La gespa és sempre més verda….

.

L’últim dia del curs de Formació d’assessores de FEDECATA, quan vaig veure a l’assessora de Vilanova, la Rita, ens vam fondre en una abraçada que ens va servir per tenir clar que jo tinc massa pit i que ella en vol més! Què mal repartit està aquests món!

.

Quan alletes les amenaces estètiques et persegueixen, tard o d’hora algú et dirà que alletà fa malbé els pits o aquella frase tan esperançadora: “Ja veuràs quan ho deixis!”

Aquesta manera de prediccions apocalíptiques són devastadores per la majoria de dones. Tinc clar que hi ha dones que paguen per operar-se i posar-se més talla de pits: sigui per estètica, per feina o per agradar-se a elles mateixes. Entenc que encara que no ens agradi, a totes, els pits són un reclam pels homes. Culs i pits els fan treure els instints més primaris però per mi el pit té en primer lloc una funció de nutrició. No dic que m’agradaria ser com les femelles de primats que només tenen pit quan alleten però una petita reducció del volum després d’acabar l’alletament no estaria malament.

Però és clar totes hem de viure amb la dualitat nutrició/atracció. Abans de tenir les nenes jo portava una 90. Per mi en aquell moment per mi ja era massa pit i hauria pagat per poder reduir-lo una mica i evitar l’efecte atracció.

Quan vaig tenir la Maria vaig augmentar a una 100-115, tenia uns pits!! Jo que no volia pit que feia amb aquella davantera? Alletar m’encantava però aquells pits em resultaven una tortura. Saltaven massa a la vista! Quan vaig acabar la lactància de la Maria vam tornar a una certa normalitat en forma de 95. I cinc anys després va arribar l’Abril i de nou els pits van augmentar.

I ara que ja fa anys que he acabat la lactància porto una 100!! Però per què???? Jo vull tenir el pit petit!

Quan la lactància s’acaba poden passar diverses coses. Una d’elles pel que fa al volum és que els pits estiguin iguals que abans de la gestació o una mica més grans,com ha estat el meu cas.

I també pot passar el que diuen pel món, que els pits pateixin una involució molt visible. Aquesta involució és la que et recorden quan alletes: et quedaran els pits com dues figues seques, et quedaran els pits com dos pebrots escalivats, et quedaran els pits com un globus punxats… Alegria, alegria!

És veritat que es pot produir una involució, que es produeix per una modificació interna del teixit. La glàndula mamaria està formada principalment per dues estructures (prometo entrada un dia d’aquests sobre l’anatomia interna) greix i teixit de suport: que dóna volum a la glàndula i la subjecta, i el teixit productiu: que fabrica la llet i la porta cap a l’exterior.

Aquest últim teixit és el que pateix l’ involució. El teixit productiu, que ja no té raó de ser en un pit que no alleta, es destrueix i es redueix. Si el pit de base  ja tenia  poc greix abans de la gestació, quan es produeix l’involució aquesta és molt evident ja que era el teixit connectiu el que donava més volum al pit durant la lactància.

Per sort i amb el temps, uns tres anys aproximadament si no es produeix una nova gestació, el teixit es modifica i s’omple  amb una mica més de greix i torna a agafar una mica més de forma. I aquesta idea de pits escassos només és temporal però al ser notablement visible impacta força.

Un dia rebuscat per aquests món d’Internet buscant una imatge concreta d’uns pits  vaig topar amb aquesta web. M’encanta perquè podeu veure pits normals que no tenen res a veure amb els pit retocats per Photoshop que ens venen! Com a mínim a mi em puja l’autoestima cada vegada que entro!

És clar que hi ha més vida després de la lactància però tenim la ment contaminada amb una estètic de pits que no és real. Per tant no podem esperar que els nostres pits estiguin igual que abans de ser mares, perquè a part de lactància passa el temps i la gravetat no s’atura i ens agradi o no tot es despenja.

Per tant no sabem mai que passarà amb els nostres pits en el transcurs de la lactància, el que està clar és que la gespa sempre és més verda al jardí del costat! No hi ha res a fer, les dones mai tenim el que volem i amb el tema dels pits no podia ser d’un altre manera!

3 comentaris

  • Rita da Costa

    16/04/2012 14:18

    Jo la fase pebrots escalivats la vaig patir l’any passat. Tot i que el Lluis no s’ha deslletat, en començar el cole va reduir força la demanda, i els meus pits van reaccionar en conseqüència… Feien por, en dono fe… Però ara (ha passat mig any, més o menys) tornen a ser com sempre, petitons però ben posats (no han crescut, això sí, torno a portar la 85 i trobo a faltar el canalillo dels primers mesos d’alletament, snif!). I és clar, les comparacions (i les abraçades amb segons qui) son odioses! ; -)

  • Alba Padró

    16/04/2012 12:05

    Hola Laia, el problema són les hormones i les modificacions que produeixen en el nostre cos.
    Els embarassos també modifiquen el pit ja que durant la gestació el pit també es prepara per alletar, si finalment la dona opta per no alletar el pit també involuciona.

    alba

  • Laia Álvarez

    16/04/2012 11:42

    Jo tenia entès que els pits “cauen” pels embarassos més que per les lactancies, és a dir, el fet d’engreixar i aprimar fan que el pit canviï…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús