Estic molt preocupada pel Dr. Malson!

-

El Dr. Malson ha tornat a obrir la boca, mira que estava guapo cantant la cançoneta del Puff el Drac Màgic, però hi ha qui no en té mai prou, em toca adelantar entrada!

-

Anem al gra que el tema és més vell que el napeu.

Benvolgut Dr.Malson, recorda el tema d’Irak i les armes de destrucció massiva? Se’n recorda? Doncs ha arribat el moment de posar les cartes sobre la taula. De veritat faci’ns el favor a tots de treure tots els estudis d’una vegada. Mostri tots els estudis dels que parla…

Perquè jo li segueixo demanant:

ON SÓN ELS  ESTUDIS CIENTÍFICS QUE AVALEN EL SEU MÈTODE?

ON SÓN ELS ESTUDIS CIENTÍFICS ON DIU QUE ELS NENS QUE DORMEN MALAMENT (AL LLIT DELS SEUS PARES) TENEN PROBLEMES DE CONDUCTA?

ON SÓN ELS ESTUDIS CIENTÍFICS QUE CORROBOREN QUE ELS NENS QUE DORMEN AMB ELS SEUS PARES SÓN MÉS DEPENDENTS?

ON SÓN ELS ESTUDIS QUE DIUEN QUE ELS NENS QUE COLLITEN TENEN MÉS RISC DE TENIR PROBLEMES D’AUTOESTIMA?

I ON…. ON SÓN LES INVESTIGACIONS SERIOSES QUE DIUEN QUE LES MARES QUE ESTAN EN CONTRA DE LES SEVES IDEES  DR. MALSON PRESENTEN PSICOPATOLOGIES????

ON?! Perquè li recordo que les armes de destrucció massiva encara no han aparegut!

(Un apunt seriós, si voleu estudis científics a favor de la criança amb aferrament, el llibre de Sue Gerhardt “El Amor Maternal” és un tresor).

I miri, Dr. Malson n’estic molt tipa (jo i moltes altres mares). Sé que seria millor no parlar de vostè, en el fons li va de perles que ens exaltem i fem publicitat gratuïta a les seves bestieses, però arriba un punt que la cosa ja passa de taca d’oli i cada vegada la diu més grossa i cada vegada complica més la troca!

No podem pactar una treva? Vostè deixa de dir burrades, que els diners que ha guanyat durant tots aquests anys li permeten una daurada i fantàstica jubilació, i nosaltres fem la nostra amb aquestes suposades psicopatologies que patim.

Li diré que he tingut de buscar què era això de les psicopatologies perquè en un primer moment m’ha espantat i he pensat que potser tenia quelcom greu i jo no en tenia ni idea… Però ja he llegit en què consisteix tenir una psicopatologia i no em veig reflexada en cap d’elles (i mira que n’hi ha) cosa que també em preocupa… Sí que és cert que a vegades m’han dit que jo era: “una de les boges de la teta” però pensava que no era greu! I ara resulta que tenim una patologia terrible que encara no s’ha descrit!!!!  I per cert Dr. només afecta a les mares??? Als pares res de res?? I jo que sóc una mica hipocondríaca de mena ja m’he espantat! Terrible!

Sap, segurament  té raó i estic malalta, n’estic molt de malalta. Produeixo (produïm) una malaltia anomenada: Reacció Adversa al Sentit Comú en la Criança. És una síndrome curiosa sap Dr. Malson, han descobert que aquesta síndrome afecta als individus que observen a altres individus que crien els seus fills amb respecte, aferrament i amor… Aquesta síndrome produeix ens els individus afectats: verborrea, deliri, paranoia i narcisisme… No sé si m’entén!!!?

La cosa com veu és greu Dr. Malson potser que s’ho faci mirar perquè em comença a preocupar seriosament!

-

Noies, la Carme he pensat que ens cal deixar testimoni, que ens cal deixar constància escrita que moltes patim per aquesta reacció tan greu i estem preocupades per si el Dr. Malson té a casa seva un alemany que li amaga els estudis científics als calaixos, així que us animo a preparar-vos un text com la Carme:

“Em dic Carme Cifuentes, tinc 37 anys i sóc de Mallorca. Em vaig llicenciar en Filologia Catalana i des de fa 11 anys treballo a TVE. Tinc dos fills de 5 i 3 anys, que he alletat segons les recomanacions de l’OMS i que intento que siguin feliços gaudint del meu acompanyament en l’aprenentatge.”

Prepareu el text que molt aviat us direm on el podeu enviar.

27 comentaris

  • Crissie

    31/05/2012 13:17

    Hola, em dic Cristina, tinc 30 anys i em dedicava a l’hosteleria, però com que estic tan malalta, he deixat la feina per cuidar dels meus fills: En tinc un de dos anys i una nena de 4 mesos, el “gran” ha dormit amb nosatres fins fa ben poc que ha decidit dormri a la seva habitació, i la petita amb nosaltres, cap dels dos van a la Llar d’infants i tots dos fan Lactància materna. Ah! i tots dos van amb portanadons ! Dec estar fatal…

  • mamaf

    31/05/2012 12:11

    Hola soy Maria, tengo 35 años y una hija de 3 años,dormimos juntas.Me ha dejado usted muy preocupada, me gustaria saber que psicopatologia padezco?? es la primera vez que me diagnostican sin conocerme y comprenderá mi preocupación¡¡

  • Majka Llibre

    31/05/2012 10:19

    A mi, no només m’agradaria veure aquetes estadístiques (i si existissin, voldria saber de quin any són, sobre quina població i qui les va “patrocinar”), també voldria saber què significa “problemes amb el son” o “problemes amb la conducta”, perquè crec que molta gent pateix perquè intenta arreglar un problema que en realitat no és un problema, simplement és una realitat que s’ha de viure i que anirà variant segons l’edat i la situació del nen.

    Penso que avui en dia, es demana als nens i, pitjor encara, als bebès, que actuïn com a adults: freds, calculadors i estratègics (no pots fer això, ara no pots parlar, no veus que molestes…) i ens oblidem que sovint la societat els castiga, amb mètodes com el seu, per actuar com el que són, nens: es desperten durant la nit, criden, xerren quan no toca, s’embruten, són feliços embrutant.se i mullant.se, corren salten, es mouen, no paren i moltes altres coses. Doncs potser, enlloc d’intentar criar fills que no ploren, fills que no s’embruten, fills que no molesten, fills que no es mouen, potser hi ha persones que s’ho haurien de pensar dues vegades, perquè al final, qui pateix les conseqüències no són només els nens, sinó els futurs adults en què es convertiran. Tots posaríem el crit al cel si enlloc d’intentar canviar els “problemes del son” intentéssim canviar els “problemes del creixement de les ungles”: que bé! Nens als que no es creixen les ungles, així no caldria discutir.se cada vegada que toca tallar. En aquest cas ens semblaria una aberració, però en canvi, en el cas de “problemes amb els son” ens sembla fantàstic fer passar un calvari als nostres fills per poder dormir (nosaltres) tota la nit seguida!

    Al final, no busquem ser feliços? quina felicitat proporciona tenir el teu fill bramant tota la nit “pel seu bé”? i quina felicitat proporciona tenir el teu fill tota la nit al teu costat (encara que sigui amb postures impossibles i cops per llocs curiosos) sentint la seva respiració? Llegir està molt bé, però seguir els teus instints i el teu sentit comú encara està millor.

    Encara que pensis que li dónes publicitat, potser ajudes a alguna mare indecisa a seguir el camí del respecte i no el dels mals son, Alba, no paris!

  • Eva Mª

    31/05/2012 10:09

    Cada niño es diferente y cada madre y familia se amolda a lo que es mejor para el peque, porque nosotras somos las que sabemos y conocemos a nuestros hijos.
    Ni caso a las teorías, que se quedan en eso teorías. Aquí lo que importa es la práctica y eso…..se aprende con el peque día a día.

    Besos para todas y sus peques

  • Alba Jaén Calm

    31/05/2012 9:53

    Text preparat! A punt per enviar-li a aquest individu!!!

    “Em dic Alba Jaén , tinc 26 anys i sóc de Girona. Sóc diplomada en Educació Social i treballo des de fa 5 anys a Creu Roja coordinant els projectes que porta a terme l’entitat destinats a infants i joves. Tinc un fill de 6 mesos que fins ara ha fet lactància materna exclusiva. La nostre idea és continuar seguint les recomanacions de la OMS i, tot i anar introduint aliments, fer lactància complementaria fins que tingui com a mínim 2 anys. Intentem donar al nostre fill tot l’amor que podem i intentem cobrir les seves necessitats en tot moment. Dorm amb nosaltres i la veritat es que encara no em passat cap nit desvetllats, dormim tots tres molt bé!”

    Fa avorrir…ja comença a ser pesadet i tot!

  • Crissie

    31/05/2012 9:19

    Entenc que per moltes mares que no saben del que parlen i que potser no s’han plantejat seriosament la criança dels seus fills, nosaltres siguem unes chalades, unes radicals, o talibanes…
    Els meus germans em diuen (en plan en conya, en plan en serio que estic en una secta…jijiiiji), però… Dr. Malson i mares del món que no us agrada com criem: PERQUÈ NO ENS DEIXEU EN PAU? Dia rere dia veig com les mares de “Bibe” i les de “deixar plorar”, em diuen com he de criar als meus fills, en canvi, poques mares que repectin la criança amb aferrament, sento que es fiquin amb les mares del primer grup, poques vegades sento: “Deixa el bibe ja i posa-te’ a la teta”, o “No el deixis plorar que es traumatitzarà”…Igual que amb els nostres fills, nosaltres, les talibanes, no anem pel carrer “aconsellant” a altres mares…Nosaltres les Talibanes no ens fotem amb ningú! Què més us dona a tots si li dono la teta als meus fills o si no els deixo plorar, o si dormen amb mi? que moltesto algú? Ostres tu! Vive y deja vivir!!!!
    Ara tenim piscopatologies? Vinga va! Si us sentiu culpables aneu a un grup de suport però deixeu als demés en pau!

  • Gemma

    31/05/2012 8:35

    No hi toca! Rapapieja, pobre…
    Jo vaig escriure a BTV per que retiréssin el seu nefast programa sobre salut. No sé si m’han fet cas, suposo que no!

  • Miquel Àngel Alabart Saludes

    31/05/2012 7:52

    Confirmat: també afecta als pares, i jo en sóc un. La meva patologia em porta a sospitar paranoicament d’aquest “científic”, i pensar que si no només no cita mai cap investigació, sinó que tampoc n’ha publicat mai cap, és que potser ens enganya miserablement. Alguns estem fatal… Felicitats, Alba, malgrat li donem publi, hem de seguir destapant aquest frau.

  • Noèlia

    31/05/2012 7:17

    El boig no sap que ho, és jo estic boja per les meves filles i vosté?

  • almudena

    31/05/2012 3:15

    Soc Almudena , dona de 23 anys, mare de bebé d’un any, que, al aplicar-me el seu mètode de petita, d’alimentació, de criança, de son, quan era petita, sí que en presento d’aquestes psicopatologies que vostè diu….. sóc una mare que no farà el mateix error de la seva pròpia, i escoltarà cegament els consells antinaturals de deixar plorar, de ”civilitzar” de sociavilitzar…. sóc una mare que estima, i deixa que l’instint la guii en un camí de creixement mutu, (no solament creix el meu bebé, sino que amb amor, creixo jo amb ella). veig persones a prop que apliquen el seu mètode, persones inflexibles i molt tocades per una crua infantesa, que faràn el mateix rol d’abandonament amb els sues fills… (i li diràn disciplina o ”normes”)
    però veig mares que pateixen de veritat, mares que han de soportar els nefastos consells de separació, els consells d0avies, veines, amigues que han crescut estivilitzades i creuen que no hi ha una altra opció…. son les mateixes que diuen ”un cachete a tiempo…..” entre altres. dr, solament demanarli una petita reflexió.. no veu que fa patir aquestes mares ( ja no dic els milers de fills, que aquesta sí sería una crítica que se sortiria de to) son mares que volen estimar, volen disfrutar de la lactancia, del son, de l’alimentació dels seus bebès… que volen aprofitar la petita etapa en que son tan tendres i indefensos, volen estimar, volen criar, volen protegir… i contra natura vostè els hi diu que deixin plorar, de si el nen vomita i sembla que s’ofega, solament és teatre… que controlin instints i torturin als seus nens…. i moltes ho intenten, sentint una enorme culpa al (gràces a Déu) no poder resistir besar i acunar als seus fills desesperats i quasi ofegats per el plor…. és vostè mala persona dr? no té escrúpuls? els antecessors del ”seu mètode” (que no és ni un mètode ni seu) ja es retractaren…. ja és suficient ric dr, ja no necessita lucrar-se més gràcies a fomentar els mals tractes i el malestar de tantes famílies…. retracti’s!!! i potser entre totes, fem un esforç i el poguem perdonar….

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús