cap moment del què feia.

I parlàvem de tot això quan la meva mare va exclamar: “Veus no hem pres pit i no estem pas malament de salut!”

Aquesta és l’argumentació principal de molta gent que s’ha criat amb llet artificial o que ha criat amb biberó: Però si es crien igual, el meu fill no ha tingut mai ni un constipat!

M’agradaria pensar que m’he criat sana i que viuré molts anys però la veritat és que dins meu sona una alarma interior cada vegada que notícies com les de les cèl·lules surten a la llum….

Suposo que temps al temps, però agafar més o menys refredats vol dir poca cosa, em temo que les sorpreses desagradables arribaran amb el temps i amb els anys.

Perquè és impossible que ens criem igual.

*Per cert, m’agradaria saber què preferiu: segueixo en la mateixa línia o voleu que sigui més radical?

Llet del pit

dilluns, 10/12/2012

 

Fa moltes entrades vaig parlar dels homes, de la lactància i l’opció que alletèssin.  Ahir voltant per aquets mons d’Internet vaig trobar el bloc de Trevor McDonald i la seva lactància.

-

Cada vegada les famílies i les normes socials i culturals que establíem per definir la família són més obertes i plurals.  Les antigues definicions de família passaran a l’historia, els generes de qui els conforma no seran més que una anècdota. Família és amor, sense més. I fins ara “lactància” era igual a dona, però potser també caldrà modificar conceptes.

Trevor va néixer en el cos equivocat i quan va poder es va convertir en la persona que volia.  Aquest canadenc  llicenciat en ciències politiques es va plantejar, juntament amb la seva parella, ser pare.  Una opció era l’adopció però van veure que era un camí complicat i van optar per tenir un fill biològic. Trevor s’havia sotmès uns anys enrere a una mastectomia per eliminar els seus pits i seguia un tractament hormonal amb testosterona, però els seus òrgans reproductors estaven intactes, per tant podia, deixant el tractament hormonal, quedar-se en estat.

Però Trevor ha anat més enllà i ha alletat al seu fill. És cert que la seva capacitat de producció de llet estava minvada amb total seguretat degut a l’operació de canvi de gènere però tot i així el teixit de la glàndula va respondre a la seva gestació fabricant llet per a la seva criatura.Així, després d’uns quants intents, ho va aconseguir i va parir el seu nen. Aquí teniu el relat de la doula que va acompanyar el seu part. De fet, que un home transsexual doni a llum ja no ens sorprèn, si ho recordeu ja fa uns anys que Thomas Beatie va quedar-se en estat i també va parir el seus fills, causant estupor, sorpresa  i debat, molt debat!

Així que, amb l’ajuda d’un relactador casolà, Trevor ha alletat al seu petit amb llet materna donada (no em voldria equivocar amb les mesures però sembla que han rebut més de 400 litres de llet ) i sense prendre un sol suplement de llet artificial!

Llegir el bloc del Tevor m’ha recordat sentiments i experiències properes quan vam viure l’accident de la Maria aquest estiu, ja que una de les incerteses més grans era poder saber quan temps aguantaríem tots amb el procés de donació de llet. Primer ens vam plantejar uns dies i després una setmana i finalment van ser uns mesos… Tevor descriu aquesta mateixa sensació quan s’adona que ho han aconseguit durant 18 mesos. Ara han deixat la llet donada, segueix amb la lactància però fa servir llet de vaca.

Però aquí no acaba la cosa. Trevor ha aconseguit modificar les normes de la Lliga de la Llet a Canadà!  De fet tant les normes de la Lliga de la Llet com les de la Federació Catalana i Espanyola parlen que per ser assessora cal ser mare lactant. Trevor no entenia perquè ell no podia ser líder de la Lliga de la Llet  i perquè la seva condició de transsexual era un impediment. Com bé expressa Trevor, la lactància va més enllà d’una condició de sexe o gènere, quan compartim al grup experiències pors, dubtes, satisfaccions ho fem des de les mateixes experiències comuns envers la lactància,  la societat i la família.

Histories com les del Trevor ens fan obrir horitzons, veure que tots els conceptes que teníem establerts com a definitius i inamovibles no tenen perquè ser-ho. Com en aquest cas “lactància materna” es transforma en lactància paterna i en especial ens hauria de fer adonar que tots els models són bons i ho són perquè fan feliç a qui els porta a terme i això hauria de ser el principal objectiu de qualsevol assessora o grup de suport.

Us animo des d’aquí a llegir el seu bloc,  penseu que amb el traductor de Google s’entén tot força bé. Realment ha estat apassionat llegir-lo  i obrir nous horitzons mentals! Gràcies Tevor i família!!

D’anys a mesos, Malson ataca de nou!

divendres, 30/11/2012

-

Recordeu aquesta entrada, doncs cordeu-vos el cinturó,  serreu les dents i ompliu-vos de paciència que n’hi ha per llogar-hi cadires!

-

Arrel de la intervenció del Dr.  Malson en un diari digital se’ns van posar els pèls de punta quan vam llegir que ens deia que el seu mètode no es podia utilitzar fins als tres anys. Ho recordeu? Vam buscar en el seus llibres les seves recomanacions i evidentment sabíem llegir i el seu llibre deixa clar que segons ell el seu mètode es pot utilitzar des de  el primer dia de vida!

Fa unes setmanes havia quedat amb una persona, a qui tots coneixeu i admireu, i em va preguntar que es coïa pel mundillo de la teta. Vam fer un repàs de novetats i  li vaig explicar que semblava que el Dr. Malson havia rectificat la seva postura i que havia modificat les seves reomanacions. Em va demanar que li enviés l’enllaç amb l’entrevista  del diari digital però evidentment  ho vaig oblidar i no ho vaig recordar més. La sorpresa va ser majúscula quan dimarts em va enviar  un mail per dir-me que a l’entrevista no deia tres anys i  deia tres mesos!

Per un moment vaig pensar que la  meva dislèxia m’havia  jugat una altre mala passada, que  m’havia  equivocat i havia llegit malament l’entrevista. Però la notícia que el Dr. Malson es retractava no la vaig fer córrer jo;  així que algú ho havia llegit malament????

Per sort en el seu moment  vaig fer un copiar/enganxar de tota l’entrevista i la  tenia guardada, i en el text que jo vaig guardar deia  3 anys! Què ha passat????

Segurament el Dr. Malson va ficar la pota mentre feia l’entrevista digital  i va escriure “anys” quan el que volia dir era mesos. Ho van veure  (o no) , i es van esperar uns dies prudencials per modificar el text de l’entrevista digital

Així que cagada pastoreta! Estem igual! Ni el Dr. Malson es retracta ni demana perdó  ni res de res! Segueix pensant que als tres mesos és un bon moment per aplicar el seu mètode plagiat a les criatures! Tornem a l’origen, torna a dir les mateixes insensateses que  ha  dit sempre, cap novetat. I sí, realment cal ser molt insensat i molt temerari per fomentar la separació nocturna en la franja  on estadísticament  es produeix una major incidència de mort sobtada del nadó.

Perquè això no ho explica als seus llibres? És evident que a la majoria de criatures a les que se’ls apliqui el mètode no patiran aquet síndrome. Però les xifres són clares, la mort sobtada del nadó afecta a 1-2 de cada 1000 nadons al nostre país!  I per quina raó com a pares no hauríem de lluitar perquè les nostres criatures no formin part d’aquesta dramàtica estadística!

I no  m’agrada treure aquests temes perquè de la mateixa manera que no m’agrada fer proselitisme dels beneficis de la lactància no m’agrada fer-ho del llit familiar i si jo dormo en  família és perquè sempre m’ha resultat: simple, fàcil, meravellós i especial!

Senyor Malson, resistirem i segurament arribarà el dia, no sé si falta  molt o poc però arribarà i mentre aquest dia arriba jo penso cantar a tot pulmó la bonica i encertada cançó del Carles Cuxart!! Feu-ho còrrer!!!!!

25N respecte!

dilluns, 26/11/2012

 

Ahir a Catalunya estàvem d’eleccions però també era el Dia Mundial contra la Violència Obstètrica. No vull deixar passar aquest dia tot i no ser estrictament un tema de lactància.

-

Quan vaig escriure el part de la Maria per primera vegada vaig escriure un relat en agraïment a la llevadora que em va salvar d’una cesària totalment inecesasària. Li estava eternament agraïda per aconseguir-me un part vaginal.

Recordo un dia fa molts anys que em van convidar  a una quedada a la plaça Sant Jaume per repartir informació sobre el part  amb la plataforma pro drets del naixement. Estava perduda, no sabia massa bé que es demanava feia pocs mesos que acaba de parir i encara considerava que el que havia viscut en el meu part era normal, que tot allò que  em van fer formava part del que era un naixament. Vam estar repartint octavilles, recordo que especialment una dona, em va agafar el paperet i em va preguntar que reivindicàvem. Li vaig explicar la lletania que em sabia però que no entenia: que cada dona pogués parir com volgués. I ella em va contestar molt enfadada que no hi estava d’acord de cap manera, que voler eliminar les epidurals i parir a casa no era un avanç era un retrocés en la lluita per la salut de les dones. Em vaig quedar amb cara de pàmfila sense poder dir ni rebatre res. Cal dir que en aquell moment tampoc tenia l’evidencia que tinc ara que els parts a casa fossin segurs i que els parts en els hospitals acostumen a ser iatrogènics i sovint una agressió cap a nosaltres i el nostre cos.

De camí cap a casa amb la Inma Marcos em va demanar que li expliqués el meu part i evidentment es va esgarrifar dels procediments negligents que havien aplicat en el meu part: inducció injustificada, ruptura de bossa amb col·locació de gel de prostaglandines, maniobra de Kristeller, episiotomia, fòrceps, ventoses, separació (rutinària) de la Maria per més de dues hores…. I els procediments sumats amb les paraules, perquè les paraules també fan mal: si no ho fas així no pariràs mai, posat del cantó que més mal et faci, deixa de demanar anar al lavabo que ja no ets una nena, no cridis, no respiris així, no empenys bé,  això no fa mal (en un tacte) calla i dorm una estona, però no em vas dir que no volies la epidural? Veus com ara me la demanes,  la nena va a la nursery que  cal vigilar-la o és que tu en saps més que un pediatra?….

En aquell moment vaig començar a ser conscient que ens havien robat el part de la meva filla, que parir no ha de ser un tortura ni un moment terrible per oblidar.

Als parts deixem el nostre cos en mans “d’experts” i  sembla que en aquest acte renunciem als nostres drets, que deixem de tenir veu ni vot en les intervencions que realitzen sobre el nostre cos i ho tenim assumit i ho veiem normal…  No som més que unes espectadores, amb seient de primera fila això sí. El pitjor és quan passes a l’altre cantó quan  t’explica una amiga o una coneguda el seu part, quan sents les burrades que li han fet i com accepta com a normal el que ha patit.

I del meu part en farà 13 anys d’aquí res i la violència contra el cos de les dones segueix, les rutines, les humiliacions, les paraules…. Tot segueix! És cert que hi ha sanitaris meravellosos, respectuosos, humans i que saben acompanyar un naixement és just dir-ho!

Us deixo aquest  meravellós curt d’Icíar Bollaín. On es pot veure part del tracte (em sembla força desnatat) que s’ofereix a les dones, com freda i deshumanitzada és la situació.

I per si teniu estómac, reconec que a mi encara em costa de veure, aquest altre. On s’explica utilitzant imatges  molt clares que no és el mateix, que els parts no tenen perquè ser carnisseries, que els parts poden estar farcits d’amor  i respecte.

Una anècdota, l’Abril té gairebé 8 anys i l’altre dia em va dir. Jo no vull que quan tingui un fill m’obrin la panxa, ni em facin mal, jo vull tenir al meu bebè a l’aigua.  Ens toca lluitar a tots per aconseguir  per les nostres filles la millor atenció, perquè a elles no els robin els seus parts. Per una nova manera de néixer!

13/11/2012

dimecres, 14/11/2012

-

Ahir en vaig fer 36, volia escriure l’entrada d’avui al arribar a casa però em van ben ensarronar! Gràcies!!!

-

Normalment escric les entrades el dia abans de ser publicades. Tinc un esborrany i el treballo per deixar-lo apunt. Però ahir les coses van ser diferents.

Ahir era el meu aniversari, sí m’acosto als 40!!! uauuauuuu hehe, el 36 ja és més a prop de la quarantena que de la trentena! Així que vaig treballar tot el dia com sempre.

A la tarda teníem amb la Maria una entrevista per una revista que sortirà dilluns ( ja us donaré més informació) hem parlat de què és ALBA, què fem…. I també de l’accident de la Maria i de com vam poder fer-ho per que la Laura només prengués llet materna. Després de l’entrevista i la sessió de fotos, ( quina vergonya) amb la Maria ens vam acostar a veure el Jaime Rodríguez, el metge ( àngel de la guàrdia) que la va atendre en els primers moments després de l’accident. Va ser emocionant poder unir més peces del trencaclosques i poder celebrar la vida! Ens podeu veure a la foto com n’estem de xules i contentes! Per cert la Maria treballa cada dia tres hores per recuperar-se! És la meva heroïna! T’estimo!!!!!

I després d’acomiadar la Maria, quan ja pensava que me’n anava cap a casa,  el meu marit amb les meves filles i la família Alimbau-Escutia m’havien organitzat un sopar sorpresa!!! I jo sense saber res!!! Ho van prepara amb l’excusa que era un berenar per uns clients i jo m’ho vaig empassar tot!!!

Gràcies Ruth, t’estimo,  no cal que et digui res més!!!!!!! Gràcies Salva, Marc i Clàudia…. M’encanta sentir-vos riure!!!! Gràcies Ceci i Nivardo per tots els bons moments junts  i per tots els que vindran!!!!!Gràcies Maria i Abril per ser com sou, especials, úniques, meravelloses i sorprenents!!!!  I gràcies Sr. Romero per compartir la seva vida amb mi, t’estimo!!

I les fotos no m’agraden però us deixo el testimoni d’una tarda espectacular! Divendres torno a parlar de tetes i lactància, us ho prometo!!!

-

Nit

dilluns, 8/10/2012

-

Començo a escriure i no sé  què escriure ni com acabaré, no sé si les llàgrimes em deixaran acabar….. Només sé que avui no puc parlar de la festa de la lactància que seria el que tocaria, avui em toca parlar d’ella; de la Nit

 -

Per molta gent que no tingui  companys de trajecte aquesta entrada els semblarà fora de lloc, per tant perdoneu que em surti del tema lactància i doneu-me temps.

Fa 14 anys,  em van fer un regal. Un regal peludet amb quatre potes, nas humit i llengua aspre…. sembla que va ser ahir que me la van posar a les mans…

Amb ella hem compartit la nostra vida, el nostre pas de ser una parella a ser una família. Ella va ser la nostra nena peluda durant més d’un any. Ens va deixar sense cadires, sense taula de menjador, va devorar els meus llibre de Segarra i Guimerà, el diccionari de català de l’enciclopèdia catalana i en general tot el que deixaves fora de lloc…..

Amb ella vam descobrir que no podíem aplicar el mètode del Dr. Malson, que  no la podíem deixar plorar a la cuina mentre nosaltres intentàvem dormir i fer veure que no la sentíem. Que ella ens volia a nosaltres de dia i de nit i volia dormir acompanyada: a l’estiu sota el llit i a l’hivern als peus del llit. Fèiem equilibris perquè tot sovint acabàvem comprimits en una punta mentre ella s’estirava panxa enlaire ocupant la màxima superfície del llit.

I va arribar la Maria. El meu marit li portava els bolquers bruts de la Maria del hospital perquè els olores, ho havíem llegit no sé on, i així coneixes a la nena…. Aquí va descobrir que hi havia més cosses per rossegar a part dels llibracos enormes, que podia rossegar, escampar i distribuir per tota la casa els bolquers bruts de la Maria. Tenia una afició insospitada per “robar-los” i fer-los miques.

No va ser fàcil per ella compartir la vida amb la Maria i van tenir més d’una ensopegada. Cabudes les dues com elles soles. Però veure com la Maria l’ha cuidat aquesta última setmana i com ella s’ha deixat estimar ha estat tota una sorpresa. Suposo que la germana gran peludeta s’ha reconciliat amb la Maria i li ha perdonat que li prengués el tro de reina de la casa i una part de la nostra atenció.

Cinc anys més tard va arribar l’Abril, escarmentats de l’aventura dels bolquers vaig optar per ser més pràctica i al cap de 24 hores de parir-la li vaig presentar. Li vaig deixar sobre el llit i li vaig deixar olorar i llepar fins que se’n va cansar i es va asseure als seus peus i es van adormir les dues….  Al matí l’Abril es despertava plena de llepades i les dues abraçades mandrejaven al llit sense cap pressa…..

Han passat 14 anys i dissabte va arribar l’hora de dir-nos adéu, l’hora que mai hauria volgut que arribés, l’hora d’acomiadar-nos i deixar-te marxar. El moment de dir-nos adéu per sempre…..

Sempre us he dit que penso que néixer i morir és millor fer-ho a casa, així que  vam voler que tingués el comiat més proper, que pogués adormir-se al seu tros de sofà, plena de petons i carícies, confortada amb les nostres paraules i plena d’amor. Li vam intentar retornar tot l’amor i la feliçitat que ens havia donat, donar-li el millor comiat que vam poder…..

No em puc fer la idea de no tornar a acariciar les seves orelles, de no sentir les seves llepades quan arribava a casa, el seu consol quan agafava la gran febrada per les angines i estàvem les dues soles a casa, els seus lladrucs, la seva alegria,  no em puc creure que no seras la primera de pujar al cotxe i la primera en baixar-ne…. Qui perseguirà sargantanes,  mosques i  ratolins?

Espero que allà on siguis estiguis bé, ja no tinguis mal i et trobis com quan eres un cadell inconscient i juganer que em remenava la bossa d’escombreries de la cuina i mossegaves els peluixos de les nenes!

Gràcies……. T’estimo Nit.

 

T’estimem : Antonio, Maria, Abril, Alba i els avis… la teva família allà on siguis…. No saps com et trobarem a faltar……….