Arxiu del mes: abril 2012

Les coses poden ser diferents

dilluns, 30/04/2012

-

Sabeu que parlo de lactància i només de lactància però hi ha temes dels que he de parlar. Divendres la Sexta va estrenar Baby Boom. Tenia clar que seria difícil però no em pensava que ho fos tant.

-

En primer lloc us deixo les recomanacions a l’atenció al part tant de la Generalitat com del Ministeri de Sanitat on es s’explica que no calen les rutines a les que les mares del programa han estat sotmeses. No entraré a parlar d’això perquè no en sóc cap experta i  ja hi ha blogueres que ho han fet perfecte. I també us deixo l’enllaç del pla de part que vaig fer amb l’Abril perquè parir en un hospital no vol dir acceptar-ho tot.

Em vull centrar, només, en els pensaments i emocions que em va despertar el programa.

Quan jo tenia uns 8 anys la meva besàvia va morir. El meu avi era metge i evidentment la podia haver portat a l’hospital quan va veure que el procés començava, però va optar per deixar-la al seu llit i esperar que passes el que tenia que passar. Va morir una tarda quan ja feia tres dies que s’apagava. Va morir amb el meu avi a un costat i jo a l’altre. Va morir tranquil·la, acompanyada i respectada, va marxar plena d’amor, en la penombra del capvespre i el xisclet de les orenetes a la finestra….

Néixer i morir són processos fisiològics i encara que ens costi o ens espantin succeeixen.

Moltes dones tenen por al part i aquesta por és molt real i està fonamentada en la vivència del part que ens envolta: pel·lícules, informatius, programes d’oci, sèrie de televisió, vídeos de consells a la xarxa…  Que ens recorden que el part és un moment terrible (aquest programa ens ho mostra), un moment que cal superar com abans millor: “que tinguis una horeta curta”, un procés en el que ens hem de deixar en mans dels sanitaris i que tot el que ens faran és pel nostre bé,  algú trucant a una ambulància, una primera contracció que les fa córrer com a boges cap a l’hospital, cares de terror,  sang, xiscles terribles i herois de pega que “salven” vides…. Aquesta és la visió del part que ens envolta i que ens contamina, aquesta és la realitat que acceptem com a única i vàlida.

Ja sabeu que he viscut dos parts i el fet de patir el primer em va obrir els ulls de cara a planificar viure i gaudir el segon. Quan divendres vaig veure aquest programa em vaig adonar que ni les llevadores (vull que pensar que per desconeixement no saben fer les coses d’altre manera i que les han entrenat per reproduir el mateix tipus de naixement sense plantejar-se res) ni aquelles mares han obert ells ulls. Em va semblar tant trist, tant fred, tant buit d’esperit… Per què tan dolor inútil envoltat de falsos afalacs i veus premeditadament dolces que condueixen el part? “Ho has fet molt bé”, “Al parc podràs dir que has parit sense epidural”, “Ara escolta’m i no empenyis”, “No! Així no pots respirar”, ” Baixa més el cul que és bàsic per poder empenyer”…

On és la calidesa, on és la mà en la que et recolzes quan penses que no pots més? On és el silenci, la poesia, la intimitat (apagar el llum no vol dir intimitat) el tempo, les opcions, el respecte…?

Recordeu que les dones tenim poders màgics! Les dones podem crear i gestar vida, podem fer un ésser viu a partir de dues cèl·lules, podem alimentar aquest petit ésser durant molts mesos i ….si…. encara que ens ho vulguin negar una vegada i un altre podem parir. I podem fer-ho perquè el nostre cos està preparat per fer-lo. Però per què no ho sabem?

Tinc dues filles que potser seran mares i la meva feina com a dona és mostrar-los que el seu cos és poderós, que elles ho poden tot, i per això tot sovint veiem vídeos de parts respectats, a vegades  però es colen parts com els del programa. L’Abril fa uns dies em deia veient les imatges d’un part ( té 7 anys): ” Jo no vull que em tallin ni que em facin res d’això perquè en aquest (part respectat) el bebè surt sol i mira que tranquil·la i contenta que està la mare”. Si una nena de 7 anys no es deixa enganyar i sap el que li convé, per què nosaltres dones adultes amb capacitada d’informar-nos i de decidir ens deixem enganyar i no fem res per evitar-nos aquesta violència gratuïta? Sí hi ho dic amb totes les lletres, el que vam veure divendres és V-I-O-L-È-N-C-I-A: violència contra el nostre cos, contra les nostres criatures, contra les nostres capacitats i en contra de les nostres llibertats…

Aconseguim amagar el nostre dolor emocional pensant que no podíem esperar altre cosa i que si ho han fet era per ajudar-nos i per suposat el més important és agrair que la nostra criatura estigui bé. Quan vaig escriure el relat del part de la Maria vaig donar les gràcies a la llevadora que em va evitar la casaria. Li estava tan agraïda que no podia veure tot el mal que m’havia fet,  en aquell moment no podia plantejar-me que no hi havia  raó perquè em sotmetés a tots els procediments que em va aplicar: oxitocina, ruptura de bossa, gel de prostaglandines amb la bossa trencada, immobilitat, litotomia, comentaris burletes, Kristeller, fòrceps i ventoses, episiotomia, tall prematur del cordó, tracció de la placenta, separació de rutina de la meva nena… I jo li vaig donar les gracies! Vaig donar les gràcies a la persona que m’havia fet mal intencionadament i que em deia que ho feia pel meu bé…. Aquesta mena de síndrome d’Estocolm és pura relació tòxica! No ens podem seguir empassant com bones nenes que les pràctiques iatrogèniques són pel nostre bé i el de les nostres criatures.

La por i el dolor de que tan parlaven al programa no tenen perquè ser emocions i sensacions negatives. Hauríem de  plantejar-nos que aquest moment tant concret de la nostra existència és únic i ens cal amor, silenci i seguir amb respecte el tempo del moment… Perquè d’aquesta manera la por i el dolor poden arribar a ser emocions positives.

Només desitjaria que una sola dona embarassada llegís aquest text i es decidís a buscar informació i es decidís a plantejar-se la seva capacita per parir, tant de bo li caigués la bena dels ulls i pogués viure el poder del seu cos, amb els temors que tenim totes, però amb la seguretat de que estem capacitades per fer-ho.

Per acabar un petit plaer: enceneu els altaveus, abaixeu la llum i gaudiu d’aquesta meravella… Si heu vist el programa de la Sexta i no enteneu el perquè de les meves paraules d’avui, si el programa de la sexta us va semblar emocionant o emotiu…. Espero que aquestes imatges us arribin al cor.

*Vull donar les gràcies a: l’Emma, la Lídia, la Rocio i la Jemina per compartir les seves fotos i mostrar-nos que hi ha altres parts.

Iaietaaaaaa: Una de mites!

divendres, 27/04/2012

-
En ple segle XXI la era de la informació encara hi ha mites curiosos que circulen, el boca-orella  no té preu i les àvies  en saben a cabassos!

-

Fa uns dies em va trucar una mare angoixada perquè la seva mare li havia explicat histories por no dormir i la culpava de ser la causant dels gasos del seu net!

Deixem de costat l’amabilitat, ajuda, empatia i simpatia de la iaia (buffff i això que era la mare i no la sogra) i anem a desfer mites.
L’alimentació de la mare pot modificar la composició de la llet materna, normalment de manera insignificant però està documentat.

Però hi ha mites que no tenen cap base científica, és més, no tenen ni cap ni peus!

1-Si la mare pren una dieta rica en fibra pot causar diarrea o gasos a la criatura.

FALS. La fibra que pren la mare afecta només el seu transit intestinal i la fibra no pot arribar de cap manera a la llet. La fibra forma part dels productes vegetals, polisacàrids que l’organisme humà no pot processar en el budell, per tant  es  expulsada però abans de sortir el cos intenta fermentar-les al colon. Aquesta fermentació és la que produeix els gasos a qui les ha ingerit. Però aquests gasos, ja sabeu com surten i no arriben a la llet.

2-Les begudes amb gas causen gasos a les criatures.

FALS. Les begudes carbonatades, tenen diòxid de carboni afegit. Aquest gas carbònic passa a través del sistema digestiu de qui el consumeix: pot sortir per dalt o pot sortir per baix. Però mai pot arribar a la llet.
I per què no pot arribar? Doncs perquè si realment un bombolleta de gas carbònic arribés a la llet la mare ja seria morta per embòlia gasosa!

3- Les mares lactants no poden prendre llegums.

FALS. Les llegums són una font de fibra importantíssima, una font de proteïnes vegetals molt notable i sí causen gasos a qui les pren, però no a qui pren la llet de qui pren llegums, per la mateixa raó que les bombolles de les begudes amb gas no arriben a la llet.

4. Si la mare té estrenyiment la criatura també en tindrà.

FALS. A qui cada u caga segons el que menja! Els sistemes digestiu de mare i fill són independents. Només en el cas d’IPLV o similar la criatura pot veure afectat el seu sistema digestiu.

Molt sovint moltes mares pensen que la seva criatura té estrenyiment perquè no fa caca diàriament, però això no té res a veure amb l’estrenyiment. A partir del mes ( mes i mig) les criatures deixen de fer caca cada dia per fer-la cada 4/5/10/15/20 o 25 dies.

Quan finalment en fan la caca té una textura de plastilina però en cap cas són boletes dures, tipus cagallons de cabra.
La llet materna al inici de la lactància té poca caseïna, la caseïna és una proteïna present a la llet materna. A mesura que la lactància materna s’allarga la quantitat de caseïna augmenta i fa més denses i espaiades les deposicions.

A més les criatures quan neixen disposen de sèrie d’un mecanisme de fabrica que els permet buidar el budell cada vegada que mengen, poc a poc aquest reflex és perd i ells mateixos han d’aprendre a fer caca, han d’aprendre a apretar i expulsar la caca del budell i com tots els aprenentatges d’aquesta vida costa una mica agafar-hi el truc.

Una vegada es comença amb l’alimentació complementària el budell modifica la seva flora intestinal el que fa que les deposicions es modifiquin.

Si realment es produeix estrenyiment hi ha diverses opcions per intentar que millori:

1. Seguir amb el pit, alletar abans de donar l’alimentació complementaria per assegurar-nos que tota la criatura tindrà lloc al estómac per tota la llet que li cal.
2. Oferir més aigua. Tot sovint quan és comença amb l’AC no s’ofereix aigua i sí que és cert que amb l’aigua de la llet en poden tenir prou però no està de més de verificar si la criatura vol una dosis d’aigua extra.
3. Oferir amb moderació cereals integrals. No es pot abusar d’ells en nens petits perquè si la ingesta és excessiva poden desplaçar l’absorció de nutrients essencials.
4. Oferir fruita
5. Oferir llegums ( pelades)

De la mateixa manera la diarrea de la criatura no és culpa del que menja la mare. I per cert ja que estem tant escatològics, la consistència habitual de les caques de les criatures alletades és entre líquida i tova. Quan és líquida no és diarrea, és la caca habitual dels lactants. Parlem de diarrea en el cas que les caques augmentin de manera exagerada al llarg de dia.

Apa, doncs bon cap de setmana per tots! Ja sabeu com desmuntar una ració més de mites de la iaia!

On comença la llibertat d’un…

dimecres, 25/04/2012

-

…acaba la de l’altre. Aquesta és una de les meves frases preferides i la comparteixo al 100%

-
Ahir que no sabia de què parla avui vaig veure aquest vídeo del grup Mamilactancia. Potser aquests comentaris us sorprendran per part d’una assessora que a més IBCLC, però vull fer aquesta reflexió i m’agradaria obrir debat per sentir la vostra veu.

Per mi, evidentment, veure criatures mamant no és cap problema és el més normal del món i la visió d’un pit  o una mare lactant no m’afecta ni em sembla desagradable ni obscè, ni exhibicionista.

Em costa entendre que algú li sembli que la lactància sigui obscena, desagradable o quelcom similar però puc respectar-ho.

Aconseguir normalitzar la lactància és el que volem totes. Però el que ens hauríem de plantejar és de quina manera la volem normalitzar.

Fa 11 anys quan vam començar amb la Festa de la Lactància Materna per celebrar la Setmana Mundial de la Lactància Materna, la idea de una “tetada” col·lectiva em semblava necessària, provocador i normalitzador alhora. Em semblava una manera ideal d’ ensenyar i demostrar el que fèiem a tothom ( em podeu veure a les fotos!).

Però m’he fet vella i la perspectiva, el temps i la pèrdua d’entusaiamse mal canalitzat m’han demostrar que aquesta no era la millor manera de fer visible  la lactància i menys de normalitzar-la.

Cal dir que les “tetades” públiques entusiasmaven a les mares, de fet quan vam deixar de fer-les fa cosa de tres o quatre anys, les mares ens preguntaven per què no la fèiem i es mostraven desolades amb la noticia de que haviem deixat de fer-les.

Però la pregunta era: Com ens veien els altres? Què pensaven els altres quan veien 400 dones alletant a la vegada?

I amb “els altres” vull dir la gent del carrer, la gent que pensa que la lactància materna dura 3 mesos, la dones que encara no tenen fills, els mitjans de comunicació…

I voleu saber la trista resposta? Ens veien com unes frikis, com unes talibanes de la lactància, com unes exhibicionistes… Veien la festa com una mena de circ on la dona barbuda havia estat subtituida per dones amb les tetes fora i criatures amb dents incorporades!

És una mica el que em passa el festes com les cabalatges del orgull gay o tenir que celebrar el dia de la dona treballadora, o qualsevol altre commemoració d’aquest tipus més o menys reivindicativa o cridanera.

Demanar visibilitat d’aquesta manera és en primer lloc, al meu entendre, molt trist. I  ho és perquè indica que allò pel que lluitem encara no està normalitzat,  vol dir que encara hem de lluitar  molt i que la feina no està feta.

I en segon lloc em sembla una manera ideal per ser senyalada “com a…” I jo no vull ser senyalada com a res, vull que les dones lactants puguin alletar on vulguin, que no se sentin senyalades ni que siguin tractades diferent ( sales de lactància)…

Alletar és la nostra decisió però tenim de tenir present que hi ha a qui no li pot agradar, aquest algú ( això sí) hauria de respectar-nos també. Si no vol que no miri perquè no té cap obligació de ser-ne espectador.

Si una dona se sent agreujada perquè la seva opció d’alletar és coartada, qüestionada o prohibida ha de denunciar. Perquè tot i que la lactància és un dret de les criatures i les mares hi ha qui pot intentar vulnerar aquest dret, per tant en aquest cas podem fer dues coses: plantar-nos i reclamar els nostres drets ( si cal s’avisa a la policia local o a la guardia urbana), demanar un full de reclamació si és un local i fer posteriorment un reclamació al Síndic de Greuges. O no fer res i abandonar el recinte o contestar amb més o menys gracia a qui s’ha cregut amb el dret de reprovar la nostra opció.

I què per fer normalitzar la lactància? Doncs alletar amb normalitat… Ahir en ple dia de Sant Jordi vaig veure moltes mares alletant. Una d’elles era asseguda al Starbucks de Gran Via, prop de la finestra amb un cafè XL en un mama i una criatura d’uns sis mesos a l’altre. Tothom que passava per allà la veia, i ella alletava  i a la vegada normalitzava la lactància: alletar mentre et prens un cafè en un local públic és NORMAL.

I si algú es sentia ofès, molest o pensava que allò era lleig o obscè girava ( ho hauria d’haver) girat la mirada i seguir el seu camí perquè  també era la seva opció i feia ús de la seva llibertat.

*Fotos d’Eulàlia Torras.

LLibres per tots!

dilluns, 23/04/2012

-

Avui treballo i a la tarda si tot va bé tinc grup d’ALBA així que no sé pas si tindré temps de sortir i passejar, anar a les Rambles a veure les paradetes de llibres i roses però si vosaltres podeu aquí teniu unes quantes idees perquè avui, sigui com sigui, toca parlar de libres!

-

Fa anys que els llibre de lactància només els puc demanar per Amazon, els que hi ha disponibles en català o castellà a les llibreries de casa nostra els tinc tots així que no hi ha més remei que demanar-los fora.

Avui us presento una llista de llibres que tant si sou mares com si sou assessores us agradarà llegir. Anem primer  pels tres mosqueters de la lactància:

En primer lloc i com no podia ser d’un altre manera TOTS els del Carlos González, no cal dir massa cosa dels seus llibres a part de que són indispensables!

I si a més de ser mares també sou assessores us cal aquest:  Manual prático de lactancia maternaUn manual molt útil i didàctic que tot i que hi ha temes que s’haurien de revisar (candides) és excel·lent en tota la resta d’informació.

En segon lloc: El poder de las caricias, un llibre d’Adolfo Gómez Papi. Un llibre ple de sensibilitat i proximitat, ideal per regalar a una futura mare.

I la tercera mosquetera Rosa Jové. La Rosa potser no parla tant directament de lactància però si de grans temes col·laterals que estan lligats indiscutiblement amb la lactància i la criança, TOTS els seus llibres són molt recomanables.

Si sou a més de mares assessores o en voleu saber més cosa, les bíblies de la lactància en castellà són aquestes:

Ruth Lawrence i Robert Lawrence són els autors de: Lactancia Materna una guía para profesionales. Aquí hi és pràcticament tot, cal deixar clar que hi ha diverses edicions i que cada edició intenta incloure les novetats que van sorgint, per tant sempre que pugueu busqueu l’ última edició.

Lactancia materna de María José Aguilar, aquest llibre per mi va ser molt pràctic ja que al finalitzar cada capítol hi ha preguntes específiques i un cas clínic que et permeten avaluar i ampliar coneixements.

Un dels primers llibres que vaig tenir va ser Maternidad y lactancia de Gro Nylander, anys després el vaig tornar a llegir i el vaig redescobrir. Un llibre que va més enllà de la fisiòloga i l’anatomia, de la bioquímica i les patologies…

El Nuevo Gran Libro de la Lactancia de Marvin Eiger y Sally Olds , el vaig comprar perquè té un capítol dedicat als pares i això el feia diferent dels altres que no tracten el tema o el tracten de passada.

Anem per llibres no específics de lactància però són per les mares.

No sé què dir d’en Julio Basulto a part de que l’aprecio molt, és un sol i una persona meravellosa. Els seus llibres: No más dietas i  Secretos de la gente sana, et fan veure els errors nutricionals que cometem i et permet arranjar-los, com viure millor i amb més salut! I ens els seus llibres en Julio parla de la lactància i com n’és de bàsica per tenir una bona salut.

Las voces olvidadas és un llibre escrit a vuit mans. Quatre dones meravelloses expliquen, comparteixen i difonen com gestionar les pèrdues gestacionals. Un llibre tant per les dones que ho han patit com per les dones que les acompanyem: doules, sanitàries, assessores….

La primera vegada que vaig llegir El bebé es un mamífero de Michel Odent em va sorprendre molt, no era el moment de llegir-lo i em va afectar profundament, ara amb el temps entenc el valor de cada explicació.

Secció criatures:

Perquè els més petits tinguin l’edat que tinguin també han de gaudir de Sant Jordi i aquest llibres guanyadors o finalistes del concurs de contes de FEDECATA normalitzen la lactància.

Un llibre amb il·lustracions rodones, tendre, simple i emotiu que a través del dibuix expressa sentiments que les mares i les criatures coneixem molt bé: Mama nido, mama cuna, mama teta

En una entrada anterior vaig parlar d’aquest llibre: El conte de les quatre cantonades, editat a la vegada en català i castellà. Contes per llegir ràpid i somiar.

La relació que s’estableix entre una mare i una criatura ho embolcalla tot, un llibre amb il·lustracions de traç rodó: Tu yo y la teta

Ibone Olza ens regala aquesta historia de solidaritat entre mares. Perquè els germans de llet també existeixen: Hermanos de leche.

I finalment: TETAS de Makoto Yamada , una mena d’atles per nens, que parla d’això, de pits, de com són, de què fan, perquè serveixen…

Per les que parlen angles, aquests llibres són perfectes per les que vulgueu perfeccionar o ampliar els vostres coneixmanets de lactància o prepara l’examen per ser IBCLC.

Catherine Watson Genna és IBCLC i té dos llibres publicats un d’ells que parla de tots els gadgets relacionats amb la lactància i també: Supporting Sucking Skills in Breastfeeding Infants on explica les bases de la succió i la deglució de la criatura, les bases anatòmiques que permeten succionar als infants.

Jan Riordan i Karen Wambach són les autores de Breastfeeding and Human Lactation, un altre bíblia!

Aquest llibre The Core Curriculum for Lactation Consultant Practice és imprescindible si us voleu preparar l’BCLC, aquí hi ha especificat tot el que us cal saber de la lactància i podeu trobar tot tipus d’informació sobre l’alletament i la lactància.

Counseling: The Nursing Mother de Judith Lauwers, Anna Swisher és un dels altres llibre de capçalera, un altre bíblia de lactància amb tot tipus d’informació de lactància, però en especial destaquen les seccions de com assessorar, acompanyar i apoderar una mare, aquest contingut el fa diferent dels altres.

Així que apa, aquí teniu la meva selecció d’aquest any.

FELIÇ SANT JORDI PER TOTS I TOTES!!!

Noves peces del trencaclosques

divendres, 20/04/2012

.

La lactància és cosa de dos, la lactància té dos protagonistes una mare i un fill i per reducció un pit i una boca. Un munt de  peces que han d’encaixar a la perfecció.

.

I encara ho podem reduir més. Realment tota l’estructura oral de la criatura és important, no hi ha cap part que en sobri i de fet si en falta una ens pot dificultar molt o impedir la lactància.  La llengua de la criatura és l’encarregada de proporcionar una lactància plaent a la mares i eficaç per les criatures, la llengua és una de les peces més grans del trencaclosques.

La lactància és una ciència en evolució i cada dia aprenem coses noves i cada dia entenem més per quins processos la lactància funciona. Gràcies a les ecografies els coneixements sobre succió i deglució van evolucionant i ens expliquen  què passa amb el que no veiem i el més important és explica perquè a vegades les coses no encaixen.

Pensàvem (les imatges que acompanyen l’entrada sabem que ja no són correctes) que la llengua feia el que n’anomenaven moviments peristàltics, una mena d’onades que servien per munyir l’arèola i aconseguir la llet. Aquest moviments es pensava que anaven de la punt de la llengua fins a la part més posterior. També pensàvem que hi havia dos tipus de forces que intervenien en la succió: la pressió positiva i la negativa. La positiva era la que feia la mandíbula al pujar i subjectar el pit, la negativa era la que permetia succionar la llet dels conductes i deglutir la llet.

Doncs bé ara sembla que res d’això és així.

Quan una criatura es vol agafar segueix una coreografia concreta així que anem a pams i veiem una comparació del que dèiem abans i del que sabem ara:

ABANS

ARA

La criatura treu la  llengua  i sobrepassa la geniva inferior. S’acobla al pit i la llengua s’acanala en forma de U per protegir el mugró. Fa pressió positiva, eleva la mandíbula  i subjecta el mugró i comprimeix els conductes. La criatura treu la  llengua  i sobrepassa la geniva inferior. S’acobla al pit i la llengua s’acanala en forma de U per protegir el mugró, en cap cas pinça el mugró. La mandíbula aporta estabilitat juntament amb  el teixit adipós de les galtes.
Porta el mugró  fins a la juntura del paladar dur amb el tou,  i d’aquesta manera s’estimula el reflex de succió. Porta el mugró en un punt més anterior del que pensàvem, el mugró no arriba al punt d’unió entre el paladar dur i el tou,  es queda uns mil·límetres més endavant. El mugró no modifica la seva forma, només s’allarga.
En aquests moments la criatura comença a succionar per aconseguir desencadenar el reflex d’ejecció de la llet de la seva mare. En aquests moments la criatura comença a succionar per aconseguir desencadenar el reflex d’ejecció de la llet de la seva mare. Els conductes es dilaten en la seva part final.
En el moment que el cos de la mare respon fabricant llet la pressió negativa permet extraure la llet dels conductes i comencen les succions rítmiques i profundes. En el moment que el cos de la mare respon fabricant llet la pressió intra-oral augmenta i comencen les succions rítmiques  i profundes.
La llengua comença a fer moviments peristàltics: s’eleven des de la punta fins a la part posterior. Entre la succió positiva que fa  i la negativa aconsegueix la llet. La llengua s’eleva i descendeix en la part posterior per permetre omplir la boca de llet i deglutir-la alternativament. La pressió intra-oral negativa és la que permet crear el màxim buit a la boca que  juntament amb el reflex d’ejecció de la mare permeten alimentar-se a la criatura.

I aquests punts modifiquen i molt el que pensàvem que passava i el que pensàvem que passava quan la criatura succionava amb  alguna dificultat.

Ara sabem que les criatures que tenen dificultats de succió el que fan es compensar aquestes dificultats i això és el que pot interferir molt en la transferència de llet o fins i tot poden malmetre el mugró: crear clivelles de major o menor grau, punts blancs, obstruccions i mastitis per mal drenatge.

Per exemple les criatures amb tel com que no poden col·locar bé la llengua per acomodar el complex arèola/mugró el que fan és pessigar-lo amb la geniva, el comprimeixen i modifiquen la forma. Quan un mugró surt de la boca de la criatura com la punta d’un pintallavis indica que la criatura el comprimeix. Com que dins a la boca adapta una forma incorrecte toca el paladar i aquest contacte produeix un efecte llima que també el pot malmetre.

Les criatures també augmenten la succió oral negativa, l’augmenten tan que el que acostumen a produir és una ferida al mugró, per que sigui més senzill penseu en un petó. Un petó no fa mal però penseu ara en un xarrup al coll d’aquells d’enamorats, això ja fa més mal, oi? Doncs el mateix succeeix amb el mugró si s’aplica massa força  en la succió, el mugró en surt malparat.

De petita m’agradava fer trencaclosques, ara que no tinc temps de fer-ne m’apassiona veure com en la lactància han d’encaixar totes les peces perquè tot funcioni com cal!

*La imatge pertany a la web de Brian Palmer, desaparegut recentment.

Delphinidae

dimecres, 18/04/2012

.

M’apassionen els dofins i mai els he dedicat una entrada. Parlem avui de la seva criança per apropar-nos més a ells. Perquè hi ha moltes coincidències entre la lactància humana i la dels dofins i perquè les mares dofí també ho donen tot!

.

La gran pregunta és: Però com mama un dofí sota l’aigua? Els dofins no mamen com la majoria de mamífers terrestres perquè no tenen llavis flexibles que s’adaptin a l’estructura de la glàndula mamaria de las seva mare. I la segona pregunta és: I com poden evitar que la llet es dilueix en l’aigua?

Un dofí neix després d’un gestació d’un any. El dofí neix en aigües obertes, i és ajudat immediatament per la seva mare per pujar a la superfície per respirar. En néixer pesen entre 10 i 15 Kg i mesuren aproximadament un metre.

Després de descansar una mica, el petit dofí, guiats per l’instin, busca un dels dos mugrons que estan ocults a l’interior de ranures al ventre de la mare. Quan el dofí és petit es posa de costat perquè li sigui més fàcil mamar i com que els petits no aguanten tant la respiració con els adults, mamen a prop de la superfície de l’aigua per poder sortir a respirar. Ho podeu veure en aquest vídeo, no és un dofí és una beluga però es veu molt clar com ho fan.

La cria acaricia amb el musell la ranura  ventral (la podeu veure senyalda a la foto inferior) i palpa el mugró amb la llengua. Quan troba el mugró aplana la llengua i l’envolta, empeny cap amunt i forma una mena d’embut, d’aquesta manera forma un segell hermètic que li permet la recepció de la llet. La mare dofí respon mitjançant la contractació dels músculs que envolten els alvèols mamaris i d’aquesta manera la llet surt disparada, el dofí no succiona com les nostres criatures, només para la boca.

Durant les primeres hores la cria mama només diversos segons cada vegada, i ja durant la primera setmana de vida les preses passen a ser cada 15 minuts per hora, o el que és el mateix en una hora mamen 4 vegades.

La llet de dofí té 6 vegades més proteïna que la llet humana per tant la cria creix molt ràpidament. Recordeu com més proteïnes té la llet més ràpid és el creixement de la cria, la llet humana té poques protïnes. Aquesta llet permet a la cria de dofí augmentar el seu pes entre 2 a 3 vegades més ràpid que les nostres criatures durant els primers sis mesos.

Les cries depenen completament de la llet materna per satisfer les seves necessitats nutricional durant almenys els primers sis mesos de vida. Després d’això, la llet segueix sent una important font d’aliment mentre que les cries aprenen a menjar peix i poc a poc convertir totalment la seva dieta. No obstant això, l’edat precisa en què els dofins deixen de ser dependents de la llet de les mares encara no es coneix, però generalment segueixen mamant durant els primers dos anys de la seva vida.

Però sembla ser que no només mamen de la seva mare, els dofins formen grups socials amb llaços profunds i les altres femelles alleten els dofins si la mare no pot.

Les femelles de dofí vigilen molt d’aprop les seves cries i això vol dir vigilància 24h! Els estudis suggereixen que les noves mares dormen poc, o gens, com a mínim durant els primers 2 mesos després del part. Això es deu a la vigilància necessària per cuidar i protegir el nadó. El nadó, però,  si que dorm durant aquest temps.

Els dofins dormen mitjançant la reducció de l’activitat en un hemisferi (la meitat) del seu cervell (el costat en repòs), mentre que l’altre hemisferi es manté actiu per recordar-los que cal sortir a respirar i per estar alerta dels depredadors. Un ull tancat o parcialment tancat indica que l’hemisferi cerebral oposat està en repòs. Les cries al dormir es mantenen en contacte visual amb la seva mare, col·locant-se  al costat on  les seves mares tenen l’ull obert.

Ja veieu, com nosaltres els dofins pareixen cries immadures a les que cal vigilar i per això les mares dofí dormen poc per no dir gens, tot i tenir tietes que donen un cop de mà si cal, alleten de manera exclusiva fins als 6 mesos i continuen mínim fins els dos anys! Us sona???

Cada vegada em meravellen més!

La gespa és sempre més verda….

dilluns, 16/04/2012

.

L’últim dia del curs de Formació d’assessores de FEDECATA, quan vaig veure a l’assessora de Vilanova, la Rita, ens vam fondre en una abraçada que ens va servir per tenir clar que jo tinc massa pit i que ella en vol més! Què mal repartit està aquests món!

.

Quan alletes les amenaces estètiques et persegueixen, tard o d’hora algú et dirà que alletà fa malbé els pits o aquella frase tan esperançadora: “Ja veuràs quan ho deixis!”

Aquesta manera de prediccions apocalíptiques són devastadores per la majoria de dones. Tinc clar que hi ha dones que paguen per operar-se i posar-se més talla de pits: sigui per estètica, per feina o per agradar-se a elles mateixes. Entenc que encara que no ens agradi, a totes, els pits són un reclam pels homes. Culs i pits els fan treure els instints més primaris però per mi el pit té en primer lloc una funció de nutrició. No dic que m’agradaria ser com les femelles de primats que només tenen pit quan alleten però una petita reducció del volum després d’acabar l’alletament no estaria malament.

Però és clar totes hem de viure amb la dualitat nutrició/atracció. Abans de tenir les nenes jo portava una 90. Per mi en aquell moment per mi ja era massa pit i hauria pagat per poder reduir-lo una mica i evitar l’efecte atracció.

Quan vaig tenir la Maria vaig augmentar a una 100-115, tenia uns pits!! Jo que no volia pit que feia amb aquella davantera? Alletar m’encantava però aquells pits em resultaven una tortura. Saltaven massa a la vista! Quan vaig acabar la lactància de la Maria vam tornar a una certa normalitat en forma de 95. I cinc anys després va arribar l’Abril i de nou els pits van augmentar.

I ara que ja fa anys que he acabat la lactància porto una 100!! Però per què???? Jo vull tenir el pit petit!

Quan la lactància s’acaba poden passar diverses coses. Una d’elles pel que fa al volum és que els pits estiguin iguals que abans de la gestació o una mica més grans,com ha estat el meu cas.

I també pot passar el que diuen pel món, que els pits pateixin una involució molt visible. Aquesta involució és la que et recorden quan alletes: et quedaran els pits com dues figues seques, et quedaran els pits com dos pebrots escalivats, et quedaran els pits com un globus punxats… Alegria, alegria!

És veritat que es pot produir una involució, que es produeix per una modificació interna del teixit. La glàndula mamaria està formada principalment per dues estructures (prometo entrada un dia d’aquests sobre l’anatomia interna) greix i teixit de suport: que dóna volum a la glàndula i la subjecta, i el teixit productiu: que fabrica la llet i la porta cap a l’exterior.

Aquest últim teixit és el que pateix l’ involució. El teixit productiu, que ja no té raó de ser en un pit que no alleta, es destrueix i es redueix. Si el pit de base  ja tenia  poc greix abans de la gestació, quan es produeix l’involució aquesta és molt evident ja que era el teixit connectiu el que donava més volum al pit durant la lactància.

Per sort i amb el temps, uns tres anys aproximadament si no es produeix una nova gestació, el teixit es modifica i s’omple  amb una mica més de greix i torna a agafar una mica més de forma. I aquesta idea de pits escassos només és temporal però al ser notablement visible impacta força.

Un dia rebuscat per aquests món d’Internet buscant una imatge concreta d’uns pits  vaig topar amb aquesta web. M’encanta perquè podeu veure pits normals que no tenen res a veure amb els pit retocats per Photoshop que ens venen! Com a mínim a mi em puja l’autoestima cada vegada que entro!

És clar que hi ha més vida després de la lactància però tenim la ment contaminada amb una estètic de pits que no és real. Per tant no podem esperar que els nostres pits estiguin igual que abans de ser mares, perquè a part de lactància passa el temps i la gravetat no s’atura i ens agradi o no tot es despenja.

Per tant no sabem mai que passarà amb els nostres pits en el transcurs de la lactància, el que està clar és que la gespa sempre és més verda al jardí del costat! No hi ha res a fer, les dones mai tenim el que volem i amb el tema dels pits no podia ser d’un altre manera!

El semàfor

divendres, 13/04/2012

-

Tot sovint pels pares novells és complicat saber si  la lactància ha començat amb bon peu o les coses no van del tot bé.  Quan no has tingut mai una criatura no sap llegir les senayls.

-

Les criatures han de recuperar el pes del naixement als 15 dies de vida ( 17 com a molt) sí o sí. Davant una criatura que no augmenta de pes la recomanació d’esperar és del tot equivocada. Esperar a què? Esperar a veure si el recupera sol? Esperar a veure si  de cop mama més? Esperar no serveix de res només per empitjorar la situació; cal ACTUAR.

Tot sovint les mares no tenen cap referent de pes que els confirmi que tot va bé. Saben el pes a la sortida de l’hospital però la visita al pediatra tot sovint no és immediata i no tenen cap mena de control sobre l’estat de la criatura i no saben si la lactància va bé.

Ens hem trobat en casos greus de deshidratació que han passat desapercebuts pels pares, casos en que la pèrdua de pes era de més de 700g, casos en que les criatures estaven en una situació perillosa i no s’havia i els pares penaven que tot anava bé.

Hi ha una sèrie de valoracions molts simples que els pares (doules/assessores) poden fer i que determinen si tot va bé o  si cal actuar. De la mateixa manera que sabem “llegir” un semàfor i entendre si la situació pot ser perillosa o no, si llegim les senyals  de la nostra criatura podrem saber quin és  l’estat de la criatura i ens pot informar de com van les coses.

Per tant només cal saber llegir aquestes senyals.
He creat una taula que podeu veure a continuació perquè així els pares davant del dubte la puguin consultar.

Si conesteu sí a totes o practicament totes les afirmacions d’una fila: verd, taronja o vermell, valoreu al final de la taula què heu de fer:

Recuperació de pes

Pes recuperat o 100g o menys per recuperar-lo

 

Falten més de 100g per recuperar el pes o no ho sabem

Pràcticament no s’ha produït modificació del pes respecte al naixement

Preses en 24h

Entre 12 i 8

8 preses

 8 o menys 

Quantitat de caques

En cada presa o gairebé totes

Menys de 3 més petites que una cullerada sopera


Cap

Color dels pipis i quantitat

Groc clar (palla) +6

Fosc  <5

Taques roses al bolquer o 3 pipis

Estat de la fontanel·la

Abombada

Enfonsada

Plec del coll

No prènsil

Prènsil

Color de la pell

Coloració normal

Coloració groguenca

(icterícia)

Color grisenc o pàl·lid o icterícia més enllà del cap

Estat físic

Resposta als estímuls. Bon to muscular

Baix to muscular

Baix to muscular. Letargia

Estat general

Bo. Despert i actiu

Capaç de despertar-se  i mamar una mica però s’adorm amb facilitat

No es desperta

Què cal fer

Seguir igual, tot va bé!

Augmentar les preses i contactar amb un grup de suport

Si hi ha 5 o més afirmacions en aquesta fila: suplementar immediatament a la criatura i anar a un servei d’urgències

 

Detalls importants:

Deposicions: La taula està pensada per fer-se servir a partir dels 6 dies de vida, abans les caques i els pipis poden ser menys i és nomal. A  vegades per valora els pipis cal fer  una “autòpsia” als bolquers, obrir-los amb estisores i veure si la pols que hi ha en el seu interior s’ha convertit en gelatina, senyal que la criatura ha fet pipi.  Les taques roses (els urats): Els dos primers dies de vida poden ser normals, més enllà indiquen deshidratació.

Estat de la fontanel·la: Cal passar la mà per sobre la fontanel·la  per poder valorar-la. La fontanel·la normalment està abombada o una mica enfonsada respecte al resta d’ossos del cap.  Si està notablement enfonsada és una senyal d’alerta, indica deshidratació.

Plec del coll:  Cal situar-se sobre la pell del estern i  pinçar-la amb els dits ( fer un pessic suau) si la pell torna immediatament a lloc es bona senyal si el plec es manté uns segons indica deshidratació.

Color de la pell:  El color pàl·lid o grisenc de la pell és alarmant en un nadó  i cal actuar amb urgència. De la mateixa manera l’ictèrica ens indica que pot passar quelcom.

Estat general: Un nadó que dorm massa no menja si no és capaç de despertar-se cal suplementar-lo amb mètodes com el xeringa-dit.

Per tant ja sabeu, si el semàfor és verd  podeu seguir :-) si és taronja o vermell atureu-vos i busqueu ajuda com abans millor!

L’aigüeta blanca no és llet!

dimecres, 11/04/2012

-

Tot líquid de color blanc no és llet, tot líquid de color blanc no té perquè tenir les propietats de la llet, cap líquid de color blanc que no sigui llet no pot ser usat per substituir-la.

-

Tinc una entrada anterior sobre el tema de les mal anomenades llets vegetals (aquí les anomenarem pel seu nom: batuts o orxates) però em sembla que ha arribat el moment d’ ampliar el tema. És urgent aclarir les coses!

La llet artificial a base de llet de vaca no té bona fama, hi ha qui la considera la responable de tots els mals, per tant hi ha qui en el cas d’una criatura que no recupera pes i  que la seva mare no es pot treu llet opta per recomanar suplementació amb batuts vegetals que creuen molt més saludables i una alternativa vàlida a la llet artificial.

Però les criatures de 0 a 6 mesos no haurien d’alimentar-se de cap  altre cosa que no fos llet, sigui materna o artificial ( ja sigui hidrolizada a base de llet animal o de soja especial per nadons). Donar batuts d’arròs, de soja o de quinoa sense processar per suplementar o substituir la llet en una criatura menor d’un any és una BOGERIA! Cap d’aquests productes és adequat per suplementar una criatura lactant.

La llet de cada mamífer és especial i única pel desenvolupament de cada espècie. Els valors nutricionals són diferents i adequats pel creixement òptim de la cria. La llet artificial és llet de vaca modifica per ajustar-se a les necessitats nutricional d’una criatura. És cert que la llet artificial té manca de moltes substàncies  i és una burda imitació de la llet materna, però ara per ara és l’únic substitut recomanable i vàlid.

Fa cosa de dos anys una mare em va escriure i m’informava que un pediatra, davant  l’escàs guany de pes de la seva criatura de tres mesos, li havia aconsellat suplementar a la criatura. Fins aquí tot perfecte però com que pensava que la llet artificial era “tant perjudicial” va recomanar suplementar amb batut de quinoa fet a casa.
El pediatra els va prendre el pèl i el número  i va posar en perill la salut de la seva criatura (prenia 200ml de batut de quinoa al dia) i tot per la tossuderia de no voler recomanar la suplementació amb llet artificial a base de llet de vaca.

Els batuts vegetals, en concret el d’arròs, que sembla que ara és el que està de moda no té nutricionalment cap semblança a la llet materna ni artificial. A la taula superior ho podeu veure. Pràcticament no té lípids ni proteïnes, hidrats de carbó en té menys i res.
En comparació amb la llet materna té menys calci, a més, no té colesterol ni lactosa i les quantitats de vitaminesB12, B3, i el ferro són insignificants.

No podem negar l’evidència, i l’evidència ens diu que els batuts d’arròs són: aigua i no alimenten! A un adult un o dos gots no ens poden fer cap mal però una criatura que depèn exclusivament de la llet no tindria que prendre’n ni un glop i menys si el que volem és que recuperi pes.

Per acabar-lo d’adobar hi ha un parell d’estudis recents que desaconsellen el consum d’aquests batuts en criatures ja que el nivell d’arsènic detectat en els  mateixos és considerable.

L’arsènic està àmpliament distribuït en el medi ambient ja que és present a l’escorça terrestre i és present en gairebé totes les plantes i teixits animals. Com a resultat d’això, l’arsènic es troba en nivells molt baixos en molts aliments i no es pot evitar completament. L’arsènic està present en dues formes químiques:

  • La forma orgànica que és menys nociva que la forma inorgànica.
  • La forma inorgànica que pot causar càncer en malmetre el nostre material genètic (ADN)

L’arròs i els productes derivats de l’arròs  tenen nivells més alts de la forma inorgànica en comparació amb altres aliments.

Com a mesura de precaució, els nens i els nens petits entre 1 i 4,5 anys d’edat ( imagineu una criatura de menys de 6 mesos!) no han de prendre begudes d’arròs com un substitut de la llet de vaca, la llet materna o fórmula infantil. Ja que si ho han prenen una quantitat relativament gran d’arsènic i en prendran més en relació amb el seu pes corporal.

Per tant ni com a substitutiu de la llet, per raons nutricional, ni per motius de salut és aconsellable aquest tipus de beguda en criatures.

Recordeu: la suplemetació ha de ser sempre amb llet, la primera opció és llet materna extreta i la segona opció llet artificial (en el cas de IPLV o APLV  l’alimentació ha de ser amb llets de soja o hidrolitzades especials per nadons) i en CAP cas les mal anomenades llets vegetals.

Vending

dilluns, 9/04/2012

-
Avui en dia en una màquina expenedora pots trobar qualsevol cosa. A Astorga vam veure una màquina en una carnisseria que et venia els filets i les botifarres 24 hores, i a un preu molt raonable.

-

De fet no estic massa segura que et calgui un filet de vedella a les dues de la matinada però del que estic segura és que l’oferta crea la necessitat. Si sé que a la cantonada venen botifarres 24 hores potser a les tres de la matinada em caldrà sortir a fer una visita a la carnisseria, no?  L’oferta crea la demanda!

Sort que no visc a Astorga i no tinc aquestes temptacions!

I a què ve tot això us esteu preguntat, oi? Doncs que no només hi ha màquines expenedores de carn, de material de telefonia, de preservatius, per suposat de refrescos i patates fregides…. Ara resulta que també hi ha màquines expenedores de: mugroneres, biberons, quids d’arracades…. Os pedrer!

A mi em va xocar veure aquest màquina de vending i em va xocar més veure-la en una hospital de Barcelona a la planta de maternitat! Vaig pensar en els filets a les tres de la matinada, en l’oferta, la demana i les necesitats que ens creen!

Però cal suspesar-ho tot en aquesta vida,  i cal valorar els pros i contres de tenir aquest tipus de màquines en una planta de maternitat funcionant vint-i-quatre hores al dia, set  dies la setmana, tres-cents seixanta-cinc dies l’any:

1. Si et cal el producte el tens a mà.
2. Si no et cal el producte, però et penses que et cal, el tens a mà.

Així de simple i real és la valoració.
Per experiència sé que tenir a casa certs productes et poden fer caure en la utilització dels mateixos en moments de crisis de lactància. Recordo que em van regalar un parell de boniques i suposadament inofensives canastretes a les classes de prepart, al arribar a casa les vaig col·locar degudament en un armari buit de la cuina. Allò que jo veia com un salvavides: “per si de cas” , era en realitat una bomba de rellotgeria perquè la temptació és molt gran en certs moments de desconcert i molts d’aquests productes poden interferir en la lactància.

Doncs ara imagineu que acabeu de parir i que inicieu la lactància, i que sabeu que hi ha aquesta màquina de vending al girar el passadís! No sentiu com us crida??

Res del que hi ha a la màquina és bo o dolent per sí sol, de fet ben utilitzades unes mugroneres poden salvar una lactància. Però fa anys que es regalen, generalitzant així el seu ús, a les maternitats i el que està clar és que a la majoria de les mares no els calen per res.

Els biberons com a recipients per alimentar a les criatures, ja sigui amb llet materna o llet artificial, són també la norma subjectiva. Sembla que només es pugui alimentar amb llet extreta a una criatura amb un biberó quan hi ha forces opcions a valorar. Per quina raó no hi ha una xeringa o un gotet a la màquina? Com a mínim seria una venta més democràtica!

Per tan les mugroneres com els bibes tot i poden ser de gran ajuda  penso que no haurien de ser a tocar de la mà, com a mínim no haurien de ser vistes com a la primera opció o l’opció fàcil.

A més hi ha un problema afegit, deduïm massa sovint que tot el que ve d’un hospital o d’un bata blanca és bo i és correcte, i no ens han entrenat per preguntar-nos si allò que ens diuen és cert o no, si allò que ens venen és necessari o no… O donem per vàlid i llestos.

Voto perquè algun dia la màquina expenedora del passadís d’un hospital inclogui en el seu assortit un val per un pack d’atenció personalitzada de la lactància!