La reclusió és una condemna!

-

Aquesta és una recomanació que es repeteix en els manuals i les webs de lactància. I jo em pregunto per què? Qui ho ha dit? Estem al segle XXI o al XV?

-

Em parteixo de riure quan llegeixo que per alletar cal fer-ho en un lloc tranquil, i em poso de mala llet quan aquestes recomanacions semblen imposicions! Imagino una dona gestant que no ha vist alletar ni les mones del parc, que busca informació i es troba amb aquestes suposades “recomanacions”:

“Busca un lloc tranquil i íntim per poder alletar, evita les corrents d’aire i evita els llocs públics o molt sorollosos”

“La mare ha de buscar un lloc tranquil amb llum tènue”

“Per alletar has d’estar molt tranquil·la i buscar un lloc privat per fer-ho”

“Intenta buscar sempre que sigui possible un lloc tranquil per alletar”

“No alletis al teu nadó a qualsevol lloc, ja que és molt important (…) Evita llocs molt sorollosos, els lloc públics amb molta gent”

Si hagués de ser mare, volgués donar el pit, i llegís aquestes i totes les altres recomanacions que circulen i que parlen de la necessitat absoluta de buscar un lloc plàcid i ideal per alimentar a una criatura tindria que clar que només tindria tres opcions:

-No sortir de casa i no deixar entrar-hi a massa gent. Aquesta és una recomanació ideal per evitar les sogres… Però per cert quant gent és: molta gent?

-Anar a viure al camp amb la calma i els ocellets de fonts i alletar tranquil·la en un prat verd solitari mentre t’integres amb la natura. Ja se sap que la lactància pot ser molt mística!

- Ho treure’m aquesta idea ximple d’alletar del cap! Ja es veu que això d’alletar és impossible avui en dia!

Vinga va! A veure què vol dir no alletis el teu nadó en qualsevol lloc?? Cada vegada que ho llegeixo em recorda un anunci de la  tele que parla del estrenyiment! Si no pots alletar en públic o a qualsevol lloc què fas? Surts disparada a alletar a casa quan la criatura fa el primer gemec? Si la resposta és sí, el radi de d’excursions a l’exterior es redueix considerablement, el que resulta una mica limitant, terriblement avorrit i infinitament monòton. Qui aguanta més d’unes poques setmanes sense anar més enllà d’un parell d’illes des casa, amb cotxe i sense trànsit potser una mica més enllà, però de totes maneres…¿¿?

Mentalment estic buscant llocs on no hagi alletat i no me’n surt cap; bé em sembla que als lavabos pudents no ho vaig fer mai! Però parlem clar alletar és una mica com el sexe, si et limites només a fer-ho al llit pot resultar tediós! Innovació al poder! I la vidilla que et dóna alletar en un casament en plena cerimònia? O a l’aeroport a la sala d’embarcament? O al banc mentre fas cua!?

Donar el pit es pot fer a qualsevol lloc, no ens hauríem de marcar restriccions ni creure’ns que ens calen, si pensem que ens cal és possible que la lactància no duri massa perquè qualsevol cosa que sigui restrictiva no ens agrada.

Aquestes recomanacions “modernes” són curioses perquè de fet alletar és una característica dels humans i durant la nostra evolució la nostra manera de viure no ha estat precisament tranquil·la, de fet si mirem les cultures no industrialitzades veurem com les mares van a tot arreu amb les seves criatures, viuen constantment amb les seves criatures, no hi ha cap dispensa per ser mare lactant!

Sempre que llegeixo aquestes recomanacions penso en les imatges de Pieter Van de Hooch i les seves pintures de mares lactants, plàcides, assegudes a casa, amb la llar de foc al darrera el gos (o el gat) als peus, la llum entrant per la finestra…. I no és més que això una pintura. Poques vegades quan alletes t’envoltes d’un paisatge idíl·lic de pau i de calma total, de fet ni t’hi fixes en el paisatge!

No us diré que els primers dies de vida quan estrenes la teva maternitat i la teva lactància estar tranquil·la sense mil ulls que t’examinen i et reproven no sigui (molt) recomanable però una vegada ja li tens el peu al coll el de menys és el lloc! És que realment ni et poses a pensar si hi ha massa gent o massa soroll o si aquell lloc és el lloc adequat o no. Alletes allà on la criatura demana i punt!

9 comentaris

  • Formenteril

    29/05/2012 23:33

    qui decideix quan i on li ve de gust la lleteta de mamma….no és cap manual, quasi quasi ni la mamma, és el/la bb !

  • Laura Fernandez

    27/05/2012 17:55

    Mireu, jo vaig tenir moooooooooolts problemes al principi de la lactància, fins el punt d’haver de fer mixta… però sempre recordaré una vegada, de les primeres que la nena se’m va enganxar al pit quan tot començava a rutllar. Era molt tard, erem a un centre comercial lluny de casa, no havíem previst que se’ns fes tan tard per tornar a casa i no teníem llet de pot. Era dissabte estava petat de gent, era hora de sopar. Imagineu el follon. La nena que comença a plorar pq ja estava mooorta de gana, pues jo vaig pensar: ” No tinc una altra cosa, pq tenim un super, i podem comprar llet, però hem de fer la cua i després preparar el bibe” i em vaig treure la teta (era hivern i jo a l’hivern duc tres capes de roba, abric a part) i la vaig enxufar, i com que nosaltres tb teniem gana, pues passejant per tooooot el centre comercial per trobar lloc on poguessin seure (tot aixó òbviament amb la nena a coll…). Al final al kentakifraychiquen, un lloc súuuuuper tranquil. “Cómor”???? que es veu que has d¡estar en un lloc tranquil i silenciós per donar teta????? De qué!!! andevaustéaparar….

  • Anna Mª M

    25/05/2012 21:56

    No puc estar més d’acord amb el que dius. A qualsevol lloc, fins i tot a la taula el dia de Cap d’Any! només faltaria.
    És cert que tothom et diu allò de “busca un lloc tranquil”. No fariem pas res. Fa un parell de setmanes el nen estava molt inquiet i feia allò de ‘barallar-se amb la teta’, realment tenia molta son i no podia dormir. Era a casa d’una persona mooolt propera. Vaig dir: marxo a l’habitació que te molta son i aqui hi ha massa soroll. I va i em contesta: és que ‘fulanita’ (una cunyada), “sempre els hi donava el pit estirada al llit”. No vaig poder estar-me de contestar-li que aquesta cunyada no donava el pit a demanda, anava amb la història de les quatre hores, i així li va anar. Amb un nen que pren teta a demanda, o et quedes a casa, o simplement VIUS!

  • mamaf

    25/05/2012 11:32

    Con el último parrafo has dado en el clavo.Si lo pienso no se donde no he dado el pecho, pero creo que en ningun sitio en el que estuviese y mi hija lo reclamase, y nunca he tenido ningun problema¡

  • Lolimuar

    25/05/2012 10:26

    ups! I … experta…

  • Lolimuar

    25/05/2012 10:24

    Amb la primera filla m’amagava, amb la segona ja no ho feia, ara amb el tercer trec la teta on sigui… i qui no vulgui que no miri, ves!
    Y també, malauradament, sóc esperta a alletar als enterraments, plorant a “moco tendido” qué hem de fer?

  • Imma Planes

    25/05/2012 10:21

    Jo he alletat el meu fill fins i tot dins de l’esglèsia el dia del seu bateig!!!

  • Imma

    25/05/2012 10:20

    Jo he alletat el meu fill fins i tot a l’esglèsia el dia del seu bateig!!!!

  • carmeglez

    25/05/2012 9:37

    Em recorda les primeres setmanes com a mare, no m’atrevia a sortir de casa per si la nena “demanava”. Ara alleto a tot arreu, l’ultim cop a un enterro ;-)

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús