El Dr. Malson ataca de nou! (santa paciència)

-

El senyor Estivill ja comença a tenir una edat respectable en la que es podria plantejar què se jo: anar de viatge amb l’IMSERSO, mirar les obres, jugar a la petanca… Callar una mica.

-

I vull deixar clar que jo no parlaria d’ell si ell no parlés de lactància i que, com que no aporta dades científiques jo tampoc ho faré, només parlaré amb sentit comú, que ell pel que veig en va faltat.

Fins fa poc el Dr. deia que el “seu” mètode només es podia aplicar a partir dels 3 o 4 mesos de vida de les criatures, en cap cas abans. I ara s’ha tret de barret es pot ensenyar a dormir a les criatures des que neixen, però ho he dit malament, ell diu que podem evitar que desaprenguin el que ja saben fer a l’úter, que és dormir sols.

En primer lloc us convido a veure el vídeo on el Dr. explica la seva nova idea estrambòtica! Així podeu veure que no m’invento res.

Ho haveu vist!!!” Uff, uff, uff deixeu-me respirar…

Si existís el paradís tindria forma d’úter. L’úter és el millor lloc on podrem estar mai, en el seu interior estem protegits, a temperatura estable, bressolats, acompanyats, protegits del soroll i de la llum, alimentats contínuament…Totes les nostres necessitats vitals bàsiques estan cobertes! Qui pot voler més? És una mena de vacances de nou mesos en un resort de luxe amb tot inclòs i de franc!

I quan sortim del paradís tenim l’oportunitat de recordar i reviure’l mentre ens alleten, perquè les criatures, ens agradi o no, necessiten tres coses per créixer: escalfor, alimentació i protecció. I tot això ho fa una mare mentre alleta.

Per tant el pit és un lloc per gaudir, no per ser torturat. Li dic amb tot carinyo, no se m’ofengui que jo no sóc ningú, però com que he alletat uns anyets i he vist centenars de dones fent-ho em permeto explicar-li per quina raó el que diu no té sentit:

Vostè dóna per suposat que les preses de pit duren només vint minuts (com es reparteix 10 i 10 a cada pit?). Aquesta afirmació demostra que no ha alletat mai (era obvi, però per si algú ho dubtava ho apunto). Sap, hi ha criatures que poden tenir-ne prou amb vint minuts, però la majoria són més mamons i no hi ha qui els pugui treure la teta de la boca! I tot i que els nadons aprenen la teoria de succió i deglució quan estan dins l’úter, és el paradís, però cal pencar una mica, quan surten han de posar-se a fer practiques i això vol temps i esforç. Mamar els costa els primers mesos entre 40-60 minuts, el doble que vostè aconsella!! Li sona allò tant antic que diu “el pit no té horari”? Segurament no li sona de res.

Per si no l’ha tastat mai li diré  que la llet materna és soporífera. No, no vull dir que sigui avorrida vull dir que fa adormir. La succió per si sola relaxat molt, a més si sumem els efectes de les hormones que hi ha a la llet que indueixen a les criatures a relaxar-se i adormir-se es podria dir que la llet és una mena de somnífer. I ara també faré de defensora de les mares: és una tortura obligar-nos a estar despertes! L’oxitocina que corre per les nostres venes ens fa endormiscar, relaxar i ens baixa la pressió arterial.  Privar-nos això ha de ser insà per nassos!

Vostè insinua que cal empipar-los i no deixar-los dormir, però sap és just quan una criatura està adormida que pot mamar perfectament. El seu cervell està en el mode ideal per poder aprendre i mamar amb eficàcia. Si les mares fan de mosca collonera, si no deixen d’empipar a la criatura per mantenir-la desperta com vostè afirma, el que aconseguiran és que plori i que no mami, el que no és massa recomanable.

Quan les criatures neixen porten incorporat un mecanisme d’emergència de fàbrica, una mena de telèfon vermell que els posa en alerta quan les seves mares s’allunyen. Aquest mecanisme s’anomena: resposta-protesta-desesperació, i es posa en funcionament per pura supervivència.

Nosaltres tenim molt clar que estem a casa protegits contra tot i contra tothom, no hi ha monstres a l’armari ni sota el llit i els dolents no poden pujar per la finestra, però les nostres criatures no ho saben. No saben si són a una cova fosca on hi ha bestiotes salvatges que se’ls poden cruspir per esmorzar,o si són en un magnífic àtic equipat amb sistema de vídeo vigilància i seguretat privada. Per tant, com que no ho saben, per si de cas i per evitar-se sorpreses desagradables, necessiten a la seva mare per seguir vius i segurs! I per molt desperta que deixi una criatura al bressol després de privar-la del son durant quaranta minuts, el telèfon vermell s’activarà igualment!

I és clar que és important parlar i comunicar-se amb les criatures. Poques mares alletant ha vist, ja me’n adono… Les mares mentre alleten parlen, canten, acaronen, petonegen les seves criatures… Alletar és un diàleg constat en clau d’amor!

Amb el tema rot li dono la raó, però sense que serveixi de precedent!

Per resumir entengui en primer lloc que el que passa a l’úter a l’úter es queda. Amb nou mesos de vacances pagades ja en tenim prou. I no és que nosaltres o les nostres criatures desaprenguin a no adormir-se soles és que la vida a fora és molt dura i no li negaré que per les mares és esgotador, sacrificat, difícil, meravellós i    transformador, però és el que hi ha! Per ser mare no hi ha dreceres, i qui les busca potser és perd el més autèntic del camí.

Per cert: agraïr a TOTES les mares que m’han enviat les seves fotos! Sou fantàstiques!

28 comentaris

  • Cris Bayarri

    13/07/2012 14:40

    Sempre he sentit a dir que quan el nadó encara és un fetus que està DINS la mare, el petit escolta el bategar del cor de la mare, li sent la veu, està protegit de qualsevol cosa que vingui de l’exterior. En tots els llibres que he llegit (tant d’en gonzalez, com de la Jove, com els diferents llibres que em vaig llegir quan vaig fer un petit passet per la carrera de la psicologia) com amb les diferents llevadores que he parlat deien/diuen que el nadó quan està dins la mare està sempre amb la mare, que sempre te la COMPANYIA DE LA MARE.
    Estic escrivint aquestes línees i em sona absurd haver de dir que un nen que està dins la seva mare està en companyia de la seva mare… però el “Dr Estivill” te els sants collons de dir que el fetus dins de la mare s’adorm sol!!! i sense companyia, que és quan neix que desapren a dormir sol.
    Algú em pot explicar com s’ho fa? si està dins la mare, si sent la companyia de la mare a través del CONTACTE (hi ha d’haver contacte per pebrots, que està DINS DE LA MARE) de sentir-li la veu, el batec del cor…

    Que serà el proper? que dins de la mare el nadò no plora i que quan neix nosaltres el desacostumem a no plorar???

    És que des que he vist aquest vídeo (que dura molt poquet) jo estic flipant!!! de debò que flipo!! quan ara a qualsevol clínica / hospital el primer que fan és posar-te el recent nascut a sobre pq noti el contacte pell a pell amb la mare pq fa 9 mesos que està en contacte amb la mare i no noti un canvi tant brusc!

  • Cris Bayarri

    13/07/2012 14:39

    Jo em pregunto… quina serà la propera animalada que dirà aquest home… que el nadó dins la mare no plora i que som nosaltres que en nèixer el desacostumem d’aquesta sana costum???
    PFfffff em treu de polleguera aquest home

  • Júlia Prunés

    10/05/2012 9:49

    A mi el que em sorprèn és que digui que dins la panxa de la mare el bebé ja sap adormir-se sol… bé, és que sol, sol… no ho està! està dins d’una altra persona, que l’alimenta i el bressola constantment… es troba en un espai on no hi fa calor ni fred, on constantment sent sorolls (el bateg i la respiració de la mare, sorolls digestius i sobretot la veu de la seva mare, que potser no li parla a ell/a però, les mares… parlem molt, eh?
    Intento imaginar-me com s’han fet estudis que facin arribar a la conclusió que durant la vida intrauterina els nadons estàn desperts una mitjana de 45 minuts (ni un més ni un menys) per poguer-se adormir solets… sona a “xarlantanería” la veritat… és com si algú ens digués que per curar l’insomni d’un adult, no hi ha res com mantenir-se despert 24 hores abans d’anar a dormir.
    Què costaria fer un llibre on es defensés el “sentit comú” propi de cada família? que ens ajudés a escoltar el nostre instint i a interpretar millor les necessitats dels nostres nadons? Jo conec families amb nadons que “prefereixen” adormir-se en braços i d’altres que sembla que no ho necessitin i fins i tot en alguns moments els molesti… també hi ha mares i pares que dormen millor amb els fills al llit i d’altres que no… Que cadascú faci el què li sembli millor… sempre i quant les necessitats d’uns no sotmeti als altres. No fa falta deixar plorar un bebé per ajudar-lo a “adormir-se solet”, que hi ha un temps per a cada cosa… i el Dr Estivill és un xarlatà i prou, la seva feina és vendre llibres i per això defensa un mètode que no tansols és d’una altra època sinó que a més… no té en compte les necessitats particulars de cada bebé… perquè cada nadó, cada nen/a és un món a part… i per tant els mètodes no tenen massa sentit.

  • Noèlia

    09/05/2012 22:11

    Sergi, no et jutjo, ningú te la raó absoluta, només espero que hagis seguit el vostre instint mamífer i les vostres hormones més que el que us pugui dir qualsevol escriptor de bestsellers.

  • Alba Padró

  • Alba Padró

    09/05/2012 22:08

    Sergio: jo diria que en cap cas us he jutjat a vosaltres ni els pares que decideixen posar en pràctic el que diu aquest senyor. I en cap cas això no té res a veure en saber dir no als fills.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús