Iaietaaaaaa: Una de mites!

-
En ple segle XXI la era de la informació encara hi ha mites curiosos que circulen, el boca-orella  no té preu i les àvies  en saben a cabassos!

-

Fa uns dies em va trucar una mare angoixada perquè la seva mare li havia explicat histories por no dormir i la culpava de ser la causant dels gasos del seu net!

Deixem de costat l’amabilitat, ajuda, empatia i simpatia de la iaia (buffff i això que era la mare i no la sogra) i anem a desfer mites.
L’alimentació de la mare pot modificar la composició de la llet materna, normalment de manera insignificant però està documentat.

Però hi ha mites que no tenen cap base científica, és més, no tenen ni cap ni peus!

1-Si la mare pren una dieta rica en fibra pot causar diarrea o gasos a la criatura.

FALS. La fibra que pren la mare afecta només el seu transit intestinal i la fibra no pot arribar de cap manera a la llet. La fibra forma part dels productes vegetals, polisacàrids que l’organisme humà no pot processar en el budell, per tant  es  expulsada però abans de sortir el cos intenta fermentar-les al colon. Aquesta fermentació és la que produeix els gasos a qui les ha ingerit. Però aquests gasos, ja sabeu com surten i no arriben a la llet.

2-Les begudes amb gas causen gasos a les criatures.

FALS. Les begudes carbonatades, tenen diòxid de carboni afegit. Aquest gas carbònic passa a través del sistema digestiu de qui el consumeix: pot sortir per dalt o pot sortir per baix. Però mai pot arribar a la llet.
I per què no pot arribar? Doncs perquè si realment un bombolleta de gas carbònic arribés a la llet la mare ja seria morta per embòlia gasosa!

3- Les mares lactants no poden prendre llegums.

FALS. Les llegums són una font de fibra importantíssima, una font de proteïnes vegetals molt notable i sí causen gasos a qui les pren, però no a qui pren la llet de qui pren llegums, per la mateixa raó que les bombolles de les begudes amb gas no arriben a la llet.

4. Si la mare té estrenyiment la criatura també en tindrà.

FALS. A qui cada u caga segons el que menja! Els sistemes digestiu de mare i fill són independents. Només en el cas d’IPLV o similar la criatura pot veure afectat el seu sistema digestiu.

Molt sovint moltes mares pensen que la seva criatura té estrenyiment perquè no fa caca diàriament, però això no té res a veure amb l’estrenyiment. A partir del mes ( mes i mig) les criatures deixen de fer caca cada dia per fer-la cada 4/5/10/15/20 o 25 dies.

Quan finalment en fan la caca té una textura de plastilina però en cap cas són boletes dures, tipus cagallons de cabra.
La llet materna al inici de la lactància té poca caseïna, la caseïna és una proteïna present a la llet materna. A mesura que la lactància materna s’allarga la quantitat de caseïna augmenta i fa més denses i espaiades les deposicions.

A més les criatures quan neixen disposen de sèrie d’un mecanisme de fabrica que els permet buidar el budell cada vegada que mengen, poc a poc aquest reflex és perd i ells mateixos han d’aprendre a fer caca, han d’aprendre a apretar i expulsar la caca del budell i com tots els aprenentatges d’aquesta vida costa una mica agafar-hi el truc.

Una vegada es comença amb l’alimentació complementària el budell modifica la seva flora intestinal el que fa que les deposicions es modifiquin.

Si realment es produeix estrenyiment hi ha diverses opcions per intentar que millori:

1. Seguir amb el pit, alletar abans de donar l’alimentació complementaria per assegurar-nos que tota la criatura tindrà lloc al estómac per tota la llet que li cal.
2. Oferir més aigua. Tot sovint quan és comença amb l’AC no s’ofereix aigua i sí que és cert que amb l’aigua de la llet en poden tenir prou però no està de més de verificar si la criatura vol una dosis d’aigua extra.
3. Oferir amb moderació cereals integrals. No es pot abusar d’ells en nens petits perquè si la ingesta és excessiva poden desplaçar l’absorció de nutrients essencials.
4. Oferir fruita
5. Oferir llegums ( pelades)

De la mateixa manera la diarrea de la criatura no és culpa del que menja la mare. I per cert ja que estem tant escatològics, la consistència habitual de les caques de les criatures alletades és entre líquida i tova. Quan és líquida no és diarrea, és la caca habitual dels lactants. Parlem de diarrea en el cas que les caques augmentin de manera exagerada al llarg de dia.

Apa, doncs bon cap de setmana per tots! Ja sabeu com desmuntar una ració més de mites de la iaia!

1 comentari

  • Laura

    27/04/2012 15:33

    HAce unos días hicimos una charla sobre mitos en la lactancia materna. A uno por línea, casi sin pensar, conseguimos llenar ¡cuatro folios!!!! Los más recurrentes, sin duda, los referidos a la alimentción de la madre (gases, cambio de sabor, aumento de producción) y a la capacidad productora según el tamaño del pecho y la talla de la madre.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús