Per totes les mares

-
Avui i “gràcies” al terrible programa de la Sexta vull tenir un record per a les mares que s’han vist amb les mans buides en el que havia de ser un dels moments més bonics de la seva vida.

-

Una de les mares del programa havia perdut feia menys d’un any la seva criatura quatre dies després del part, no entraré en detalls, però era obvi que no havia pogut guarir les seves ferides….

Malauradament he acompanyat a força dones que, com en cas de la noia del programa, havien perdut a la seves criatures durant la gestació, en el moment del part o en els dies o setmanes posteriors al naixement.

Perquè malauradament el nostre cos no sap què ha passat, no sap que la criatura ja no hi és i segueix imparable el procés de fabricar llet.

La millor presentació lliure del últim curs de FEDALMA va ser la que ens van presentar Susana Cenalmor i Àngels Claramunt que ens van mostrant quina era la realitat de les mares que malauradament es troben en la situació de tenir els braços buits i els pits plens, i com el sistema sanitari no acostuma a estar preparat per gestionar aquest tema.

El cos pot fabricar llet des de les 11-12 setmanes de gestació, per tant en una pèrdua prematura i encara que sembli impossible la llet pot aparèixer. Normalment a les dones se’ls ofereix un fàrmac per eliminar la producció de llet. I tot i que aquest fàrmac pot funcionar si es pren justament després del part, en la majoria de casos no funciona i la llet es presenta impetuosa i mal educada recordant tot el que s’ha perdut.

Les sensacions i la resposta emocional a aquesta situació és diferent a cada mare. Hi ha dones que no volen saber res d’aquesta llet i la volen eliminar quan abans millor, però hi ha mares que volen que la seva llet serveixi per a alguna cosa. Sigui com sigui, tot ha de seguir el seu procés i, en primer lloc, el que cal saber és què vol fer cada dona.

És complicat parlar del tema, és difícil i costa enfocar-ho per no ferir sensibilitats, però tot sovint una explicació senzilla de les opcions, sense entrar a jutjar la decisió pot ser el més adequat.

Una opció és prendre les dosis corresponents de bromocriptina o cabergolina per intentar reduir la prolactina i, per tant, inhibir la lactància. Però cal deixar clar que no pot segurament caldrà fer quelcom més. Els mètodes antics com els de enfaixar-se els pits o no beure aigua no són adequats perquè augmenten el patiment i el dolor físic.

La reducció de llet passa per l’extracció amb tirallets o mà. Tot i que pot semblar que aquesta és una manera de tenir més llet, és la millor manera d’aconseguir disminuir la producció de llet. Cada vegada es treu menys llet, es deixa llet el pit sense que molesti i així, en poques setmanes, no hi haurà pujades i la llet deixarà de molestar.

El què fer amb aquesta llet és també  un tema a parlar.

Hi ha mares que prefereixen simplement llençar-la, però n’hi a les que el fet de llençar-la els produeix més pena i es senten malament per desfer-se d’aquesta llet que hauria alimentat al seu fill. Hi ha mares que han perdut les seves criatures al cap d’uns mesos i que tenen llet al congelador i tampoc saben molt bé què fer-ne de la llet emmagatzemada.

De la mateixa manera que no llencen la roba i les coses de la criatura que han perdut, llençar-ne la llet amb el sentiment d’unió que significa és extremadament dolorós.

Els bancs de llet podrien ser una opció, però malauradament al nostre país aquesta opció és complicada. Hi ha petits bancs en algunes maternitats i serveis de nounats. Quan una mare perd la seva criatura i a l’hospital hi ha aquest tipus de bancs acostuma a deixar la llet pels altres nens. És una mena de donació que permet sentir que fas quelcom pels altres i poder tancar un cicle.

La donació al Banc de Llet de Barcelona és més complicada ja que la mare s’ha de sotmetre abans de donar a analítiques de sang i, en cas de voler fer-ho, només serà apta la llet extreta i emmagatzemada sota el seus protocols de recollida.

També hi ha l’opció de fer una donació privada, donar la llet a algú que la pot aprofitar: una mare que té hipogalàctia, una mare que ha de tornar a la feina i no es pot treure llet… Llet per la criatura d’una amiga o per una desconeguda, és igual. La donació permet sentir que el que s’ha viscut ha tingut sentit.

Perquè la llet és molt més que aliment, la llet és el nostre vincle d’unió… Des d’aquí una abraçada per les mares que ahir van sentir que els faltava un trosset de vida.

-

Més informació:

Petits amb LLum

La cuna vacía

Las voces olvidadas

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús