El Dr. Malson ataca de nou! (santa paciència)

-

El senyor Estivill ja comença a tenir una edat respectable en la que es podria plantejar què se jo: anar de viatge amb l’IMSERSO, mirar les obres, jugar a la petanca… Callar una mica.

-

I vull deixar clar que jo no parlaria d’ell si ell no parlés de lactància i que, com que no aporta dades científiques jo tampoc ho faré, només parlaré amb sentit comú, que ell pel que veig en va faltat.

Fins fa poc el Dr. deia que el “seu” mètode només es podia aplicar a partir dels 3 o 4 mesos de vida de les criatures, en cap cas abans. I ara s’ha tret de barret es pot ensenyar a dormir a les criatures des que neixen, però ho he dit malament, ell diu que podem evitar que desaprenguin el que ja saben fer a l’úter, que és dormir sols.

En primer lloc us convido a veure el vídeo on el Dr. explica la seva nova idea estrambòtica! Així podeu veure que no m’invento res.

Ho haveu vist!!!” Uff, uff, uff deixeu-me respirar…

Si existís el paradís tindria forma d’úter. L’úter és el millor lloc on podrem estar mai, en el seu interior estem protegits, a temperatura estable, bressolats, acompanyats, protegits del soroll i de la llum, alimentats contínuament…Totes les nostres necessitats vitals bàsiques estan cobertes! Qui pot voler més? És una mena de vacances de nou mesos en un resort de luxe amb tot inclòs i de franc!

I quan sortim del paradís tenim l’oportunitat de recordar i reviure’l mentre ens alleten, perquè les criatures, ens agradi o no, necessiten tres coses per créixer: escalfor, alimentació i protecció. I tot això ho fa una mare mentre alleta.

Per tant el pit és un lloc per gaudir, no per ser torturat. Li dic amb tot carinyo, no se m’ofengui que jo no sóc ningú, però com que he alletat uns anyets i he vist centenars de dones fent-ho em permeto explicar-li per quina raó el que diu no té sentit:

Vostè dóna per suposat que les preses de pit duren només vint minuts (com es reparteix 10 i 10 a cada pit?). Aquesta afirmació demostra que no ha alletat mai (era obvi, però per si algú ho dubtava ho apunto). Sap, hi ha criatures que poden tenir-ne prou amb vint minuts, però la majoria són més mamons i no hi ha qui els pugui treure la teta de la boca! I tot i que els nadons aprenen la teoria de succió i deglució quan estan dins l’úter, és el paradís, però cal pencar una mica, quan surten han de posar-se a fer practiques i això vol temps i esforç. Mamar els costa els primers mesos entre 40-60 minuts, el doble que vostè aconsella!! Li sona allò tant antic que diu “el pit no té horari”? Segurament no li sona de res.

Per si no l’ha tastat mai li diré  que la llet materna és soporífera. No, no vull dir que sigui avorrida vull dir que fa adormir. La succió per si sola relaxat molt, a més si sumem els efectes de les hormones que hi ha a la llet que indueixen a les criatures a relaxar-se i adormir-se es podria dir que la llet és una mena de somnífer. I ara també faré de defensora de les mares: és una tortura obligar-nos a estar despertes! L’oxitocina que corre per les nostres venes ens fa endormiscar, relaxar i ens baixa la pressió arterial.  Privar-nos això ha de ser insà per nassos!

Vostè insinua que cal empipar-los i no deixar-los dormir, però sap és just quan una criatura està adormida que pot mamar perfectament. El seu cervell està en el mode ideal per poder aprendre i mamar amb eficàcia. Si les mares fan de mosca collonera, si no deixen d’empipar a la criatura per mantenir-la desperta com vostè afirma, el que aconseguiran és que plori i que no mami, el que no és massa recomanable.

Quan les criatures neixen porten incorporat un mecanisme d’emergència de fàbrica, una mena de telèfon vermell que els posa en alerta quan les seves mares s’allunyen. Aquest mecanisme s’anomena: resposta-protesta-desesperació, i es posa en funcionament per pura supervivència.

Nosaltres tenim molt clar que estem a casa protegits contra tot i contra tothom, no hi ha monstres a l’armari ni sota el llit i els dolents no poden pujar per la finestra, però les nostres criatures no ho saben. No saben si són a una cova fosca on hi ha bestiotes salvatges que se’ls poden cruspir per esmorzar,o si són en un magnífic àtic equipat amb sistema de vídeo vigilància i seguretat privada. Per tant, com que no ho saben, per si de cas i per evitar-se sorpreses desagradables, necessiten a la seva mare per seguir vius i segurs! I per molt desperta que deixi una criatura al bressol després de privar-la del son durant quaranta minuts, el telèfon vermell s’activarà igualment!

I és clar que és important parlar i comunicar-se amb les criatures. Poques mares alletant ha vist, ja me’n adono… Les mares mentre alleten parlen, canten, acaronen, petonegen les seves criatures… Alletar és un diàleg constat en clau d’amor!

Amb el tema rot li dono la raó, però sense que serveixi de precedent!

Per resumir entengui en primer lloc que el que passa a l’úter a l’úter es queda. Amb nou mesos de vacances pagades ja en tenim prou. I no és que nosaltres o les nostres criatures desaprenguin a no adormir-se soles és que la vida a fora és molt dura i no li negaré que per les mares és esgotador, sacrificat, difícil, meravellós i    transformador, però és el que hi ha! Per ser mare no hi ha dreceres, i qui les busca potser és perd el més autèntic del camí.

Per cert: agraïr a TOTES les mares que m’han enviat les seves fotos! Sou fantàstiques!

28 comentaris

  • Alba Padró

    02/05/2012 20:47

    Ha de ser que dedicar-se al son dels adults no dóna pasta perquè no s’enten tanta afició a inventar-se mètodes per fer adormir les criatures!

  • Montse R.

    02/05/2012 19:04

    Hola Alba!

    He mirat el vídeo i he llegit els comentaris que allà posen… No n’hi ha ningú que els defensi… sort!!!

    Hi ha una noia que m’ha encantat, que comenta que quan es faci vellet i estigui en una residència… i el son evolucioni com el d’un nadó també vindrà la infermera i farà un minut des de la porta… etc… el que ja sabem… ajajaja, m’ha encantat!

  • Gemma

    02/05/2012 17:06

    Recordem que l’Estivill no és pediatra! Cal dir-ho molt sovint per què la gent ho té mal entès. No és pediatra. De nens no en sap. Només en sap -se li suposa- de son. I en dona molta!

  • Laura Las Heras

    02/05/2012 17:01

    A aquest home li falta rigor científic.
    1-El fetus s’adorm de manera espontània dins el ventre de la mare, però mai s’adorm sol, per que està dins el ventre de la mare.
    2-Fora, quan és un bebé també s’adorm de manera espontània i va regulant el seu ritme d’estar despert i dormint, una mare que crii de manera instintiva intueix quan el nen te son i el nou nat o el bebé s’adorm sense problemes al pit, als braços de la mare o amb un succedani de mare.
    3- El senyor Estivill hauria d’estudiar a les mames i als nadons nou nats, veure quines pautes tenen sense intervenir amb pautes imposades i se n’adonaria que aquelles mares que alleten i cuiden nadons de forma instintiva estan menys estressades i dormen millor elles i els nens. En sap res aquest home de la conducta natural de la mare després de donar a llum. Només li falta donar instruccions a les embarassades de quan han de donar copets al seu ventre o quan han de cantar o que s’han de despertar cada 3 hores en punt per anar a fer pipi per desvetllar al fetus. Crec que això serà objecte del seu pròxim llibre que li farà guanyar uns quants calerons.

  • carmen gomez

    02/05/2012 15:24

    lo peor de todo esto es que hay madres que se lo tragan ,,,confian en una persona a la que le dan total credibilidad por el hecho de ser “medico pediatra”..y encima se le da mucha publicidad ,,,,la verdad es que no lo entiendo,,,,

  • marta

    02/05/2012 14:57

    alba, aquest home el que està és BOIG!! Quina por!
    Després de veure la cara que posa quan parla tindré malsons i m’hauran de fer el mètode estivtill,nooo!!!

  • Anna

    02/05/2012 10:52

    Aquest home no te cor. Perdoneu però algú ho havia de dir!!
    Alba, fantàstica l’última frase: “Per ser mare no hi ha dreceres, i qui les busca potser és perd el més autèntic del camí.” Hem d’escoltar el nostre cor!!!!

  • Rosa Olivé

    02/05/2012 8:46

    A lúter no s’adormen pas sols!, s’adormen mentre s’alimenten, mentre la mare els acarona i els bressola (jo no he vist mai una embarassada que no es vagi acaronant la panxa….), mentre senten la veu tranquilitzadora de la mama… vaja, que un bebè a la panxa té tot el que desprès diu que no se li ha de fer per adormir-lo…
    Quina pena em fan els bebès i les mares que li facin cas….
    També em molesta el titular que han posat els de la tele “enseña a los padres como tratar a sus hijos”… però si les mares ja sabem comtractar els nostres bebès!!! Hi ha una cosa que es diu instint, que si no t’entos
    sudeixes a no escoltar-lo és la guia perfecta!

  • babiboom

    02/05/2012 7:56

    No m’ho puc creure!! i a sobre li paguen per dir aquestes animalades??? Alba em de dur-te a tu xq facis un xic de contrapès, que hi ha mares que se’l creuran :(

  • Mireia

    02/05/2012 1:17

    Déu meu… i ara com me’n vaig jo a dormir amb la indignacio que porto???
    El problema és que està abonat a totes les teles i ràdios!

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús