La veritat, tota la veritat i res més que la veritat

-
Avui en dia les dones arribem a la maternitat amb molt poca informació real del que significa ser mare i per descomptat la informació que tenim de la lactància acostuma a ser igual de poca i contaminada.

-

Per començar un breu test per situar-nos:

  • Què fa una critura en el seu dia a dia? Menjar, cagar i dormir en aquest ordre: CERT o FALS
  • Cada quan mama una criatura? Cada tres hores  més o menys: CERT o FALS
  • Quantes vegades  mama una criatura en 24 hores?  8 que de nit han de dormir: CERT o FALS
  • En quin moment espaien les tomes? Una vegada superats els primers 15 dies: CERT o FALS
-

Si heu sumat en quatre respostes FALS és que ja sou mares lactants i sabeu de què va el tema. Si heu sumat ni que sigui un CERT és que no sabeu res o practicmaent res de lactància, enacra no us han dit la veritat!

Estic segura que hi ha una conxorxa planetària per amagar la realitat que envolta la maternitat. Com un dia em recordava aquesta mare, la informació s’ha d’administrar com a la CIA: s’ha de donar poca informació i la que es dona ha de ser tota falsa! D’aquesta manera s’han assegurat que les dones voldrem tenir fills i quan ens fotem la castanya serà massa tard per tornar-los ja que mai porten remitent!

Jo em vaig adonar que m’havien enganyat quan la Maria tenia 17 dies de vida i va deixar de mamar cada 3 hores per fer-ho cada 30 minuts. I em vaig acabar de convèncer quan passat el primer mes de vida no va espaiar les preses tal i com la simpàtica llevadora del CAP de Drassanes m’havia anunciat.

En aquest moment, quan t’adones que el que tu esperaves no té res a veure amb la realitat tens dues opcions o ho acceptes o busques pseudoreceptes màgiques per intentar recobrar la teva antiga vida.

Per quina raó no t’expliquen que les criatures funcionen diferent, que tenen unes necesitats concretes? La realitat pot ser dura però quan la coneixes l’esperes, l’acceptes,  i no et frustres!

Fa uns dies em va trucar una mare molt enfadada, volia saber en quin moment la seva criatura d’un mes començaria a allargar el temps entre presa i presa. No entenia perquè la seva criatura no acomplia els paràmetres que el pediatra li havia assegurat que tota criatura lactant compleix.

Em va sortir de l’ànima un: denuncia’l per publicitat enganyosa!

Costaria molt que ens expliquessin les normes del joc abans de començar a jugar i no sobre la marxa? Si te les expliquen quan ja has començat a jugar tot són sorpreses! Qui pot gaudir del joc sense saber les normes?

Amb les criatures  i la lactància el més bàsic que ens cal saber és que:

  • La lactància funciona sempre a demanda ( menys els nens malalts, prematurs o que no han recuperat pes)
  • Les preses poden ser llargues o curtes però són a demanda
  • Les criatures no allarguen el temps entre preses a mesura que creixen

Parlem una mica d’aquest últim punt del mite que diu que a mesura que creixen allarguen les preses i arriben a mamar NOMÉS 4 o 5 vegades al dia!

Aquest mite ha fet molt mal perquè ha genera falses expectatives a moltes mares. Tothom sap que les primeres setmanes de vida d’una criatura són dures, moltes mares es resignen a viure aquestes setmanes extremes perquè els han inculcat que només són unes setmanes, que després les criatures (entre el mes i els tres, he sentit múltiples opcions) deixen de mamar a demanda i per art de màgia comença a mamar amb horaris i per acabar-ho d’adobar la mentida segueix i diu que només mamaran 4-5 vegades al dia (com els adults) i apa  espera i aguarda el moment idíl·lic…. I el moment no arriba mai! Perquè és mentida!

La lactància és sempre a demanda des de que neixen fins que ho deixen, la lactància no té horaris  ni lógica que la pauti!

Podem intuir quan ens demanaran teta però per cada vegada que ho puguem intuir ens sorprendran 10 vegades. És cert que la manera de mamar es modifica, les preses del primers tres mesos que poden arribar a ser d’una hora s’escurcen i només acostumem a ser llargues a la tarda-nit o si la criatura està malalta. A partir dels tres mesos acostumen a mamar fent xarrups: preses curtes i freqüents o per contra curtes i distanciades (això depèn de la criatura que et toca en el repartiment) i a partir d’aquí normalment mamen entre 6 i 12 preses al dia, depèn de la criatura, del temps que fa ( si fa calor acostumen a mamar més) si estan cansant o no, si estan malalts mamen més i si es distreuen menys…

En resum, fan el que volen i el que els cal! I si us diuen el contrari és mentida!

24 comentaris

  • Keydren

    18/12/2012 9:50

    Deadly accurate ansewr. You’ve hit the bullseye!

  • Anna Mª M

    17/05/2012 12:45

    Montserrat, em sap greu que pensis així. Em sembla que t’has confós. Aquest espai que l’Alba ens proposa només intenta informar a aquelles mares que opten per la lactància materna. Informar i ajudar. I no saps el valor que te per a totes nosaltres. No saps la dificultat en la què ens trobem encara avui en dia les mares que alletem. Perquè el més habitual és trobar mala informació, fins i tot desinformació; pediatres, metges de família, especialistes, infermeres… fins i tot algunes llevadores. I vaig més enllà, parella, família, etc.
    T’arriben desenes de consells i idees confuses i contraposades per totes les bandes.
    Per això és tan important la tasca dels grups d’ajuda a la lactància materna, i aquest mateix espai. No existeixen per convèncer de res, no jutgen a ningú, només et guien, t’ajuden, i sobretot et tranquil•litzen i et fan veure que el què fa el teu nadó, el teu nen, és completament normal.
    Insisteixo en què avui en dia hi ha una desinformació tan gran en aquest tema que la probabilitat de fracassar que tenim les mares i fills és molt alta.
    Per contra, això no passa amb la lactància artificial. No hi ha aquesta desconfiança que hi ha amb la lactància materna. Desconfiança que de vegades ve de la mateixa mare. Si un nen plora massa o riu massa, o dorm molt, o no dorm, si guanya tal pes o no el guanya, i li dones el pit, estàs perdut. O tens les idees molt clares o abandones la lactància.
    I per acabar, recordar que moltes de les mares que donem el pit no ho fem només perquè sigui el millor aliment per als nostres fills.. no pensem ‘pit o biberó?’ ho fem perquè és el què ens surt de dins, el què volem fer, el què ens demana el nostre cap i el nostre cos, el què ens demana el nen. No és només una forma d’alimentar-lo.
    Només vull acabar donant les gràcies a l’Alba per tots aquests valuosos posts que ens regala, per la seva professionalitat i com no, pel seu bon humor.

  • Sara

    17/05/2012 12:25

    i diré més:
    si deixèssin a una mare amb el seu fill en una illa (tipo supervivientes) ja veuriem com s’espavilen, tant l’un com l’altre!
    i no sé la mare, però el fill t’asseguro que me’l veig ple de mocs, amb la teta a la boca, ben content i molsudet!

  • Sara

    17/05/2012 12:16

    la lactància és meravellosa, així com també el fet de ser mare… n’hi ha que ho poden gaudir, i n’hi han que no. L’important de tot plegat, és que es gaudeixi, tant el fill com la mare. Però n’han de gaudir els dos! compte! a vegades escollim el camí “més fàcil” (o que ens sembla o ens diuen que és més fàcil) i obviem els sentiments i les necessitats “reals” del nostre bebé, que com que és bebé no es pot explicar…
    si fos per ell, escolliria el ventre matern, però com que no pot ser, segurament estarà més agust al costat de la mamà, mamant la llet de la teta, així la pot olorar, la pot sentir millor i la pot “tastar” millor… volen la “mama”! i com més estona millor!!!! i em baso en la lògica aplastant i en l’instint natural… un bebé neix amb les mateixes necessitats que un bebè del neolític…volen la mamà! menjar d’ella, dormir amb ella i estar amb ella…
    per això estem! no és esclavitud, és amor! no es malcriar, és amor! ja marxaràn quan sigui el moment, que són prou espavilats per adonar-se quan toca deslletar-se (tinc una de 5 i un de 3 que alleten, i que duri!) i ells solets ja es van esplaiant les preses de pit des que neixen… no cal ue en això intervinguem naltres…
    Alba, és molt important la feina que fas, tot i que acabis sentint comentaris del tipus “talibana de la teta” i d’altres de semblants que no deixen de tenir la seva gràcia! però sempre et quedarà la tranquil·litat de fer el possible perquè els bebés i les mares es trobin i gaudeixin dels primers anys de la seva vida en la major harmonia i entesa possible! felicitats maca!

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús