Tels. Una teoria…

-

Fa dies que us vaig prometre explicar-vos la meva teoria sobre els tels linguals. Tinc ganes de compartir-ho i debatre el tema. A part una amiga em va enviar al Facebook aquesta imatge. Així que som-hi!

-

Dissabte vaig tenir classe al curs de la Federació Catalana. Vaig parlar de tels, de la seva classificació, de les dificultats que pot implicar…. I una de les preguntes més habituals és: Per què? Per quina raó la natura que crea estructures tan perfectes pot fallar en quelcom tan important i tan necessari per un mamífer com el disseny  bàsic que implica la totlitat de la seva alimentació primordial.

Fa anys em vaig comprar el llibre titulat: LA MUJER DESNUDA: UN ESTUDIO DEL CUERPO FEMENINO escrit per Desmond Morris.
Morris és Zoòleg i etòleg, els seus estudis es focalitzen en la conducta humana comparada amb el comportament animal. Fa un examen dels humans, en aquest cas de les dones, des d’un punt de vista plenament zoològic. L’autor fa en el seu llibre un repàs del cos femení: els cabells, els ulls, els llavis… I és clar els pits. Jo vaig anar directe a aquell capítol, com no!

I em vaig enfadar molt! Morris afirma de manera taxativa que els pits de les dones estan mal fets, que no ajuden a les criatures a mamar, que les tetines dels biberons són molt més adequades per alimentar a la criatura per la seva llargada.
Vaig pensar que era evident que de lactància aquest bon home no en tenia ni idea… Però amb el temps i per buscar la causa i la raó dels tels la lectura d’aquell capítol em va donar idees.

La lactància és cosa de dos, d’això no en tenim cap dubte. Per alletar ens calen uns pits (una mare) i una boca (una criatura). Per tant si hi ha tants nens amb tels i tantes mares amb problemes: clivelles, mastitis… Cal valorar les dues parts per trobar “el culpable” … Potser els tels no són els culpables? Potser  els culpables sigui  la modificació imposada al pit de les dones en las societats industrialitzades.

Els pits de les primats són molt diferent que el de les dones. Els pits de les femelles de primats no estan desenvolupats com els d’una dona adulta,  només creix una mica quan estan alletant i a més el seu mugró és extremadament llarg i flexible.

Un dels preus que vam pagar al posar-nos dretes va ser el tenir embarassos més curts i parts més complicats. Paríem cries immadures perquè no podríem parir el volum craneal d’una criatura totalment madura. Un altre preu a pagar van ser la modificació dels pits.

Quan ens vam  posar de peu  es van transformar en un caràcter sexual secundari que ens diferencia dels mascles i que crida la seva atenció ( això ho tenim més que clar!) I com que per la nostra cultura són un reclam i  en nom de l’estètica a les dones d’aquestes societats ancestralment el pit s’apreta, es subjecta o s’eleva amb roba o estructures tèxtils.

Ens posen un sostenidor tot just el pit ens apunta, cap als 10/11 anys la majoria de nenes ja porta un sostenidor per  definir-lo i evitar “l’antiestètica” caiguda  del pit.

Els pits però tenen un estructura de suspensió pròpia, els lligaments de Cooper que s’encarreguen de mantenir-lo més o menys al seu lloc. Els lligaments de Cooper però  no són invencibles i la gravetat fa que els pits es modifiquin  i siguin pendulars. Cosa que per altre part a les societats industrialitzades en horroritza, titllem de lleig un pit caigut perquè estem contaminats amb la imatge de pits  alterats que no segueixen i desafien la llei de la gravetat!

Si fem una ullada a les dones de tribus indígenes que no han portat mai sostenidor el seu pit és estèticament molt diferent al nostre però aquesta variació en l’anatomia els atorga una avantatge a l’hora d’alimentar les  seves criatures. El seu pit és dúctil, mal·leable,  flexible i s’adapta de manera perfecte a la boca de les criatures. Per contra els pits que veiem entre les nostres dones són pits extremadament estètics però  potser extremadament limitats pel que fa a l’adaptació a la boca de la criatura.

Mai no sabem si un tel  donarà o no problemes i al llarg d’aquests anys he vist pits dúctils que s’adaptaven a la succió i la estructura oral de la criatura i els tels no són, d’aquesta manera, cap problema.

Ja us dic, només és una teoria que m’agradaria debatre i veure diferents punts de vista. En el meu cas: pits dúctils, 2 nenes sense tel lingual= a zero problemes de lactància (RES).

No és que vulgui culpar a les dones dels seus problemes de lactància, res més lluny de la meva intenció! Només busco una explicació a la plaga de tels que vivim i totes les dificultats que sabem que produeixen… Així que és això només una teoria.

12 comentaris

  • Alba Padró

    21/03/2012 17:54

    leire!!! Puedes ampliar esta info un poco más???

  • leire bf

    21/03/2012 11:11

    Por si sirve la información. No sé si en todos los pueblos indígenas se hace, pero en el Congo lo primero que se hace cuando nace un bebe es mirar la boca y cortar frenillo si es que hay.

  • Alba Padró

    21/03/2012 8:06

    Vero, jo també penso que la flexibilitat del murgó és básica per evitar les clivelles i el dolor :-)

  • Helena Farràs

    20/03/2012 14:04

    Just la setmana passada una mare de l’escola del meu fill (marroquina, no se si tenen cultura diferent en quan a sostenidors) em va explicar que li havien de tallar el tel al seu fill de 4 anys. Vaig preguntar-li si el va alletar i si m’ho podia ensenyar. Tenia un senyor tel dels que surten de la punta de la llengua i havia mamat 6 mesos sense problemes(ni baix pes, ni plors, ni dolor en la mare). La veritat és que em va sorprendre!

  • Verónica

    20/03/2012 1:35

    Doncs…. no sé què dir-te. Jo a la ductiliat del pit potser afegiria la flexibilitat del mugró. En el meu cas per exemple, parlem d’uns pits grans i per tants, vençuts ja per la gravetat, els embarassos i les lactàncies i en totes dues lactàncies, clivelles, dolor, infecció… Sí que potser podem parlar de tel lingual en totes dues (3-4), però jo crec que el problema radica més en el mugró, que no és gens flexible, no s’estira gairebé. I no és un mugró pla ni invertit, sóls que la pell és menys flexible, crec. Recordo haver-lo parlat amb una de les assessores del grup que és odontòloga i té un mugró que ja voldrien les goril·les, jajaja!

  • Emma Peláez

    19/03/2012 17:18

    Com bé diu el Nacho, estaria bé saber com són els tels del nens indígenes, però en tot cas aquesta teoria em resulta del tot versemblant. Jo no he estat mai gaire convençuda del tema dels tels, i he escoltat i llegit l’anquiloglòsia amb certa incredulitat o, si més no, amb escepticisme. Jo tinc quatre fills, tots quatre amb tel, la primera lactància em va provocar unes clivelles horribles, recordo tant de dolor, tant… els dos següents, cap problema, i la quarta el problema no vaig ser jo, sino ella: no guanyava prou pes. Tot i així, crec que el meu pit s’ha sabut adaptar i em pogut superar-ho sense cap intervenció, per això m’agrada la teva teoria. 6 anys alletant sens dubte han canviat l’aspecte dels meus pits i potser aquesta ha estat la clau de l’èxit, qui sap? M’ha agradat molt el post, enhorabona!
    Una abraçada

  • Alba Padró

    19/03/2012 17:10

    aiix com m’agrada Nacho!!! hehe
    A veure també hi ha una teoria que diu que potser l’error va ser nostre. M’explico. Sabem que els tels eren seccionats ja a l’antiga Grècia. Durant molts segles les llevadores el tallaven amb la seva ungla… Per tant es va permetre que els gens d’aquests nens sobrevisqués… En societats primitives podem pensar que potser els nens amb tel ( al igual que els prematurs o malats) eren rebutjats per les mares, per tant aquells gens no van sobreviure… També hem de tenir clar que moltes societats no industrialitzades fan lactància creuada: si la mare no pot, la criatura és alletada per la mare, la tieta o l’àvia… No tinc ( ni sé) de cap estudi de prevalència de tels en aquestes zones però seria apassionat :-) ))

  • Nacho Guerrero

    19/03/2012 14:18

    Hola Alba,

    Molt interessat la teva “teoria”!
    …des del desconeixement TOTAL i la preocupuació/desconfiança d’un pare “primerizo” al que li diuen que potser el seu fill no és tant perfecte com ell pensava (perquè cal tallar-li el tel que li dificulta la succió), crec que efectivament hi ha una “epidemia” de tels i que amb lo sabia que és la natura segur que hi ha d’haver alguna explicació. Provablement aquesta que tu apuntes és encertada i verosímil. Em queda el dubte de si a les tribus indígenes s’ha mirat si els nens tenen tels o no. Com bé dius, la lactància és cosa de dos (pit de la mare + boca del nen) i ja sabem que els pits de les mares d’aquí i les indígenes són diferents… però i les boques dels nens? són iguals i també tenen tels o no en tenen tants?

    Gràcies per la feinada que fas!

  • EstherEsteban

    19/03/2012 11:53

    Cuando nos lo comentaste en Miranda a mi me dio respuestas, te lo aseguró! Pero sobre todo una sensación de que estoy bien hecha :-) claro, con el tiempo maduras y la.escala.de valores varía, pero cuando adolescente y joven me sentía… En fin, resumamos en mal por cómo se había formado mi pecho, y ya ves, a la hora de lo importante creo q ha sido francamente útil para q poder amamantar! Bueno, alguna mastitis he tenido, Tomás largas y frecuentes jeje pero una vez superado eso ya ves 3anos y en breve tándem!

  • sandra

    19/03/2012 8:42

    Ostres alba, des del dissabte que estava amb l’intriga… I m’has convençut, trobo que seria una explicació molt raonable!

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús